-
Estats Generals de França
Els Estats Generals de França de l'antic règim van ser una important institució representativa del regne, en forma d'assemblea convocada pel rei i on acudien representants de cada estament. Va ser una institució del poder a França que representava els tres estats: noblesa,clergat i la resta del poble. Van ser creats el 1302 per Felip IV de França i van ser dissolts per Lluís XIII el 1614. Van ser convocats de nou, i per darrera vegada, el 1789: Estats Generals de 1789. -
Period: to
La Revolució Francesa
-
La Presa de la Bastilla
La presa de la Bastilla és un esdeveniment de la Revolució Francesa que tingué lloc el 14 de juliol de 1789. «Fortalesa del secret, i lloc sense justícia, la Bastilla va ser la primera cita de la Revolució». El 14 de juliol de 1789, dia en què la Bastilla és presa per assalt pels Parisencs és, per tradició, considerat com l'inici de la fi de «l'Antic Règim» i el començament de la Revolució Francesa. -
Juament del joc de la pilota
va ser un compromís d'unió presentat el 20 juny 1789 entre els 577 diputats del tercer estat per no separar-se fins dotar França d'una Constitució, plantant cara a les pressions del rei de França Lluís XVI.
Amb el pretext d'unes reparacions que havien de fer-se a la sala del "Hôtel des Menus Plaisirs", en la qual se celebraven les sessions dels Estats Generals de França, la guàrdia va impedir que els diputats del tercer estat es reunissin allà el 20 de juny de 1789. -
Canvi d'Assamblea Nacional a Constituent
Assemblea nacional sorgí en un context d'agitació política per la convocatòria dels Estats generals. Les dues qüestions que es debatien eren: la verificació del poder dels diputats i la modalitat de vot. Els Estats generals de Versalles inicialment, (5 de maig de 1789), havien d'estar compostos per 291 diputats del clergat, 270 de la noblesa i 578 del tercer estat. El 6 de maig el tercer estat pren el nom d'«Assemblea dels comuns» i demana la verificació dels poders en comú. -
Creació de la guillotina
Adoptada com a mitjà de suplici únic l'any 1792, es va utilitzar, sobretot, a la Revolució Francesa, especialment durant el període que es coneix com a Regnat del Terror (1793-1794), del qual va ser un dels principals responsables Maximilien de Robespierre (1758-1794), executat també a la guillotina víctima de la seva pròpia intolerància. Sovint les execucions mitjançant la guillotina es convertien en escenificacions públiques amb finalitats disciplinàries. -
Convenció Nacional
Durant la Revolució Francesa, la Convenció Nacional o, simplement, la Convenció, fou el govern de França des del 20 de setembre de 1792 fins al 4 de brumari de l'any IV (26 d'octubre de 1795). Després de la seva dissolució, el poder passà al Directori.
La primera sessió de la Convenció va tenir lloc el 20 de setembre de 1792, l'endemà, la Convenció va decretar l'abolició de la reialesa i la proclamació de la República. -
Execució Lluís XVI de França
El matí del 21 de gener de 1793, rebuda la comunió, Luis Augusto de Borbó, anomenat Luis Capeto pels revolucionaris i encara rei de França i de Navarra per als monàrquics, li va confiar a Cléry la tasca de donar l'últim adéu als seus parents i va abandonar el Temple. A un quart del matí, el condemnat va arribar al lloc en el qual es trobava instal·lada la guillotina, la llavors anomenada Plaça de la Revolució.
Un o dos minuts després de les deu i vint, va ser finalment guillotinat. -
El "Terror" de Robespierre
El Terror
Després de la fi de la Monarquia, França va patir més motins de subsistència, insurreccions populars i actes de traïció; calia establir un govern fort per vèncer el caos. L'11 de març de 1793, s'establí un tribunal revolucionari a París; el 6 d'abril, els nou membres del Comitè de Salut Pública substituïren el més ampli Comitè de Defensa General. El 27 de juliol, la Convenció designà Robespierre membre del Comitè, el qual va començar a dirigir la política interior del país. -
Execució de Robespierre
Després dels esdeveniments del 9 Termidor (27 de juliol de 1794), Maximilien Robespierre, el proscrit, va ser executat sense judici, el 10 Termidor any II (28 de juliol de 1794). Va ser portat en un carro a Plaça de la Revolució (antic nom de la plaça de la Concòrdia) juntament amb 21 dels seus partidaris, incloent al seu germà i Saint-Just per ser guillotinat. 71 persones més seran executats l'endemà, majoritàriament membres de la Comuna insurreccional de París, dos dies més tard.
