-
Period: to
Antic Règim
Amb aquest nom es coneix un període que va començar cap a finals del segle XVI, i que va acabar al segle XIX, amb l’inici de la Revolució Francesa. Va ser una època caracteritzada per un sistema econòmic basat en l’agricultura de tipus feudal, un sistema polític en què predominaven les monarquies absolutes, i una estructura social molt jerarquitzada i desigual. El terme “Antic Règim” va ser primerament utilitzat pels revolucionaris francesos. -
Period: to
La Il·lustració
El moviment il·lustrat era un corrent filosòfic, polític i social, que pretenia desmuntar les bases de l’Antic Règim. Promovia el pensament, la raó, i estava totalment en contra de l’abús de poder de la monarquia. Totes aquestes idees van donar lloc a una nova ideologia política: El liberalisme. Entre els principals autors il·lustrats, en destaquem a John Locke, Montesquieu, Jean-Jacques Rousseau, i Voltaire. -
El liberalisme
El liberalisme, una doctrina política que tenia com a pilars bàsics la llibertat i la igualtat, va néixer en la il·lustració, durant el segle XVIII, i es va popularitzar entre la burgesia europea. El liberalisme exigia la separació de poders, la sobirania nacional, poder per al poble i no per a la monarquia o la resta dels estaments privilegiats. Calia un contracte social, l’estat havia de ser com un acord on participessin tots els ciutadans des de la llibertat i la igualtat. -
Period: to
Revolució Americana: El naixement dels Estats Units
La revolució americana va ser el primer esdeveniment que va posar en pràctica les idees del liberalisme. Els colons que habitaven les tretze colònies americanes d’Anglaterra es van revoltar contra el seu propi govern, que els perjudicava constantment. No tenien representació política al parlament, els impostos havien augmentat… Podem dir que la revolució va esclatar l’any 1773, amb la imposició dels Tea Acts, i es va allargar fins al 1783, data en què es va firmar el Tractat de París. -
Declaració de Drets i Greuges
L’any 1774, els representants de cada colònia, a excepció de Geòrgia, es van reunir a Filadèlfia en el que seria el primer Congrés Continental. Allà van redactar la Declaració de Drets i Greuges, que van enviar a la corona britànica. Com aquesta declaració va ser rebutjada, inevitablement va començar una guerra. -
Guerra d'independència dels Estats Units
A la guerra es van enfrontar les tropes angleses contra les americanes. Les tropes americanes seran ajudades per França i Espanya (interessades en la pèrdua de poder de Gran Bretanya), i seran dirigides per George Washington, que més endavant es convertiria en el primer president dels Estats Units. Es destaquen les derrotes de Gran Bretanya a Saratoga i Yorktown. La guerra s’acaba l’any 1783, quan se signa el tractat de París, i Regne Unit reconeix les colònies com a estats independents. -
Declaració d'independència dels Estats Units
El 4 de juliol de 1776, les colònies van signar la Declaració d'Independència, redactada per Thomas Jefferson. -
Primera Constitució dels Estats Units
Es va crear una constitució l’any 1787. Els Estats Units gaudia d’un règim republicà i federal, i les colònies van convertir-se en estats amb autonomia i autogovern. Un aspecte destacable és que la constitució aplicava la idea de separació de poders de Montesquieu. -
Assemblea Nacional
Els diputats del Tercer Estat es van constituir en Assemblea Nacional el 17 de juny de 1789, ja que no volien que els Estats Generals es desenvolupessin a la manera tradicional. L'assemblea, formada pels diputats del Tercer Estat, i amb el suport d’alguns nobles i eclesiàstics, va qüestionar les bases de l’Antic Règim en pro de les idees liberals. Van aconseguir l’abolició del feudalisme i dels delmes, i van crear la Declaració dels drets de l’Home i del Ciutadà. -
La presa de la Bastilla
La presa de la Bastilla el 14 de juliol de 1789 va ser un esdeveniment molt important. La presa d’aquesta fortalesa i presó, efectuada per una milícia popular, va constituir un dels actes més inherents de la revolució. -
Period: to
Revolucions burgeses i estats liberals
Durant el període 1789- 1870, es van produir unes profundes transformacions polítiques a Europa. Les estructures polítiques de l’Antic Règim van caure després de diverses revolucions. Arreu d’Europa es va consolidar un nou sistema de poder, caracteritzat per l’existència de constitucions i de parlaments, pel sufragi, i l’hegemonia de la burgesia. Aquestes revolucions s’anomenen liberals, per la ideologia que va inspirar-les, i burgeses, perquè va ser la classe social que més se’n va beneficiar. -
Period: to
La Revolució Francesa
La Revolució Francesa va ser un procés revolucionari iniciat l’any 1789, que va acabar amb l’Antic Règim, i va consagrar la llibertat i la igualtat davant la llei. La burgesia volia poder polític, els camperols volien alliberar-se de l’explotació i incrementar les seves propietats, les classes populars volien millorar el nivell de vida. Això, vinculat a la gran crisi econòmica que patia França el 1789, va tornar la situació insostenible, obligant al rei Lluís XVI a convocar els Estats Generals. -
Constitució Francesa
L’ardu treball de l’Assemblea General va donar els seus fruits, i el règim polític de França va esdevenir monarquia parlamentària l’any 1791, amb una Constitució basada en els principis liberals i el sufragi censatari. Es va establir la sobirania nacional i la separació de poders. -
Primera República Francesa
El 20 de setembre de 1792 es va crear una nova assemblea anomenada la Convenció. Aquest parlament estava conformat principalment per dos grups: Els jacobins, els més radicals, amb Robespierre al capdavant, i els girondins, de tall més moderat, amb Jacques Pierre Brissot al capdavant. Els dos grups van ser responsables de l'abolició de la monarquia, i van proclamar la república el 22 de setembre de 1792. -
Inici república radical
La revolució es comença a radicalitzar molt, amb constants disputes entre jacobins i girondins. Els jacobins estableixen l’anomenat “Regnat del Terror” durant els anys 1793 i 1794. La població va quedar sota el domini d’una espècie de dictadura jacobina, un període terrorífic i repressiu. -
La guerra de la Vendée
Es va iniciar una guerra civil (la guerra de la Vendée) on es van enfrontar revolucionaris i contrarevolucionaris. Una aliança entre tots els oposats a Robespierre, va comportar la seva destrucció; ell i tots els jacobins van ser executats el 28 de juliol de 1794, donant per finalitzat el Regnat del Terror. -
República moderada
Els diputats de la Convenció que van sobreviure, van crear una nova Constitució l’any 1795. Es va tornar a establir el sufragi censatari, i es va crear el Directori, un òrgan de poder executiu format per cinc membres. D’aquesta manera es volia evitar que la revolució quedés de nou a mercè d’un sol home. -
Cop d'estat de Napoleó
El Directori no va ser capaç de satisfer els desitjos dels burgesos assedegats de poder, i finalment, un jove militar anomenat Napoleó Bonaparte va dur a terme un cop d’estat l’any 1799. Comptava amb el favor de la burgesia, i després d’estendre la seva política d’expansió, també es va guanyar el favor de les masses. -
Napoleó Bonaparte, emperador dels francesos
Es va constituir un Consolat format per tres membres, però Napoleó era la persona amb més poder. Així, Napoleó va fer-se nomenar cònsol vitalici el 1802 i, finalment, el 1804 es va autoproclamar emperador dels francesos. -
Caiguda de l'imperi Napoleònic
Les guerres napoleòniques van provocar infinitat de morts, fet que va propiciar la propagació dels ideals liberals arreu d’Europa. La derrota definitiva de l’imperi va tenir lloc el 1815, arran de la derrota de l’exèrcit francès comandat per Napoleó a la batalla de Waterloo. La derrota de l'imperi va comportar la Restauració dels Borbons a França (Lluís XVIII) i de l'absolutisme arreu d'Europa. -
La Santa Aliança
Les grans potències vencedores (Rússia, Prússia i Gran Bretanya), van constituir un organisme internacional anomenat la Santa Aliança l’any 1815. Posteriorment, s’hi va afegir la França borbònica de Lluís XVIII. Aquest organisme tenia per missió procurar el manteniment de l’absolutisme arreu d’Europa, també intervenia en tots aquells territoris on pogués tenir lloc una revolució liberal. -
La Restauració
El 1815, a Europa es va restaurar l’absolutisme. Els estats van tornar a establir els vells principis i institucions (la sobirania reial com a dret d’origen diví, les discriminacions i el privilegi per naixença, l’ordre feudal… ). L’única excepció va ser Gran Bretanya.