Untitled

La Revolució Francesa

  • Period: to

    Monarquia constitucional

    A la tardor de 1789, el rei i la noblesa van acceptar les peticions de l'Assemblea Nacional. Es comença el procés revolucionari perquè França es converteixi en una monarquia constitucional. En 1791 s'aprova una constitució on, seguint els principis il · lustrats, es recullen la separació de poders i la igualtat de tots els ciutadans davant la llei i davant els impostos. S'estableix un sistema de votacions (sufragi) limitat a les persones que tinguessin diners (censatari). El rei accepta la con
  • Period: to

    Assemblea Constituent

  • Presa de la Bastilla

    Presa de la Bastilla
    La presa de la Bastilla
    La rendició de la Bastilla va fer l'efecte d'un sisme fins a la llunyana Rússia imperial. El 14 de juliol de 1789, dia en què la Bastilla és presa per assalt pels Parisencs és considerat com l'inici de la fi de «l'Antic Règim» i el començament de la Revolució Francesa. La Festa de la Federació va ser organitzada a la mateixa data l'any següent, per coincidir amb el primer aniversari de l'esdeveniment.
  • L'abolició del feudalisme

    L'abolició del feudalisme
    L'abolició del feudalisme: L'Assemblea Constituent, actuant darrere dels nous esdeveniments, va suprimir per llei les servituds personalesy les justícies senyorials, instaurant la igualtat davant l'impost, davant penes i en l'accés a càrrecs públics. En qüestió d'hores, els nobles i el clergat van perdre els seus privilegis. El curs dels esdeveniments estava ja marcat, si bé la implantació del nou model no es va fer efectiva fins 1793.
  • Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà

    Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà
    Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà
    Aquesta declaració defineix un conjunt de drets individuals i col·lectius. Va ser adoptada per l'Assemblea Nacional Constituent francesa com a primer pas per redactar una Constitució. Malgrat el seu caràcter d'universalitat no inclou les dones reconeixent la condició de ciutadania només als homes.
  • Fugida de Varennes

    Fugida de Varennes
    Fugida de Varennes
    La Fugida de Varennes va ser un significatiu episodi de la Revolució francesa, en el qual la família real va tenir un greu decaïment en la seva autoritat real, en intentar infructuosament escapar a l'estranger disfressada de família aristòcrata russa. L'episodi va incrementar l'hostilitat cap a la monarquia com a institució, així com contra Lluís XVI i Maria Antonieta com a persones.
  • Constitució del 1791

    Constitució del 1791
    Constitució de 1791
    La Constitució estableix que la sobirania resideix en la nació i ja no en el rei, que es titula "rei dels francesos". Proclama la llibertat de pensament i de premsa, i la llibertat religiosa. Suprimeix la noblesa i les distincions hereditàries, les ordres de cavalleria, les corporacions i gremis, i estableix el lliure accés als oficis i funcions que fins ara es reservaven a la noblesa o s'heretaven.
  • Period: to

    Assemblea Legislativa

  • Assalt al palau reial

    Assalt al palau reial
    Durant el període revolucionari, la família reial va intentar fugir de França, exactament el 20 de juny de 1791, però va ser detinguda a Varennes i fou obligada a tornar a París. Se li va prohibir d'instal·lar-se de nou a Versalles, per la qual cosa van haver de tancar-se al Palau des Tuileries. Durant aquests anys es van destruïr les dues ales que connectaven el Louvre amb les Tuileries. El 10 d'agost de 1792 els revolucionaris van assaltar el palau, obligant al monarca a refugiar-se a l'Asse
  • Proclamació de la República francesa

    Proclamació de la República francesa
    Revolució francesa.
    La República francesa fou proclamada el 21 de setembre de 1792, durant la Revolució Francesa, amb la qual cosa fou destronat Lluís XVI, a qui, després de la insurrecció del 10 d'agost de 1792, l'Assemblea Legislativa havia declarat suspès en les seves funcions i posat sota arrest. La República va durar fins que, el 1804, Napoleó va proclamar-se emperador, cosa que donà origen al I Imperi.
  • Period: to

    Convenció

  • Period: to

    República democràtica

  • Execució del rei Lluís XVI

    Execució del rei Lluís XVI
    L'execució de Lluís XVI
    El 20 de gener de 1793, Guillaume de Lamoignon comunicà a Lluís XVI que la Convenció l'havia condemnat a mort. L'execució a la guillotina tingué lloc a París l'endemà a la Plaça de la Revolució. El seu cos fou enterrat al cementiri de l'església de la Magdalenal. El 21 de gener de 1815, les restes de Lluís XVI i les de la seva esposa foren traslladades i enterrades a la basílica de Saint-Denis. El 1816, el seu germà Lluís XVIII li féu construir un monument funerari.
  • Constitució de 1793

    Constitució de 1793
    Constitució de 1793
    Va ser creada pels jacobins, basada en la democràcia social: sobirania popular, sufragi universal directe i atenció preferent al dret a l'existència. El govern que va succeir a la seva promulgació va ser presidit per Robespierre i inclou entre els drets de l'home i del ciutadà el tan discutit dret de rebel·lió, com a conseqüència de tots els altres drets.
  • Llei de màximum

    La llei del màximum general va ser una llei promulgada durant la fase més radical de la Revolució francesa que va instituir un màxim per preus, salaris i beneficis. En una primera formulació es va establir la taxa del preu dels grans per a cada administració de departament, en funció del preu mitjà dels primers mesos de l'any i la situació de les reserves; així com visites domiciliàries a càrrec dels ajuntaments i el dret de requisa per aprovisionar els mercats de la seva circumscripció.
  • Cop d'Estat de termidor

    Cop d'Estat de termidor
    Revolució francesa. Es produeix l'anomenat cop d'Estat de 9 de termidor: davant el descontentament pel règim de terror imposat al país pel líder del Comitè de Salvació Pública, Maximilien Robespierre, la Convenció decreta que aquest sigui arrestat al costat de vint partidaris seus, inclòs Louis Antoine Léon Saint-Just, el seu principal col · laborador. Tots seran executats l'endemà.
  • Period: to

    República burgesa

  • Constitució del 1795

    Constitució del 1795
    La Constitució de l'any III és el text que va establir el Directori durant la Revolució francesa. Va ser aprovada per referèndum el 5 de fructidor de l'any III (22 d'agost de 1795), i té com a preàmbul la Declaració dels Drets i Deures de l'Home i del Ciutadà de 1795. La seva aprovació va ser seguida per la d'un nou codi penal, el Codi de delictes i penes (Code des délits et donis pintes). Va ser una constitució liberal, basada en la sobirania nacional, la divisió de poders i el sufragi censat
  • Period: to

    Directori

  • Cop d'Estat de Napoleó

    Cop d'Estat de Napoleó
    El 1799, Sieyès va ser escollit director i va preparar un cop d’Estat amb l’ajuda de Napoleó Bonaparte, un militar jove i ambiciós molt popular en aquell moment a França. Així, Sieyès va aconseguir que Napoleó fos nomenat comandant de les tropes de París. Però el Consell dels Cinc-cents va rebre Napoleó amb el crit de “bandit”. Quan tot semblava perdut per als autors del cop, Lucien, germà de Napoleó, va ordenar la detenció dels diputats que s’havien oposat al cop d’Estat.