Bio4

la cèlul.la i el que en sabem d'ella cronològicament

  • invenció dels microscopis

    invenció dels microscopis
    El primer microscopi va ser construït per Zacharias Janssen l’any 1590. La fabricació d’aquest microscopi no és molt complet, és simple (d’un sol lent). Robert Hooke, va ser la primera persona que va observar una cèl·lula morta. Anys més tard Marcello Malpighi (biòleg italià) va veure cèl·lules vives.
  • el suro ajuda a dibuixar les primeres cèlul.les

    el suro ajuda a dibuixar les primeres cèlul.les
    Quan Robert Hooke va observar amb microscopi (que ell mateix havia fabricat) les làmines de suro que havia tallat va veure uns porus, als que ell va anomenar cèl·lules. I encara que el que havia vist no eren les cèl·lules, era l’espai que havien deixat, avui en dia continuem utilitzant aquest nom. Els dibuixos van ser publicats per Robert Hooke l’any 1665 en un llibre anomenat “Micrographia”.
  • el microscopi de 200 augments que ens va ajudar a observar celul.les vives

    el microscopi de 200 augments que ens va ajudar a observar celul.les vives
    Antoni Van Leeuwenhoek va ser un comerciant neerlandès que no només va realitzar observacions i descobriments amb microscopis, sinó que gràcies a aquest va millorar la fabricació el microscopi. Aquest fet va passar l’any 1674. Anton també va observar les primeres cèl·lules vives.
  • es descobreixen les tècniques de tinció

    es descobreixen les tècniques de tinció
    A partir del 1680 es perfeccionen els microscopis i es desenvolupen tècniques d’observació. Amb aquestes millores es poden veure coses més petites, amb més claredat i més definit. La tècnica de tinció, és un procés en el qual s’aplica un colorant a una cèl·lula perquè es pugui mirar amb el microscopi.
  • es descobreix i explica el nucli cèlul.lar

    es descobreix i explica el nucli cèlul.lar
    La primera persona que va observar el nucli de la cèl·lula va ser Anton van Leeuwenhoek el 1831. És una estructura membranosa que normalment es troba a la part central de les cèl·lules eucariotes. És on es troba la major part del material genètic.
  • S’observa i es descriu el medi intern de la cèl·lula

    S’observa i es descriu el medi intern de la cèl·lula
    El 1831, Robert Brown, en examinar les cèl·lules, va descobrir una partícula molt petita present en totes les cèl·lules vegetals, a la que li va donar el nom de nucli cel·lular.
    El 1838, Johannes E. Purkinje a través de tècniques microscòpiques va descobrir una substància gelatinosa en el medi intern cel·lular, al que va anomenar protoplasma.
    A partir d’aquí, les altres parts es van descobrir un rere l’altre.
  • Alguns científics afirmen que tots els vegetals i animals estàn formats per cèl·lules

    Alguns científics afirmen que tots els vegetals i animals estàn formats per cèl·lules
    M.J. Schneider i Theodor Schwann van ser els científics que van donar a la llum aquesta idea, que es va treure a treves d'un estudi (1838) que M.J. va fer, ja que aquest era botànic i va confirmar que les plantes estaven formades per cèl·lules a través d'estudis amb microscopis, seguidament, theodor va aplicar la teoria en els animals (1839).
  • Es planteja per primer cop la teoria cel·lular

    Es planteja per primer cop la teoria cel·lular
    Matthias Jakob Schleiden i Theodor Schwann s'adonaren de certa comunitat fonamental en l'estructura microscòpica d'animals i plantes i l’any 1839 van publicar junts l'obra “Investigacions microscòpiques sobre la concordança de l'estructura i el creixement de les plantes i els animals”. Van assentar el primer principi de la teoria cel·lular històrica: tot en els éssers vius està format per cèl·lules o productes secretats per les cèl·lules.
  • Es considera la cèl·lula com a unitat bàsica estructural i morfològica

    Es considera la cèl·lula com a unitat bàsica estructural i morfològica
    després que M.J. Schneider i Theodor Schwann donessin a la llum la seva teoria sobre que els animals estaven formats per cèl·lules diversos estudis amb microscopi a diferents parts d'organismes i diferents éssers es va arribar a la conclusió de tot el que estava viu estava creat i format per cèl·lules (1840)
  • Es demostra que les cèl·lules s’originen únicament a partir d’altres preexistents

    Es demostra que les cèl·lules s’originen únicament a partir d’altres preexistents
    Rudolph Virchow, va establir la teoria que les cèl·lules s'originen a partir d'altres cèl·lules preexistents. "En qualsevol lloc on s'origini una cèl·lula hi ha d'haver existit prèviament una cèl·lula ( "omnis cèl·lula e cèl·lula"), de la mateixa manera que un animal només pot provenir d'un altre anima l"Die Cellular Pathologie".
  • Es considera la cèl·lula com a unitat bàsica fisiològica i funcional.

    Es considera la cèl·lula com a unitat bàsica fisiològica i funcional.
    Va descobrir en Bruke (1861), es considera fisiològica perquè és capaç de dur a terme tots els processos metabòlics necessaris per mantenir-se en vida i la funcional es considera perquè mantén viu tots els elements petits que allà en el nostre cos.
  • Es considera la cèl·lula la unitat genètica

    Es considera la cèl·lula la unitat genètica
    O van descobrir en Stuton i Boveri (1902), es considera genètica perquè és on troba la informació genètica i és com passa de l'ADN a les proteïnes, què és el codi genètic, què són els cromosomes i què és un cariotip. En què consisteixen els processos de la mitosi i la meiosi. I els diferents tipus de reproducció.
  • La revista de citologia biofísica i bioquímica

    La revista de citologia biofísica i bioquímica
    La gran activitat científica desenvolupada va topar amb el problema de no disposar d'una revista que pogués acollir els treballs d'aquest nou camp de la ciència, ja que sovint eren rebutjats per les revistes existents. Aquesta problemàtica va impulsar la creació d'una nova revista interdisciplinària anomenada "The Journal of Biophysical and Biochemical Cytology" sensible a aquest nou i prolífic camp de la Biologia.