-
馃敩Primers microscopi
El primer microscopi va ser un utensili senzill i f脿cil d鈥檈mprar, per貌 que va ajudar molt poder descobrir algunes coses que a ull no es poden veure, com per exemple les c猫l路lules mortes que s贸n aquelles c猫l路lules que formen una capa de la pell i s鈥檋an mort dificultant la respiraci贸 de la pell. Zacharias Janssen a l'any 1590, mentre Robert Hooke va utilitzar el terme c猫l路lula per primer cop. -
Period: to
Perfecci贸 dels microscopis i t猫cniques de tinci贸
Els microscopis van anar millorant-se fins a arribar als microscopis electr貌nics d鈥檃vui en dia.
Les t猫cniques de tinci贸 van permetre obtenir imatges m茅s n铆tides de les c猫l路lules, com la t猫cnica de Gram, inventada per Hans Christian Gram el 1884. -
馃Observaci贸 primeres c猫l路lules vives i 馃敩microscopi 200 arguments
L鈥檋oland猫s Zacharias Janssen va construir el microscopi de 200 augments, aquest va permetre veure coses m茅s detallades i m茅s petites, mentre que Anton Van Leeuwenhoek (1632-1723) va descobrir i descriure la vida microsc貌pica l'any 1657. -
Publicaci贸 dibuixos c猫l路lules mortes
Les c猫l路lules van ser descobertes per Robert Hooke al 1665, que els hi va posar aquest nom perqu猫 li recordaven a habitacions o cel路les d'un monestir.
Aquest va fer un dibuix representant el que havia vist a trav茅s del microscopi. -
Descobriment del nucli cel路lular
Robert Brown, observant grans de pol路len, espores de molses, i Equisetum suspesos en aigua al microscopi, va observar diminutes part铆cules amb vac煤ols als grans de pol路len executant un continu moviment aleatori. El nucli cont茅 tot el genoma, estructurats en llargues mol猫cules lineals d鈥橝DN que formen complexos. El nucli mant茅 la integritat dels gens i regula l'expressi贸 g猫nica per controlar-ne les activitats. -
Observaci贸 del citoplasma
Johannes E. Purkinje va observar el citoplasma l鈥檃ny 1838. El citoplasma 茅s el l铆quid gelatin贸s que omple l'interior d'una c猫l路lula. Est脿 compost per aigua, sals i diverses mol猫cules org脿niques. La principal funci贸 del citoplasma 茅s contenir els org脿nuls cel路lulars i permetre'n el moviment. -
Afirmaci贸 de que els vegetals estan formats per c猫l路lules
Matthias Jakob Schleiden era un bot脿nic que va estudiar les plantes al microscopi i va concebre la idea que estaven compostes per unitats reconeixibles o c猫l路lules. El 1838, va afirmar que el creixement de les plantes es produeix per la generaci贸 de noves c猫l路lules a partir dels nuclis cel路lulars de les velles. -
馃КTEORIA CEL路LULAR
Theodor Schwann va ser un naturalista, fisi貌leg i anatomista prussi脿, considerat un dels fundadors de la teoria cel路lular.
POSTULATS DE LA TEORIA CEL路LULAR:
1) Tots els 茅ssers vius estan formats per una o m茅s c猫l路lules.
2) Una c猫l路lula 茅s pot formar a partir d'una altra
3) La c猫l路lula 茅s la forma de vida m茅s petita.
4) Cada c猫l路lula cont茅 informaci贸 gen猫tica completa. -
Afirmaci贸 de que els animals estan formats per c猫l路lules
Theodor Schwann va ser un naturalista, fisi貌leg i anatomista prussi脿, considerat un dels fundadors de la teoria cel路lular. Va estendre la teoria cel路lular elaborada per M. J. Schleiden als organismes animals, va estudiar el proc茅s de la fermentaci贸 i va demostrar que era el resultat dels processos vitals de les c猫l路lules del llevat. -
Les c猫l路lules s'originen 煤nicament d'altres preexistents
Rudolf Virchow va demostrar que les c猫l路lules sorgeixen d鈥檜na altra c猫l路lula anterior, 茅s a dir, una planta nom茅s pot sorgir d鈥檜na altra planta i un animal d鈥檜n altre anima -
C猫l路lula unitat b脿sica, estructural i morfol貌gica
Schleiden (1838) y al zo贸logo Schwann (1839) van considerar que tots els 茅ssers vius estan constru茂ts per una o m茅s c猫l路lules. -
Consideraci贸 de la c猫l路lula unitat b脿sica fisiol貌gica i funcional.
Brucke va dir que la c猫l路lula 茅s la unitat m茅s elemental de vida. La c猫l路lula, per tant, es nodreix, es relaciona i es reprodueix.