Celula

L'evolució del coneixement de la cèl·lula al llarg dels anys🦠🧬

  • L'invent que ens fa veure la vida d'una altre prespectiva🔬

    L'invent que ens fa veure la vida d'una altre prespectiva🔬
    El primer microscopi va ser construït l’any 1590 per el holandés Zacharias Janssen junt al seu pare Hans Martens. Estava format per dos tubs de llautó suportant una lent cadascun que llisquen dins un altre tub de llautó que permet l’enfocament.
  • Period: to

    L'evolució dels microscopis 🕵

    Anton Leeuwenhoek va fabricar el primer microssopi per veure les cèl·lules vives, el Leeuwenhoek microscope (1600s). A partir d'aquestes es van crear altres de més complexos com el Handheld Microscope (1700s) o el British microscope (1865). El més desarrollat és el Zeiss Primo star (2010)
    La Tinció és una tècnica auxiliar per augmentar el contrast en la imatge del microscopi.
  • Les primeres representacions de la cèl·lula al paper🎨

    Les primeres representacions de la cèl·lula al paper🎨
    Els primers dibuixos de cèl·lules de la història van ser publicats per Robert Hooke l’any 1665, després d’observar un fragment de suro al microscopi. La paraula cèl·lula la devem a Robert Hooke, ja que és el nom que va donar a la unitat fonamental de la matèria viva.
  • El microscopi que ens deixa veure les cèl·lules vives

    El microscopi que ens deixa veure les cèl·lules vives
    L’any 1674 Antonie Van Leeuwenhoek va aconseguir construir un microscopi de 200 augments, amb el que es van observar les primeres cèl·lules vives. Leeuwenhoek va descobrir per primera vegada els bacteris y protozous.
  • Descobrim la part més important de la 🦠

    Descobrim la part més important de la 🦠
    Robert Brown, un important botànic, al 1831 va observar i descriure el nucli de la cèl·lula. Va observar l'existència d'una estructura dins de les cèl·lules de les orquídies, així com de moltes altres plantes, que va anomenar "nucli" de la cèl·lula.
  • S’observa i es descriu el medi intern de la cèl·lula.

    S’observa i es descriu el medi intern de la cèl·lula.
    Johannes E. Purkinje al 1838 va ser el descobridor del citoplasma, que ell li deia el protoplasma. Que ve a ser el medi intern de la cèl·lula.
  • La cèl·lula considerada unitat estructural i morfològica

    La cèl·lula considerada unitat estructural i morfològica
    Com ja sabien que tots el éssers vius estan constituïts per cèl·lules les van considerar la unitat morfològica de tots els éssers vius. I com la cèl·lula es capaç de fer tots els processos per seguir amb vida es considera també com la unitat fisiològica dels éssers.
  • Els vegetals i els animals estan formats per cèl·lules🌳

    Els vegetals i els animals estan formats per cèl·lules🌳
    Matthias Shleiden ell estudiava amb microscopi les estructures de les plantes i allà va poder afirmar que els vegetals estaven formats per cèl·lules gràcies a la teoria cel·lular amb estudis juntament amb Theodor Shann (el que va dir que els animals també estaven formats per cèl·lules, l'any 1839).
  • Teoria cel·lular

    Teoria cel·lular
    La teoria cel·lular unificada afirma que: tots els éssers vius estan formats per una o més cèl·lules; la cèl·lula és la unitat bàsica de la vida; i les noves cèl·lules sorgeixen de les existents. Rudolf Virchow més tard va fer importants contribucions a aquesta teoria.
  • Les cèl·lules provenen d'una altre cèl·lula!

    Les cèl·lules provenen d'una altre cèl·lula!
    Aquesta teoria la va imposar Rudolf Virchow. “Tota cèl·lula procedeix d’una altre cèl·lula.” Avont ha existit una cèl·lula hi ha d’haver hagut una cèl·lula preexistent. A base d’aquesta frase es considera que la cèl·lula es l’unitat d’origen de tots els éssers vius.
  • La cèl·lula es considera un ésser independent

    La cèl·lula es considera un ésser independent
    Això ho va considerar Bruke: la cèl·lula com a unitat bàsica i fisiològica i funcional significa que les cèl·lules es consideren organismes independents i unicel·lulars que prenen nutrients, excreten residus, detecten i responen al seu entorn, es mouen, respiren, creixen i es reprodueixen.
  • La genètica de generació en generació

    La genètica de generació en generació
    Stutton i Boveri van considerar que la cèl·lula contenia una part genètica a traves per la cual les característiques de les cèl·lules mares a les cèl·lules filles. La genètica passa de generació en generació.
  • Informació EXTRA🤓

    Informació EXTRA🤓
    Avui en dia un dels grans reptes que té plantejat la Biologia Cel·lular, envoltat d'un forta polèmica ètica, és la utilització de les cèl·lules mare amb finalitats terapèutiques. Aquest metodologia ha obert una finestra cap a la curació de malalties hereditàries i degeneratives, entre altres.