-
Batalla de Trafalgar
Els britànics destrueixen la flota espanyola i malmeten la flota francesa. -
Tractat de Fontainebleau
Exèrcit francès
~ A diferència dels exèrcits tradicionals, era una exèrcit de ciutadans (el servei militar era obligatori).
~ Els comandaments eren professionals
i no pas nobles privilegiats; els ascensos es guanyaven per mèrits.
~ L’exèrcit de terra més modern, ben organitzat i ben armat del moment.
~ I davant d’ell, el millor militar del moment, el polític més ambiciós d’Europa, el personatge més carismàtic i líder de l’època; Napoleó Bonaparte -
Carles IV abdica a favor de Ferran VII
-
Motí d’Aranjuez
El motí d'Aranjuez va ser una revolta popular produïda entre el 17 i el 19 de març de 1808, durant el regnat de Carles IV, que va comptar amb el suport de Ferran, el príncep d’Astúries, posteriorment nomenat Ferran VII. -
Batalla de Bailén
El triomf de l’aliança entre britànics i patriotes a Bailén, permet alliberar de
control francès Andalusia. -
Comença l'emancipació de les colònies
La colonització espanyola d'Amèrica va ser part d'un procés històric més ampli, denominat posteriorment colonialisme, mitjançant el qual diverses potències europees van incorporar una considerable quantitat de territoris i pobles a Amèrica, Àsia i Àfrica. El domini espanyol d'Amèrica va començar quan la Corona espanyola va incorporar al seu patrimoni extensos territoris del continent americà i als pobles que els habitaven, donant origen així el vast Imperi espanyol. -
Period: to
Josep I
Josep I Bonaparte, Josep I d'Espanya o Pepe Botella (Corte, Còrsega, 1768 - Florència, 1844), rei de Nàpols (1806-1808) i rei d'Espanya (1808-1813) però no de Catalunya, territori que s'incorporà al Primer Imperi Francès. -
Period: to
Guerra del francès
Inici: Insurrecció de les classes populars i els antifrancesos a Madrid -
Period: to
Guerra de la Independencia
La Guerra del Francès (també coneguda com Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder. -
Les Corts de Cádiz
Davant el buit de poder i el poc interès de l’hereu a la corona, en un dolç exili a Londres, la Junta Suprema Central convoca una reunió de representants de les Juntes provincials de tot el país.
El liberals ho aprofiten per forçar l’aprovació d’una Constitució moderna i liberal...
La Constitució de 1812 o també dita de Cádiz es converteix en el primer intent de formar una monarquia constitucional a Espanya. -
Period: to
Ferran VII Monarquia Absoluta
Ferran VII d'Espanya el Deseado (el Desitjat) (L'Escorial, 14 d'octubre de 1784 — Madrid, 29 de setembre de 1833), príncep d'Astúries (1788-1808) i rei d'Espanya (1808) i (1814-1833). -
Period: to
Trieni liberal
El Trienni Liberal (1820-1823) va ser un període liberal del regnat de Ferran VII, que es va iniciar amb el pronunciament de Riego l'1 de gener de 1820 a Las Cabezas de San Juan, que havia rebut l'encàrrec de dirigir una expedició contra els insurgents de les colònies d'Amèrica. -
Period: to
Isabel II Monarquia liberal
Isabel II d'Espanya o de Borbó, coneguda com La dels tristos destins (Madrid, Espanya, 10 d'octubre de 1830 – París, França, 9 d'abril de 1904), fou princesa d'Astúries (1830-1833) i reina d'Espanya (1833-1868). -
Period: to
Regència de Ma Cristina de Borbó
Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (Palerm, Regne de les Dues Sicílies 27 d'abril de 1806 - L'Havre, França 2 d'agost de 1878), princesa de les Dues Sicílies, reina consort d'Espanya (1829-1833) i regent d'Espanya (1833-1840). -
Period: to
Primera Guerra Carlina
- Els carlins controlen les àrees rurals del nord, especialment al País Basc, Navarra i les comarques pirinenques de Catalunya.
- Els isabelins són majoria a les ciutats que s’estan industrialitzant (Barcelona, Bilbao...), a les capitals de província i a Andalusia.
-
Period: to
Regència d’Espartero
La regència d'Espartero va ser l'últim període de la minoria d'edat d'Isabel II d'Espanya, així anomenat perquè el general Baldomero Espartero, després del triomf de la "revolució de 1840" que va posar fi a la regència de María Cristina de Borbó, mare de la futura reina Isabel II, que llavors comptava amb nou anys d'edat, va assumir la regència en el seu lloc. -
Constitució del 45
La Constitució Espanyola del 1845 era de tendència liberal molt conservadora, que recollia els principis polítics del Partit Moderat:- Sobirania conjunta del rei i de les Corts Generals.
- Monarquia constitucional amb una clara preponderància del monarca sobre les Corts Generals.
- Confessionalitat catòlica de l'Estat.
- Sistema parlamentari bicameral.
- Sufragi censatari molt restringit.
-
Revolució del 68
El moviment del 68 fou un moviment estudiantil contracultural i contestatari que va tenir lloc a l'estiu de 1968 després dels esdeveniments del Maig francès. Aquest moviment de joves es formà arran dels intensos canvis polítics, socials i culturals de la seva època i representa una ideologia antiestablishment de protesta contra la repressió de part de l'estat, contra la guerra de Vietnam i, en general, contra el domini de les institucions de dretes. -
Constitució del 69
-
Period: to
El sexenni revolucionari
El Sexenni Democràtic o Sexenni Revolucionari és un període històric del Regne constitucional d'Espanya comprès entre la Revolució de 1868, que suposà la fi del regnat d'Isabel II d'Espanya i la Restauració de la dinastia borbònica el gener del 1875. Aquesta etapa de la història espanyola es pot considerar un fet homòleg a la primavera dels pobles que visqueren les nacions europees; arribada, com molts altres fets o corrents, amb un cert retard a la península. -
Period: to
El regnat curt d’Amadeu I
Amadeu I d'Espanya (Torí, Piemont, 30 de maig de 1845 - Torí, Itàlia, 18 de gener de 1890)[1] va ser duc d'Aosta, escollit com a rei d'Espanya de 1870 a 1873, durant el Sexenni Revolucionari, per les Corts espanyoles després de la Revolució Gloriosa de 1868 que va expulsar del país a la dinastia Borbó. -
Constitució del 73
-
Period: to
1ra República
La Primera República Espanyola va ser el règim polític que hi va haver a Espanya des de la seva proclamació per les Corts Generals, l'11 de febrer de 1873, fins al 29 de desembre de 1874, quan el pronunciament del general Martínez-Campos va donar inici a la Restauració borbònica. -
Dictadura de Serrano república presidencialista
Francisco Serrano y Domínguez, Duc de la Torre (San Fernando, Cadis, 1810 - Madrid, 1885), militar i polític espanyol, fou President del consell de Ministres (1868), (1871) i (1872), també President del govern espanyol (1874), el cinquè i últim president de la Primera República Espanyola. -
Period: to
Alfons XII
Alfons XII d'Espanya (Madrid, 28 de novembre de 1857 - El Pardo, 25 de novembre de 1885), fou rei d'Espanya (1875-1885). El regnat d'Alfons XII significà el retorn de la casa de Borbó a Espanya després del breu parèntesi iniciat l'any 1868 amb el regnat d'Amadeu de Savoia i de la Primera República Espanyola. -
Constitució del 76
-
Period: to
Regència de Ma Cristina de Habsburg
Maria Cristina d'Habsburg-Lorena (Gross-Seelowitz, Moràvia, Imperi Austríac, 1858 - Madrid, Espanya, 1929) fou reina consort d'Espanya de 1879-1885 pel seu matrimoni amb Alfons XII. Exercí de reina regent de 1885 - 1902 fins a la majoria d'edat d'Alfons XIII. -
Desastre del 98
La Guerra Hispano-estatunidenca, Guerra Hispano-americana o Hispano-nord-americana, que a Espanya és coneguda popularment com a Desastre del 98 o Guerra de Cuba i a Cuba com a Guerra Hispano-cubana-nord-americana, es va dur a terme entre Espanya i els Estats Units d'Amèrica el 1898. Va ser durant la regència de Maria Cristina, víuda del rei Alfons XII, i va desembocar en la pèrdua de les colònies d'ultramar, és a dir, la meitat de l'imperi colonial espanyol. -
Period: to
Alfons XIII
Alfons XIII d'Espanya (Madrid, 17 de maig de 1886 - Roma, 28 de febrer de 1941)[2] fou rei d'Espanya (1902-1931) i cap de la casa reial espanyola (1931-1941). Fou fill pòstum d'Alfons XII d'Espanya i de l'arxiduquessa Maria Cristina d'Àustria.
