-
Aliança França-Espanya
Aliança entre França napoleònica i Espanya Borbònica contra Gran Bretanya. S'acaba amb la guerra del Francès. -
Inici de la desaparició de l'imperi HIspànic
Fi del control de l’Atlàntic per part d’Espanya, ja que els criolls d’Amèrica inicien el procés d’independència, ajudats pels britànics. -
Batalla de Trafalgar
La Batalla de Trafalgar va ser una batalla naval que va tenir lloc el 21 d'octubre de 1805, en el marc de la Tercera Coalició iniciada pel Regne Unit, l'Arxiducat d'Àustria, l'Imperi Rus, el Regne de Nàpols i Suècia per intentar enderrocar Napoleó Bonaparte del tron imperial i dissoldre la influència militar francesa existent a Europa. Va tenir lloc prop del cap de Trafalgar. -
El primer ministre Godoy autoritza l’entrada de tropes franceses a Espanya
Aquest fet iniciará la guerra del Francès.
L’exèrcit francès era un exèrcit de ciutadans (servei militar obligatori), els comandaments eren professionals, ja que es guanyaven per mèrits, l’exèrcit de terra era modern i al capdavant d’ell hi havia el gran Napoleó Bonaparte. -
Tractat de Fontainebleau
Fou un acord secret signat el 27 d'octubre de 1807 entre el Regne d'Espanya i el Primer Imperi Francès per a repartir-se Portugal. -
Capitulacions de Baiona
Són les renúncies successives dels reis Carles IV i Ferran VII al tron d'Espanya en favor de Napoleó Bonaparte, qui imposa el seu germà Josep I com a rei d’Espanya. La societat es divideix en afrancesats i tradicionalistes. Els afrancesats són els que estan a favor del govern de Josep I i de l’ocupació de les tropes franceses, en canvi els patriotes estan a favor de les juntes provincials de defensa “guerrilas”, de la junta suprema central i de l’aliança amb Gran Bretanya. -
Period: to
El motí d'Aranjuez
El motí d'Aranjuez va ser una revolta popular produïda durant el regnat de Carles IV, que va comptar amb el suport de Ferran, el príncep d’Astúries.
Es va produir a causa de la greu situació de crisi d'Espanya després de perdre la batalla de Trafalgar. Aquesta derrota va recaure sobre les classes populars, disgustades amb el rei Carles IV. Alhora, els aristòcrates estaven descontents amb el mal govern de Manuel Godoy i les seves presumptes relacions amb la reina. -
Period: to
La guerra del francès
Comença amb la insurrecció de les classes populars i els antifrancesos a Madrid. Les tropes franceses reprimeixen aquest aixecament de forma brutal. L’aixecament antifrancès s’escampa pel territori, això causa que molts afrancesats es passin al bàndol dels liberals patriotes. -
Batalla de Bailén
Es va produir en el si de la Guerra del Francès, durant les Guerres Napoleòniques. Va suposar el triomf de l’aliança entre britànics i patriotes a Bailén i permet alliberar del control francès Andalusia.
Ara Cádiz es converteix en la Ciutat on s’organitza la Junta Suprema Central (ja que és protegida per la flota britànica des de Gibraltar). -
Aprovació d’una Constitució moderna i liberal en les Corts de Cádiz
Davant del buit de poder i del poc interès de l’hereu a la corona, en un dolç exili a Londres, la Junta Suprema Central convoca una reunió de representants de les Juntes provincials de tot el país. Els liberals ho aprofiten per forçar l’aprovació d’una Constitució moderna i liberal. -
La constitució
S’aprova la constitució. És el primer intent de monarquia constitucional (sobirania nacional, divisió de poders i llibertat d’expressió) a Espanya. -
Abolició de la constitució de Càdiz.
Arriva a Espanya Ferran VII el deseado i aboleix la constitució de Cádiz i es persegueixen els liberals a través de l’exèrcit. -
Period: to
Trienni liberal
Període liberal del regnat de Ferran VII, que es va iniciar amb el pronunciament de Riego l'1 de gener. Va ser un cop d’Estat militar que al s.XIX intentava provocar un canvi d’orientació política del govern, al no haver-hi eleccions, va esdevenir l’única forma de canvi polític.
Els polítics destacats durant el segle XIX eren militars (pretorianisme). -
Els cent mil fills de Sant Lluís
Va ser la intervenció de la Santa Aliança (Àustria, Prússia, Rússia i França) a demanda de Ferran VII al Congrés de Verona perquè fos restaurat com a monarca absolut. El que fa la Santa Aliança és enviar a un exèrcit anomenat els cent mil fills de Sant Lluís. -
Period: to
La dècada ominosa
És el període que comprèn des de la fi del trienni liberal fins a la mort de Ferran VII. -
Abolició de la Llei Sàlica
La Llei Sàlica va ser dictada per Felip V l'any 1713, deia que les dones només podien heretar la corona si no hi havia homes a la línia principal (fills) o lateral (germans i nebots). Ferran VII la va Llei Sàlica, i establir com a principal línia hereditària la descendència directa del rei davant dels parents laterals. -
Conflicte dinàstic
Les Corts es divideixen en carlins (donen suport a les demandes de Carles Maria Isidre per esdevenir rei) i isabelins (donen suport a Maria Cristina per fer reina a la seva filla Isabel).
El conflicte polític entre absolutistes i liberals se superposa al dinàstic, ara els absolutistes s’ajunten al bàndol carlí, i els liberals, tot veient una oportunitat per fer-se amb el poder, formen el bàndol isabelí. -
Period: to
1a guerra carlina
Conflicte civil que esclata en morir Ferran VII. Els absolutistes no acceptaven la seva filla Isabel II, declarada hereva en virtut de la Pragmàtica Sanció de 1830.
Els carlins cotrolaven les àrees rurals del nord i els isabelins les ciutats en procés d’industrialització.
Davant les constans derrotes dels carlins, aquests es van dividir en transaccionistes, partidaris de negociar una rendició honrosa amb els liberals i els intansigents, partidaris de defensar a Carles M Isidre. -
Fi de la guerra carlina amb el Abrazo de Vergara
Els liberals es comprometien a mantenir els furs d'alguns llocs concrets; i el carlins transaccionistes mantindrien el seu grau i sou dins de l’exèrcit regular espanyol. Els carlins intransigents, van seguir fent petites guerrilles. Conseqüències: Espanya passa a ser un estat modernista.
Sociologia: Amb les reformes liberals i el nou sistema econòmic capitalista es veuen perjudicades les classes baixes i en canvi s'afavorixen les classes altes.
Ideologia: Dios, patria, rey y fueros. -
Period: to
Regència d’Espartero
Amb la fi de la Guerra Carlina, M Cristina cedeix la Regència al General vencedor de la causa isabelina; Baldomero Espartero. Aquest tenia projectes reformistes atrevits, però no sempre encertats, el seu estil de govern era autoritari i dictatorial i a causa de les seves maneres es va guanyar l’enemistat de liberals moderats i liberals progressistes. -
Period: to
Règim modernista
És l’etapa del regnat d’Isabel II, obligada a fugir a l’exili.
A nivell econòmic és una etapa de creixement que consolida el poder de la Gran Burgesia.
A nivell polític es consolida el poder dels liberals moderats, que limiten les reformes als interessos dels grans negocis, això distancia els liberals entre ells: moderats i progressistes.
La corrupció, el tràfic d’influències i el conservadurisme són la tònica del regnat d’Isabel II. -
Period: to
El Bienni progressista
Amb la Vicalvarada (pronunciamiento) del general O’Donnell, recolzada pels progressistes, s’obre un parèntesi de dos anys de govern progressista durant el regnat d’Isabel II. Restaurarà el règim moderantista. Els progressistes van iniciar grans projectes per modernitzar el país, sanejar les finances públiques i democratitzar el sistema polític.
* Llei general del ferrocarril (1855)
* Desamortització de Madoz (1855)
* Projecte de Constitució democràtica (la “Nonata” de 1856) -
Period: to
Sexeni revolucionari
És l'etapa més democràtica del segle XIX, però també la més inestable.
Suposà la fi del regnat d'Isabel II d'Espanya i la Restauració de la dinastia borbònica el gener del 1875.
Causa cert retard a la península. -
Period: to
Govern provisional la “Gloriosa”, Revolució de setembre de 1868.
És l’única Revolució del segle XIX a Espanya.
És una sublevació militar amb elements civils que tingué lloc al Regne constitucional d'Espanya. Suposà el destronament i exili de la reina Isabell II i l'inici del període anomenat Sexenni Democràtic. El programa bàsic de la Revolució:
https://docs.google.com/document/d/1csyNn_G1x3np9tevwrcJdpeqElolcKirk10on_r9yTI/edit?usp=sharing Causes:
https://docs.google.com/document/d/10o3Dh29JvLBbfVSLERVsPoKF_Kj-u5XFTL_L3zPuRNg/edit?usp=sharing -
Eleccions a Corts constituents
Es van fer per decidir entre monarquia i república després de la Revolució de 1868 sota sufragi universal dels homes majors de 25 anys. Naixement dels partits polítics com a nova forma de representació política. -
Constitució de 1869
Basada en el principi de la sobirania nacional, la Constitució de 1869 confirmava el sufragi universal masculí, incloïa una amplíssima declaració de drets i llibertats civils, i garantia la llibertat de residència, la llibertat de premsa, reunió i associació, l’ensenyament i la llibertat de culte, encara que es comprometia a mantenir el culte catòlic. -
Elecció d'Amadeu I
El nou monarca, Amadeu I, de coneguda tendència liberal democràtica, va ser elegit per les Corts el desembre de 1870. -
Period: to
El regnat curt d’Amadeu I
El regnat d’Amadeu I ja va començar malament, tot i tenir bones intencions, ja que pocs dies abans de prendre possessió, el General Prim (la seva mà dreta), va ser assassinat en un misteriós complot. Es va trobar amb una pila de problemes:
Aixecaments carlins
Revoltes federalistes
Insurrecció a Cuba Després de 6 governs fracassats i 3 eleccions a Corts que no donaven cap majoria estable (frenaven iniciatives) i aclaparat pels problemes, Amadeu I va abdicar el febrer de 1873 -
Period: to
La I República
Davant l’atzucac de la situació que creava l’abdicació del rei i el ridícul internacional que representaria l’elecció d’un nou monarca, les Corts van proclamar la República l’11 de febrer de 1873. Problemes:
https://docs.google.com/document/d/1P44t9FMUGFPVmPs8vy4wFHN1niyDj05n2kOYeGWZbL0/edit?usp=sharing -
La fi de la I República
“La Paviada” – El 3 de gener de 1874, el General Pavía ocupa les Corts i les dissol de forma violenta protagonitzant un Cop d’Estat que institueix una República dictatorial governada pel Gral. Serrano.
De fet la dictadura de Serrano és només una transició cap al restabliment de la Monarquia borbònica. -
Period: to
Restauració Alfonsina
Es consuma amb el Cop d’Estat monàrquic del General Martínez Campos (31 de desembre de 1874).
