Revolucion liberal españa

4t A Lídia Torrecillas B9 SPCAT XIX/XX

  • Period: to

    Regnat de Carles I d'Espanya

    Va ser un monarca que es va oposar a les idees de la Revolució Francesa.
  • Period: to

    Iniciatives culturals i polítiques catalanistes

  • Signatura del tractat de Fontainebleau

    Signatura del tractat de Fontainebleau
    Tractat entre Espanya i la França Napolèonica en el qual s'acordava que les tropes franceses podien travessar Espanya per envair Portugal, ja que estava incomplint el bloqueig a Anglaterra.
    Napoleó va incomplir aquest tractat ja que el seu objectiu era aconseguir el control del regne d'Espanya.
  • Period: to

    Segona fase guerra del Francès

    Etapa caracteritzada pel domini francès.
  • Motí d'Aranjuez

    Motí d'Aranjuez
    El tractat de Fontainebleau no va ser acceptat pel poble i això va provocar una revolta popular duta a terme pels partidaris del príncep Ferran ( fill de Carles IV). Aquest motí va provocar la mort de Godoy, el favorit reial, i l'abdicació de Carles IV, malgrat que poc temps després, es va desdir de la renúncia al tron.
  • Aixecament del 2 de maig

    Aixecament del 2 de maig
    Aixecament popular de Madrid acabat en derrota a favor dels francesos. Aquesta revolta va sorgir en protesta davant de la situació d'incertesa política generada després del Motí d'Aranjuez. La protesta va ser reprimida per les forces napoleòniques regidores de la ciutat.
  • Period: to

    Guerra del Francès o Guerra de la Independència

    Va ser una guerra d'alliberament nacional, malgrat que no tots els Espanyols s'oposaven als invasors. Els partidaris de Josep Bonaparte eren els afrancesats i els de Ferran VII els patriotes.
  • Period: to

    Primera etapa de la guerra del Francès

    Va començar amb l'aixecament de Madrid. En aquesta etapa els francesos van assetjar Saragossa i Girona, malgrat que aquestes van resistir llargament el setge.
  • Abdicacions de Baiona

    Abdicacions de Baiona
    Nom amb el que es coneixen les renúncies successives dels reis Carles IV i Ferran VII al tron d'Espanya a favor de Napoleó, que a continuació va cedir els seus drets al seu germà, Josep Bonaparte ( que regnaria com a Josep I, però era popularment conegut com a Pepe, i com que era molt alcohòlic, Pepe Botella)
  • Batalla de Bailèn

    Batalla de Bailèn
    Batalla produïda durant la primera etapa de la Guerra del Francès que va acabar essent la primera derrota del potent exèrcit napoleònic.
  • Conquesta Andalusia

    Conquesta Andalusia
    A partir d'aquell moment la Junta Central es va traslladar a Cadis
  • Period: to

    Tercera fase Guerra del Francès

    Aquesta etapa va coincidir amb el declivi de Napoleó a Europa, que va haver d'enviar tropes cap a la campanya de Rússia. Llavors, amb l'ajuda dels anglesos, van derrotar als francesos a Arapiles.
  • Constitució de 1812 - "La Pepa"

    Constitució de 1812 - "La Pepa"
    Va ser la primera constitució de la història d'Espanya. Va ser aprovada el dia de Sant Josep ( valor simbòlic ) i era popularment coneguda com la Pepa. Recull els principis del liberalisme polític: sobirania nacional i separació de poders i, a més a més, establia una declaració de drets molt completa. A més a més, reconeixia el sufragi universal masculí.
  • Tractat de Valençay

    Tractat de Valençay
    Acord ( tractat de Pau ) signat a Valençay (Primer Imperi Francès) el dia 11 de desembre de l'any 1813. Aquest tractat va posar fi a la Guerra del Francès, ja que l'emperador Napoleó I va oferir la pau i va reconèixer a Ferran VII com a rei d'Espanya
  • Ferran VII torna a Espanya

    En aquell moment, els liberals esperaven que el rei jurés la Constitució de Cadís i els servils, que l'abolís i restaurés l'Antic Règim.
    Finalment, el rei va derogar la constitució i va restaurar els privilegis de la noblesa i el clergat.
  • Period: to

    Govern absolutista de Ferran VII

    Durant aquests sis anys els liberals van ser perseguits i molts van haver de marxar a l'exili. Van intentar recuperar el poder amb pronunciaments, però aquests van fracassar per causa de la indiferència de la població i els seus líders van ser perseguits, empresonats o executats.
  • Pronunciament del general Lacy

    Pronunciament del general Lacy
    Va ser un pronunciament liberal que va intentar el restabliment de la Constitució però que va fallar.
  • Pronunciament liberal

    Pronunciament liberal
    Aquest any va triomfar un pronunciament liberal dirigit pel tinent coronel Rafael del Riego. Aquest, va proclamar la Constitució de 1812 a Sevilla. El rei va haver de fer diverses coses ( evidentment, obligat): jurar la Constitució, alliberar els presos polítics i convocar eleccions.
  • Period: to

    Trienni Liberal

    Etapa lliberal on aquests van restaurar les reformes aprovades a Cadis, van formar la Milícia Nacional per defensar el règim amb les armes si calia...
    Durant aquesta etapa hi va haver diversos intents de cop d'estats absolutistes per part dels absolutistes.
  • Restitució de Ferran VII com a rei absolut

    Restitució de Ferran VII com a rei absolut
    La Santa Aliança ( Àustria, Prússia, Rússia i França ) va enviar l'exèrcit va enviar unes tropes a Espanya, els Cent Mil Fills de Sant Lluís, que van restituir a Ferran VII com a rei absolut.
  • Period: to

    Dècada Ominosa

    És el període que transcorre entre la fi del Trienni Liberal i la mort de Ferran VII. Va ser una època d'una gran decadència i d'una important crisi interna.
    El rei va intentar modernitzar el govern, però fent això va disgustar als nobles. Hi havia una gran crisi absolutista i els liberals estaven fent pronunciaments.
    A tot això, s'hi suma el problema dinàstic, ja que per la llei Sàlica a Espanya no podien regnar dones. Ferran VII va promulgar la Pragmàtica Sanció, que la derogava.
  • Insurrecció fallida del general Torrijos

    Insurrecció fallida del general Torrijos
    Va ser un pronunciament que volia acabar amb l'absolutistme i restaurar la Constitució de 1812. Va fallar i Torrijos i els seus companys van ser afusellats a les platges de Màlaga.
  • Publicació de "La Pàtria"

    Aquesta oda de Bonaventura Carles Arribau es considera el moviment simbòlic d'arrencada d'aquest moviment
  • Period: to

    Renaixença

    És un moviment cultural ( principalment literari ) que va impulsar la recuperació del català com a llengua de cultura durant tot el segle XIX.
  • Mort de Ferran VII i Conseqüències

    Mort de Ferran VII i Conseqüències
    La Pragmàtica Sanció, anul·lava la Llei Sàlica, però això va disgustar molt als absolutistes, que van proposar que fos el successor Carles Maria Isidre, germà del rei.
    Quan Ferran mor, la seva vídua Maria Cristina va esdevenir regent, ja que la princesa Isabel només tenia 3 anys.
  • Period: to

    Primera guerra Carlina

    Carles es va autoproclamar rei d'Espanya i va iniciar la guerra.
    No era simplement un conflicte entre dinàstic, era un conflicte d'ideologies entre els liberals ( Isabel) i els carlins ( absolutisme).
  • Motí de la Granja de San Ildefonso o Aixecament de la Granja

    Revolta causada pel descontent popular.
    Maria Cristina inicialment va donar poder als moderats, però davant les protestes populars i aquest aixecament, va lliurar el govern als progressistes, que van adoptar mesures liberals més radicals.
  • Promulgació de la Constitució de 1837

    Promulgació de la Constitució de 1837
    Aquesta constitució era més restrictiva que la de 1812 i va estar en vigor fins l'any 1845, quan va ser reformada.
  • Conveni de Bergara

    Conveni de Bergara
    Acord signat pel general liberal Baldomero Espartero i els generals carlistes representants del general Maroto.

    Aquest acord va suposar el final oficial de la primera guerra Carlina
  • Fi de la regència / dimissió de Maria Cristina

    Fi de la regència / dimissió de Maria Cristina
    Maria Cristina, desgastada pel suport que donava als moderats, va haver de dimitir i el general Espartero va assumir el títol de regent. Espartero va governar de manera autoritària i no va agradar ni a progressistes ni moderats.
  • Pronunciament de Prim i Narváez

    Els progressistes i els moderats es van unir en aquest pronunciament, que va forçar l'exili del general i, a causa de la inestabilitat de les regències, Isabel II va haver de ser proclamada reina amb tan sols 13 anys.
  • Period: to

    Dècada moderada

    Els 10 primers anys del regnat d'Isabel. Els progressites van estar al marge del govern, i manaven els moderats. El general Narváez va ser la persona amb més poder durant aquella època, i estaven sota el poder de la Constitució de 1845
  • Constitució Espanyola del 1845

    Constitució Espanyola del 1845
    La Constitució Espanyola del 1845 era de tendència liberal molt conservadora i recollia els principis polítics del Partit Moderat.
  • Creació del Partit Demòcrata

    Creació del Partit Demòcrata
    Partit polític liberal.
  • Fi de la Dècada Moderada

    La dècada moderada acaba el 1854 amb un cop d'Estat dirigit pel general O'Donnell ( La Vicalvarada, anomenada així perquè va ser originada al poble de Vicálvaro). O'Donnell va comptar amb el suport dels progressistes, uns quants moderats i alguns membres del partit demòcrata.
    El poder va recaure sobre Espartero amb el suport del general O'Donnell i la seva "Unión Liberal".
  • Period: to

    Bienni Progressista

    Període afectat per la crisi econòmica i protestes generalitzades d'obrers i camperols.
  • Cop de força d'O' Donnell

    Cop de força d'O' Donnell
    Va posar fi al Bienni Progressista
  • Period: to

    10 anys

    Durant aquesta dècada, es van anar alternant en el govern els moderats i la Unión Liberal d'O' Donnell
  • Primers jocs florals

    A partir d'aquest moment el nombre d'autors i publicacions escrites en llengua catalana va augmentar progressivament
  • Inici del final del règim Isabelí

    A partir d'aquest any ( 1866) el règim d'Isabel II comença a entrar en decadència, i entra en una fase de descomposició política.
    Hi va haver una gran crisi política, social i econòmica. Hi havia moltes revoltes ( a causa de la fam i els problemes econòmics), un fort descrèdit de la monarquia etc
  • Pacte d'Oostende

    Pacte d'Oostende
    Pacte entre progressistes i demòcrates que acordaven l'expulsió dels Borbó i la democratització de la vida política. No va tardar en sumar-s'hi la Unión Liberal.
  • Period: to

    Guerra dels Deu anys ( Cuba)

    Va ser la primera guerra independentista cubana contra les forces espanyoles. Va acabar deu anys més tard sense haver assolit la independència cubana.
  • Revolució de Setembre / La Gloriosa / Revolució de 1868

    Revolució de Setembre / La Gloriosa / Revolució de 1868
    Pronunciament liderat per Serrano i Prim contra Isabel II. Aquesta revolució va triomfar ràpidamnet i la reina va haver d'abandonar el país.
    No va trigar en constituir-se un govern provisional, presidit per Serrano.
  • Constitució Espanyola de 1869

    Constitució Espanyola de 1869
    El govern presidit per Serrano va convocar Corts constituents, que el 1869, van aprovar una constitució monàrquica però democràtica. Aquesta constitució va ser molt avançada per a la societat espanyola de l'època.

    Provisionalment, Serrano es convertí en regent i prim en president.
  • Period: to

    Govern provisional de Serrano

    El general Serrano va presidir el govern mantenint la República, però buida del contingut representatiu.
  • Assessinat de Prim

    Assessinat de Prim
    Amadeu de Savoia havia acceptat la corona espanyola, però mentre ell arribava a la península, Prim va ser assassinat.
  • Period: to

    Regnat d'Amadeu I

    Era un monarca jove, respectuós amb la legalitat parlamentària. Malgrat això, sempre va estar en posició de feblesa política:
    - Els monàrquics preferien els borbons
    - L'església no volia les seves idees progressistes
    - No tenia el suport dels republicans.
    - Gran part de la població no el volia perquè era estranger.
  • Period: to

    3a guerra Carlina

    Va ser una guerra civil espanyola. Carles IV va cridar la revolta i va ser escoltat pel País Basc, Catalunya i també hi va haver partides a altres llocs.
  • Period: to

    Moviment Cantonalista

    Moviment d'aixecaments populars que va fer que es creessin cantons independents a Catalunya, Màlaga i Cartagena. Va ser durament reprimit
  • Period: to

    Primera República

    Després del fracàs d'Amadeu I i de la monarquia democràtica, les Corts van instaurar un règim republicà a Espanya per primera vegada.
    Aquest sistema tenia molts problemes, ja que els grups polítics eren monàrquics, i els republicans volien o una república federal o una unitària, i estaven dividits en dos grups.
  • Proclamació d'Alfons XII / Inici de la Restauració

    Proclamació d'Alfons XII / Inici de la Restauració
    El general Arsenio Martínez Campos va proclamar al fill d'Isabel, Alfons XII, i d'aquesta manera començava la Restauració. Cànovas de Castillo va ser nomenat president del govern.
  • Cop d'estat del general Pavía i Dissolució Corts

    Cop d'estat del general Pavía i Dissolució Corts
    Va ser un cop d'estat efectuat per Pavía, ja que era un militar conservador que considerava que s'havia de fer front a la situació amb amb autoritarisme. D'aquesta manera, va dissoldre les corts
  • Cop d'estat de Martínez Campos

    Cop d'estat de Martínez Campos
    ( Sagunt, València) Cop d'estat que va posar fi a la República i va restaurar la monarquia i dinastia dels Borbó.
  • Period: to

    Regnat d'Alfons XII

    Durant aquesta etapa hi ha un sistema de torns entre els conservadors i els progressistes i es van tornant el govern.
  • Fundació del PSOE

    Fundació del PSOE
    Aquest any, Pablo Iglesias, líder dels socialistes, va fundar el Partido Socialista Obrero Español.
  • Creació UGT

    Creació UGT
    Aquest any es va crear a Barcelona la Unió General de Treballadors, que era un sindicat que es va vincular molt amb el PSOE
  • INtroducció sufragi universal masculí

    En el sistema de torns, els liberals, liderats per Sagasta, van fer moltes reformes socials importants, aquesta inclosa.
  • Fundació Unió Catalanista

    La Unió Catalanista va ser un grup polític format a Barcelona el 1891 per la unió de sindicats i associacions catalanistes que es van posar en contacte per oferir resistència contra l'article 15 del codi civil espanyol que atemptava contra el dret civil català.
  • Primera assemblea general / Bases de Manresa

    També anomenades Bases per a la Constitució Regional Catalana.
  • Atemptat contra el General Martínez Campos

    Va succeir durant una parada militar, però no va aconseguir el seu objectiu. Hi va haver un mort ( no el general) i 16 ferits.
  • Bomba del Liceu / Atemptat del Liceu

    Atemptat produït amb bomba dins de la platea del Gran Teatre del Liceu de Barcelona.
  • Period: to

    Nou moviment independentista a Cuba

    Al final d'aquest conflicte EEUU va declarar la guerra a Espanya per l'enfonsament del Maine al port de l'Havana.
  • Atemptat de la processó del Corpus

    Va succeir a Barcelona i va ser efectuat pels anarquistes. Van morir 12 persones i hi va haver diversos ferits.
  • Procés de Motnjuïc

    Va ser el procés que va seguir a l'atemptat de la processó del Corpus, que va donar lloc a una detenció massiva de treballadors.
  • Asssassinat de Cánovas

    Que va ser substituït per Antonio Maura
  • Atemptat contra el cap de govern, Cánovas del Castillo

    Va ser assassinat per l'anarquista italià Angiolillo. La seva conseqüència va ser una desarticulació i una repressió indiscriminada del moviment obrer.
  • Tractat de París / Desastre del 98

    Espanya cedia Filipines, Puerto Rico i Guam als Estats Units a canvi d'una indemnització econòmica, i donava la independència a l'illa de Cuba.
  • Espanya fa negocis amb Alemanya

    Espanya ven les restes de l'imperi del Pacífic; els arxipèlags de Marianes, Carolines i Palau.
  • Tancament de Caixes

    Va ser una protesta que es va produir a causa d'un nou impost imposat pel govern, que era considerat abusiu pels industrials i comercials catalans.
  • Vagues generals a Guijón, Sevilla i Coruña

    Com que els atacs terroristes van fallar, van decidir fer vagues
  • Fundació Lliga Regionalista

    Va ser un partit polític conservador dirigit per Enric Prat de la Riba que va ser la força majoritària a Catalunya durant les 3 primeres dècades del segle XX.
    El seu portaveu més important era "La Veu de Catalunya".
  • França proposa a Espanya un repartiment de les zones d'influència del Marroc

  • Period: to

    Crisis de Restauració

  • Period: to

    Publicació de la revista satírica catalanista ¡Cu-Cut!

    Setmanari satíric aliat amb la Lliga i que estava en contra del lerrouxisme.
  • Gran vaga general a Barcelona

    Va ser una vaga general en demanda de les 9 hores, i va mobilitzar a 80.000 treballadors.
  • Period: to

    Regnat d'Alfons XIII

  • Un sector liberal i republicà va marxar de la Lliga

    Es van agrupar al voltant del diari "El Poble Català".
  • Conveni Hispano-Francès

    Aquest acord va tenir la seva base en els fets de 1904
  • Publicació de la polèmica vinyeta del ¡Cu-Cut!

    Publicació de la polèmica vinyeta del ¡Cu-Cut!
  • Fets del ¡Cu-Cut!

    Militars espanyols van assaltar i destrossar les redaccions del setmanari satíric ¡Cu-Cut! i del diari La Veu de Catalunya.
  • Es funda el Centre Nacionalista Republicà

    Grup polític catalanista fundat a Barcelona el 1906 per dissidents de la Lliga Regionalista. Les seves figures més representatives foren Ildefons Sunyol, Jaume Carner, Joaquim Lluhí i Rissech, Santiago Gubern i Fàbregas i Eduard Calvet i Pintó.
  • Llei de jurisdiccions

    La Llei de Jurisdiccions permetia que els militars poguessin jutjar tot allò que consideressin que atemptava contra la unitat de l'Estat espanyol o contra ells mateixos. Moltes persones van interpretar la llei com un atac a Catalunya.
  • Solidaritat catalana

    Va ser el primer gran moviment unitari català. Va unir als diversos grups polítics nacionalistes catalans, carlins i republicans, que tenien en comú el seu catalanisme.
  • Period: to

    Conferència d'Algesires

    Espanya i França es van repartir el protectorat
  • Solidaritat Obrera

    Organització unitària sindical de Barcelona creada l'agost de 1907, formada sobre les estructures de la Unió Local de Societats Obreres de Barcelona. Hi van prendre part socialistes i anarquistes.
  • Eleccions generals i provincials

    Van ser guanyades per Solidaritat Catalana
  • Fundació de la Biblioteca de Catalunya

    És una institució catalana que vol formar la Bibliografia Catalana amb l'adquisició dels fons bibliogràfics impresos a Catalunya. Es va fundar com a biblioteca de l'Institut d'Estudis Catalans.
  • Programa del Tívoli

    Manifest electoral de la Solidaritat Catalana per a les eleccions generals de l’any 1907, llegit públicament per Nicolás Salmerón al barcelonès Teatre Tívoli.
  • Fundació de l'Institut d'Estudis Catalans

    Va ser fundat per Enric Prat de la Riba i Sarrà a Barcelona i és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana.
  • Fundació de la Companyia Espanyola de Mines del Rif

    Es fa fundar per a explotar el mineral del ferro a la regió que corresponia al protectorat espanyol.
  • Unió Obrera Republicana

    Molts treballadors estaven atrets pel discurs radical del republicanisme lerrouxista, i això va impulsar la UOR:
  • Desfeta electoral

    Va ser provocada per les divisions internes i les discrepàncies polítiques.
  • Atac a uns obrers que treballaven en la construcció d'una línia fèrria

    Això va desencadenar els fets de la setmana tràgica.
  • Vaga general / Setmana tràgica

    Va ser una vaga de protesta contra la guerra del Marroc. Això va desembocar a una insurrecció popular ( amb centre a Catalunya), i va ser coneguda amb el nom de Setmana Tràgica
  • Desastre del Barranco del Lobo

    Va ser la desfeta militar de l'exèrcit espanyol.
  • Ley del Candado

    Llei que prohibia posar nous ordres religiosos a Espanya.
  • Confederació General del Treball

    Es va celebrar un congrés a Barcelona que va donar lloc a la CGT ( Confederació Nacional del Treball ), que a l'any següent va canviar-se el nom a CNT ( Confederació Nacional del Treball)
  • Fundació Unió Federal Nacionalista Republicana

    Els líders més destacats són Pere Coromines i Jaume Carner.
  • Eleccions generals

    En aquestes eleccions, la gent de la Lliga no va obtenir gaires bons resultats. Va començar a presidir Canalejas.
  • Fundació CNT

  • Intent de recuperar la iniciativa política de la Lliga

    Per intentar recuperar la iniciativa política van revifar el projecte de la mancomunitat el van presentar al govern central.
  • Assassinat de Canalejas

  • Es fan efectius els acords de la Conferència d'Algesires

    A Espanya li va correspondre un petit territori muntanyós a la zona del Rif, situada al nord del Marroc.
  • Signatura del reial decret que permetia la constitució de la Mancomunitat

    Va ser signat a causa de la gran pressió del catalanisme.
  • Pacte de Sant Gervasi

    Aliança electoral acordada entre el Partit Republicà Radical d'Alejandro Lerroux i la Unió Federal Nacionalista Republicana per presentar-se les eleccions legislatives del 8 de març de 1914.
  • Creació de la Mancomunitat de Catalunya

    Va ser una institució administrativa que va assumir les competències de les quatre diputacions provincials catalanes.
  • Construcció de la Mancomunitat de Catalunya

    Estava constituida per tres òrgans de govern: La presidència, el consell Permanent i l'Assemblea general.
  • Accions conjuntes UGT i CNT

    Volien protestar contra l'encariment de la vida, però no ho van aconseguir.
  • Desaparició del sector liberal republicà que havia marxat de la Lliga.

  • Crisi que quasi enfonsa el sistema de la Restauració

    Aquesta crisi va tenir tres focus diferents: la protesta militar, el malestar polític i la vaga general
  • Mort de Prat de la Riba

    Va ser substituït per Cambó i per Josep Puig i Cadafalch, que va presidir-ho fins l'any 1923.
  • Vaga general

    Vaga convocada pels sindicats ( a causa de la pèrdua de poder adquisitu dels salaris i de l'empitjorament dels salaris). Va tenir unes grans dimensions però va ser durament reprimida, tant per les Juntes de Defensa com per l'exèrcit.
  • Congrès de la CNT

    Va ser celebrat a Sants i es va replantejar l'estratègia sindical. D'aquí en van sortir els sindicats únics de ram o indústria.
  • Creació de la Xarxa de biblioteques de Catalunya

  • Presentació de les Bases per a l'autonomia de Catalunya al govern central

    La reacció en contra va ser molt gran i els diputats catalans es van retirar en senyal de protesta.
  • Period: to

    Trienni Bolxevic

    La influència de la revolució russa va radicalitzar el moviment obrer.
  • Period: to

    Pistolerisme

    Etapa on van augmentar els crims socials i polítics i van proliferar els conflictes laborals.
  • Estatut d'Autonomia de Catalunya

    Va ser presentat a les corts, però, per causa del mal context polític i social espanyol, aquest projecte no va prosperar.
  • Fundació Unión Monárquica Nacional

  • Period: to

    Ampliació dels territoris espanyols

    Efectuada pel general Silvestre.
  • Period: to

    Vaga de la Canadenca

    Important vaga que es va produir durant els mesos de febrer i març de 1919 que va constituir una de les fites més rellevants de la història del moviment obrer català. Va durar 44 dies.
  • Fundació sindicats lliures

    Eren una organització obrera d'inspiració Carlista i anticenetista.
  • Les 4 diputacions donen les competències i recursos a la mancomunitat

  • Enviament de més soldats

    Va permetre restablir l'ordre i Espanya va recuperar els territoris que tenia el 1909 a Melilla.
  • Desastre d'Annual

    Per causa de l'aptitud agressiva de Silvestre, va provocar la reacció dels rifenys.
    Va provocar 10.000 baixes i es va perdre en molt poc temps territoris que havien costat molt d'ocupar.
  • Puig i Cadalfalch és substituït per Alfons Sala i Argemí

    Sala era un industrial i cacic terrassenc, líder de la Unión Monárquica Nacional
  • Period: to

    Dictadura de Primo de Rivera

  • Cop d'estat de Primo de Rivera

    A partir d'aquest moment es va instaurar la dictadura de Primo de Rivera. A partir d'aquest moment, el dictador va dissoldre les Corts, va suspendre la Constitució i va prohibir partits i sindicats.
  • Es publica un decret reial contra la propaganda separatista

    Va tancar entitats i partits catalanistes, es van detenir dirigents polítics i es va prohibir l'ús del català en actes públics.
  • Creació Unió Patriòtica

    Va ser un partit creat per Primo de Rivera per a consolidar el seu poder i per a donar-se suport.
  • Supreció total de la mancomunitat

    La dictadura hi era totalment contrària, i al final van acabar per suprimir-la.
  • Primo de Rivera forma un govern de civils, amb polítics conservadors i tècnics.

    Va crear monopolis estatals, va créixer l'economia i va aplicar una política d'obres públiques que va fer que es reduís l'atur i es dinamitzés l'economia.
  • Desembarcament d'Alhucemas

    Va ser un desembarcament militar fet Al Hoceima per l'exèrcit i l'Armada espanyoles amb una mica d'ajuda per part dels aliats francesos que va fer que s'acabés la Guerra del Rif. És considerat el primer desembarcament aeronaval de la història mundial.
  • Intent d'invasió armada de Francesc Macià

    Va intentar fer aquesta invasió per a frenar la dictadura des de Prats de Molló ( França), però va fracassar.
  • El règim de Primo de Rivera comença a ser criticat

    Va ser criticat per estudiants, intel·lectuals, col·lectius obrers i nacionalistes.
  • El rei deixa de donar suport a Primo de Rivera

    Va deixar de donar suport a la dictadura a causa d'una oposició creixent.
  • Pacte de Sant Sebastià

    Pacte signat pels polítics socialistes , republicans i catalanistes ( i fins i tot alguns antics monàrquics ) amb l'objectiu d'anar junts a les eleccions per a derrocar la monarquia i instaurar la república.
  • Period: to

    Dictablanda

    Règim de transició que va substituir la dictadura de Primo de Rivera i va precedir la segona república espanyola.
  • Caiguda de la dictadura de Primo de Rivera

    Primo de Rivera va presentar la seva dimissió al rei i aquest la va acceptar. Això va donar pas a la "Dictablanda" de Berenguer.
  • Constitució de 1931

    Aquesta constitució inclou : llibertat de circulació, d’expressió, el dret de manifestació, sufragi universal, separació total entre estat i església…
  • Period: to

    Govern republicà

  • Period: to

    Bienni progressista o reformista

  • Period: to

    La segona república

  • Eleccions

    Aquestes eleccions van ser convocades per l'Almirante Aznar el 13 de febrer d'aquell mateix any.
    Va presidir Manuel Azaña fins a les eleccions del 1933.
  • Alfons XII marxa d'Espanya

    Condicionat pel resultat de les eleccions celebrades dos dies abans, el rei va abandonar Espanya per a no tornar-hi mai més.
  • Màlaga proclama la república

    Va ser el primer lloc de tota Espanya, just després de la fugida del rei.
  • PSOE guanya les eleccions

    Això marca l'inici del bienni reformista
  • Aprovació de l'Estatut

    Va ser aprovat a Núria.
  • La Sanjurjada

    Va ser un cop d'estat del general Sanjurjo, que va ser aturat
  • Naixement IRA

    Institut de Reforma Agrària, encarregat de dur a terme l'aplicació de la Llei de Reforma Agrària d'Espanya.
  • Eleccions

    Van ser convocades per Azaña, ja que va dimitir.
  • Fundació Renovación Española

    Partit polític de dretes de la Segona República Espanyola, fundat el 1933 per Antonio Goicochea, José Calvo Sotelo, Pedro Sainz Rodríguez i el conde de Vallellano
  • Period: to

    Bienni conservador

  • Fets de Casas Viejas

    Revolta protagonitzada per un grup d'anarquistes de la CNT, que va decidir fer la revolució pel seu propi compte i implantar el comunisme llibertari.
  • Creació CEDA

    La Confederació Espanyola de Dretes Autònomes va ser una coalició de partits polítics de dretes.
  • Creació de la Falange

    Partit polític espanyol feixista, fundat el 29 d'octubre de 1933 per José Antonio Primo de Rivera, fill del dictador Miguel Primo de Rivera.
  • Entrada de CEDA al govern

  • Gran vaga general

    Va ser una gran vaga general organitzada pel PSOE, que es va convertir en una revolta que va ser fàcilment aturada.
  • Fets del sis d'octubre

    Lluís Companys va proclamar l'Estat Català de la República Federal Espanyola.
    L'exèrcit del general Batet va fracassar, president i consellers van ser detinguts, es va intervenir la Generalitat i es va suspendre l'Estatut d'Autonomia
  • Eleccions

    La situació era insostenible i aquestes eleccions van ser convocades.
  • Batalla / Ofensiva de Madrid

    Combats entre les forces lleials al govern de la Segona República Espanyola i els militars revoltats durant el mes de novembre del 1936 per aconseguir el control de la ciutat a l'inici de la Guerra Civil espanyola.
  • Period: to

    Front popular

    Estava integrat per socialistes, comunistes, republicans i alguns nacionalistes. Va guanyar les eleccions.
  • Period: to

    Campanya al voltant de Madrid

  • Assassinat de Castillo

    Castillo, conegut home d'esquerres, va ser assassinat per uns pistolers. L'endemà, van assassinar uns companys de Castillo a Calvo Sotelo
  • José Calvo- Sotelo va ser assassinat

    Assassinat per aliats de Castillo
  • Alçament militar contra la República

    Iniciat al Marroc
  • Period: to

    Guerra civil

    L’exèrcit s’enfrenta/ es subleven contra la república ( govern i societat)
  • Inici guerra civil

  • Comitè de No-intervenció o Comitè de Londres

    Volien evitar la internacionalització de la Guerra civil espanyola seguint el Principi de no-intervenció.
  • Creació exèrcit popular

    Força armada creada pel Govern de la Segona República Espanyola
  • Batalla del Jarama

    Va ser un intent de les forces franquistes de travessar el riu Jarama, al sud-est de Madrid, durant la Guerra Civil .
  • Batalla de Guadalajara

    Enfrontament de la Guerra Civil espanyola desenvolupat entorn de la ciutat de Guadalajara en un intent per penetrar en la capital d'Espanya pel nord.
  • Fundació de la Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (FET y de las JONS)

    Partit únic de la dictadura franquista creat el 19 d'abril de 1937, a iniciativa de la prefectura del denominat Estat Nacional, per fusió dels diferents partits i moviments que donaven suport la revolta militar
  • Period: to

    Dictadura franquista

  • Final de la guerra civil

  • Period: to

    Actualitat democràtica