4B / Carla Cavero / Història d'Espanya i Catalunya S.XIX i XX

Timeline created by carlacavero
In History
  • La recuperació del passat històric

    La recuperació del passat històric
    La defensa del patrimoni documental català, com l'Arxiu de la Corona d'Aragó, recuperaven els fets i noms propis de la història de Catalunya, amb l'ajuda dels llibres d'historiadors com Joan Cortada, Victor Balaguer etc.
  • El proteccionisme econòmic

    El proteccionisme econòmic
    La indústria catalana demanda la vigilància a les fronteres per parar el contraban i mitjançant les polítiques duaneres prohibicionistes o proteccionistes, que protegien el desenvolupament. Aquests són trets identificaren Catalunya amb el catalanisme.
  • Les plataformes del catalanisme

    L'Estat espanyol va suprimir el dret català, fets que marcaren iniciatives culturals i polítiques de caràcter catalanista.
    El catalanisme es definia per la defensa de l'existència d'una comunitat
    Les diferents ideologies, una de conservadora i una de progressista que hi havia a volien una reorganització de l'Estat en un sentit descentralitzador.
    En les iniciatives es va fundar la Unió Catalanista i les Bases de Manresa. En la Constitució es proposava una organització descentralitzada d'Espanya.
  • Tractat de Fontainebleau

    Tractat de Fontainebleau
    Tractat signat entre les autoritats espanyoles i la França napoleònica, en el qual Espanya permetia que França la pogués travessar per envair Portugal.
  • La guerra del Francés (etapes)

    La guerra del Francés (etapes)
    Enfrontament entre Espanya i França quan Napoleó ocupa Espanya.
    Es divideix en tres fases:
    - 1ra, Insurrecció de Madrid. Francesos assetjen Saragossa i Girona i pateixen una derrota a Bailèn.
    - 2na. Es caracteritza pel domini francès. Francesos conquereixen Andalusia.
    - 3ra. Declivi de Napoleó a Europa. Abril de 1813 es firma la pau.
    Els francesos marxen al 1814.
  • Continuïtat de l'Antic Règim

    Continuïtat de l'Antic Règim
    Rei d'Espanya, Carles IV, s'oposà a les idees de la Revolució Francesa, i declara la guerra a França revolucionària.
    L'Emperador també tenia l'objectiu de aconseguir el control del regne d'Espanya.
    Els partidaris del príncep Ferran, promogueren el motí d'Aranjuez (1808) que provoca la caiuga de Godoy i l'abdicació de Carles IV.
    Més tard, el rei renuncia al tron.
  • L'esclat de la guerra

    L'esclat de la guerra
    Napoleó s'aprofità dels enfrontaments de la família reial amb els membres a Baiona, per pressionar-los a que abdiquessin ( abdicacions de Baiona ).
    S'atorga la corona a Josep Bonaparte.
    El 2 de maig de 1808, es produeixen aixecaments produint el principi de la guerra del Francés.
  • Les Corts de Cadis

    Les Corts de Cadis
    La Junta Central Suprema, sorgida de l'absència de la família reial, coordina l'actuació de les diferents juntes.
    Durant la guerra, aquesta convoca les Corts a Cadis ( no ocupada pels francesos ) Formada per:
    - Diputats liberals
    - Servils ( Mantenir l'Antic Règim i retorn al rei Ferran VII)
  • La crisi final del regnat d’Isabel II

    Durant els últims anys del regnat, sorgeix una crisi social, política i econòmica:
    - Revoltes en el camp i ciutats per els problemes econòmics i la fam.
    - Sectors socials es distancien del règim per l'autoritarisme dels governs ( repressió i censura ).
    - Monarquia menyspreada.
  • Pacte d'Oostende

    Pacte d'Oostende
    Els progressistes i democràtes signen el pacte d'Oostende ( expulsió dels Borbó i la democratització de la vida política). La Unió Liberal s'uneix més tard.
    Marca l'inici d'una crisis de regnat.
  • Revolució de 1868

    Revolució de 1868
    Els generals Serrano i Prim lideraren un pronunciament contra Isabel II. Crearen juntes revolucionàries.
    La Revolució del Setembre va triomfar tan que la reina es va veure obligada a abandonar el país.
    Van constituir un govern provisional presidit per Serrano, el qual convocà a les Corts Constituents per aprovar una constitució.
  • La monarquia d’Amadeu I

    La monarquia d’Amadeu I
    El príncep italià Amadeu de Savoia va acceptar la corona d'Espanya. Aquest era molt respectuós amb la legalitat parlamentària, però també tenia una posició de feblesa política.
    En el seu regnat van haver-hi dos conflictes armats:
    - Insurrecció a Cuba
    - Nova Guerra Carlina
    Com era incapaç de superar la situació política, va abdicar.
  • Un sistema nou

    Un sistema nou
    El general es proclama rei Alfons XII ( fill d'Isabel), a partir d'aquí comença el règim de la Restauració.
    El monarca era partidari de la monarquia constitucional, i va anomenar president a Cánovas del Castillo.
    Aquest va impulsar la redacció d'una nova Constitució i dissenyà una alternança pacífica en el poder.
  • La Constitució de 1876

    La Constitució de 1876
    Aquesta tenia un caràcter integrador, amb principis moderats i progressistes, encara que havia de ser un text conservador.
    Establia sobirania entre les Corts i el rei.
  • L'oposició al sistema

    L'oposició al sistema
    El sistema canovista restringia la participació política d'altres forces menys els republicans i carlins.
  • Intent de regeneració política

    Els mateixos sectors republicans i obrers adoptaren una actitud de passivitat motivada pel desprestigi del règim enderrocat i pil fet de que d’un bon començament el cop d’Estat no propugnava la permanència indefinida de l’exèrcit en el poder, sinó que fou presentat com una solució temporal per regenerar la vida política.
  • La Setmana Tràgica

    La Setmana Tràgica
    La vaga general iniciada a Barcelona el 26 de juliol de 1909, amb el motiu de protesta contra la guerra del Marroc van conduir la crisi liberal.
    La vaga desembocà una insurreció popular, amb la capital catalana com a centre, i va ser coneguda amb el nom de Setmana Tràgica. El detonant d’aquesta vaga va ser l’enviament de soldats reservistes a la guerra
  • La Mancomunitat de Catalunya

    La Mancomunitat de Catalunya és la federació voluntària de les quatre diputacions de Catalunya, amb l'objectiu de recuperar la unitat trencada per la divisió provincial de 1833.
  • La crisi de 1917

    És el nom que es dóna per la historiografia espanyola al conjunt de successos que van tenir lloc en l'estiu de 1917 a Espanya, destacant tres desafiaments simultanis que van fer perillar al govern i fins i tot al mateix sistema de la Restauració
  • La proclamació de la II República

    La proclamació de la II República
    La proclamació de la Segona República Espanyola va consistir en la instauració el 14 d'abril de 1931 del nou règim polític republicà que va succeir a la monarquia constitucional d'Alfons XIII de Borbó, que havia quedat «deslegitimada» a l'haver permès la dictadura de Primo de Rivera ( 1923-1930) 1 i que havia fracassat en el seu intent de tornada a la «normalitat constitucional» amb la dictablanda del general Berenguer (1930-1931).
  • Period: to

    Els orígens i el desenvolupament del catalanisme

    El factor desencadenant del catalanisme va ser unes condicions polítiques, econòmiques, culturals i socials que van provocar el sorgiment d’una sèrie d’interessos comuns i que van crear unes solidaritats verticals enfront de l’Estat
  • Period: to

    LA GUERRA DEL FRANCÉS I LES CORTS DE CADIS

    conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que va finalitzar en el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al pode
  • Period: to

    Guerra del Francés o de la independència

    Guerra d'alliberament nacional. Els que donaven suport a Bonaparte foren els afrancesats mentre els que donaven suport a Ferran VII rebien el nom de patriotes.
    1813 Napoleó signa el tractat de Valençay que posa fi a la guerra i Ferran VII retorna a la corona.
  • Period: to

    EL REGNAT DE FERRAN VII

    Es caracteritzà per l'enfrontament entre absolutistes i liberals.
  • Period: to

    La restauració de l'absolutisme

    El rei Ferran VII, derogà la Constitució i les reformes aprovades durant la guerra.
    - Restaurà els privilegis del clergat i la noblesa, els tragué els
    impostos.
    - Va governar de manera absoluta durant sis anys.
    - Els liberals intentaren restaurar el liberalisme mitjançant
    pronunciaments, els quals fracassaren, i foren perseguits,
    empresonats o executats.
  • Period: to

    El Trienni Liberal

    Triomfa el pronunciament liberal dirigit pel tinent coronel Rafael del Riego (Constitució de 1812). Els liberals van restaurar les reformes que s'havien aprovat a Cadis, i van formar la Milícia Nacional ( defensar règim liberal, armes). Durant el govern liberal, sorgiren diversos intents de cop d'estat per part dels absolutistes.
    1823, La Santa Aliança, envaí les tropes a Espanya: Els Cent Mil Fills de Sant Lluís, restituir Ferran VII ( absolut).
  • Period: to

    La Dècada Ominosa

    La pèrdua de l'Imperi americà, empitjora la crisi econòmica.
    El govern crea un consell de ministres.
    Els liberals, van protagonitzar, pronunciaments, per promulgar un canvi de govern. --> Dona lloc a una crisi de règim absolutista.
    També sorgeix un problema dinàstic, a conseqüència de la Llei Sàlica (no poden regnar dones a Espanya). El rei crea la Pragmàtica de Sanció l'aplica a la seva filla perquè pugui regnar.
    Molts absolutistes donaren suport a Carles Maria Isidre, perquè no ho acceptaren.
  • Period: to

    La primera guerra Carlina

    La guerra també fou un conflicte de règim ideològic, entre els liberals ( donen suport a Isabel), carlins ( defensaven l'absolutisme i el model de societat tradicional).
    La guerra dura 7 anys.
    El conveni de Bergara posa fi a la guerra amb la derrota carlina
  • Period: to

    EL REGNAT D'ISABEL

    Durant aquest es construeix l'Estat liberal a Espanya
  • Period: to

    El triomf del liberalisme

    La primera regent fou Maria Cristina ( mare de Isabel ), la qual dona suport als moderats fins l'aixecament militar de La Granja (1836) i les protestes, es veu obligada a cedir el govern als progressistes.
    L'any 1837 es promulga la Constitució. Maria Cristina dimiteix i cedeix el càrrec de regent al general Espartero (progressista), governa manera autoritària.
    Els dos grups liberals no ho acceptaren i es van unir en un pronunciament, que força un canvi de govern.
    Isabel II es reina als 13 anys.
  • Period: to

    La Renaixença

    Moviment cultural i literari que va impulsar la recuperació del català com a llengua cultural durant el segle XIX. Els diferents autors aportaren elements perquè Catalunya fos una comunitat nacional.
    L'obra titulada "La Pàtria" de Bonaventura Carles Aribau, es considera l'arrancada del moviment. Altres obres com la de Joaquím Rubió i Ors, Antoni de Borfarull etc, establien les bases de la recuperació de l'identitat catalana.
    A més de ser un corrent estilista i acadèmic fou el més popular.
  • Period: to

    La Dècada Moderada

    Durant els deu primers anys del regnat d'Isabel, governaren només els moderats.
    El general Narváez fou molt important, i la peça clau de la governabilitat era la Constitució de 1845, la qual limitava molts drets.
    Aquesta dècada finalitza amb un cop d'estat dirigit pel general O'Donnel, amb el suport del progressistes, moderats disconformes i membres del patit demòcrata.
  • Period: to

    Bienni Progressista

    Període de crisi econòmica i de protestes dels obrers i camperols. Hi ha enfrontament entre governs que donaren lloc a un nou cop de força d'O'Donnel, que posa fi al Bienni Progressista.
  • Period: to

    La Unió liberal

    Era un partit polític espanyol sorgit de l'aliança electoral que després de la revolució del 1854 van concentrar diferents polítics moderats no absolutistes i progressistes temperats.
    Entre els moderats i la Unió Liberal s'alternaren el govern.
  • Period: to

    La crisi final del regnat d’Isabel II

    El regnat pateix crisi econòmica, socials i política caracteritzada per:
    - Revoltes al camp i a les ciutats pels problemes econòmics i fam.
    - Els sectors socials es distanciaren del règim per l'excessiu autoritarisme dels governs.
    - La monarquia menyspreada.
  • Period: to

    EL SIXENNI DEMOCRÀTIC

    És l'etapa més democràtica del segle XIX, però també la més inestable. En poc més de sis anys l'Estat espanyol va conèixer una monarquia constitucional amb un rei estranger i una república per primer cop en la seva història.
  • Period: to

    Primera República

    Les Corts van proclamar la primera República.
    Els grups polítics dividits en la república federal i els que preferien una d'unitària. Aquesta produí un moviment cantonalista ( cantons independents ).
    La República es va haver d'enfrontar amb la tercera guerra Carlina i la guerra de Cuba.
    La Primera República durà onze mesos, finalitzà amb un cop d'estat.
    Els general Serrano presidí el govern fins que va haver un nou cop d'estat que posà fi a la República i restaurà la monarquia dels Borbó.
  • Period: to

    El Torn Pacífic

    Els dos partits polítics es van alternar en el govern de manera pacífica ( sistema de torns ):
    - El conservador, liderat per Cánovas i defensor de l'Església i l'ordre social.
    - El liberal, liderat per Sagasta, desarrolla reformes socials i aprova el sufragi universal masculí. El monopoli dels partits fou possible per la corrupció electoral. Els caics del camp, guanyaven les eleccions amb coaccions i compra vots i les capitals manipulaven els resultat, pràctica que s'anomena topinada.
  • Period: to

    Regnat d’Alfons XII

    Retorn dels Borbó a Espanya després de l'any 1868 amb el regnat d'Amadeu de Savoia i de la Primera República Espanyola.
  • Period: to

    LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ

    La derrota militar provocà una crisi internacional, i sorgeix necessitat d'una regeneració del país.
    Els nous líders reformaren la vida política. Maura volia posar fi al caciquisme reformant la llei electoral i l’administració local.. Canalejas va dur a terme una política de descentralització, l’aprovació de la ley del candado. La burgesia basca i catalana donaven suport als nacionalistes; part de les classes mitjanes i obreres als republicans; els sindicats protagonustes de la vida pública.
  • Period: to

    La dictadura de Primo de Rivera

    La crisi provocada i les tensions van ser els motius del cop d’estat del 1923.
    Donaren lloc a la dictadura de Primo de Rivera ue eliminà la Constitució, dissolgué les Corts i va prohibir els partits i els sindicats.
    Es va formar un govern per militars. Va formar un govern que s’ocupava de mantenir l’ordre, directori militar, per altre part un govern que s’encarregava de dur a terme millores polítiques, socials i econòmiques , directori civil.
  • Period: to

    II REPÚBLICA ESPAÑOLA

    Etapa de la història d’Espanya la qual ha estat una segona vegada en la història d'Espanya en els ciutadans que han estat capaços d'exercir-se amb dret a elegir amb el secret de votar amb els mandataris del país.
  • Period: to

    El bienni reformista

    S’iniciava una nova etapa, entre desembre de 1931 i setembre de 1933, en la qual les forces republicanes d’esquerra i els socialistes van impulsar un ambiciós programa de reformes, algunes ja iniciades en el període constituent, que tenien com a objectiu modernitzar i democratitzar la societat espanyola. Eren prioritàries les actuacions davant dels problemes agraris, militars, religiosos, nacionals, socials i culturals.
  • Period: to

    El Bienni conservador (radical-cedista)

    Les eleccions de 1933 suposen un gir polític dins de la Segona República. Comença un nou període conegut com bienni conservador o radical-cedista per ser la CEDA i el Partit Radical les forces polítiques dominants:
    -Paralització de la reforma agrària
    -Paralització de la reforma militar
    -Conciliació amb l'Església Catòlica.
    -Paralització de les reformes educatives.
    -Enfrontament als nacionalismes perifèrics.
  • Period: to

    LA GUERRA CIVIL

    La insurreció va començar a les guarnicions del nord de l’Àfrica el dia 17.
    Els dos bàndols eren:
    - La zona dominada pels insurrectes, que s'autoanomenaren nacionals abraçava la major part de les dues Castelles, Galícia etc..
    - El bàndol republicà controlava la part oriental d’Aragó, el nord d’Espanya, excepte Navarra, Catalunya, la zona de Llevant, Madrid i una part d’Andalusia.
  • Period: to

    El Front popular

    El Front Popular va ser una coalició electoral espanyola creada al gener de 1936 pels principals partits d'esquerra. El 16 de febrer, va aconseguir guanyar les últimes eleccions durant la Segona República abans del cop d'Estat que desencadenaria la Guerra Civil
  • Period: to

    EL FRANQUISME

    La dictadura franquista va sorgir durant la guerra Civil i va durar gairebé quaranta anys (1939-1975). Aquesta es defineix de caràcter dictatorial perquè una persona o institució concentrava tots els poders.
  • Period: to

    L’autarquia

    L'autarquia va significar l'aïllament d'Espanya en relació amb el mercat internacional i una opció per l'autoabastiment
  • Period: to

    Consolidació del règim

    El règim franquista es va consolidar a l’interior i va acabar amb el seu aïllament internacional
  • Period: to

    El desenvolupisme

    Durant aquests anys es van iniciar les grans transformacions econòmiques i polítiques del franquisme. El fracàs de l'autarquia i el reconeixement internacional del règim van suposar un canvi important en l'orientació econòmica de l'Estat. Es van introduir mesures liberalitzadores de l'economia, i el capital estranger, atret per l'estabilitat política i la mà d'obra abundant i barata, va començar a invertir.
  • Period: to

    La crisi final de la dictadura

  • Period: to

    TRANSICIÓ I DEMOCRÀCIA

    Quan mor Franco sorgeix procés de transició política: s'instaura un règim democràtic a partir de la legalitat franquista.
    Després de l'intent de cop d'estat de 1981, la democràcia es va consolidar a Espanya amb l'arribada al poder, després de les eleccions d'octubre de 1982, del PSOE, liderat per Felipe González. L'etapa de governs socialistes va durar des de 1982 fins a 1996.
    El canvi socialista planteja un projecte de liquidació definitiva del franquisme i de modernització de la societat.