-
JAQUES NECKER
JACQUES NECKER fou un FINANCIER i POLITIC que va ser MINISTRE i nascut el 30 DE SEPTEMBRE DE 1732 a Ginebra, Suisa i va finalitzar els seus dies el 9 D'ABRIL DE 1809. -
Lluís XVI
Lluís XVI (Versalles, 23 d'agost de 1754 - París, 21 de gener de 1793), va ser rei de França i de Navarra des de 1774 fins a 1792, copríncep d'Andorra (1774-92) i duc de Berry (1754-74). Suspès i arrestat durant la insurrecció del 10 d'agost, va ser jutjat per la Convenció Nacional, considerat culpable de traïció i guillotinat el 21 de gener de 1793.Estimat pel poble durant els seus primers anys de regnat, la seva indecisió i conservadorisme va portar la gent a rebutjar-lo. -
Maria Antonieta
Maria Antonieta d'Àustria (Viena, 23 d'agost de 1755 - París, 16 d'octubre de 1793)[1] fou reina de França, muller de Lluís XVI de França. Pertanyent a la dinastia dels Habsburg, fou arxiduquessa d'Àustria, i princesa d'Hongria i de Bohèmia amb el doble tractament d'altesa reial i imperial. Va ignorar la crisi financera per la qual travessava el país i va desautoritzar les reformes liberals de Turgot i Necker. -
Period: to
Assemblea i Constitució
-
Danton
Georges Jacques Danton (Arcis-sur-Aube, Xampanya, 26 d'octubre de 1759 - París, 5 d'abril de 1794) fou un dirigent de la Revolució Francesa que esdevingué el primer president del Comitè de Salvació Pública. Alguns historiadors el consideren un dels principals artífexs de la fi de la Monarquia i de la instauració de la República; Danton, fou guillotinat pels partidaris del Terror el 1794 , que l'acusaven de corrupció i d'excessiva tolerància amb els enemics de la Revolució. -
Marat
Jean-Paul Marat (Boudry, Suïssa, 24 de maig de 1743 - París, 13 de juliol de 1793). De pare sard i mare suïssa, va ser un metge, periodista, polític i activista d'esquerres durant la Revolució Francesa.Va ser molt estimat pels sectors més desafavorits de la societat i detestat per aristòcrates i burgesos. Va ajudar al triomf revolucionari i va ser membre del Club dels Cordeliers durant la Revolució Francesa. Va morir assassinat a la banyera del seu domicili per la girondina Charlotte Corday. -
Robespierre
Maximilien-François-Marie-Isidore de Robespierre (n. Arràs, 6 de maig de 1758 - París, el 10 de termidor de l'any II o 28 de juliol de 1794) fou un polític francès durant la Revolució, que tingué un paper destacat en els primers anys de la República.De família noble, va estudiar a l'institut Louis-le-Grand de París i esdevingué advocat; fou influït en la seva joventut pels enciclopedistes i per Rousseau. Durant la Revolució simbolitzà les tendències democràtiques però també del Terror. -
Period: to
Convenció
-
Period: to
Directori
-
Period: to
Consolat
-
Sieyès
Emmanuel-Joseph Sieyès. Comte de Sieyès, (Frejús, 3 de maig del 1748 - París, 20 de juny del 1836) va ser un polític, revolucionari, assagista i acadèmic francès, un dels teòrics de la Revolució Francesa i de l'era napoleònica. Va néixer a Frejús, a la Provença, i va ser educat per l'Església a la Sorbona. Allí es va veure imbuït dels ensenyaments de John Locke, Étienne Bonnot de Condillac i altres pensadors polítics amb especial preferència per la Teologia. -
Ducos
Pierre Roger Ducos (Montfort-en-Chalosse (Aquitània), 25 de juliol del 1747 - Ulm, 16 de març de 1816), més conegut com a Roger Ducos, va ser un polític durant la Revolució francesa i el Primer Imperi francès, un dels membres de la Convenció Nacional i del Directori francès. Nascut a Montfort-en-Chalosse, Aquitània, va ser elegit diputat a la Convenció pel departament de les Landes. No tenia una posició política ben definida. Va votar a favor de la mort del rei Louis XVI. -
Period: to
Imperi
-
Napoleó Bonaparte
Napoleó Bonaparte (Ajaccio, Còrsega, 15 d'agost de 1769 – Santa Helena, 5 de maig de 1821) fou un militar i home d'estat francès.Fou general de l'exèrcit durant la Revolució francesa, alt dirigent de França com a primer cònsol de la Primera República Francesa (11 de novembre de 1799-18 de maig de 1804), i emperador dels francesos, amb el nom de Napoleó I del Primer Imperi francès, (18 de maig de 1804-6 d'abril de 1814), i posteriorment i de forma breu des del 20 de març al 22 de juny de 1815.
