-
Micrscopi-Zacharias Janssen
Va ser un fabricant de lents neerlandès. També és considerat com l'inventor del primer microscopi. (Tot i això, l'origen del microscopi, igual que l'origen del telescopi, continua sent una qüestió controvertida.) -
La cel·lula unitat de vida-Robert hooke
Robert Hooke, científic anglès. Va ser un dels científics experimentals més importants de la història de la ciència i un polemista incansable.Polemitzà amb Newton sobre la naturalesa de la llum i sobre la prioritat del descobriment de la llei de gravetat. Autor d'un important tractat de microscopia (1665)”. Segueix una altra entrada: “Llei de Hooke. -
Pare de la biologia-Antonie van leeuwenhoek
Antonie Philips van Leeuwenhoek, fou un comerciant, topògraf, vidrier i microbiòleg neerlandès conegut com a pare de la microbiologia i inventor del microscopi, i per ser el primer a observar al microscopi diverses espècies de microorganismes i cèl·lules amb lents que ell mateix va construir. Viquipèdia -
Teoria Cel·lular-Robert Brown
Brown va millorar la classificació natural de les plantes mitjançant l'establiment i definició de noves famílies i gèneres. Va assenyalar la diferència entre les gimnospermes (entre elles les coníferes) i les angiospermes (la majoria de les plantes amb flors). -
Teoria Cel·lular (autor)-Matthias Jakob Schleiden
Matthias Jakob Schleiden, va ser un cèlebre botànic alemany. És un dels autors de la teoria cel·lular. Schleiden va ser un dels primers científics alemanys a adherir-se a les tesis evolucionistes de Charles Darwin. Viquipèdia -
Teoria Cel·lular (aport)Jan)-Evangelista Purkyně
El metge txec Jan Evangelista Purkinje va introduir el terme protoplasma en una conferència el 1839, publicada un any després. Aquell mateix any va aparèixer la seva publicació, en polonès, sobre les fibres que porten el seu nom, descobertes al cor boví. -
Teoria Cel·lular (fundador)-Theodor Schwann
Theodor Schwann és considerat un dels fundadors de la teoria cel·lular. Va estudiar la generació espontània, la digestió gàstrica, les fermentacions i les fibres nervioses, en les quals va descriure la beina de Schwann i va contribuir notablement a la histologia.7 de des. 2018 -
Teoria de Rudolf Virchow
Rudolf Ludwig Karl Virchow, fou un metge prussià considerat com un dels més prominents patòlegs del segle xix. A més de la seva tasca científica. En aquesta obra Virchow va posar la teoria cel·lular, el microscopi, a les mans dels patòlegs. Va defensar una concepció cel·lular de l'organisme d'acord amb la qual la cèl·lula és també la unitat elemental des del punt de vista fisiològic i patològic. -
Ernst Wilhelm von Brücke
Brücke és recordat per les seves investigacions sobre la naturalesa de les cèl·lules, treballs relacionats amb la fisiologia del llenguatge, investigacions sobre l'efecte de l'electricitat en els músculs i estudis de l'albúmina. També va realitzar importants contribucions en els camps de la física, la fisiologia vegetal, l'anatomia microscòpica i la fisiologia experimental. -
Lleis de Mendel-Primera
La primera de les lleis de Mendel és el principi de la uniformitat. Aquest ens diu que si creuem dues races pures, és a dir, que tinguin dos al·lels dominants (A) o bé, dos al·lels recessius (a) per a un determinat caràcter, obtindrem fills que seran iguals entre si en termes fenotípics o genotípics i també, iguals al progenitor que presenti l'al·lel dominant (A). -
Lleis de Mendel-Segona
La segona llei de les lleis de Mendel és el principi de segregació. Consisteix en què de la cruïlla de dos individus de la primera generació (Aa) tindrà lloc una segona generació filial. S'hi recupera el fenotip de l'individu recessiu (aa) de la primera generació. En aquest sentit, el caràcter recessiu romandrà ocult en una proporció de 1 a 4. -
Lleis de Mendel-Tercera
La tercera de les lleis de Mendel és el principi de la transmissió de caràcters independents. Mendel va concloure que els al·lels d'un gen es transmeten independentment dels al·lels d'un altre gen. És a dir, diferents trets són heretats independentment els uns dels altres. No hi ha relació entre ells. -
Descobriment de l'ADN
Va ser descoberta per Friedrich Miescher el 1869, qui la va trobar en inspeccionar l'esperma de salmó i el pus de ferides obertes. Ja que la va trobar només als nuclis el va anomenar Nucleïna. -
Meiosi-Oscar Hertwig
La meiosi va ser descoberta i descrita per primera vegada el 1876 pel conegut biòleg alemany Oscar Hertwig (1849-1922), estudiant els ous de l'eriçó de mar -
Descubriment de els cromosomes i de la mitosi-Walther Flemming
El metge alemany Walter Flemming va ser el primer a investigar el procés de la divisió cel·lular, i la distribució dels cromosomes al nucli germà. Flemming va estudiar la mitosi in vivo i en preparacions cromades, emprant com a única font el material genètic provinent de les aletes i brànquies de les salamandres. Els resultats de les seves investigacions van ser publicats el 1882 a l'obra Zellsubstanz, Kern und Zelltheilung. -
Redescobriment de les leyes de Mendel
El 1900 es va produir el redescobriment, de forma pràcticament simultània, de les lleis de Mendel per part de tres botànics: l'holandès Hugo de Vries a Alemanya, Eric Von Tschermak a Àustria i Karl Erich Correns a Anglaterra. -
Teroria cromosomica de l'herencia-Sutton i boveri
La teoria cromosòmica de l'herència és una teoria científica que relaciona els cromosomes amb la transmissió dels caràcters heretables. També és denominada teoria cromosòmica de Sutton i Boveri en honor de les dues persones que la van desenvolupar independentment el 1902, Theodor Boveri i Walter Sutton. -
Descobriment de l'estructura de l'ADN
Els científics Francis Crick, de la Gran Bretanya, i James Watson, dels Estats Units, van publicar la famosa estructura de la doble hèlix de l'ADN, en un article de només una pàgina, a la revista Nature.
Una de les imatges captades per Franklin i Gosling a l'estudi de l'adn per mitjà de difracció de raigs x. aquesta seria coneguda com a Foto 51 i és la que van observar Watson i crick quan van postular el seu model de l'estructura del dna.