1856

Les constitucions espanyoles del segle XIX

  • Period: to

    Constitucions espanyoles segle XIX

  • Estatut de Baiona de 1808

    Estatut de Baiona de 1808
    L’Estatut de Baiona de 1808, també conegut com a Carta de Baiona, és considerada, tot i que sovint s’obviï, la primera constitució espanyola. A diferència de les seves descendents, l’Estatut de Baiona no va ser redactat pels representants de l’Estat, en aquell moment la monarquia absolutista de Ferran VII, sinó que va ser una carta atorgada i jurada per Josep I Bonaparte, germà de Napoleó, qui esdevé rei d’Espanya.
  • Period: to

    Estatut de Baiona de 1808

    Vigència: des del 8 de juliol de 1808 fins el 17 d'abril de 1814.
    PD: només en el territori ocupat pels francesos
  • Constitució de 1812

    Constitució de 1812
    La Constitució de 1812, també coneguda com La Pepa ja que va ser aprovada el dia de Sant Josep, va ser la primera constitució espanyola aprovada per representants de l’Estat a les Corts de Cadis. Va suposar un abans i un després a Espanya atès que amb aquesta constitució es pot considerar el naixement de la nació liberal. De marcat caràcter progressista i liberal, la constitució posà èmfasi en què la sobirania és nacional i el poder ja no recau en el rei com havia estat fins llavors.
  • Period: to

    Constitució de 1812

    Vigència: del 19 de març de 1812 fins l'any 1814 que es torna a restaurar la monarquia absolutista de Ferran VII.
  • Period: to

    Constitució de 1812

    Tornar a entrar en vigor la Constitució de 1812 amb l'arribada del Trienni Liberal (1820 - 1823)
  • Estatut Reial de 1834

    Estatut Reial de 1834
    Així com l’Estatut de Baiona, l’Estatut Reial de 1834 també va ser una carta atorgada, però en aquest cas per la reina regent Maria Cristina de Borbó. Va ser una maniobra de la monarquia per tal d’intentar acontentar tant els partidaris de l’absolutisme com els partidaris del liberalisme tot cedint certs poders que requeien en el rei a altres òrgans de l’Estat.
  • Period: to

    Estatut Reial de 1834

    Vigència: des del 30 d'abril de 1834 fins el 13 d'agost de 1836.
  • Period: to

    Constitució de 1812

  • Constitució de 1837

    Constitució de 1837
    Després de la restitució de la Constitució de 1812, durant un breu període de temps, el govern progressista va haver d’encarar-se a la tasca de dur a terme una reforma constitucional, la qual va donar llum a la Constitució de 1837. De marcat caràcter progressista, aquesta constitució va consolidar la monarquia constitucional i va recuperar moltes de les propostes del 1812 però sempre intentar buscar un equilibri per incloure algunes aspiracions dels més conservadors.
  • Period: to

    Constitució de 1837

    Vigència: des del 18 de juny de 1837 al 23 de maig de 1845.
  • Constitució de 1845

    Constitució de 1845
    La Constitució de 1845, a diferència de les seves predecessores, exceptuant l’Estatut Reial, suposa un retrocés pel que fa als drets i progressos aconseguit. De caràcter conservador, aquesta constitució tornà a dotar de més poder a la monarquia com per exemple tornant a proclamar la sobirania compartida entre les Corts i el Rei, en aquest cas la reina Isabel II, i que aquest últim pogués nombrar als senadors amb caràcter vitalici, entre d’altres.
  • Period: to

    Constitució de 1845

    Vigència: des del 23 de maig de 1845 fins juliol de 1854 amb l'arribada del Bienni Progressista (1854 - 1856).
  • Constitució de 1856

    Constitució de 1856
    Durant el Bienni Progressista, es va voler abolir la Constitució de 1845 per una de nova de caire més progressista i que tornés a la sobirania nacional. És la primera constitució que acceptava una certa tolerància religiosa, tot i que l’estat seguia sent confessional i la religió oficial seguia essent la catòlica. És coneguda com la non nata ja que mai va ser aprovada ni va entrar en vigor arran del cop contrarevolucionari encapçalat pel general O’Donell el 1856.
  • Period: to

    Constitució de 1845

    Després del fracàs del Bienni Progressista, torna a entrar en vigor la Constitució de 1845 fins setembre de 1868.
  • Constitució de 1869

    Constitució de 1869
    La Constitució de 1869 va ser redactada després del triomf de La Gloriosa (Revolució de 1868) que va portar a l’exili la reina Isabel II i va donar entrada al Sexenni Democràtic (1868 – 1874). Recollint les idees de la Constitució non nata, aquesta constitució recuperà diverses idees i drets ja redactats en anteriors constitucions.
  • Period: to

    Constitució de 1869

    Vigència: des del 6 de juny de 1869 fins el 11 de febrer de 1873.
  • Projecte de Constitució Federal de 1873

    Projecte de Constitució Federal de 1873
    Amb l’arribada de la I República espanyola, es començà a redactar un nou text constitucional que s’acabarà coneixent com a Projecte de Constitució Federal de 1873. Tal i com el seu nom indica, va ser la primera constitució que intentà plantejar i transformar Espanya en una federació basant-se en el model nord-americà. Com va succeir amb la seva predecessora de 1856, aquest projecte de constitució mai va entrar en vigor a causa del cop de Pavia de 1874 que va acabar amb la I República espanyola.
  • Constitució de 1876

    Constitució de 1876
    Com si la història es repetís, la Constitució de 1876 va ser una reacció a la I República espanyola i al Projecte de Constitució Federal de 1873 i tornà a posar el fre a les polítiques i idees progressistes per a una Espanya més moderna. Pensada i redactada per Cánovas del Castillo, la Constitució de 1876, que constava de 89 articles, retornà en molts aspectes a la Constitució de 1845 com ara la sobirania compartida amb el Rei, entre d'altres.
  • Period: to

    Constitució de 1876

    Vigència: des del 30 de juny de 1876 fins el 9 de desembre de 1931.
    PD: durant la Dictadura del General Primo de Rivera (1923 - 1930) aquesta constitució queda congelada.