546px unf engineering roof

Camp del Disseny Tecnopedagògic

  • Dewey, John.Punt d'inflexió en el camp del disseny pedagògic

    Dewey, John.Punt d'inflexió en el camp del disseny pedagògic
    Punt d'inflexió en la camp del disseny pedagògic.
    Proposa una visió innovadora. Planteja la necessitat de millorar es processos d'ensenyament i aprenenetatge proposant que es creï una ciència que vincule les teories de l'aprenentatge amb les pràctiques educatives.
  • Area, Manuel (2009) Fascinació pels audiovisuals I

    Area, Manuel (2009) Fascinació pels audiovisuals I
    Tecnologia educativa, allò que ajuda a seleccionar els suports: imatge, àudio, tv, amb que el recursos es presentaran. Idea sortida de l'àmbit militar nord-americà. Fascinació pels audiovisuals, influència conductista
  • Area, Manuel (2009) Fascinació pels audiovisuals II

    Area, Manuel (2009) Fascinació pels audiovisuals II
    Continua: Tecnologia educativa, allò que ajuda a seleccionar els suports: imatge, àudio, tv, amb que el recursos es presentaran. Idea sortida de l'àmbit militar nord-americà. Fascinació pels audiovisuals, influència conductista
  • Area, Manuel(2009) Canvi.Enfocament Tècnico-racional i avaluació

    Area, Manuel(2009) Canvi.Enfocament Tècnico-racional i avaluació
    Canvi.Tecnologia Educativa: allò que descriu el procés en què es decideix el què, el com i el quan de l'acció educativa. Enfocament tècnico-racional del disseny i l'avaluació de l'ensenyament.
  • DI. Association for Educational Communication and Technology

    DI. Association for Educational Communication and Technology
    Seels i Richey 1994. Reiser i Rempsei 2012
    L'ús del terme Disseny Instruccional (DI) el va iniciar l'Association
    Disseny i missatge, Estratègia per controlar el procés d'aprenentatge.
  • Area, Manuel (2009) Enfocament Tècnico-racional II

    Tecnologia Educativa: allò que descriu el procés en què es decideix el què, el com i el quan de l'acció educativa. Enfocament tècnico-racional del disseny i l'avaluació de l'ensenyament.
  • Area Manuel(2009) Crisi. Canvi a TIC

    Area Manuel(2009) Crisi. Canvi a TIC
    Crisi per la perspectiva tecnòcrata de l'educació, interés per les TIC
  • ADDIE. Nou model genèric. Marc Conceptual de Disseny

    ADDIE. Nou model genèric. Marc Conceptual de Disseny
    Model de sistemes Instruccionals (ISD) 5 fases:
    1 Anàlisi2 Disseny 3 Desenvolupament 4 Implementació 5Avaluació
  • Area, Manuel(2009) Crisi. Canvi a TIC

    Area, Manuel(2009) Crisi. Canvi a TIC
    Crisi per la perspectiva tecnòcrata de l'educació, interés per les TIC
  • Rowland. Crítica al ADDIE

    Rowland. Crítica al ADDIE
    Gordon i Zemke 2000, Bichelmeyer 2004
    No reflexteix e que fan els dissenaydors
    No condueix necessàriament a les millors solucions. Sense base científica
    No aprofita els avantatges de les TIC
  • Jonassen. Dif. DI Constructivisme i Objetivisme

    Jonassen. Dif. DI Constructivisme i Objetivisme
    DI Constructivisme= RA impredictibles
    DI Objetivisme(conductisme+cognitivisme)= RA predeterminats
  • Bednar. Contructivisme.Seguint Jonassen.Activitats contextualizades múltiples

    DI Constructivisme= RA impredictibles
    Activitats contextualitzades múltiples i autèntiques, en realització de casos, problemes, simulacions i en pràctiques reflexives i col·laboratives.
  • Tennyson. Classificació Generacions de Models DI

    Distribuïts en 4 generacions per 3 teories
    60 = Teoria conductista
    70= Teoria Condustista
    80=Teoria Cognitiva
    90= Teoria Constructivista
  • Willis. Model R2D2.

    Willis. Model R2D2.
    ADDIE més rígid, model lineal de disseny
    R2D2 = Recursive Reflective Design Model. Més basat en teories constructivistes.
    Reflexió constant sobre el propi procés de disseny i la participació dels estudiants en aquest procés
  • Dick i Carey. Model paregut ADDIE sense Implementació

  • Jonassen. Costructivista Model aprenentatge. Estudiant Actiu

    Proposa model dissenyar entorns d'aprenentatge constructivista.
    A partir 1 problema, pregunta o projecte; l'estudiant pot interpretar, resoldre o finalitzar.
    De manera Activa.
  • Merrill. Objectes d'aprenenetatge

    Wiley 2000
    Els Objectes d'aprenentatgeen el disseny instruccional o tecnopedagògic.
  • Van Merriënboer, Dikkstra. Model DI 4 Components

    Model DI no ISD. No cobreix l'aplicació o avaluació, ni les revisions.
    Per assolir habilitats cognitives complexes.
  • Reigeluth, C. Teories DI = Descriptives i Prescriptives

    Del 1997-1999. Divideix les teories en 2 grups:
    Teories DI = 1descriptives + 2prescriptives
    T Descriptives= Tde l'aprenenetatge ( com es produeix)
    T Prescriptives = T de la instrucció (pauta)
  • Snelbecher, G.E Crítica a Reigeluth. Negació a la Pauta

    Snelbecher, G.E Crítica a Reigeluth. Negació a la Pauta
    No prescriptives perquè l'objetiu és que afavoreixin un millor coneixement d'instruments i propostes.
    *Negació a la Pauta
  • Mayer. Constructivista. Visió de l'aprenentatge

    Aprenentatge constructivista a partir d'una estragègia d'ensenyament directa que estiga ben dissenyada. No necessàriament aprendre per descobriment.
  • Bielaczyc, Collins. SocioConstructivista

    Bielaczyc, Collins. SocioConstructivista
    Branca SocioConstructivista.
    Aprendre a aprendre, autoaprenentatge, educació a distància.
  • Heinich, Molenda, Russel i Smaldino. Model ASSURE

    A= Anàlisis dels estudiants (Analize)
    S= fixar els Objetius (State)
    S= Selecció de mètode de formació (Select)
    U= Ús mitjans i suports (Utilize)
    R= participació de l'estudiant (Require)
    E= Avaluació i revisió final (Evaluate)
  • Driscoll. Constructivista. Seguint a Mayer. RA+Avaluació

    Duffy i Jonassen 1992
    RA es negocien no s'imposen.
    Avaluació = procés de construcció i no producte final.
    Xe portfolio, potenciant l'autoanàlisi i la metacognició.
  • Piskurich. Model Prototipització ràpida (Enginyeria de programes)

    Model utilitzat hui en dia en contextos virtuals.
    Prové de l'àmbit de l'enginyeria de programes i dels models racionals.
    Tripp i Bichelmeyer 1990. model efectiu si les eines informat sempre estan disponibles per modificar i corregir ràpidament
  • Moore, Bates i Grundling. Art + Disseny instruccional

    Moore, Bates i Grundling. Art + Disseny instruccional
    Diuen que un sistema de disseny instruccional es considera tant ciència com un art.
    Ciència = teories aprenentatge.
    Art = disseny recursos didàctis és un procés altament creatiu.
  • Merrill, M Incorporació 3 Teories

    i més autors Proposen un marc de disseny que incorpore les 3 teories:
    Conductista, cognitivista i constructivista
  • Laurillard, D. TIC prioritària + 3 teories

    Laurillard, D. TIC prioritària + 3 teories
    Aposta per una teoria que pivoti entorn al context tecnològic, les TIC, sense deixar de costat les teories conductista, cognitiva i constructiva.
    Estratègies Tecnològiques+Tècniques Instruccionals
  • Goodyear, P D'acord amb Laudillard + feedback estudiants

    Goodyear, P D'acord amb Laudillard + feedback estudiants
    Estratègies tecnològiques+Tècniques institucionals + nº d'estudiants per professor s'ha de tindre en compte per poder oferir un nivell de feedback necessari.
  • Paquette. model MISA (Enginyeria del sotware i cognitiva)

    Paquette. model MISA (Enginyeria del sotware i cognitiva)
    MISA = Mètode d'Enginyeria de Sistemes d l'aprenenetatge.
    Proposa crear un vincle entre teories de l'aprenentatge i la pràctica educativa.
  • Häkkinen. Crisis ISD

    Crisis per l'aparició de noves capacitats digitals i els elevats costos de producció d'entors, contiguts i elementos més complexos.
    Nou reptes als ISD
  • Gibbons. Arquitectura i Enginyeria

    Gibbons. Arquitectura i Enginyeria
    Proposa reexaminar la fonamentació teòrica de ID i relacionar-ho amb l'Arquitectura i l'Enginyeria.
  • Williams. Psicologia Cognitiva més influència en DI

    En els darrers 30 anys el DI ha estat influenciat per la psicologia cognitiva i no per la psicologia conductista.
  • Schwier, Richard. Ampliació visió sobre la pràctica ID

    Recomana als dissenyadors ampliin la visió que tenen sobre la pràtica de l'ID
  • Siemens. Teoria Connectivista

    Siemens. Teoria Connectivista
    Teoria Connectivista SiemensAprendizaje se plantea como un proceso que ocurre dentro de una amplia gama de ambientes que no siempre están bajo el control del individuo
  • Driscoll. Constructivisme. Principis educació en Línia

    1-Contextualitzar l'aprenenetatge Xe simulacions
    2-Afavorir la negociació social Xe Fòrums
    3-Donar suport Xe pàg web
    4- Promoure un mateix propietari del seu aprenentatge
    5-Prendre consciència del procés de construcció del coneixement
  • Mayes, de Freitas. SocioConstructivista.

    Bielaczyc i Collins 1999
    Branca SocioConstructivista.
    Aprendre a aprendre, autoaprenentatge, educació a distància.
  • Smith i Ragan. Dif Nivel de precisió i expertesa

    Mirar Dick, Carey i Carey 2009.
    Distinció entre els diferents models i estratègies de disseny rau en el nivell de precició i expertesa de la planificiació, desenvolupament i avaluació del procés.
    * Per tant no hi ha casi diferència.
  • Downes. Aprenentatge Informal i ús Xarxer socials

    O'Reily 2005, Attwell 2008
  • Kirschner, Sweller i Clark. Aspectes DTP i constructivisme

    Qüestionen algusn aspectes sobre la relació entre DTP i els esfocaments constructivistes, posant-los a debat en relació a estratègies com l'aprenenetatge basat en problemes.
  • Wiley, Open Educational Resources = Objectes d'Aprenentatge

    Demanin i Bastiaens 2007, Mulder, 2011
    Open Educational Resources OER= abans Objectes d'apreneneatge LO (Learning Objects)
    Nova terminologia per a LO = OER
  • Kanuka. Trobar Solucions Dissenyadors/Professor = DPT útil

    Shulman 1987
    Dissenyadors = experts en pedagogia i tecnologia (TIC)
    Professor =experts en la temàtica o disciplina a aprendre i investi
    REPTE = Trobar criteris de disseny que pugin esdevenir comuns independientment de les disciplines =DTP útil + vàlid
  • Svensson i Östlund. Construir Marc de treball E-learning

    Aposten per crear ponts entre les teories del disseny i la pràctica de l'educació a distància. Costruir un marc de treball integrat per a l'e-learning
  • Merrill. Activitat Aprenentatge. Acció Formativa aplicació a la vida real.

    Estratègies metodològiques que fomenten aprenentatges més constructivieste i significatius.
    Elements: reflexió, ús dels seus coneixements i competències. demostrar què se sap fer "motivació". Posar-ho en comú o discutir-ho amb altres.
  • Schwier. Model emergent del canvi DI per Agències o Dimensions

    Dues dimensions = Intencional i operativa
    Rol del dissenyador sobretot en contextos d'educació a distància element fonamental
    4 agències = 1 Interpersonal (client/estudiant) 2 Professional 3 Social (suport) 4 Institucional
  • Huett, Moller, Foshay i Coleman. Enginyeria

    Huett, Moller, Foshay i Coleman. Enginyeria
    Reclamen transformar l'ofici de la tecnologia educativa i el disseny en una Enginyeria o una Science-stile discipline.
  • Conole. Marc Característiques de l'Aprenenetatge. ePortfolio

    Persar i reflexionar, Experiéncia i Activitat. Comunicació i Interacció. Evidéncia i Demostració.
    Marc d'aprenenetatge especialmente útil per a l´ePortfolio.
  • Conole. Impacte de les TIC

    Implicacions institucionals profundes en les estructures i processos
    Implicacions sobre els rols i les identitats individuals
    Com i quines eines per al ensenyament/aprenentatge.
  • Wiley. Art + Disseny instruccional

    Wiley. Art  + Disseny instruccional
    L'art i el Disseny es troba implícit en el Disseny instruccional.
  • Dick, Carey, i Carey. DI Pedag`gic = DI com a procés

    Ja ho afirmaven. Smith i Ragan 2005
    Són nombroses les aprotacions i matisos que diferents autors aporten al voltant del concepte DI. Encara que la diferència entre el DI com a concepte pedagògic o com a procés és casi inexixtent.
  • Willis, Camps del disseny estretament relacionats amb DI

    Disseny instruccional = Disseny gràfic+Disseny Web+Disseny de Sofware+
    +Ciéncies de l'educació + Teories de l'aprenentatge.(marc teòric i concpetual).
  • Atkinson. Model 3 V Virtualitat, Veracitat i Valors. Tecnopedagògic

    Aportació al model SOLE
  • Schwier. Futur Aprenentatge està en l'educació No formal.

    Schwier. Futur Aprenentatge està en l'educació No formal.
    L'evolució i la adequació del DTP passa necessàriament pel seu reconeixement a tots nivells; científic i professional. Cal una REORIENTACIÓ de la professió i del seu rol en el sí de les universitats.
  • Tony Bates. Actualitat DI

    Dissenyadors, professió poc reconeguda i necessària.
    ADDIE és encara útil
    ISD no s'acaba d'ajustar als models amb base constructivista i d'aprenenetatge centrat en l'estudiant, així com Web 2.0
  • Model SOLE ús de les TIC. Tecnopedagògic

    Model SOLE ús de les TIC. Tecnopedagògic
    Atkinson, Biggs, Laurillard, Conole.
    Model molt flexible, permet compartir les decisions amb els estudiants i fer canvis durant el procés.
    SOLE= Estident Owned Learning-Engagement
  • Richey. 6 Dominis del DI-DTP. Teoría disseny constructivista

    1- Estudiants i processos d'aprenentatge
    2- Els contextos d'aprenenetatge i d'actuació
    3- L'estructura del contigut i la sequüéncia
    4- Les estratègies formatives i no formatives
    5- Els mitjans tecnológics i sist de distribució
    6 Els dissenyadors i processos de disseny