ID en el corrent nord-americana; LD en l'àmbit europeu

By cmsp
  • "Educational psychology"

    Thorndike és el precursor de la psicologia conductista. Va introduir l'aprenentatge basat en l'assaig.
  • Visió innovadora

    Visió innovadora
    En el camp del disseny pedagògic, Dewey va proposar que el pensament reflexiu i el procés educatiu foren idees que s'havien de tenir en compte. Imatge: de Psychology Pictures de Flickr
  • Desenvolupament cognitiu constructivista

    Segons Jean Piaget, l'aprenentatge és individual i espontani. Primer hi ha desenvolupament i després aprenentatge.
  • Period: to

    La primera de les concepcions

    Segons Area (2009), va tenir lloc entre als anys 40 i 50, sorgida de l'àmbit militar nord-americà
  • Ensenyament programat

    Ensenyament programat
    Skinner, algunes característiques principals d'aquest ensenyament són les respostes generades a cada element del programa. Imatge: de Laura B. Dahl de Flickr
  • Period: to

    La segona concepció

    Segons Area (2009), va arribar entre els 60 i 70 on es va passar de la fascinació pels audiovisuals i la influència conductista a l'enfocament tècnicoracional del disseny i l'avaluació de l'ensenyament.
  • La necessitat de la interacció social

    Segon Vigotsky no s'entén aprenentatge sense interacció social. L'aprenentatge és el que precedeix el desenvolupament.
  • Utilització del terme ID

    Glaser introdueix el concepte de ID entès com un model d'anàlisi que vincula l'alumne al disseny.
  • Èmfasi en el disseny

    Èmfasi en el disseny
    Association for Educational Communication and Technology , a poc a poc es va anar detallant en diferents nivells d'actuació: planificació, producció, selecció, ús i gestió i va portar la sistematització del procés del concepte DI. Imatge: Willfree de Flickr
  • Period: to

    Aportacions interessants de les teories de l'aprenentatge en el ID

    Des de Snelbecker (1974), passant per Reigeluth (1983) i Ertmer i Newby (1993) fins a Tennyson (2005), ens parlen de les teories behaviorista, cognitivista i constructivista que el DI ha de tenir. Ens proposen que el dissenyador conegui punts forts i febles de cadascuna per poder decidir en quina o quines basarà la seva proposta educativa perquè s'ajusti.
  • Period: to

    Es genera una crisi

    Segons Area (2009), hi va haver un gran interès per les tecnologies de la informació i la comunicació.
  • Period: to

    Clasificació dels orígens

    Andrews i Goodson fan una anàlisi comparativa de models i proposen una classificació de si els seus orígens són teòrics i/o empírics i l'eficàcia que s'ha obtingut en aplicar-los.
  • Period: to

    L'augment dels ordinadors

    Aquesta dècada es caracteritza per la dècada de la tecnologia en el sentit que hi ha un gran augment de la utilització dels ordinadors personals.
  • Les activitats de disseny

    Els estudis de Stolovich i Larocque indiquen que són molt semblants als de Andrews i Goodson i només es diferencien en la manera de dur-les a terme, en la manera de seqüenciar-les i en el nombre d'interaccions.
  • Fer efectiva la prototipització ràpida

    Segons Tripp i Bichelmeyer, les eines informàtiques sempre han d'estar disponibles per tal de modificar i corregir de manera immediata perquè sigui efectiva la prototipització ràpida.
  • Period: to

    Les teories de caire constructivista

    Segons Bednar, Cunningham, Duffy i Perry, 1995; Gagné, Briggs, i Wager, 1992; Kanuka i Anderson, 1999), (Kemp, 1985), (Jonassen, 1994, 1999; Wilson i Cole, 1991) i a principis del 2000 es va debatre la influència de la teoria connectivista de Siemens (2004)
  • Period: to

    DI faciliti la negociació dels Objectius d'aprenentatge

    Duffy i Jonasse (1992) i Driscoll (2000) assenyalen que el disseny instruccional ha de facilitar que els objectius d'aprenentatge no s'imposin i facilitin eines als estudiants en entorns d'ensenyament i aprenentatge rellevants per facilitar el coneixement.
  • Societat tecnològica

    Willis, parla sobre si ID s'ajusta a les necessitats d'una societat dominada per un clar paradigma tecnològic que en condiciona moltes decisions a tots els àmbits socials i a tots els nivells.
    En aquest mateix any, Dick també proposa nous principis instruccionals per tenir models de disseny útils i que ajudin a implementar els canvis deguts als nous corrents teòrics de l'aprenentatge i l'ensenyament. En els dissenys les TIC hi tenen un paper important.
  • Els models de DI segons Tennyson

    Classifica els models en quatre generacions que representarien les teories conductistes, cognitives i constructivistes.
  • Cal pensar el disseny

    Segons Bednar et al., proposa que el disseny cal pensar-lo en termes d'activitats contextualitzades múltiples i autèntiques, en realització de casos, problemes, simulacions i pràctiques reflexives i col·laboratives.
  • No es pot parlar d'un model únic

    El model de Dick i Carey no inclouen la fase d'implementació, per això, encara que es troben links similars, no es pot parlar d'un únic model vàlid per a tots.
  • Procés global del disseny pedagògic

    Bourdeau i Bates diuen que el concepte de DI fa referència al procés global del disseny pedagògic i es compon de 3 sub-processos: disseny, desenvolupament i suport.
  • Les TIC i els docents

    Autors com Gros, Elen, Kerres, Merriënboer i Spector han abordat el tema de les TIC en els docents, no dominen prou les TIC ni tampoc tenen la figura d'un dissenyador que els pugui ajudar. Per això la importància dels model SOLE, projecte ARIADNE I LSDE (Learning Design Suport Environment).
  • Estudi comparatiu sobre els diferents models i tendències de futur

    Gustafson i Branch defineixen que el rol dels models del desenvolupament instruccional és proporcionar eines conceptuals i de comunicació que ajudin a visualitzar, dirigir i gestionar els processos per a la creació d'accions d'aprenentatge guiat.
  • La idea és l'estudiant actiu en tot moment

    Jonassen va proposar un model per a dissenyar entorns d'aprenentatge constructivista, on a partir d'una pregunta o un projecte, l'estudiant ha de saber interpretar-lo amb tot tipus de suport.
  • Per assolir habilitats cognitives: un nou model

    Van Merriënboer i Dijkstra va proposar un model del DI de quatre components perquè s'assoleixin les habilitats cognitives complexes com la resolució de problemes en àrees relacionades amb la tecnologia o la ciència.
  • Period: to

    Learning Objects

    Merrill, 1997; Wiley, 2000. Es qüestiona el paper que hi juga el DI entorn al disseny de Learning Objects (LO) o Objectes d'aprenentatge. Després segons Willey, 2006; Deimann i Bastiaens, 2007; Mulder, 2011, passen a dir-se Open Educational Resources (OER) o recursos d'aprenentatge en obert.
  • Period: to

    Divisió de les teories en dos grups

    Reigeluth (1997,1999) va dividir les teories en dos grups; les descriptives i prescriptives.
  • Només teories descriptives

    Segons Snelbecker (1999). Les teories no haurien de ser prescriptives perquè l'objectiu és afavorir un millor coneixement d'instruments i propostes que facilitin el disseny.
  • Aprenentatge constructivista

    Mayer aporta una visió de l'aprenentatge constructivista en el qual l'aprenentatge pot tenir lloc a partir d'una estratègia d'ensenyament directa que estigui ben dissenyada.
  • Model Assure

    Segons Heinich, Molenda, Russel i Smaldino el model ASSURE respon als següents conceptes: analitzar, fixar els objectius, seleccionar els mètodes, seleccionar la tecnologia, ús dels mitjans, demanar la participació de l'estudiant i fer l'avaluació i la revisió final.
  • Period: to

    Branca socioconstructivista

    Autors com Bielaczyc i Collins (1999) i Mayes i De Freitas (2005) parlen del socioconstructivista des de la perspectiva de les comunitats educatives i de l'aprendre a aprendre. Aprendre uns dels altres i alhora fomentar l'autonomia de l'aprenent.
  • Rapid prototype

    Segons Piskurich, parla d'un altre model que prové de l'àmbit de l'enginyeria de programes i dels models racionals que tracten el tema del context social.
    El mateix any, Tennyson i Foshay aposten per models basats en la prototipització ràpida, el disseny i el desenvolupament interactiu.
  • Period: to

    L'enfocament ha canviat

    Guàrdia comenta que abans el disseny instruccional i el disseny tecnològic s'entenien com dues fases diferents, però en l'actualitat es veu que aquest enfocament no és adequat.
  • Vincle entre les teories de l'aprenentatge

    Paquette proposa des del concepte de l'enginyeria pedagògica crear un vincle clar entre les teories de l'aprenentatge i la pràctica educativa a través del model MISA (Mètode d'Enginyeria de Sistemes de l'Aprenentatge).
  • El sistema és ciència i art

    Segons Moore, Bates i Grundling (2002), un sistema de disseny instruccional es considera tant una ciència perquè té en compte les teories de l'aprenentatge com un art perquè és un procés creatiu.
    Per aquests autors l'ISD ha de proporcionar i preparar les condicions externes per a facilitar l'aprenentatge, però l'aprenentatge intern és responsabilitat del qui aprèn
  • Marc de disseny que tengui les tres teories

    Merrill, proposa un marc que incorpori les tres teories (cognitivista, behaviorista i constructivista). Laurillard, aposta que es tingui en compte les tres teories. Proposa que les TIC i els seus formats tenguin un rol important en el diàleg entre professor i estudiant promoguent un diàleg interactiu, reflexiu, adaptatiu i discursiu.
    Goodyear, adverteix que el nombre d'estudiants per professor
    és un repte per oferir el feedback necessari.
  • Period: to

    Possibilitats de la tecnologia

    Des de Peters al 2002, passant per Bates i Poole al 2003 fins a Khan al 2005, es parla del context d'educació oberta i a distància l'ús de les TIC i les possibilitats que ens dóna la tecnologia per oferir un aprenentatge significatiu.
  • Enfocament tecnològic

    Shearer aborda el concepte de DI concebut des d'un enfocament tecnològic o en termes de tipus d'interaccions, d'autonomia i control de l'estudiant, o bé des d'altres perspectives que posin l'èmfasi en els costos.
  • Tornar examinar la teoria de l'Instructional design

    Gibbons (2003) proposa reexaminar la fonamentació teòrica tot alineant-lo amb l'arquitectura i l'enginyeria, i en una direcció similar.
  • Arrels en les psicologies

    Segons Willians et al. 2003, el disseny instruccional tenia arrels en la psicologia conductista però és amb la psicologia cognitiva la que ha tingut més influència.
  • Ampliar la visió

    Schwier (2004) recomana que els dissenyadors ampliïn la visió que tenen sobre la pràctica de l'instructional design.
    I aquest any, segons Clark, l'ISD és una eina que hi ha dintre de la caixa d'eines del dissenyador i el que és necessari és donar criteris per seleccionar-les adequadament.
  • Actualització de l'ISD

    Segons Hannum caldria actualitzar l'ISD, des del punt de vista teòric, com pràctic i millorar les fases de disseny i desenvolupament per crear bones activitats perquè s'han treballat més les fases d'anàlisi i avaluació.
  • Distinció entre els diferents models

    Smith i Ragan (2005) difereixen que la distinció dels diferents models i estratègies de disseny està en el nivell de precisió i expertesa de la planificació, desenvolupament i avaluació del procés.
  • Seleccionar estratègies

    Segons Driscoll, el constructivisme recomana aplicar estratègies metodològiques o instruccionals que segueixin principis com promoure que sigui un mateix el propietari del seu aprenentatge, fer prendre consciència del procés de construcció del coneixement, donar suport a múltiples perspectives i a l'ús de diferents tipus de representacions via pàgines web i altres, afavorir la negociació social com una part del coneixement i contextualitzar-lo en entorns rellevants amb la creació de simulacions.
  • Cas ADDIE

    Bichelmeyer, Boling i Gibbons, són alguns investigadors que conclouen que l'objectiu no està en crear nous models o adaptar-los, sinó en establir marcs conceptuals de disseny que guiïn els dissenyadors en el procés de disseny. Aquest és el cas del model ADDIE (Anàlisi, Disseny, Desenvolupament, Implementació i Avaluació).
    Alguns autors també parlaven d'aquest model com ara Schwier, Campbell i Kenny.
  • Relació entre el disseny tecnopedagògic i el constructivisme

    Kirschner, Sweller i Clark qëstionen alguns aspectes i posen a debat la relació del constructivisme amb el disseny tecnopedagògic en relació a estratègies com l'aprenentatge basat en problemes.
  • Solucions de disseny

    Kanuka aporta reflexions interessants sobre la necessitat de trobar solucions i estratègies de disseny adequades per als models d'e-learning.
  • Advertència als dissenyadors

    Schwier, Campbell i Kenny van advertir als dissenyadors que es trobaran davant dues dimensions: una d'intencional i una d'operativa i que poden entrar en conflicte i han d'actuar amb coherència. I també destaquen la importància que les unitats de formació i suport als docents treballin amb el professorat i els dissenyadors per alinear i acordar els valors i els objectius.
  • Marc de treball integrat per a l'e-learning

    Svensson i Östlund aposten per crear ponts entre les teories del disseny i la pràctica de l'educació a distància. Volen construir un marc de treball integrat per a l'e-learning que contempli el disseny tecnopedagògic des del concepte de gènere o tipologia d'activitat i context.
  • Un model genèric

    Molenda explica que es buscava un model ISD genèric que fos útil en tots els contextos i que aquest fos un tipus d'estàndard en els processos de disseny pedagògic per tal d'obtenir millors resultats.
    La necessitat que els qui aprenen prenguin la iniciativa en cercar la consecució del coneixement i la col·laboració amb d'altres demana nous reptes als processos implícits en un ISD, va dir Häkkinen 2002, però va ser el propi Molenda que ho va citar.
  • Transformar l'ofici

    Huett, Moller, Foshay i Coleman reclamen transformar l'ofici de la tecnologia educativa i el disseny en una enginyeria o una "science-style discipline".
    Demanen que el rol del dissenyador, sobretot en els contextos d'educació a distància, sigui un element fonamental per treballar amb els docents i garantir la correcta aplicació dels criteris pedagògics i tecnològics més adequats a cada context.
    Huet et al. aposta que l'ID esdevingui una ciència per la importància que té en l'educació.a distància
  • Relació de les teories en dos grups

    Segons Shuh i Barab, 2008. Les teories descriptives ens diuen com es produeix l'aprenentatge en un moment i les prescriptives, són les que ofereixen la pauta sobre com dissenyar les accions educatives perquè hi hagi aprenentatge.
  • Camp de l'art i el disseny

    Es troba implícit en el disseny instruccional i que pocs autors han relacionat, segons Wiley.
    Segons Willis, el disseny instruccional manté una relació amb el disseny de pàgines web, amb el disseny d'interfícies i el disseny de software educatiu, sense deixar de banda el marc teòric i conceptual de les ciències de l'educació i les teories de l'aprenentatge.
  • Hi ha relació amb la pròpia naturalesa del disseny

    Té un gran impacte en com es percep, s'entén i s'estudia el concepte, segons Maina (2010)
  • Encaixa la teoria connectivista

    Bates destaca que ha de ser una habilitat del dissenyador tenir la capacitat d'identificar l'enfocament més apropiat en funció del context i no esdevenir dogmàtic per cap en particular. Apunta que hi ha escepticisme sobre la teoria connectivista en l'encaixement amb el ID.
  • El futur de l'aprenentatge

    El futur de l'aprenentatge
    Segons Schwier, El futur de l’aprenentatge està en l’educació no formal. Imatge: de 4 nitsirk de Flickr
  • Period: to

    Model SOLE (Student-Owned Learning-Engagement)

    Aquest model és el conjunt dels models pedagògics impulsats per alguns investigadors Atkinson i Biggs, Laurillard i Conole, és un model molt flexible que permet compartir les decisions amb els estudiants i fer canvis durant el procés de disseny.
  • Disseny constructivista

    Richey et alt. proposen que la base del coneixement entorn al DT o DTP s'estableixi a partir de sis dominis i resumeixen els elements en relació a la teoria del disseny constructivista.
  • Tecnologia educativa

    La darrera dècada ha estat un període ric en discussions per denominar l'àmbit on s'insereixen tots aquells aspectes relacionats amb el disseny pedagògic i didàctic de la instrucció instructional technology, Reiser i Dempsey
  • Inexistència de la diferència entre el DI

    Segons Dick, Carey, 2009 no hi ha diferència entre el DI com a concepte pedagògic o el DI com a procés anomenat ISD (Instructional System Design).
  • Els rols

    Schwier diu que el futur de l'aprenentatge està en l'educació no formal malgrat els dissenyadors instruccionals i la tecnologia educativa posin molts d'esforços en l'educació formal.