-
756
EMIRAT
Al principi l'imperi musulmà tenia el poder.
Abderraman, va aconseguir escapar de l'imperi musulmà i arribar a la península Ibèrica, on va aconseguir el poder.
L'any 756 es va proclamar emir de Còrdova amb el nom d'Abderraman I. El títol d'emir independent significava que els governadors d'al-Àndalus deixaven d'obeir el califa, tot i que van continuar reconeixent-ne l'autoritat religiosa.
Emirat significa governador o autoritat religiosa màxima. -
912
CALIFAT
Les victòries li van donar una gran autoritat i Abderraman III. Això significava que Abderraman III, a més de dirigir el govern, també era la màxima autoritat religiosa del seu regne. El califat de Còrdova va ser el període amb més èxit de la història d'al-Àndalus.
L'any 976 va arribar al califat Hixam II, que només tenia onze anys. El govern va quedar en mans d'un general brillant, Almansor, que va fer més moltes lluites contra els regnes del nord. -
1031
REGNES DE TAIFES
Després de la mort d'Almansor, les lluites van arrasar al-Àndalus. El califat es va dividir en molts regnes o taifes. Com Sevilla, Toledo, Badajoz i Saragossa. Per evitar els atacs, les taifes pagaven (tributs) als reis cristians.
Però l'empenta militar dels regnes cristians era cada vegada més gran. El 1085, Toledo va passar a mans cristianes. Els musulmans amb por, van demanar ajuda als almoràvits, uns guerrers barbars que havien format un gran imperi al nord de l'Àfrica. -
1492
REGNE DE GRANADA
El regne de Granada es va convertir en l'últim territori musulmà a la Península. Els governants granadins havien de pagar un tribut als reis castellans i ajudar-los en cas de guerra.
La història de Granada va estar marcada per les lluites internes entre la dinastia nassarita i altres famílies nobles, com la dels Abenserraigs. Els enfrontaments interns van afeblir el regne i van acabar facilitant la conquesta cristiana, duta a terme pels Reis Catòlics el 1492.