-
Period: 1 BCE to 300
El Baix Imperi
El segle III comença a caure l'Imperi roma; aquest procés va durar fins el segle V d.c -
1 CE
Origen del crsitianisme
Va començar quan va neixar cris -
14
Regnat Enparador Tiberi
Jesús Nazaret va predicar el cristianisme durant el regnat de l'emperador Tiberi (14-37 d.c) -
33
Exacutacio de Jesus
Jesus va ser executat sobre l'any 33 d.c -
35
Difusió i reconeixament del cristianisme
La ràpida difusió del cristianisme arran de l’Imperi va preocupar molt les autoritats romanes, ja que els seus principis debilitaven la unitat política de l’Imperi: la nova religió defensava l’existència d’un sol déu
i negava el culte a l’emperador. -
260
Els regnes germanics
L’antic Imperi romà d’Occident va quedar fragmentat en nombrosos regnes, molts dels quals van tenir una vida ben curta. Els més importants i estables van ser el dels francs (a la Gàl·lia), els dels anglosaxons (a Britània, l’actual Anglaterra) -
270
Crisi económica i politica
L’economia romana va entrar en crisi quan es van acabar les
conquestes territorials. Això va comportar una disminució dels
ingressos i del nombre d’esclaus. -
Period: 300 to 550
El Cristianisme
La religió cristiana va neixar a palestina a l'est de l'imperi roma i es va estendre per tot el teritori entre els segles I i III d.c -
303
Persecucions de Dioclecià
L’emperador Dioclecià va ordenar les persecucions de cristians més dures que es van produir. Va ser durant el seu regnat que es van produir els martiris de Sant Cugat, Santa Eulàlia i Sant Feliu. -
313
El creixament de cristianisme
El creixement constant del nombre de cristians va fer que l’emperador Constantí posés fi a les persecucions i decretés la llibertat de culte (edicte de Milà, 313). -
390
Edicte de Tessalònica
Amb aquest edicte, l’emperador Teodosi va convertir el Cristianisme en religió oficial de l’Imperi. -
395
Divisió de l’Imperi romà
L’emperador Teodosi va dividir l’imperi en dos parts i les va donar als seus dos filla. La part oriental la va donar a Arcadi i l’occidental a Honori. -
410
La caiguda de Roma
Durant el segle V es van generalitzar les incursions dels pobles
germànics, que s’establiren dins del territori romà de manera
permanent i es començaren a organitzar en regnes. -
415
Visigots pacten amb Roma
Els Visigots van aconseguir pactar amb les autoritats romanes el seu establiment a l’interior de l’Imperi, concretament a les terres de la Gàl·lia. -
455
Segon saqueig de Roma
Aquest cop van ser els Vàndals que durant quinze dies van sotmetre la ciutat de Roma a un saqueig tant dur que ha portat a fer servir l’expressió vàndal per referir-se a un acte violent i reprobable. -
Period: 475 to 507
Regne Visigot de Tolosa
El Regne de Tolosa fou un territori al sud-oest d'Europa -
476
Caiguda de Roma
Finalment, l’any 476, un poble bàrbar, dirigit per Odoacre, va
destronar el darrer emperador de Roma, Ròmul August, amb el
qual desaparegué definitivament l’Imperi romà d’Occident. -
476
Caiguda de l’Imperi romà d’Occident
Un poble germànic comandat pel cabdill Odoacre va entrar a Roma i va vèncer l’últim emperador d’Occident, Ròmul August, posant punt i final a l’Imperi romà. Aquest fet va ocasionar l’establiment dels regnes germànics. -
507
Batalla de Vouillé
La batalla de Vouillé es va lluitar en les marques septentrionals del territori visigòtic del Regne de Tolosa, a prop de Poitiers (Gàl·lia) -
Period: 507 to 721
Regne Visigot de Toledo
El Regne de Toledo fou el regne dels visigots a Hispània successor del Regne de Tolosa. El període a considerar va des del 507 fins aproximadament el 721, tot i que en els primers temps la capital fou a Barcelona. -
527
Justinià I
Justinià I va ser nomentat emperador de l’Imperi romà d’Orient. Sota el seu regnat l’imperi va recuperar una gran importància i va permetre que somniés amb el reestabliment de l’Imperi romà -
570
Naixement Mahoma
Mahoma va neixar el 570 d.c -
572
Regnat de Leovigild
Leovigild va ser rei dels visigots entre els anys 572 a 586. Va succeir el seu germà Liuva I, al que havia estat associat el 569. -
622
Hègira
Va ser la sortida dels primers companys de Mahoma de la Meca cap a l'oasi de Yathrib, antic nom de Medina. Aquest fet marca el naixement oficial de la comunitat musulmana (umma) i l'islam pren el primer dia de l'any lunar en què es va produir, el 16 de juliol del 622 com dia de l'inici del calendari musulmà. -
630
Mahoma conquesta la Meca
Un dia com avui, l'any 630, Mahoma, el profeta fundador de l'Islam, ingressava a la Meca amb un exèrcit d'aproximadament 10.000 persones. Dos anys abans, el 628, Mahoma havia fet un pelegrinatge cap a la Meca amb 1400 persones amb la intenció de realitzar un atac. -
632
Mort Mahoma
Mahoma (La Meca. 26 de abril de 570-Medina, 8 de junio de 632) fue el fundador del islam. En el 632 es va morir -
Period: 632 to 661
Mahoma i els Califes Rashidun
Els primers califes de el món islàmic van ser els califes Rashidun, o "correctament guiats", que controlaven un vast imperi. Segons els musulmans sunnites, els califes de Rashidun van ser elegits pels seguidors de Mahoma i els quatre eren califes legítims -
Period: 663 to 750
Califat Omeia
Va ser un llinatge àrab que va exercir el poder de califa, primer a Orient, amb capital a Damasc, i després en al-Andalus, amb capital a Còrdova. -
711
Batalla de Guadalete
La batalla de Guadalete és una batalla que va tenir lloc l'any 711 entre els musulmans i els visigots, amb la derrota dels darrers -
711
Desembarcament a Gibraltar
El 711 un exèrcit format majoritàriament per berebers però dirigits per una minoria àrab van travessar l’estret de Gibraltar, iniciant la conquesta del regne visigot. -
711
Batalla de Guadalete
Els visigots, que ja estaven afeblits a causa de baralles internes, van ser incapaços d’oposar-hi resistència i el seu rei, Roderic, va caure derrotat a la batalla de Guadalete (711) i les seves tropes es van dispersar. -
Period: 711 to 726
La Conquesta musulmana de la Península Ibèrica
El 711 un exèrcit format majoritàriament per berebers però dirigits per una minoria àrab van travessar l’estret de Gibraltar, iniciant la conquesta del regne visigot.
Els visigots, que ja estaven afeblits a causa de baralles internes, van ser incapaços d’oposar-hi resistència i el seu rei, Roderic, va caure derrotat a la batalla de Guadalete (711) i les seves tropes es van dispersar. -
718
Conquesta musulmana de Barcelona
Musulmans van conquistar Barcelona -
Period: 718 to 756
Emirat Dependent de Còrdova
Un cop els musulmans van controlar el territori peninsular el van anomenar Al-Àndalus i el van convertir en una província de l’Imperi omeia, nomenant un valí (o emir) que governaria el territori en nom del califa.
Els exèrcits musulmans, però, no van aturar-se allà i van intentar continuar la conquesta a l’altra costat dels Pirineus. -
720
Revelacions de Mahoma
Es un problema que va tenir Mahoma -
Period: 721 to 800
Francs
-
722
Batalla de Covadonga
La batalla de Cuadonga va ser la primera victòria militar de la cristiandat, a Ibèria, des de la conquesta musulmana del 711-718. Va ser lliurada a Cuadonga, probablement l'estiu del 722 -
732
Batalla Poiters
Els exèrcits musulmans, però, no van aturar-se allà i van intentar continuar la conquesta a l’altra costat dels Pirineus. Allà es van trobar amb el regne franc que, més organitzat, va poder fer front i derrotar els musulmans a la batalla de Poitiers (732), obligant les tropes islàmiques a replegar-se al sud dels Pirin -
Period: 750 to 1258
Califat Abbàssida
va ser una dinastia califal fundada el 750 per Abu l-Abbàs, descendent d'Abbàs, oncle de Mahoma, que es va fer amb el poder després d'eliminar a la dinastia omeia i va traslladar la capital de Damasc a Bagdad -
751
Batalla de Talas
Fue un enfrontament militar que va tenir lloc al maig-setembre del l'any 751 a Àsia Central, a la vora del riu Talas i a nord del riu Sir Daria, en territori de l'actual Kirguizistan, prop de la ciutat kazakh de Taraz -
Period: 756 to 929
Emirat Independent de Còrdova
L’any 750 la família omeia va ser destronada i assassinada pels Abbàssides de Bagdad i només l’últim descendent omeia, el príncep Abderraman, va poder escapar, refugiant-se a l’Al-Àndalus.
Un cop va aconseguir fer-se amb el poder a l’Al-Àndalus va trencar els vincles polítics amb el califat, mantenint només la dependència religiosa, i es va proclamar emir de Còrdova amb el nom d’Abderraman I. -
768
Carlemany
Es el rei dels francs -
774
Carlemany(rei nominal dels llombards
Va ser un gran llei dels llombards -
Period: 800 to 843
Imperi Carolingi
Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, -
801
Reconquesta Barcelona
Barcelona va ser conquerit pero amb l'ajuda dels ciutadans van tornar a reconquestir-lo -
814
Mort Carlemany
Carlemany es va morir en el 814 d.c -
843
Tractat de Vedrum
El Tractat de Verdun va ser signat el dia 11 d'agost del 843 per Lotari I, Carles el Calb i Lluís el Germànic, fills de Lluís el Pietós i néts de Carlemany per tal de repartir-se els territoris de l'Imperi Carolingi i posar fi als anys d'hostilitat per la guerra civil franca -
929
Abderraman III és proclamat Califa
L’any 929 Abderraman III es va sentir prou fort com per independitzar-se religiosament del califat de Bagdad, iniciant el període més conegut com Califat de Còrdova. -
Period: 956 to 1031
Califat Cordova
L’any 929 Abderraman III es va sentir prou fort com per independitzar-se religiosament del califat de Bagdad, iniciant el període més conegut com Califat de Còrdova. -
Period: 1031 to 1238
Regnes de Taifes
A partir del segle XI la unitat del califat es va desfer i es van anar formant petits territoris independents anomenats taifes.
Les taifes van viure una època de properitat econòmica però no van ser capaces de frenar l’avenç dels regnes cristians, havent de pagar uns tributs (pàries) per tal de mantenir la pau i no ser conquerides. -
1212
Batalla de Las Navas de Tolosa
Va ser una batalla molt imporatnt -
1238
Rendició de Granada
Al final Granada no va poder i e sva rendir (va tirar la toballola) -
Period: 1238 to 1492
Regne Nassarita de Granada
L’últim territori musulmà a la Península Ibèrica va ser la taifa de Granada que l’any 1238 estava governat per la dinastia nassarita.
Aquest regne ocupava un ampli territori que comprenia les actuals províncies de Màlaga, Almeria, Granada i una part de Cadis, amb importants ciutats portuàries motiu pel qual tenia una important activitat comercial amb altres ciutats europees. -
1247
Reconquesta de Sevilla
Sevilla va ser reconstruida -
1258
Els bongos saquegen Bagdad
La batalla de Bagdad de 1258 va ser un fet d'armes que va concloure amb la victòria de el cap mongol Hulagu Kan, nét de Gengis kan i germà de el cap suprem mongol Mongke Khan, sobre el califat abbàssida i que va culminar en la presa, saqueig i incendi de Bagdad.
