-
Period: 1301 to
Humanisme
Durant els segles XV i XVI es va desenvolupar una nova manera d’entendre el món, l’humanisme. L’Humanisme es va difondre per les ciutats europees on es va anar imposant una mentalitat més oberta i tolerant. Durant l’humanisme la religió deixa de ser l’aspecte més important de la vida de les persones, i a cada país estabilitzen una llengua difernet per a parlar. L’Interès per la ciència i el progrés tècnic, apareixen, i ara l’ésser humà és l’únic ésser que té raó i llibertat. -
1435
Conquesta del Regne de Nàpols
La Conquesta del Regne de Nàpols van ser les campanyes dutes a terme entre l'any 1435 i l'any 1442 que, van significar la incorporació del Regne de Nàpols a la Corona d'Aragó, de mans dels Anjou. Ferran va continuar la política aragonesa tradicional d’intervenció al Mediterrani i es va enfrontar amb França, el seu rival de sempre, que aspirava a conquerir el Regne de Nàpols, governat per un descendent de la casa d’Aragó. -
1440
Creació del David de bronze de Donatello di Niccolò
És una escultura exempta en bronze de 158cm, realitzada per encàrrec de Cosme el Vell, que la volia situar als jardins del seu palau a Florència. És una escultura representativa del quattrocento italià, inspirada en l'època clàssica i amb una composició clarament praxiteliana; encara que tracta un tema bíblic, s'asembla a un heroi de l'Antiguitat clàssica. És la primera estàtua exempta de l'escultura renaixentista que es va realitzar en bronze tota nua. Actualment es troba al Museu del Bargello. -
1453
L’Imperi Otomà conquesta Constantinoble
L’Imperi Otomà (Imperi Turc) va ocupar la ciutat de Constantinoble i va impedir així les comunicacions entre Europa i Àsia a través del Pròxim Orient. Els regnes europeus van començar a explorar l’oceà Atlàntic, molt desconegut fins aleshores. L’objectiu era trobar una ruta alternativa cap a l’Índia i el sud-est asiàtic per poder-hi comerciar. -
1455
Invenció de la Impremta
L'impremta va fer possible la multiplicació de textos en l'Edat Mitjana i va suposar la revolució més important en contra de la monarquia i l'església, ja que va estendre el coneixement, i fins a 1453 els coneixements es transmetien mitjançant manuscrits elaborats per monjos: amb la invenció de la impremta el procés de copiat es va accelerar i en qüestió d'uns pocs anys els escrits van abastar un públic enorme gràcies a la difusió de coneixements i l'abaratiment dels costos de producció. -
1455
Creació de l'Home de vitruvi de Leonardo da Vinci
L'Home de Vitruvi és un famós dibuix acompanyat de notes anatòmiques de Leonardo da Vinci realitzat l'any 1490 en un dels seus diaris. Representa una figura masculina despullada en dues posicions sobreimpreses de braços i cames i inscrita en un cercle i un quadrat. Es tracta d'un estudi de les proporcions del cos humà, realitzat a partir dels textos del tractat De Architectura de Vitruvi, arquitecte de l'antiga Roma, del qual el dibuix pren el nom. -
1469
Casament d’Isabel de Castella amb Ferran d’Aragó
El matrimoni d’Isabel de Castella i Ferran d’Aragó va unir sota una mateixa corona els dos regnes més grans de la península Ibèrica. En casar-se en secret en 1469, van donar origen a la unió de les corones de Castella i Aragó en 1474. Aquest matrimoni va consumar la unitat dinàstica entre Castella i Aragó, però totes dues corones van conservar els mateixos sistemes d'organització, independents i clars. -
1478
Creació del Tribunal de la Inquisició
La inquisició va ser un seguit d'institucions judicials, majoritàriament a l'Església Catòlica Romana, d'origen medieval i que tenien com a missió vetllar per la integritat dels costums i per la puresa de la fe cristiana i de combatre i castigar les heretgies. Per assegurar el predomini del cristianisme. La seva missió era jutjar els sospitosos d’heretgia o delictes de fe i sancionar els condemnats amb càstigs exemplars. -
Period: 1479 to 1516
Regnat dels Reis Catòlics
Els Reis Catòlics és el nom que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó. Els Reis Catòlics són uns conquistadors que tenen el objetiu de reunificar Espanya. Marquen el pas de l’Edat Mitjana a l’Edat Moderna a la península ibèrica. El matrimoni d’Isabel de Castella i Ferran d’Aragó va unir sota una mateixa corona els 2 regnes més grans de la península Ibèrica. Els monarques van ampliar els territoris peninsulars dels seus regnes i van desenvolupar una política exterior. -
1482
Conquesta del Regne de Granada
El Regne de Granada: Els nassarites (l’última dinastia àrab i musulmana de la península) governaven l’últim regne musulmà de la península. Després d’una guerra entre 1482 i 1492, Boabdil, l’últim rei nassarita, va acceptar la rendició. Llavors, Granada va passar a formar part del regne de Castella. Finalment, Granada queda integrada a Castella i amb aquest fet finalitza la reconquesta i expulsió dels musulmans d'Espanya. -
1486
Sentència arbitral de Guadalupe
Per acabar amb el conflicte entre els pagesos de remença i els
nobles, Ferran II va promulgar la Sentència Arbitral de
Guadalupe, que posava fi a alguns drets feudals a Catalunya i iniciava una nova etapa al camp catalanoaragonès. On es van eliminar els anomenats mals usos, es va abolir el dret de remença i es va generalitzar el contracte d’emfiteusi. Tot i que aquestes mesures van millorar la situació dels pagesos, no van suposar la fi del règim feudal ni de la jurisdicció senyorial. -
1492
Expulsió dels jueus de la Corona hispànica
L'expulsió dels jueus d'Espanya va ser ordenada el 1492 pels Reis Catòlics mitjançant el Decret de l'Alhambra de Granada amb la finalitat, segons el decret, d'impedir que continuessin influint en els cristians nous perquè aquests judaïtzessin. La decisió d'expulsar els jueus (prohibir el judaisme). El decret deia que se’ls expulsa perquè la seva presència era nociva per a la sincera conversió dels cristians nous o judioconversos. -
1492
Descobriment d’Amèrica
Cristòfor Colom, un mariner genovès, va arribar a la Península Ibèrica interessat pels projectes marítims de Castella i Portugal. Estava convençut que la Terra era rodona. El 1492 va presentar el seu projecte als Reis Catòlics i la reina Isabel I va accedir a finançar-lo. I casualment, va acabar descobrint un nou continent pels europeus. Colom va fer quatre viatges a Amèrica. Va morir l’any 1506 sense saber que havia arribat a un continent desconegut fins aleshores pels europeus. -
Period: 1492 to
Edat Moderna
És una de les etapes històriques en què es divideix tradicionalment la història, que es va estendre a Europa entre el segle xv i els el segle XVIII. En l'Edat Moderna l'art el feien servir per expressar els pensaments i les seves emocions. La manera de pensar on Déu era el centre de tot deixa pas a l' humanisme. L'humanisme és un corrent de pensament enfocat en l'ésser humà que va néixer a Itàlia al segle XV. Solien representar imatges del que passava i les persones importants. -
Period: 1492 to 1527
Renaixement
El Renaixement és el moviment cultural i artístic, va començar a Itàlia durant el segle XV i la resta d’Europa durant part del segle XVI. El filòsofs, literats i artístics, es van inspirar en el món clàssic de Grècia i Roma i van fer renéixer l’esperit de l’època clàssica. Durant el renaixement tot gira al voltant de l'ésser humà, que aconsegueix la seva felicitat a través del pensament, el coneixement i l’art. Es considerava que els escultors i els pintors desenvolupen un treball intel·lectual. -
1493
Segon viatge de Colom a Amèrica
Va ser una gran expedició integrada de 17 vaixells i 1200 homes va crear la primera colònia comercial a Hispaniola. -
1497
Conquesta de Melilla
La Conquesta de Melilla es va produir l'any 1497, quan una flota enviada pel duc de Medina Sidonia es va apoderar de la ciutat nord-africana de Melilla. Per frenar els pirates barbarescos (pirates musulmans del nord d’Africa) que amenaçaven el Mediterrani, la monarquia hispànica va conquerir Melilla. -
1498
Tercer viatge de Colom a Amèrica
En el tercer viatge de colom a Amèrica, Colom va arribar a la costa nord d’Amèrica del Sud, va descobrir la desembocadura de l’Orinoco i les illes de Martinica i Trinitat. -
1502
Quart viatge de Colom a Amèrica
Després de recórrer les illes del Carib, van explorar les costes
d’Amèrica Central. -
1504
Creació del David de Michelangelo Buonarroti
És una obra renaixentiste, i una de les escultures més famoses del món, creada per el pintor y escultor florentino Miguel Ángel Buonarroti. Representa el David bíblic que enfronta i venç al gegant Goliat només amb algunes pedres i la seva intel·ligència, després, es convertiria en el rei David. L'escultura va ser presa com a símbol de la lluita de la República florentina contra els Mèdici i els Estats pontificis. Actualment, es troba exposada a la Galeria de l'Acadèmia de Florència. -
1510
Conquesta d’Alger i Bugia
Per frenar els pirates barbarescos, que eren pirates musulmans del nord d’Africa, que amenaçaven el Mediterrani. La monarquia va Alger i Bugia a l'any 1510. -
1511
Raffaello Sanzio pinta l'Escola d'Atenes
L'escola d'Atenes és una de les pintures més famoses de l'artista renaixentista italià Rafael, que va ser pintada entre el 1511. Es troba a l' Estança de la Signatura. Com que el fresc es va fer sobre la secció de filosofia de la llibreria del Papa Juli II, l'Escola d'Atenes representa els més grans filòsofs de l'antiguitat clàssica. -
1515
Conquesta del Regne de Navarra
Davant l’aliança de Navarra amb França, Ferran va envair el regne al capdavant d’un exèrcit castellà amb la pretensió de fer valer drets dinàstics hereditaris.
En el 1515, Navarra va quedar incorporada a Castella, però va conservar els furs, les lleis i les institucions pròpies. -
Period: 1516 to 1556
Regnat de Carles I d’Espanya
Carles I d’Espanya va ser emperador del Sacre Imperi Romà Germànic des de 1519 fins 1558. Va dur a terme l'últim intent per mantenir la unitat d'Europa al voltant de l'cristianisme catòlic. Poc després de convertir-se en sobirà d'Espanya, Carles I va haver de fer front a dos importants aixecaments en els seus regnes peninsulars (la rebelió de les Comunitats i de les Germaníes) i, posteriorment, els seus principals problemes es van situar fora d'Espanya. -
1517
Inici de la Reforma Protestant
Va ser un moviment de reforma cristiana a Europa. Alguns humanistes van criticar i van defensar la lectura de la Bíblia, cítiques com aquesta eren sentides vivament per part de la població. L'església s'ocupa més de qüestions terrenals i no espirituals. El malestar pel poder polític i les prerrogatives econòmiques de l’església anava augmentant, l’enfrontament que va portar a la divisió de l’Església es va produir l’any 1515, on Luter va aprofitar posar-se en contra el poder espiritual del Papa. -
1520
Revolta de les comunitats
La revolta de les comunitats va tenir lloc a diferents ciutats de Castella (Toledo, Segòvia, Àvila, Burgos) com a protesta dels hidalgos (nobles), els artesans i els comerciants per la política econòmica i la manca de respecte a les lleis del regne. El conflicte es va escampar i al camp s’hi van produir revoltes antisenyorials. L’exèrcit comuner va ser derrotat per les tropes de imperials a Villalar i els dirigents principals, Padilla, Bravo i Maldonado, van ser executats. -
1521
Caiguda de Tenochtitlan
La caiguda de Tenochtitlan, la capital de l'Imperi Azteca, va ser un esdeveniment decisiu en la conquesta espanyola de l'Imperi Azteca. Al territori asteca hi havia ciutats força grans i totes tenien grans temples i espais per a l’esport, dedicat al déu Sol, un dels déus principals. Hernán Cortés va conquerir l’Imperi Asteca entre el 1518 i el 1524. Els asteques van resistir a la capital, Tenochtitlán, l’emperador asteca, i va derrotar finalment els asteques a la batalla d’Otumba. -
1521
Batalla de Villalar
La batalla de Villalar va ser l'episodi decisiu de la Revolta de les Comunitats de Castella en què es van enfrontar les forces imperials de l'Emperador Carles V i les de la Junta Comunera capitanejades per Juan de Padilla, Juan Bravo i Francisco Maldonado, ocorreguda el 23 d'abril de 1521 a la localitat de Villalar. -
1522
Primera volta al món
La corona de Castella va organitzar l’any 1519 una expedició amb l’objectiu d’arribar a les illes de les Espècies navegant cap a l’oest. La missió va ser encomanada al portuguès Fernão de Magalhães i la va culminar el navegant vasc Juan Sebastián Elcano. Al cap de tres anys de navegació, i després de passar per molts perills, el 1522 es va completar la primera volta al món gràcies a la qual es va poder demostrar que la terra era esfèrica. -
1525
Batalla de Pavia
La batalla de Pavia va ser una batalla mantinguda l'any 1525 entre tropes franceses i espanyoles, amb obtenint finalment la victòria dels espanyols, en les proximitats de la ciutat italiana de Pavia. -
1543
L’heliocentrisme de l’Univers
Al segle XVI, Copèrnic va elaborar una nova hipòtesi que situava el Sol com a centre de l'Univers, i la Terra, juntament amb els altres planetes, girava al voltant seu. Aquesta teoria va ser postulada al segle IV aC per Aristarc, a l'antiga Grècia. L'heliocentrisme també va ser defensat per Galileu durant la primera meitat del segle XVII, gràcies a les observacions que va fer amb l'ajut dels primers telescopis. Les teories de Galileu, van topar amb l'Església, que va obligar-lo a rebutjar-les. -
1543
Anatomia
L’anatomia és la ciència que estudia l’estructura i forma de les diferents parts del cos dels éssers vius. Durant l’Edat Moderna la Medicina galénica comença a ser discutida desde el punt de vista anatómic. Després de desencadenar una serie de troballes por parte dels anatomistes prevesalians, entre ells Andreas Vesalius es va dedicar a realitzar disseccions en cadàvers per aconseguir major obtención de conocimients anatómics. -
1553
La circulació pulmonar de la sang
La circulació de la sang és el recorregut que aquesta realitza per l’aparell circulatori impulsada pel cor.
Servet es va dedicar a estudiar la circulació de la sang per comprendre millor la naturalesa de l’ànima. Així va descobrir que, contràriament a el que es pensava a la medecina galènica, la sang no passava del ventricle dret a l’esquerre a través d’uns porus a la paret del cor, sinó que anava fins els pulmons per a oxigenar-se i tornava després al ventricle esquerre. -
1555
Pau d’Augsburg
La Pau d'Augsburg va ser un important tractat de 1555 que va posar fi al conflicte entre les faccions protestants i catòliques del Sacre Imperi Romanogermànic, a més de ser essencial per a l'avanç del protestantisme i un dels motius de la futura Guerra dels 30 anys. -
Period: 1556 to
Regnat de Felip II
Felip II de Castella, dit el Prudent, va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598. Com a conseqüència del testament del seu pare, Felip II va renunciar als territoris austríacs i al títol imperial. La Monarquia Universal de l’emperador Carles I d'Espanya deixava pas a la Monarquia Hispànica del rei Felip II. Felip II va heretar del seu pare els dominis d’aquest, llevat de l’Imperi alemany, engrandint-los amb la incorporació de Portugal. -
1561
Madrid es converteix en la capital de l’Imperi
Felip II, va centralitzar el govern, va crear noves institucions per als regnes hispànics i per a les Índies occidentals (Amèrica) i orientals (Filipines i els diversos territoris del sud est asiàtic). Va fer de Madrid la capital el 1561 i es va ocupar personalment de la feina del govern. Però, per mantenir l’hegemonia política i imposar els principis de la Contrareforma catòlica, a Europa es va haver d’enfrontar en un gran nombre de guerres. -
1568
Insurrecció de les Alpujarras
Els problemes més greus es van produir a partir de la persecució dels moriscos granadins, als quals es va prohibir utilitzar la llengua, els vestits i els costums propis. Això va desencadenar la insurrecció de Las Alpujarras el 1568, que va ser sufocada al cap de tres anys de lluita i va comportar la dispersió d’uns 80.000 moriscos cap a altres zones de la Península. -
1571
Fundació de la ciutat de Manila
Entre els anys 1540 i 1558 es va progressar cap al sud del continent, on els fets més remarcables foren el descobriment de les mines d’or de Potosí (Perú), la conquesta de Xile i la fundació de Buenos Aires. I el 1571 van fundar la ciutat de Manila i van batejar
l’arxipèlag conquerit com a illes Filipines, en honor al rei Felip II. -
1571
Batalla de Lepant
Per tal de frenar l’expansió musulmana al Mediterrani, Felipe II, va organitzar una gran flota aliada (el papat, Venècia i la Corona Hispànica) que es va enfrontar als turcs i els va derrotar a la batalla de Lepant. -
1579
Independència d’Holanda
Als Països Baixos (Holanda), on s’havia difós el calvinisme (branca del protestantisme) i els ciutadans es negaven a pagar impostos a la corona espanyola. Després de forts combats entre els holandesos i els terços hispànics, una part del territori es va independitzar i va crear les Províncies Unides. -
Derrota de l’Armada Invencible
Felip II, contra Anglaterra, que emparava els protestants i atacava la flota espanyola que comerciava amb Amèrica, hi va enviar l’Armada Invencible, que era una gran flota que va ser destruïda per una tempesta davant de la costa anglesa i els “filibotes” (veler dissenyat com a vaixell de càrrega general). -
Execució de Juan de Lanuza
Com a càstig per haver donat protecció al pròfug Antonio Pérez, el Justícia d’Aragó Juan de Lanuza va ser executat el 1591 i el rei va imposar la seva autoritat per damunt de les antigues lleis aragoneses. -
El sistema de representació cartogràfica de la Terra
Mercator va Idear un sistema de representació cartogràfica de la Terra, al 1569. La projecció de Mercator és una projecció cartogràfica cilíndrica conforme,. Manté les formes i els angles localment, però no és equivalent (distorsiona molt les àrees relatives). La característica més important d'aquesta projecció consisteix en què el sistema de meridians i paral·lels es transforma en un sistema de coordenades dels tipus cartesià, línies rectes que es tallen perpendicularment. -
Microscopi
El microscopi és un instrument òptic constituït per dos sistemes de lents -l'ocular i l'objectiu-, que permeten augmentar extraordinàriament la magnitud de la mostra per a observar, fent visible allò que no es veu a ull nu. El primer microscopi el va descobrir Jansen, consistia en un tub d'uns 25 cm de llarg i 5 cm de diàmetre, amb una lent convexa en cadascun dels seus extrems, arribant a 9x de magnificació. -
Period: to
Barroc
El barroc és un període històric i un moviment cultural que es va estendre a Europa, el Segle XVII fins al XVIII. Com a corrent artístic va influir la literatura, l'escultura, la pintura, l'arquitectura i les arts escèniques. Durant el barroc la cultura era definida entre dos aspectes: el Racionalisme (on es creia que desde la raó es pot arribar a conèixer la realitat) i l’empirisme (on es creia que els coneixements només es poden confirmar mitjançant la comprovació experimental). -
Telescopi
El telescopi és un sistema òptic que permet veure objectes llunyans, tot ampliant-ne la seva mida angular i la seva lluminositat aparents. El primer telescopi el va descobrir Galileu, amb ellva descobrir els quatre satèl·lits principals de Júpiter; les muntanyes i cràters de la Lluna; les taques solars, que li van fer veure el moviment del Sol sobre si mateix, i també, que Venus presentava fases, igual que la Lluna. Tot plegat mostrava un univers més imperfecte que no es pensava. -
Expulsió dels musulmans de la Corona hispànica
Els moriscos van ser perseguits i es va imposar una política de “puresa de sang”. Amb aquesta finalitat, va utilitzar la inquisició, que celebrava reqüentment actes de fe per jutjar els sospitosos de no complir els preceptes de la fe catòlica.Els problemes més greus es van produir a partir de la persecució dels moriscos granadins, als quals es va prohibir utilitzar la llengua, els vestits i els costums propis. -
La circulació sanguínia
Harvey va ser el primer en descriure correctament i en detall el sistema circulatori i les propietats de la sang bombejada al cos pel cor, al 1628. L'aparell circulatori s'encarrega de portar la sang per tot el cos. Està format pel cor i els vasos sanguinis. La funció del cor és impulsar la sang pels vasos sanguinis. -
Judici a Galileu Galilei
Galileo Galilei va ser un físic, matemàtic, i filòsof que va tenir un paper important durant la revolució científica. Va millorar el telescopi i l'observació astronòmica, i va donar suport a la teoria heliocèntrica de Nicolau Copèrnic. Galileu va descobrir que la Terra giraba i el Sol era el centre de la Terra, i les seves idees no eren acceptades en aquella època, llavors, el van empresonar i el van haver de torturar. Aquest procés contra Galileo es va iniciar el 12 de febrer de 1633. -
El mètode de raonament científic
Descartes va descobrir el mètode de raonament científic i va fer progressar les matemàtiques. Va proposar que cal reconstruïr el saber unificant totes les ciències en una sola. El mètode de Descartes és un conjunt de regles o normes per a dirigir la seva raó, augmentar els coneixements i evitar la possibilitat de cometre errors. -
La Pascalina
Pascal va inventar la primera calculadora mecànica, la pascalina, de les primeres calculadores mecàniques, al 1642, durant tres anys de desenvolupament. Se'n van fabricar diverses versions, i Pascal en persona en va construir com a mínim 50 exemplars. La pascalina podía sumar i restar, i també multiplicar i dividir mitjançant sumes o restes successives. Pascal va desenvolupar l'invent per fer més fàcil la recaptació dels impostos al seu pare. -
La pressió atmosfèrica
Torricelli va descobreix la forma de mesurar la pressió atmosfèrica mitjançant el baròmetre de mercuri, inventat per ell. Va destacar tant per la seva habilitat pràctica com pel seu talent teòric. El baròmetre és un instrument la funció és mesurar la pressió atmosfèrica. -
La dilatació dels gasos
Boyle va descobrir la dilatació dels gasos, o la llei de compressibilitat dels gasos o llei de Boyle-Mariotte. Aquesta llei consistía en que si augmenta la pressió, el volum disminueix, i si la pressió disminueix, el volum augmenta.. -
La llei de la gravitació universal
Newton va inventar la fòrmula de la llei de la gravitació universal, que ens diu que la força d'atracció entre dos cossos, amb masses m₁ i m₂ respectivament, és proporcional al producte de les masses m₁ i m₂ i inversament proporcional al quadrat de la distància que separa els dos cossos.
