-
Juan Amós Comenius
Va ser un religiós protestant, en el conflueixen dos tipus d'idees:
religioses i realistes . La figura de Comenio serà, en definitiva, la que més influx exercirà en el lent canvi de mentalitat que es produirà al llarg del s. XVII.
Va ser un home cosmopolita i universal, convençut de l'important paper de l'educació en el desenvolupament de l'home. L'obra més important és Didàctica Magna.
Les grans aportacions realitzades a la pedagogia van fer que recibira el títol de “Mestre de Nacions”. -
Jean Jacques Rousseau
Va percebre la necessitat de respectar el desenvolupament
individual, estimulant-ho amb experiències viscudes i utilitzant una tècnica no directiva, és a dir, no dirigint al xiquet segons els interessos del preceptor sinó permetent-li esbrinar per si mateix les respostes, basant-se en l'experimentació. Els seus escrits, moltes vegades són desordenats i contradictoris, fruit directe de la seua vida real. Ens interessa més com un filòsof de
l'educació, que com a educador o pedagog.
Obra: “l’Emili” -
Johann Heinrich Pestalozzi
Va estar influenciat per Rousseau i la seua idea d'educar al/la xiquet/a en contacte amb la naturalesa. Per açò, crea als 28 anys d'edat una granja escola. 24 anys més tard crea un asil per a orfes de guerra, on l'ensenyament la inicia d'una manera gradual, a causa del baix nivell de l’ alumnat. Li dóna molta importància als primers anys d'escolaritat i als primers aprenentatges.S'interessa per la formació dels docents . A ell se li deu la creació de l'escola primària popular i pública. -
Friedrich Wilhelm August Fröbel
En el segle XIX, planteja per primera vegada la importància de l'educació en els primers anys. Es va convertir en el "pare" del primer jardí d'infància, un Jardí d'Infància, en el qual va
desenvolupar tota la seua teoria sobre el puerocentrismo. Va posar especial cura en la capacitació de mestres de bon caràcter, amistosos i accessibles per als xiquets/es. La importància del treball manual i del joc com a recursos per a l'activitat. -
Rosa i Carolina Agazzi
A partir de la seua pròpia experiència pedagògica i després d'una anàlisi crítica d'aquestes influències van ser desenvolupant el seu propi mètode, es caracteritza per la similitud que proposen entre l'ambient familiar i l'escolar, així com la
seua inserció en l'entorn. Parteixen de les activitats de la vida quotidiana: llavar-se, vestir-se, cuidar animals... I els materials que utilitzen són els que obtenen de l'entorn de l'escola. Es basa en l'espontaneïtat i experiència personal dels xiquets. -
Maria Montessori
María Montessori va ser la primera metgessa a Itàlia, i la seua formació i pràctica professionals van ser decisives en la configuració del seu mètode pedagògic.
Montessori va partir del desenvolupament psicofisiològic. La seua formació en el camp de la medicina i les seues observacions la van conduir a analitzar la forma en
què té lloc l'aprenentatge en aquesta etapa.L'estudi de persones amb deficiències li va permetre avançar en el coneixement de l'estimulació per al desenvolupament infantil. -
Ovide Decroly
Qui des de la Medicina també va a contribuir al desenvolupament de l'Educació Infantil i Primària. Decroly va iniciar el seu treball educatiu amb xiquets deficients; sense abandonar aquest camp, es va dedicar a l'educació de xiquets normals. Del món de la medicina, la psicologia i la pedagogia, és Ovide Decroly que va fundar l'escola de l’Hermitage a Brussel·les, amb l'objectiu d'aconseguir en els xiquets un correcte desenvolupament biològic i d'higiene. Mètode ideovisual per a la lectura. -
Célestin Freinet
Per a Freinet, l'educació estarà basada en el tempteig experimental (eliminant al màxim la memòria), l'interès, la responsabilitat, l'esforç i l'amor al treball. El mètode Freinet és un mètode actiu que afavoreix la socialització a través d'un ambient adequat, i del desenvolupament de les seues tècniques específiques. El treball en comú que porta a terme l’alumnat suposa una coordinació d'idees, realitzacions, projectes, serveix per a estrènyer llaços entre els mateixos.
