Reformes Educatives de la Democràcia

  • Llei General d'Educació (LGE)

    Llei General d'Educació (LGE)
    Va establir l'obligatorietat i la gratuïtat de l'educació bàsica fins als 14 anys. Va introduir, a més, una nova estructura de l'ensenyament: l'EGB (Ensenyament General Bàsic), el BUP (Batxillerat Unificat Polivalent), el COU (Curs d'Orientació Universitària) i l'FP (Formació Professional)
  • Llei Orgànica de l'Estatut de Centres Escolars (LOECE). UCD.

    Llei Orgànica de l'Estatut de Centres Escolars (LOECE). UCD.
    Va ser una llei de transició i la primera en matèria d'educació que es va aprovar després de la Constitució de 1978. Va introduir un model democràtic en l'organització dels centres docents i va regular la creació d'òrgans col·legiats de govern que representessin tots els sectors de la comunitat educativa, entre elles les associacions de pares d'alumnes.
  • Llei Orgànica Reguladora del Dret a l'Educació (LODE). PSOE.

    Llei Orgànica Reguladora del Dret a l'Educació (LODE). PSOE.
    Va canviar el sistema de subvencions a escoles privades per un nou sistema de concerts, que les obligava a complir diversos requisits i imposava un barem que les obligava a admetre preferentment els nens que vivien més a prop de cada escola, els que tenien menys recursos econòmics o els que ja hi tenien germans. Apareix el Consell Escolar com a òrgan de gestió i funcionament.
  • Llei Orgànica d'Ordenació General del Sistema Educatiu (LOGSE). PSOE.

    Llei Orgànica d'Ordenació General del Sistema Educatiu (LOGSE). PSOE.
    Escolaritat obligatòria fins als 16 anys, el descens de 40 a 25 alumnes per classe i les assignatures impartides per professors especialitzats: llengües, música o educació esportiva. La LOGSE va dividir els cicles en cinc: Educació Infantil (0 a 6 anys); Educació Primària (6 a 12 anys); Educació Secundària Obligatòria, l'ESO (de 12 a 16 anys) i el Batxillerat, cicle no obligatori (franja d'edat dels 16 als 18 anys), un període en què també es podria cursar la Formació Professional de grau mitjà.
  • Llei Orgànica de Participació, Avaluació i Govern dels Centres Docents (LOPEG). PSOE.

    Llei Orgànica de Participació, Avaluació i Govern dels Centres Docents (LOPEG). PSOE.
    Donava als centres més autonomia i obligava els centres concertats a admetre els alumnes que formen part de minories socials. El director el seguia escollint el Consell Escolar, ara però, per quatre anys, en lloc de tres. També es van reforçar les inspeccions i es va permetre, fins al 2000, la jubilació anticipada dels professors als 60 anys.
  • Llei Orgànica de Qualitat de l'Educació (LOCE). PP.

    Llei Orgànica de Qualitat de l'Educació (LOCE). PP.
    El 2004 ja es va interrompre amb l'arribada al govern del PSOE. La normativa establia diferents itineraris d'ESO i Batxillerat, canvis en els continguts de l'Educació Infantil, una prova de revàlida a final del Batxillerat i l'assignatura de religió com a avaluable.
  • Llei Orgànica de l'Educació (LOE). PSOE.

     Llei Orgànica de l'Educació (LOE). PSOE.
    Va derogar la LOGSE, la LOPEG i la LOCE, però conviu amb la LODE de 1985. La llei va incloure l'assignatura d'educació per la ciutadania i va mantenir la de religió com a oferta obligatòria pels centres, però optativa per als alumnes. Es permet superar el curs amb totes les matèries o dos suspensos com a màxim. A més, es blinden els ensenyaments comuns que han d'impartir-se en totes les comunitats i que han de ser entre el 55 al 65%, segons les comunitats amb llengua cooficial o no.
  • Llei d'Educació de Catalunya (LEC). Aprovada pel Parlament de Catalunya.

    Llei d'Educació de Catalunya (LEC). Aprovada pel Parlament de Catalunya.
    Concreta les competències d'educació que té Catalunya en virtut de l'Estatut de Catalunya i basant-se en el Pacte Nacional de l'Educació participat pels grups parlamentaris de CiU, PSC, ERC i ICV-EUiA (majoria de l'arc parlamentari). Després de la seva aprovació el PP presentà un recurs d'inconstitucionalitat al TC,considerant-la limitant de drets lingüístics i que no promou un model de societat oberta. Recurs admès a tràmit i pendent de resolució. Fins a la resolució, la llei continua vigent.
  • Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE). PP.

    Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE). PP.
    La llei obeeix la necessitat de reduir la despesa pública en educació dins del context de crisi econòmica. Impulsada per José Ignacio Wert (ministre d'Educació), provoca una gran quantitat de manifestacions en contra seu a tot el país. La llei promou una nova classificació de les assignatures de les llengües cooficials en passar d'«assignatures troncals» a «assignatures d'especialització opcionals», innecessàries per a l'homologació dels estudis a Espanya.