L'evolució de l'educació catalana el darrer segle i mig

  • Francesc Ferrer i Guàrdia.

    A principis de segle fa una escola racionalista, L’”escola moderna”, planteja per primera vegada la co-educació, ensenyament no religiós. El 1909 el maten afusellat acusat de crema d’esglésies.
  • Joan Bardina: (1877 - 1950)

    Pedagog, empresari i escriptor de profunds ideals catalanistes i federalistes. Transformació social i cultural en clau catalana. El 1906 obra l'Escola de Mestres que va funcionar durant quatre anys.
  • Eugeni d’Ors (1881 - 1954).

    Filòsof pensador important primer terç del s.XX, primer director d’instrucció pública de la Mancomunitat de Catalunya. S’alinea amb Franco i el fan ministre. Considera que l’educació i la cultura són oci i no negoci (Institución Libre de Enseñanza). Evoluciona del catalanisme polític al franquisme. Imperialisme cultural. Va escriure El Glossari (conjunt de glosses dedicades al món educatiu)
  • Enric Prat de La Riba (1870 - 1917)

    1917 President de la Mancomunitat. Primer terç del s. XX. Mancomunitat (conjunt de municipis): embrió govern autònom de Catalunya. Potencia escoles amb visió cap a Europa.
  • Emili Mira (1896 - 1964).

    Professor titular de la primera catedra de psiquiatria a Espanya.Pare de l’orientació acadèmica i professional. Director i creador de l’institut de psicotècnia.
  • Rafael de Campalans (1887 - 1933).

    Prat de la Riba li encomanà l’organització dels serveis d’obres públiques de la Mancomunitat. Fou catedràtic de física i electrotècnia de l’Escola d’Agricultura, professor de tecnologia mecànica a la
    Universitat Industrial de Barcelona. Dirigent del partit Unió Socialista de Catalunya. Director de l’escola del treball. “Política és pedagogia”.
  • Alexandre Galí: (1886-1969)

    Mesura objectiva Proves Galí de matemàtiques i treball del llenguatge. Cap d’instrucció pública de la Mancomunitat. Obra sobre l’ensenyament de l’ortografia (les proves: correcció de sons, d’articulació…). Pimer terç del segle XX
  • Joaquim Xirau (1895 - 1946)

    Filòsof. 1931 va orientar ideològicament la reforma pedagògica de la segona república. Fundador de la facultat de pedagogia (filosofia secció pedagogia). Obra més important: “Amor y mundo”.
  • Pere Vergés (1896- 1970)

    Director de l’Escola del Mar (escola de la Barceloneta per infants tuberculosos perquè els toqués l’aire del mar). Ideari de l’Escola Nova, on es promou el desenvolupament integral de la persona. Crea dues escoles: Garbí i Pere Vergés amb l’ajuda d’un grup de pares. Escoles d’elit, on creuen que l’escola ha de funcionar com una república.
  • Rosa Sensat (1873- 1961)

    Moviment de Pedagogia progressista connectada amb les noves corrents d'Europa. Defensava una educació propera a la naturalesa i a l'experimentació. Connectada amb el moviment feminista català. 1914 Escola Municipal del Bosc, primera escola pública a l'aire lliure vinculada a les idees de la Nova Escola.
    .
  • Francisco Giner de los Ríos (1839-1915)

    Fundador Institución Libre de Enseñanza 1876: Espai generador d’idees, d’intel·lectuals com Picasso. Despotisme il·lustrat: una de les característiques -i feblesa- de la Institución, formació de les elits. Junta (Beques) ampliació d'estudis. Parla de moltes qüestions encara avui no resoltes. Museu pedagògic nacional.
  • Manuel Bartolomé Cossío: (1857 - 1935 )

    Institución Libre de Eseñanza. Museo Pedagógico Nacional: centre de formació, innovació i recursos, per professionals de l’educació.
  • Josep Estalella i Graells (1879 - 1938)

    El 1932 crea l'Institut Escola, introdueix música i dansa a l’escola, únic centre de secundària amb renovació pedagògica.
  • Rodolfo Llopis

    SEGONA REPÚBLICA. Va ser el director General de Primera Ensenyança, volia dotar a la República de la millor generació de mestres del país. Pilars principals: que la cultura arribes a tots els racons del país i establiment de l’escola única. Volia millorar les condicions dels mestres, per tant, crea 7000 places i diu: “El profesor es el artífice de toda reforma educativa”. Va escriure el llibre " La revolución en la escuela".
  • CENU — Consell de l’Escola Nova Unificada (1936-1939)

    Institució creada amb la finalitat d’iniciar una escola nova, única, gratuïta, laica, amb coeducació i en llengua catalana (objectiu: que totes siguin així), inspirada en els principis racionalistes del treball i de la fraternitat humana. El 1936-37 va elaborar el Pla General d’Ensenyament. L’organ que els partits d’esquerra creen per canviar l’escola durant la Guerra Civil.
  • Joan Triadú (1921- 2010)

    Escriptor, pedagog i crític literari. Durant el franquisme va participar activament en la resistència cultural catalana contra la dictadura. A partir del 1951 va començar la seva col·laboració amb la Institució Catalana del CIC, de la que va arribar a ser director. Va fundar l'Escola Thau.
  • Angeleta Ferrer (1904-1992)

    Filla de Rosa Sensat, 1965 participa en la creació de l’Associació de Mestres Rosa Sensat (és la seva mare). Escoles d’estiu per a mestres (renovació, didàctica, etc. en busca d’una nova escola basada en l’escola de la república).
  • Marta Mata: (1926- 2006)

    Política i pedagoga catalana impulsora de la renovació de l'escola pública de la transició i defensora de l'escola laica. Va ser una de les fundadores de l'Escola de Mestres Rosa Sensat.
  • Associació de Mestres Rosa Sensat (1965)

    Apareix els anys 60 clandestinament. Mare dels moviments de renovació pedagògica que es crea per intentar recuperar el lligam amb el mite de l’educació de la república.
  • Joaquim Franch (1944- 1987)

    La seva obra pedagògica es pot centrar en dos grans eixos: la pedagogia del grup i la pedagogia del projecte. A la segona meitat dels 60 es va fer responsable de la direcció de l'Escola de l'Esplai dins el Servei de Colònies de Vacances de Barcelona. L'any 1969 va comentar a treballar a l'Escola Costa i Llobera, capdavantera de la renovació pedagógica. Vinculat al món del lleure i l’escoltisme (scauts). Educació no formal principalment.
  • DEC d’Òmnium Cultural (1969)

    Delegació d’Ensenyament del Català. Neix el 1969. Examen a futurs professors de català. Aconsegueixen que el català sigui la llengua vehicular de l’escola, formen a mestres en català
  • Pilar Benejam (1937 - viva)

    És mestra, llicenciada en pedagogia i en geografia i història i doctora en pedagogia. Creadora de les escoles Talitha, ara Costa i Llobera i professora a la  Universitat Autònoma de Barcelona. Fundadora de l'Escola de Mestres Rosa Sensat. Fundadora de l’Escola de mestres de Sant Cugat (orígenes de la facultat d’educació de la UAB) i posterior professora de la UAB.
  • Escoles en lluita (1970)

    Durant els anys 70 eren un grup de centres que, un cop mort Franco, van intentar autogestionar-se. Sobretot van aparèixer a Barcelona i les més conegudes van ser les Escoles Pegaso.
  • Teresa Codina (1927 - viva)

    Mestra i pedagoga, compromesa amb la renovació pedagògica a Catalunya i l'educació de les persones de sectors socials desafavorits. Creadora de l'escola Talhita, un projecte educatiu innovador per a nenes, entre 1956 i 1974. Anys 80 treballa amb gitanos a Can Tullis Zona Franca. Comença amb escola renovadora per a benestants i acaba amb educació compensatòria, i amb persones vulnerables.
  • Escola de mestres de Sant Cugat (1975)

    Neix com una escola clandestina l'any 1975. Parlen català, llengua prohibida a l’escola, comparteixen experiències pedagògiques, també vivències personals, culturals i polítiques. Embrió de la Factultat d’Educació de la UAB.
  • Fundació Escola Cristiana de Catalunya (1977)

    Conjunt d’escoles cristianes que tenen la ferma voluntat de ser escoles obertes a tothom, sense discriminar ningú per motius econòmics o de qualsevol altre tipus, reben finançament públic.  En total hi ha 434 escoles cristianes. L'any 2004 evoluciona i es fa fundació.
  • CEPEPC (1978)

    Associació de mestres pares i alumnes, amb l’objectiu de recuperar l'ús del català a l'escola i la tradició pedagògica d'escola activa d'abans de la guerra civil espanyola. Defensaven la gratuïtat de l'ensenyament, l'ús del català com a llengua vehicular en l'ensenyament, pluralisme pedagògic i gestió democràtica.
  • Federació de moviments de renovació Pedagògica (1983)

    Neix l'any 1983. Són associacions democràtiques, sense afany de lucre, plurals i unitàries. Formem part de la Comunitat Educativa i treballem per enfortir els vincles entre tots els sectors, nivells educatius i les seves entitats representatives.
  • Marees grogues (2010)

    Moviment per reclamar la qualitat de l'ensenyament públic. Lluiten per frenar les retallades en educació. Lema "SOS Ensenyament Públic de Qualitat".
  • Escola Nova 21 (2016)

    Aliança de centres educatius i entitats per un sistema educatiu avançat, i inclusiu per a la millora de l’educació. L’objectiu final és que tot infant pugui gaudir en qualsevol centre de Catalunya d’experiències d’aprenentatge empoderadores i rellevants.