-
Tractat de Fontainebleau
(1807) Espanya i França planegen envair Portugal. Els exèrcits francesos entren a Espanya prenent totes les ciutats al seu pas. -
Period: to
Guerra de la Independència a Espanya
La guerra de la Independència espanyola va ser un conflicte bèl·lic desenvolupat entre 1808 i 1814 dins el context de les guerres napoleòniques, que va enfrontar a les potències aliades d'Espanya, Regne Unit i Portugal contra el Primer Imperi francès, la pretensió era la d'instal·lar al tron espanyol al germà de Napoleó, Josep Bonaparte, després de les abdicacions de Baiona. -
Motín de Aranjuez
Pel que Carles IV és obligat a abdicar en el seu fill Ferran VII. -
Aixecament del poble a Madrid
Napoleó intervé cridant a la família reial a Baiona i obligant al fet que abdicaran sobre el seu germà José -
Inici de la Guerra de la Independència
S'inicia la Guerra de la Independència, caracteritzada per ser una guerra de guerrilles. Napoleó ocupa tota Espanya excepte Cádiz. -
La primera Constitució Espanyola
En absència de poder, les zones revoltades es van organitzar en Juntes. Es van convocar Corts a Cádiz, que elaboren la primera Constitució Espanyola, posant fi a l'Antic Règim a Espanya. -
Tractat de Valencay
Per el tractat Valençay es torna la corona a Ferran VII. -
Period: to
Regnat de Fernando VII
Fernando VII d'Espanya, anomenat «el Desitjat» o «el Rei Felón» 2 (Sant Llorenç de l'Escorial, octubre 14 de 1784-Madrid, 29 de setembre de 1833), va ser rei d'Espanya entre març i maig de 1808 i, després de l'expulsió del "rei intrús" Josep Bonaparte i la seva tornada al país, novament des de maig de 1814 fins a la seva mort, exceptuant el breu interval en 1823 en què va ser destituït pel Consell de Regència. -
Period: to
Sexenni Absolutista
Quan va tornar a Espanya, el Rei va derogar la constitució de Cádiz i totes les reformes aprovades per les Corts. Va haver-hi intents de restuarar el liberalisme mitjançant pronunciaments militares.Los liberals van ser perseguits. -
Batalla de Toulouse
Amb ajuda dels exèrcits anglès i portuguès es venç a Napoleón en la batalla de Toulouse. -
Fi de la Guerra de la Independència
-
Period: to
Trienni liberal
En 1820, el pronunciament dirigit pel coronel Riego va triomfar, restablint la Constitució de 1812. En 1823 va intervenir la Santa Aliança enviant tropes a Espanya (Els Cent Mil Fills de Sant Lluís), que van tornar el poder absolut al Rei. -
Period: to
Dècada Ominosa
Es el període de tornada a l'absolutisme i persecució dels liberals, que siguían intentant pronunciaments per aconseguir el poder. Davant l'absència d'un fill home, Fernando VII deroga la Lay Sática mitjançant la Pragmàtica Sanció perquè la seva filla pogués regnar. Durant el seu regnat van aconseguir la independència la majoria de les colònies americanes. -
Period: to
Regnat d'Isabel II
Isabel II d'Espanya, anomenada «la dels Tristes Destinacions» o «la Reina Castissa» (Madrid 10 d'octubre de 1830-París 9 d'abril de 1904), va ser reina d'Espanya entre 1833 i 1868, gràcies a la derogació del Reglament de successió de 1713 (comunament denominat «Llei Sàlica» tot i que, tècnicament, no ho fos) a per mitjà de la Pragmàtica Sanció de 1830. -
Period: to
Minoria d'edat
Es succeeixen a la Regència la seva mare Maria Cristina i el general Espartero. Han de recolzar-se en els liberals i acceptar les seves reformes per lluitar contra els Carlitas (que defensaven l'absolutisme a través de la línia sucessoria de Don Carlos Maria, germà de Ferran VII). -
Inici de la Primera Guerra Carlista
La primera guerra carlina va ser una guerra civil que es va desenvolupar a Espanya entre 1833 i 1840 entre els carlins i els isabelins o cristins. -
Creació Constitució Espanyola del 1837
La Constitució espanyola de 1837 es va promulgar a Espanya durant la regència de Maria Cristina de Borbó. Va ser una iniciativa del Partit Progressista per aprovar una constitució de consens amb el Partit Moderat que permetés l'alternança dels dos partits liberals sense que cada vegada que canviés el govern calgués canviar la Constitució. Va estar vigent fins a 1845, quan el Partit Moderat va imposar la seva pròpia Constitució. -
Fi de la Primera Guerra Carlista
Finalment vam guanyar els Isabelins. -
Period: to
Dècada moderada
Així anomenat perquè durant aquests deu anys els liberals conservadors del Partit Moderat van posseir en exclusiva el poder gràcies al suport de la Corona, sense que els liberals progressistes tinguessin la més mínima oportunitat per accedir al govern. Va començar quan el líder del Partit Moderat, el general Narváez, va assumir la Presidència del Govern el 4 de maig de 1844, i va acabar quan el pronunciament de "La Vicalvarada" va donar pas al bienni progressista (1854-1856). -
Period: to
Dècada Moderada
Així es anomenat perquè, durant aquests deu anys els liberals conservadors del Partit Moderat van posseir en exclusiva el poder gràcies al suport de la Corona, sense que els liberals progressistes tinguessin la més mínima oportunitat per accedir al govern. Va començar quan el líder del Partit Moderat, el general Narváez, va assumir la Presidència del Govern el 4 de maig de 1844, i va acabar quan el pronunciament de "La Vicalvarada" va donar pas al bienni progressista (1854-1856). -
Creació de la Guardia Civil
La Guàrdia Civil és un institut armat espanyol de naturalesa militar amb funcions de policia, dependent dels ministeris d'Interior i de Defensa, que compleix, entre altres, funcions de seguretat ciutadana i l'ordre públic. Va ser creada el 28 de març de 1844 mitjançant Real Decret. -
Derogació de la Constitució del 1837
-
Creació de la Constitució del 1845
La Constitució espanyola de 1845 va ser la norma suprema durant el regnat efectiu d'Isabel II, que va substituir a la Constitució de 1837 a norma suprema durant la seva minoria d'edat. La Constitució de 1845 va estar vigent fins a la proclamació de la constitució espanyola de 1869, tot i que hi va haver diversos intents per substituir-la en 1852 i durant el bienni progressista (1854-1856). -
Començament de la Segona Guerra Carlista
Segona guerra carlina o Campanya Montemolinista va ser un conflicte bèl·lic que va tenir lloc fonamentalment a Catalunya, a causa del fracàs dels intents de casar a Isabel II amb el pretendent carlista, Carlos Luis de Borbó (Carles VI en la nomenclatura dels seus adeptes), que havia estat pretès per diferents sectors moderats d'Isabel, singularment Jaume Balmes i Juan Donoso Cortés del carlisme. No obstant això, Isabel II va acabar casant-se amb el seu cosí Francesc d'Assís de Borbó. -
Fi de la Segona Guerra Carlista
Van tornar a guanyar els liberals (Isabelistas). -
Period: to
Bienni Progresista
Després del pronunciament del General O'Donnell, Espartero torna a assumir el govern i a restaurar els drets retallats en el període anterior. Es generen molts conflictes socials que acaben amb el propi govern. -
Period: to
Fi del regnat
El mateix O'donnell funda la Unió Liberal i s'encarrega del govern fins a 1863, a partir de llavors s'alternen seus governs amb els dels moderats de Narváez, fins a l'esclat de la revolució de 1868 ( "La Gloriosa"). -
Creació de l'Unió Liberal
La Unió Liberal va ser un partit polític espanyol de la segona meitat del segle XIX fundat per Leopoldo O'Donnell el 1858. -
Period: to
Sexenni Democràtic
El Sexenni Democràtic o Sexenni Revolucionari és un període històric del Regne constitucional d'Espanya comprès entre la Revolució de 1868, que suposà la fi del regnat d'Isabel II d'Espanya i la Restauració de la dinastia borbònica el gener del 1875. Aquesta etapa de la història espanyola es pot considerar un fet homòleg a la primavera dels pobles que visqueren les nacions europees; arribada, com molts altres fets o corrents, amb un cert retard a la península. -
Començament Revolució "La Gloriosa"
La Revolució de 1868, anomenada la Gloriosa o Revolució de setembre, també coneguda per la Septembrina, fou una sublevació militar amb elements civils que tingué lloc a Regne constitucional d'Espanya el setembre de 1868 i que suposà el destronament i exili de la reina Isabell II i l'inici del període anomenat Sexenni Democràtic. -
Fi de la Revolució "La Gloriosa"
Pronunciament dels dels Generals Serrano i Prim amb suport popular. Es va expulsar a Isabel II d'Espanya. -
Començament de la Guerra de Cuba
La Guerra dels Deu Anys, Guerra del 68 o Guerra Gran (1868-1878), també coneguda a Espanya com a Guerra de Cuba, va ser la primera de les tres guerres cubanes d'independència contra les forces colonials espanyoles -
Derrogació de la Constitució del 1845
-
Period: to
Regència de Serrano i Govern de Prim
Es redacta una nova constitució (1869) mantenint la forma de governa a la (monarquia). Es busca un nou rei per a Espanya. -
Ratificació de la Constitució del 1869
La Constitució espanyola de 1869 va ser la Constitució aprovada sota el Govern Provisional de 1868-1871, després del triomf de la Revolució de 1868 que va posar fi al regnat d'Isabel II. Va ser la Constitució que va estar vigent durant el regnat d'Amadeu I. -
Period: to
Regnat d'Amadeo I
Rei amb pocs suports i molts problemes interns. No va poder amb la situació i va abdicar el 1873. -
Proclamació d'Amadeo I
Amadeo I d'Espanya, anomenat «el Rei Cavaller» o «l'Electe» (Torí 30 de maig de 1845-ibídem, 18 gener de 1890), va ser rei d'Espanya entre 1871 i 1873. Va ser, a més, el primer duc d'Aosta. El seu regnat a Espanya, de poc més de dos anys, va estar marcat per la inestabilitat política. -
Començament de la Tercera Guerra Carlista
La tercera guerra carlina va ser una guerra civil desenvolupada a Espanya entre 1872 i 1876, entre els partidaris de Carles, duc de Madrid, pretendent carlista al tron, i els governs d'Amadeu I, de la I República i d'Alfons XII. -
Period: to
Primera República
Amb una durada d'onze mesos, va haver d'enfrontar a la Tercera Guerra Carlina (1874-1876), insurreccions a Cuba i fins a tres presidents en tan poc temps. -
Abdicació d'Amadeo I
-
Primer President de la Primera República
Estanislao Figueras i Moragas (Barcelona 13 de novembre de 1819-Madrid 11 de novembre de 1882) va ser un polític espanyol, president del Poder Executiu durant la Primera República. -
Dimissió d'Estanislao Figueres
El va succeir Francisco Pi y Margall. -
Segon President de la República
Francesc Pi i Margall (Barcelona 29 d'abril de 1824-Madrid, novembre 29 de 1901) va ser un polític, assagista i historiador espanyol d'ideologia republicana federal, president del Poder Executiu de la Primera República. -
Dimissió de Francisco Pi y Margall.
-
Tercer President de la República
Nicolás Salmerón Alonso (Alhama la Seca 10 d'abril de 1838 - Pau 20 de setembre de 1908), va ser un polític, advocat i filòsof espanyol, president del Poder Executiu de la Primera República durant mes i mig el 1873. -
Dimissió de Nicolás Salmerón
-
Dissolució de L'Unión Liberal
-
Period: to
Regnat d'Alfonso XII
Alfons XII d'Espanya, sobrenomenat «el Pacificador» nota 1 (Madrid, 28 novembre de 1857-El Pardo, 25 novembre de 1885), va ser rei d'Espanya entre 1874 i 1885. Fill de la reina Isabel II i del rei consort Francesc d'Assís de Borbó, l'inici del seu regnat va posar terme a la Primera República i va donar pas al període conegut com a Restauració. -
Proclamació d'Alfonso XII
Després del període d'inestabilitat del sexenni democràtic, el general Martinez Campos a través d'un nou pronunciament, proclama a Alfons XII, fill d'Isabel II com a Rei d'Espanya. Canovas del Castell serà el seu president del govern i qui gestionarà la restauració. -
Derrogació de la Constitució del 1869
-
Fi de la Tercera Guerra Carlista
Els carlistes van ser derrotats. -
Creación de la Constitución del 1876
La Constitució espanyola de 1876 va ser promulgada el 30 de juny de 1876 per Práxedes Mateo Sagasta.1 Aquesta constitució va partir d'un esborrany constitucional desenvolupat per un grup de 600 notables, antics senadors i diputats d'anteriors legislatures, designats per Cánovas del Castillo. D'ells va resultar una comissió de 39 d'ells, presidida per Manuel Alonso Martínez, 2, que seria l'encarregat de la definitiva redacció del text. -
Fi de la Guerra de Cuba
Va ser una victoria Espanyola. -
Mort del Rei Alfonso XII
El seu regnat va ser de 10 anys.
