Història d'Espanya

  • Carles IV

    Carles IV
    Rei d’Espanya (1788-1808), fill de Carles III. La Revolució francesa va condicionar la seva actuació en la política espanyola. Les seves primeres mesures es van encaminar a salvar la vida del rei francès.
    L'arribada al poder de Napoleó el 1799 va alterar les relacions internacionals i es va renovar l'aliança amb França. Napoleó necessitava, en la lluita contra els britànics, comptar amb la col·laboració d'Espanya. Per això, Napoleó va pressionar Carles IV perquè restituís la confiança en Godoy.
  • Manuel Godoy

    Manuel Godoy
    Va néixer el 1767 i morí el 1851. Va ser polític espanyol ennoblit i favorit real. Primer Ministre durant el regnat de Carles IV i reconegut com a Príncep de la Pau. Va ser Duc d'Alcúdia i Duc de Sueca.
    El 1792, vuit anys després del seu ingrés en la Guàrdia de Corps, Manuel Godoy va ser elevat al càrrec de primer secretari d'Estat.
    Un cop acabada la Guerra Gran, Godoy va oblidar l'enemistat amb la Primera República Francesa i es va aliar amb ella pel primer Tractat de San Idelfonso el 1796.
  • Guerra Gran

    Guerra Gran
    Conflicte bèl·lic (1793-95) sorgit entre el govern de Carles IV d’Espanya i el de la Républica Francesa creat per la Revolució.
    Tot i que, de moment, Carles IV no havia volgut adherir-se a la coalició europea contra França per manca de preparació militar i també amb l’esperança d’afavorir Lluís XVI, quan el rei francès va ser executat declarà la guerra a la República.
  • Tractat de Sant Ildefons

    Tractat de Sant Ildefons
    El tractat de Sant Ildefons de 1796 va ser una aliança militar entre Espanya i França. Tots dos estats convenien a mantenir una política militar davant la Gran Bretanya.
    El tractat estava format per aquests punts:
    - Aliança militar entre els dos països.
    - A petició de qualsevol estats, l'altra socorreria en el termini màxim de tres mesos.
    - Manteniment de forces a càrrec del país pertanyen.
    - En cas de guerra de comú acord, unirien les forces militars i actuarien segons una política conjunta.
  • Guerra del francès

    Guerra del francès
    Els inicis de la Guerra de la Independència o Guerra del Francès cal situar-los en els acords del Tractat de Fontainebleau de 1807, segons els quals Espanya i França es repartien Portugal. Va ser provocada per la pretensió de Napoleó d'instal·lar el seu germà Josep Bonaparte en el tron espanyol.
  • Tractat de Fontainebleau

    Tractat de Fontainebleau
    En el Tractat de Fontainebleau s'estableix que es repartiria el Regne de Portugal en tres regnes: el nou Regne de la Lusitània Spetentrional, per a una filla de Carles IV, deposada del Regne d'Etrúria. El Principat dels Algarves, que governaria Manuel Godoy. I Lusitània Central, que Napoleó es reservava com a moneda de canvi.
    El tractat de Fontainebleau no arribà a complir-se mai. El 1808 Napoleó forçà la substitució dels Borbons per part de Josep Bonaparte. Això la Guerra del Francès.
  • El motí d'Aranjuez

    El motí d'Aranjuez
    El motí d'Aranjuez va ser una revolta popular produïda entre el 17 i el 19 de març de 1808. Espanya es trobava en una greu situació de crisis després de ser vençuda a la batalla de Trafalgar. Les conseqüències d’aquesta derrota van recaure sobre la població disgustada amb el rei Carles IV i amb el mal govern de Godoy. La població volia al fill Ferran VII com a rei. Aquell motí s'estava convertint en un caos i per parar-lo el 19 de març, Carles va decidir proclamar al seu fill Ferran com a rei.
  • Les Corts de Cadis

    Les Corts de Cadis
    Les Corts de Cadis va ser inaugurada a San Fernando el 1810 i posteriorment traslladada a Cadis fins a 1814 durant la Guerra del Francès.
    La tasca de les Corts de Cadis era crear un cos legislatiu liberal sobre el qual crear un nou ordre social.
    El producte d'aquesta labor va ser la Constitució de 1812.
    En les Corts de Cadis estaven representats els tres estaments. Els liberals, els conservadors i els burgesos.
    Tant el Rei com les Corts posseïen la facultat per crear lleis de forma conjunta.
  • Constitució del 1812

    Constitució del 1812
    La Constitució de 1812 o Constitució de Cadis va ser la norma fonamental de la Monarquia espanyola redactada per les Corts de Cadis, sota l'assetjament dels francesos. Va ser de caràcter liberal. La constitució establia la sobirania en la Nació, la monarquia constitucional, la separació de poders, la limitació del rei, la llibertat d'impremta, entre altres. El text establia que la religió de la nació espanyola és la catòlica i prohibia de manera expressa l'exercici de qualsevol altra.
  • Ferran VII

    Ferran VII
    Va ser rei d’Espanya el 1808 i del 1814 fins al 1833. Es caracteritzà per l'enfrontament entre absolutistes i liberals i es divideix en tres períodes.
    - El primer període, el de la restauració absolutista (1814-1820).
    - El segon període, el Trienni Liberal o Constitucional (1820-1823).
    - El tercer període és la Dècada Ominosa (1823-1833).
  • Regencia M. Cristina

    Regencia M. Cristina
    Princesa de les Dues Sicílies, reina consort d'Espanya (1829-1833) i regent d'Espanya (1833-1840). Era la filla del rei Francesc I de les Dues Sicílies i la seva esposa Maria Isabel d'Espanya. Era néta per línia paterna del rei Ferran I de les Dues Sicílies i Maria Carolina d'Àustria, i per línia materna del rei Carles IV d'Espanya i Maria Lluïsa de Borbó-Parma.
  • Isabel II

    Isabel II
    Va ser princesa d'Astúries (1830-1833) i reina d'Espanya (1833-1868). Va néixer el 10 d'octubre de 1830 a la ciutat de Madrid, filla del rei Ferran VII d'Espanya. Esdevingué reina d'Espanya el 29 de setembre de 1833, a la mort del seu pare Ferran VII, quan ella encara no tenia ni tres anys. El seu naixement i ascens al tron va provocar un llarg conflicte, de fet una guerra civil, entre els partidaris d'Isabel II
  • Guerra Carlista

    Guerra Carlista
    La llei sàlica diu que només un fill varó pot heretar el tro i Ferran VII no tenia varons.
    Hi havia dos bàndols, a favor de que regnés Carles (germà del rei) o Isabel (filla del rei). -Els carlistes donaven suport a la noblesa del camp, clergat, pagesos. Antic règim i l‘absolutisme.
    -Els isabelins donaven suport a la burgesia, classes urbanes. Monarquia constitucionals, nou règim, llibertats. Va guanyar Isabel, va implantar el sistema liberalisme a Espanya ja que els liberals, l’havien ajudat.
  • Pacte d'Oostende

    Pacte d'Oostende
    El pacte d'Oostende va ser el resultat d'una reunió que va tenir lloc el 1866 a la ciutat flamenca d'Oostende per grups opositors a la reina Isabel II.
    Es va crear el partit Progressista i Demòcrata, al que es van unir els republicans que van signar a l'agost de 1866 el pacte d'Oostende en contra d'Isabel II.
    La fi d'aquest pacte era enderrocar la reina i el seu règim.
    Aquest pacte va constituir la fase prèvia a la Revolució de 1868, que va acabar amb la monarquia d'Isabel II.
  • Sexenni demòcrata

    Sexenni demòcrata
    El període de la història contemporània d'Espanya transcorregut des del triomf de la revolució de setembre de 1868 fins al pronunciament de desembre de 1874, que va suposar l'inici de l'etapa de la Restauració borbònica. El Sexenni sol dividir en tres etapes: la primera, la del Govern provisional espanyol 1868-1871; la segona, el Regnat d'Amadeu I (1871-1873); la tercera, la Primera República Espanyola, proclamada després de la renúncia al tron ​​del rei Amadeu de Savoia al febrer de 1873.
  • Amadeu de Savoia

    Amadeu de Savoia
    Va néixer al 1845 i morí al 1890. Escollit com a rei d'Espanya de 1870 a 1873, durant el Sexenni Revolucionari. Successor
    d'Isabel II i vist amb predilecció per la classe progressista espanyola, era conegut com a «el Rey Caballero» o «el Electo». El seu regnat, va durar dos anys i va estar marcat per la inestabilitat política.
  • La 1a República

    La 1a República
    Règim polític que hi va haver a Espanya des de la seva proclamació per les Corts Generals, del 1873, fins al 1874, quan el pronunciament del general Martínez-Campos va donar inici a la Restauració borbònica. En els primers onze mesos van succeir quatre presidents del Poder Executiu. Tots ells del Partit Republicà Democràtic Federal, fins que el cop d'Estat del general Pavía del 1874 va posar fi a la República Federal proclamada al 1873 i va donar pas a la instauració d'una República Unitària.
  • La restauració

    La restauració
    Període de la Història d'Espanya des del pronunciament del General Arsenio Martínez Campos el 1874 que posà fi a la Primera República, fins la proclamació de la Segona República el 1931. El període iniciat amb el restabliment de la monarquia borbònica en la persona d'Alfons XII després de la inestabilitat revolucionària del Sexenni democràtic, va significar la implantació d'un nou sistema polític que reimplantà el liberalisme doctrinari i retornà al poder la burgesia conservadora i latifundista.
  • Alfons XII

    Alfons XII
    Va néixer al 1857 i morí al 1885, va ser rei d'Espanya (1875-1885). El regnat d'Alfons XII significà el retorn de la casa de Borbó a Espanya.
    El fets més importants durant el seu regnat son:
    - Es dóna per conclòs el conflicte entre el carlisme i l'isabelisme.
    - S'inicià el conflicte cubà que acabaria l'any 1898 amb la pèrdua de la colònia.
    - El seu regnat significà l'inici de la Restauració, de la política bipartidista entre els liberals, conservadors i del caciquisme electoral.
  • Constitució del 1876

    Constitució del 1876
    La Constitució Espanyola de 1876 va ser promulgada per Cánovas del Castillo, un cop aconseguida la restauració borbònica.
    Proclamava la sobirania conjunta del rei i de les Corts Generals i instaurava una monarquia constitucional amb importants atribucions a la Corona i un Estat molt centralitzat. Tot i que fou suspesa per Primo de Rivera, que en va intentar elaborar una de nova sense èxit, estigué en vigència fins a la Constitució Espanyola de 1931.
  • Alfons XIII

    Alfons XIII
    Va néixer al 1886 i morí al 1941. Va ser rei d'Espanya (1902-1931). Era fill d'Alfons XII i de Maria Cristina d'Àustria.
    Durant el seu regnat, per tal d'evitar una discussió de responsabilitats, afavorí el cop d'estat militar del general Miguel Primo de Rivera. Més tard, en advertir que el règim dictatorial podia enfonsar la monarquia mateixa en el seu fracàs, es desféu del dictador.
    Les eleccions municipals de 1931 mostraren que el país s'inclinava per la república, i el rei s'exilia a Itàlia.