Origen i Formació del Sistema Solar

Júpiter

5000 BCE

Segons els experts júpiter és el planeta més antic del sistema solar, i el seu nucli sòlid es va formar molt abans que la nebulosa solar es dissipés, consistent amb el model d'acreció del nucli per a la formació del planeta gegant.

Saturn

4700 BCE

Compost majoritàriament d'hidrogen i heli, va acumular presumiblement els seus gasos abans que es dispersés la nebulosa solar, com Júpiter.

Sol

4650 BCE

Es va formar a partir de núvols de gas i pols que que contenien residus de generacions anteriors d'estrelles.

Neptú

4600 BCE

Està format principalment per un nucli rocós envoltat per hidrogen i heli amb traces d'aigua, metà i amoníac. Conseqüentment, igual que els altres gegants gasosos, Neptú no té una "superfície" sòlida.

Terra

4550 BCE

La Terra com a planeta es va originar a partir de la col·lisió de diversos protoplanetes, potser una dotzena. Cadascuna de les col·lisions va alliberar gran quantitat d'energia i els protoplanetes, més grans, es van contraure sota la seva pròpia influència gravitacional.

Lluna

4500 BCE

Es va formar per culpa de un gigantesc impacte de un cos del tamany de Mart contra una Terra en plena formació i que encara no havia finalitzat el procés que la portaria a convertir-se en un cos sòlid.

Venus

4500 BCE

S'especula què dos protoplanetes van entrar en una fase inestable i caòtica fent que aquests dos protoplanetes acabessin per xocar, formant el que avui coneixem com el planeta Venus.

Mart

4000 BCE

Es va formar a través de col·lisions. La Terra es va fer dels embrions com Mart, però Mart és un embrió de transició a la competència planetària que no ha topat amb altres embrions per donar lloc a un planeta semblant a la Terra.

Urà

4000 BCE

Es considera que els planetes rocosos es formen arran d'acreció de material que l'estrella amfitriona i el vent solar que provoca va expulsant.

Mercuri

4000 BCE

Mercuri haver patit un període d'intens bombardeig de meteorits de grans dimensions, va rebre impactes en tota la seva superfície, per la pràctica absència d'atmosfera. Mercuri va ser volcànicament actiu, formant-se depressions de lava de l'interior del planeta i produint planicies llises similars als mars de la Lluna.