-
750 BCE
Primeres nocions de la Llum
De la mà dels antics egipcis, el sol era considerat una deïtat, i per aquest tenien preparat un deu; Ra (Dels seus ulls brollava la llum visible del dia. -
500 BCE
Empèdocles
Seguidors d'Empèdocles pensaven que el procés de veure era una combinació dels dos; les "closques" anaven de l'ull a l'objecte i viceversa. -
475 BCE
Pitagòrics
Els Pitagòrics pensaven que una cosa sortia a l'ull per anar a parar l'objecte.
Màxim representant Pitàgoras. -
430 BCE
Euclid
Va ser el primer a establir importants propietats de la llum com ara la propagació rectilínia de rajos de llum o la llei de la reflexió -
370 BCE
Democrits
Els seguidors de Demòcrit afirmaven que alguna mena de sòlid i extens com "cascares" amb informació de la mida, forma, color, ... ,anaven de l'objecte a l'ull.
Màxim representant (obviament) Demòcrit -
1 CE
Catolicisme
Es presenta l'origen diví de la llum (a mans de Déu)
"Déu va dir, que hi hagi llum i va aparèixer la llum. Déu va veure que la llum era bona i la va separar de l'obscuritat. Va dir a la llum dia i a l'obscuritat nit" -
100
Principi de Herò
Presenta el principi de Herò
"la llum viatja seguint el camí geomètricament més curt" Un dels pares de la geometria òptica -
170
Decobriment de la llei de la refracció
a mans de Ptlomeu L'altre pare de la geometria òptica -
1000
Sensació de visió
Alzhem un cientific àrab trobaria la solució al dilema de si surten o arriben coses a l'ull.
Afirmaria que cada punt de l'objecte seria una font de rajos de llum que mantenen una correspondència 1 a 1 amb la imatge. -
1200
Creació de lents
Innovació del treball amb vidre.
A mans dels treballadors de vidre. Aquest esdevingueren també un nou tractament de la presbicia. -
1500
Expermient de la cambra obscura
Per Leonardo da Vinci amb el seu invent demostrant de forma més imprecisa. -
Primers estudis de propagació de rajos a través de lents
A mans de Kepler estudi de propagació de lents a través de diferents lents geomètriques. Adapta els estudis per a curar malalties varies. -
Imatge formada a la retina no al cristal·lí
Als estudis de kepler. -
Aproximació explicació teòrica combinacions de lents
Només per a angles petits.
Donada per Kepler.
"Els angles de refracció i incidència són proporcionals" -
"Creació" del telescopi
Combinació de dues lents per poder enfocar objectes propers. A mans de fabricants d'ulleres Holandesos -
Estudis de Galileu
-Innovació en creació de telescopis (aument per 30)
-4 llunes de Jupiter. Observació de Venus i la Lluna -
Primers suports al sistema helocentriste
Desfàs del sistema Copernicà.
Recolzat per Galileu. -
Lley de la refracció
Donada per Snell de forma experimental
" n1 (sin 0) = n2 (cos 0) " -
Plantejament de la llum com a Particules
Per descartes.
Mitjançant aquesta afirmació va poder derivar a la formula correcta de refracció. -
Primera exlicació dels colors (Porpietat de la llum
També per descartes, va relacionar els diferents colors amb diferents velocitats angulars de les partícules.
Posa en contradiu la teoria que el color era propietat completament aliena a la llum. -
Difracció com a explicació (Primeres inchorencies a la teoria clàssica de la llum)
Grimaldi en una variant molt semblant a l'anell de newton pero amb obstacles, va detectar llum on zones on hi hauria d'haver ombra si la llum fos rectilinea.
Anomena a aquest fenomen difracció. -
Primeres nocions d'ona i llum
Grimaldi després dels seus estudis va especular que la llum es propagava com a ona.
La va descartar quasi inmediatament. -
Analogia llum-so
Hooke va arribar a la mateixa deducció que Grimaldi, fent analogia amb el so, pero va descartar l'idea llum-ona per que la transmissió d'aquesta no coincidia amb la del so a les cantonades -
Formulació teorema del temps mínim
Per Fermat, que va ser un refinament del principi de Herò
(derivació de la formula de refracció automàtica sense suposicions)
"La trajectoria real que segueix un faig de llum és aquella en la que trigui menys temps" -
Primera referencia a la llum a través d'un material
Deduit també per Fermat (a través del seu teorema)
La propagació de la llum hauria de ser més lenta a medis més densos. -
Primer gran defensor de la teoria de la llum com a ona
Aquest fou Huygens gran defensor de la llum com a ona.
Considerava que la llum es propagava com a petites ondulacions esfèriques que al sumar-se formaven ones generadores d'altres ones secundàries
Amb aquest procés va poder expressar les característiques principals de la llum (refracció, reflexió, ... ,) -
Llum a través de medis
Huygens amb la seva teoria onduloluminica va predir que la llum havia de viatjar més lentament a medis més densos -
Experiment del Prisma
L'espectre de colors pot ser otingut d'un faig de llum blanca mitjançant la seva refracció d'aquesta a través del prisma. -
Llum composada per diferents llums
La llum està composada per diferents llums de diferents colors.
La llei de refracció varia per cadascún. -
Defensa també de la llum com a particules
Aquesta vegada per Newton.
Argumentava que els diferents colors eran composats per particules més o menys pesades de llum. -
"Atacs" de fàcil transmissió de la llum
Propietat descoberta per Newton també al estudiar el reflecte parcial de la llum. -
Anell de Newton
Un altre experiment de Newton que consistia en fer passar un raig de llum entre superficié esferica i plana. -
Primers especulacions de la polarització de la llum
Newton en base als estudis anteriors de Bartholinus va especular que la llum podia tenir "costats" (polarització). -
Teoria color pur - ona sinsoidal
També fent analogia amb el so, Euler va arribar a aquesta suposició.
Va deduir que cada color pur de l'espectre de llum corresponia a una ona sinusoidal amb una freqüència i longitud d'ona úniques. -
Principi d'interferència
Young va poder donar, mitjançant el seu principi d'interferència, explicació logica al fenomen de l'anell de Newton mitjançant l'addició anul·lació de longituds d'ona. -
Experiment transmissió de la llum per forats molt propers
Amb aquest experiment Young va poder aproximar les longituds d'ona de la llum visible.
(aprox. 0,71 m per la llum més vermella, i per a la blava aprox. 0,42 m) -
Explicació acomodació
També gràcies a Young
Aquest va estudiar el fenomen de l'acomodació i com aquest esdevenia. (Canvi forma cristal·lí) -
Primera aparició dels "cons"
Young també va predir l'existencia de cèl·lues a la retina encarregades de captar els 3 colors essencials. (tota la resta de colors són percebuts com a bareja d'aquests 3) -
Atac al plantejament del model dels colors Newtonians
Segons Goethe.
Els colors eren percebuts millor en relació amb com realment eren percebuts. -
Aportacions òptica fisiologica
Investigacions de la resposta del sistema visual en diferents condicions. -
Base de la teoria ondulatoria de la llum (Models matematitzat)
Gràcies a Fresnel, que mitjançant un experiment de recolecció i observació de llum va afirmar que la llum es transmitia com un conjut d'ones de Huygens que produien difracció i interferències Descripció matemàtica detallada. -
Intent de desacreditació de Fresnel
Això esdevingue de mans de Poisson un científic del comite d'evaluació de Fresnel
Es va adonar que feia falta que es produeixi un punt brillant al mig de l'ombra d'un disc opac, i això pensava ell, que tombava a terra la teoria de llum com a ona. -
Completació de la teoria i formula de Fresnel
Amb ajuda d'Arago mitjançant un cristall birefringent en un experiment es va arribar a la conclusió que les ones havien de ser transversals i ortogonalment polaritzades no longitudinals com es creia. -
Deducció refracció cònica
Per Hamilton consisteix en una refracció d'un faig de llum en creuar un cristall birifregant al llarg de direccions espacials. -
Comprovació experimental de la refracció cònica
Per Lloyd.
Va afermar la creença de la llum com a ona. -
Primers indicis de la naturalesa electromagnetica de la llum
Lorentz amb els seus estudis electrodinàmica va arribar a aquesta conclusió. -
4 equacions de Maxwell
Maxwell va combinar d'electricitat i magnetisme i va donar com a resultat les seves 4 grans equacions. -
Confirmació del caràcter electromagnetic de la llum
D'aquestes equacions, l'equació d'una ona electromagnètica, va veure que es podia derivar i va trobar que la suma de dos constants (permissivitat i permeabilitat del buit) donaven un valor que coincidia amb el valor aproximat de la llum al buit -
Estudi d'ones electromagnetiques de Hertz
Hertz va observar que obeeixen a les mateixes fórmules de refracció i reflexió de la llum i a més va predir que aquestes es propagarien a la mateixa velocitat que la llum. -
llum-materia i intent de reconciliar teoria clàssica
Plank estudia descripció de radiació electromagnètica en funció de la temperatura d'un cos negre. (material perfectament absorbent)
L'energia interna del cos negre només podia canviar en un nombre enter quant. -
Camp electric i energia de salt
Plank també va deduir que el camp electromagnètic també canvia l'energia de salt discret amb la mida d'aquest quant d'energia durant la radiació emesa o absorbida pel cos negre. -
Composició de la llum per quants
La llum llavors també consistia en diminuts quants d'energia, iguals en magnitud als dels cossos negres.
(Va permetre explicar l'efecte fotoelèctric)
Interacció de la llum com a prticules carregades d'energia. -
Model atomic de Bohr
Model atòmic com un petit sistema planetari d'electròns orbitant el nucli. -
Salt d'electrò
També donada per Bohr, cada electró havia de seguir a qualsevol d'un nombre discret d'òrbites. Llavors un quant de llum podia emitir-se amb el "salt" d'un electró d'una òrbita a una altra. -
Llum com a ona i particules
Les propietats d'aquesta dependia de l'experiment. -
Primer anomenament dels fotons
Nom que Lewis va posar als quants. -
Remasterització de la teoria del salt d'electrò
Matisada per Heisenberg i Born remplaçant l'idea de d'orbita per zona de probabilitat on llavore'ns, els quants de llum podien ser emessos per un sistema atòmic quan aquest es relaxa. (passa d'un estat a un altre de menor energia) -
La llum era una imatge quàntica continguda a l'electrodinamica quàntica
Gràcies a Feyman. La llum es comporta i viatja com una ona fins al punt on aquesta és observada. Aquí mateix la funció col·lapse i les interaccions de la llum són percebudes com si es tractés de partícules. -
Velocitat de la llum
La velocitat de la llum s'estima com 299792458 m/s i aquesta és independent de l'observador i la màxima assolible al buit. (Relativitat)