Origen de l'univers

Geocentrisme

400 BCE

Va ser un sistema astronòmic que considerava la Terra com a centre de l’Univers i amb tots els altres astres girant al seu entorn. Aquesta creença, plantejada per Aristòtil, va ser habitual en la Grècia antiga i a la Xina al S.IV a.C. Aquest model es caracteritzava per la divisió en 27 esferes que anaven girant al voltant de la Terra, a la més exterior, hi havia la volta celest; que és on hi havia els estels en posicions fixes i que feia una volta completa cada dia.

Model esfèric de Ptolomeu

101

Aquest és un model és molt semblant al Geocentrisme d'Aristòtil però va ser plantejat, al segle II d.C, per Claudi Ptolomeu (100-160), un astrònom, geògraf i matemàtic grecoegipci. La diferència entre el seu model i el d’Aristòtil és que en aquest, es veuen: la Terra al mig, les dotze constelacions que formen el zodíac i tot el sistema solar girant al voltant; però només el Sol i la Lluna hi descriuen unes òrbites circulars ja que els demés planetes tenen unes òrbites amb epicicles i deferents.

Teories helicèntriques

1500

Són com els models geocèntrics però en lloc de que el Sol estava al centre i tots els planetes i astres al seu voltant. Un model conegut és el de Nicolau Copèrnic, situava el Sol al centre i amb els planetes descrivint òrbites circulars i la Lluna orbitant la Terra. Segons Copèrnic els planetes es distribuïen així: 1Esfera immòbil on hi ha els estels, 2 Saturn volta 30 anys, 3 Júpiter, volta 12 anys, 4 Mart, gir en 2 anys, 5 Terra, gir en 1 any, 6 Venus, volta 9 mesos, 7 Mercuri, volta 80 dies.

Origen del univers Big-Bang

1927

El Big Bang, literalment gran esclat, constitueix el moment que del no res emergeix la matèria de l'Univers. La matèria era un punt de densitat infinita, que donades unes condicions d’una infinita densitat i temperatura, va explotar. Va fer una expansió de la matèria multidireccional creant l'Univers. El primer difusor va ser un sacerdot i astrònom, George Lamaître, va hipotetitzar la possibilitat que l'univers es comprimís en un petit punt, que s'expandís donant lloc a tot el que coneixem ara.

Teoria del univers estacionari

1949

És un teoria segons la qual l’Univers no té principi ni final i la densitat de matèria és constant. És un model d’Univers pla, expansionant-se constantment, i en el qual hi una creació continuada de matèria que dóna a l’Univers la seva aparença. Va ser proposada per H. Bondi, T. Gold i F. Hoyle el 1949, però no van ser capaços d’explicar la radiació còsmica i altres petits aspectes, de tal forma que fins i tot els seus autors van abandonar la tesi i van acabar donant suport al Big-Bang.

Teoria de la inflació còsmica

1981

Contràriament al big bang, l'expansió inflacionista allunya dos objectes a un ritme sempre més ràpid fins a superar la barrera de la velocitat de la llum. El físic Alan H. Guth, als 80, va introduir la hipòtesi de l'univers inflacionari, aquesta defensa que en als primers instants es va produir un rapidíssim creixement de l'univers. Segons Alan, en menys d'una mil·lèsima, l'Univers augmentava milions de bilions de vegades i la temperatura baixava.