-
EGIPCIS
25 segles a.C.
Van observar que els estels realitzen un gir complet en 365 dies. A més, aquest cicle de 365 dies, concorda amb el de les estacions.
Els egipcis utilitzaven un calendari basat en aquest cicle, per lo qual, utilitzaven l'observació astrònomica de manera sistemàtica. -
BABILONIS
20 segles a.C.
Els babilonis van ser els que ens van deixar el major llegat de l'astronomia occidental. Encara utilitzem algunas de les seves constel.lacions, i van fer prediccions sorprendentment apropades a la nostra comprensió del món actual.
El zodíac, de fet, va ser creat pels babilonis, en el que es recollien les dotze constel.lacions per les que el Sol, la Lluna i els planetes viatgen a lo llarg de la seva travesia pel firmament. -
GRECS
5 segles a.C. Aristòtil afirmava que l'única realitat és el món que tenim al davant. No hi ha dos mons, com defensava Plató –el món de les idees i el món de les coses–, sinó un de sol, el món real, físic, dels éssers, i la seva constant transformació.
Aristarc de Samos, sobre les grandàries i les distàncies del Sol i de la Lluna, es basa en una cosmovisió geocèntrica. Sabem per citacions que Aristarc va escriure un llibre en el qual va avançar una hipòtesi alternativa del model heliocèntric. -
PTOLEMEU
2 segles a.C. Ptolemeu va catalogar molts estels, assignant-los una brillantor i magnitud, i va establir normes per a predir els eclipsis.
La seva aportació fonamental va ser el seu model de l'univers (geocentrisme): creia que la Terra era esfèrica, immòbil i ocupava el centre de l'univers, i que el Sol, la Lluna, els planetes i les estrelles, giraven al seu voltant.
Malgrat això, per mitjà de la tècnica de l'epicicle-deferent, tracta de resoldre els dos grans problemes del moviment planetari. -
NICOLAU COPÈRNIC
Any 1549. Va ser el primer astrònom a formular una àmplia cosmologia heliocèntrica que va desplaçar la Terra com a centre de l'Univers. Amb el Sol al centre de l'Univers, ha demostrat que els moviments observats dels objectes celestes poden explicar-se sense suposar que la Terra és en repòs en el centre de l'Univers. La seva feina va estimular noves investigacions científiques i es convertí en una icona de la història de la ciència. -
TYCHO BRAHE
Any 1572. El sistema de l'univers que Tycho representa és una transició entre la teoria geocèntrica de Ptolemeu i la teoria heliocèntrica de Copèrnic. En aquesta teoria el Sol i la Lluna giren al voltant de la Terra, immòbil mentre que Mart, Venus, Júpiter i Saturn girarien al voltant del Sol. Deia que la Terra estava estàtica perquè sinó podrien apreciar-se els moviments aparents de les estrelles. Això es denomina paral.laxi però no podia ser detectat amb observacions visuals directes. -
GIORDANO BRUNO
Any 1584. Bruno mantenia la idea que si es restituïa a la Terra el moviment de rotació, el moviment diürn estel.lar esdevenia una il.lusió. Bruno afirma també que l'univers és homogeni, ple dels quatre elements (aigua, terra, foc, i aire), que componen també els astres, i sotmesa la matèria a una única llei universal. Segons Bruno, la potència infinita d'un Déu infinit crea necessàriament un univers infinit, format per un nombre infinit de sistemes solars. No arriba al concepte de galàxia. -
JOHANNES KEPLER
Any 1605. Kepler és conegut pel descobriment de les lleis sobre el moviment dels planetes. Incorporà arguments religiosos i raonaments motivats per la convicció que Déu havia creat el món d'acord a un pla comprensible que era accessible a través de la llum natural de la raó. Kepler descrigué la seva nova astronomia com la "física celeste", la transformació de l'antiga tradició de la cosmologia física mitjançant el tractament de l'astronomia com una part d'una física matemàtica universal. -
GALILEO GALILEI
Any 1609. Va ser un físic, matemàtic, i filòsof toscà que va tenir un paper important durant la revolució científica. Va millorar el telescopi, i per tant, l'observació astronòmica, i va donar suport a la teoria heliocèntrica de Nicolau Copèrnic. De vegades, se l'anomena "el pare de l'observació astronòmica", el "pare de la física moderna", el "pare de la ciència", i el "pare de la ciència moderna". -
ISAAC NEWTON
Any 1687. Newton descriu la llei de la gravitació universal i les tres lleis del moviment (lleis de la inèrcia), base de la mecànica clàssica. Fou el primer que demostrà que les lleis naturals governen els moviments de la Terra, i dels objectes celestes. Va crear un model matemàtic per a les lleis de Kepler del moviment dels planetes a partir de la llei de la gravitació universal. Va demostrar que les òrbites no podien ser solament el·líptiques, també podien ser hiperbòliques i parabòliques. -
ÒRBITA DE MERCURI
Finals del segle XIX. El culpable del "gairebé" en la teoria de Newton va ser el planeta Mercuri, el més proper al Sol. Quan els astrònoms van usar la fórmula de Newton per calcular la seva òrbita al voltant del Sol i van comparar aquests càlculs amb les observacions, van trobar que eren gairebé iguals, però hi havia una petita diferència en la posició real de Mercuri: cada any semblava canviar la seva posició, un angle molt petit, de 5,75 segons d'arc. -
ALBERT EINSTEIN
Any 1915. Presentà la Teoria General de la Relativitat, que va reformular del tot el concepte de la gravetat. Amb ella va néixer la cosmologia. El 1919, quan les observacions britàniques d'un eclipsi solar van confirmar la seva teoria de la curvatura de la llum. Deia que "la variació de massa d'un objecte que emet una energia L és L/V²", (V=velocitat de la llum). Això implica que l'energia d'un cos en repòs és igual a la seva massa multiplicada per la velocitat de la llum al quadrat: E=mc². -
ALEXANDER FRIEDMANN
Any 1922. Friedman va descobrir una de les primeres solucions cosmològiques de les equacions de la relativitat general, la corresponent a un univers en expansió. Va estudiar tres models d'univers com solucions cosmològiques a les equacions d'Einstein, corresponents a universos amb curvatura positiva, zero i negativa, respectivament. -
GEORGES LEMAITRE
Any 1927. Va ser el primer acadèmic conegut a proposar la teoria de l'expansió de l'univers, àmpliament mal atribuïda a Edwin Hubble. També va ser el primer a derivar el que es coneix com la llei d'Hubble i va fer la primera estimació del que ara es diu la constant d'Hubble. Lemaître també va proposar el que es coneixeria com la teoria del Big Bang de l'origen de l'univers, a la qual va cridar «hipòtesi de l'àtom primigeni» o el «ou còsmic». -
EDWIN HUBBLE
Any 1929. És conegut principalment per haver demostrat l'expansió de l'univers mesurant el desplaçament al roig de galàxies distants. Segons la seva teoria, les galàxies s'allunyen a major velocitat les unes d'altres si estan més allunyades. Això significa que la velocitat de fuga per un milió de parsecs de distància (1 parsec=3,25 anys llum) equival a uns 75 km per segon; gràcies a això, s'ha pogut calcular aproximadament l'origen de l'Univers. -
PENZIAS I WILSON
Any 1964. Penzias i Wilson van desocbrir la radiació de fons còsmic de microones, és una forma de radiació electromagnètica que omple l'univers completament. Es diu que és el ressò que prové de l'inici de l'univers, és a dir, el ressò que queda del Big Bang. Té característiques de radiació de cos negre a una temperatura de 2,725 K i la seva freqüència pertany al rang de les microones amb una freqüència de 160,2 GHz, corresponent-se amb una longitud d'ona de 1,9 mm. -
ROBERT HENRY DICKE
Durant la Segona Guerra Mundial va treballlar al laboratori Tecnològic de Massachusetts on es va implicar en el desenvolupament del radar i disseny el radiòmetre Dicke, un radiòmetre de microones. Ho va fer servir per determinar un límit en la temperatura de la radiació còsmica de fons. -
ALAN GUTH
Any 1981. Guth ha investigat teories sobre partícules elementals (teoria de les partícules i com s'aplica en els primers temps de l'univers). Va proposar formalment la idea de la inflació còsmica el 1981, la idea era que l'univers naixent va passar per una fase d'expansió exponencial que va ser conduïda per una densitat d'energia del buit positiva (pressió de buit negativa). -
MISSIÓ COBE DE LA NASA
Any 1992. El COBE, o Explorador del Fons Còsmic, també conegut com a Explorer 66, va ser el primer satèl·lit construït especialment per a estudis de cosmologia. El seu objectiu era investigar la radiació còsmica de l'univers i ampliar la nostra comprensió del cosmos. Els resultats obtinguts pels seus instruments confirmen en gran part els postulats de la teoria del Big Bang. -
SUPERNOVA TIPUS Ia
Any 1998. Una supernova de tipus Ia és una subcategoria de supernoves que resulta de l'explosió d'una nana blanca (romanent d'una estrella que ha completat el seu cicle de vida normal i ha deixat de fer fusió nuclear).
Produeixen lluminositat poc consistent a causa de la massa uniforme de les nanes blanques que esclaten a través del mecanisme d'acreció.
