Dromedari

MODELS ATÒMICS

  • Period: to

    Jhon Dalton

    va ser un naturalista, químic, matemàtic i meteoròleg anglès.
    va explicar una teoria on permetia explicar alguns comportaments de les substàncies en els canvis químics. Ben aviat, però, van sorgir dubtes sobre alguns postulats.
  • Teoria atòmica de Dalton

    Teoria atòmica de Dalton
    La teoria atòmica de Dalton es basa en els següents punts:
    - La matèria està formada per àtoms, que són partícules indivisibles i indestructibles.
    - Tots els àtoms d'un mateix element químic són iguals en massa i propietats i diferents dels àtoms de qualsevol altre element.
    - Els compostos es formen per combinacions d'àtoms de diferents elements.
  • Period: to

    Joseph J.Thomson

    Físic britànic. Fill d'un llibreter, Joseph John Thomson va estudiar en l'Owens College i més tard a la Universitat de Manchester i al Trinity College de Cambridge. Es va graduar en matemàtiques va ocupar la càtedral Cavendish i, posteriorment, va ser nomenat director del Laboratori Cavendish de la Universitat de Cambridge.
  • Period: to

    Max Planck

    Físic alemany. Dotat d'una extraordinària capacitat per a disciplines tan dispars com les arts, les ciències i les lletres, es va decantar finalment per les ciències pures, i va seguir estudis de física a les universitats de Munic i Berlín
  • Period: to

    Ernest Rutheford

    Físic i químic britànic. Després de llicenciar-, el 1893, a Christchurch (Nova Zelanda), Ernest Rutherford es va traslladar a la Universitat de Cambridge (1895) per a treballar com a ajudant de Joseph John Thomson. En 1898 va ser nomenat catedràtic de la Universitat McGill de Mont-real, al Canadà. Al seu retorn al Regne Unit (1907) es va incorporar a la docència a la Universitat de Manchester, i el 1919 va succeir al mateix Thomson com a director
  • Period: to

    niels bohr

    Físic danès. Considerat com una de les figures més enlluernadores de la física contemporània i, per les seves aportacions teòriques i els seus treballs pràctics, com un dels pares de la bomba atòmica, va ser guardonat el 1922 amb el Premi Nobel de Física
  • Period: to

    Erwin Schrodinger

    Físic austríac que va compartir el Premi Nobel de Física de l'any 1933 amb Paul Dirac per la seva contribució al desenvolupament de la mecànica quàntica. Va ingressar el 1906 a la Universitat de Viena, en el claustre va romandre, amb breus interrupcions, fins a 1920.
  • Period: to

    Louis de Broglie

    Va ser professor de física teòrica a la Universitat de París (1928), a l'Institut Henri Poincaré, fins 1962. Membre de l'Acadèmia de Ciències (1933) i de l'Acadèmia Francesa (1943), secretari permanent de l'Acadèmia de Ciències (1942 ) i conseller de la Comissió d'Energia Atòmica Francesa (1945). Va ser guardonat en 1929 amb el Premi Nobel de Física, pel seu descobriment de la naturalesa ondulatòria de l'electró, coneguda com a hipòtesi de Broglie.
  • Descobriment de l'electró

    Descobriment de l'electró
    En física, l'electró (símbol e-) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa. Se sol definir com una partícula elemental perquè no té uns components o una subestructura coneguts. Té una massa que és aproximadament 1/1836 vegades la del protó. El moment angular intrínsec de l'electró és un valor semienter en unitats de ħ, la qual cosa significa que és un fermió.
  • Period: to

    Werner Heisenberg

    Físic alemà que va formular el principi d'incertesa o d'indeterminació que porta el seu nom, una aportació decisiva per al desenvolupament de la mecànica quàntica.
  • teoria atòmica de Thomson

    teoria atòmica de Thomson
    Consistia en una esfera de material amb càrrega positiva(+) que en el seu interior tenia partícules amb càrrega negativa (-) disposades aleatòriament, com en el cas de les llavors d'una síndria, que es podien separar fàcilment. A aquestes partícules les va anomenar electrons.
  • teoria atòmica de Rutherford

    teoria atòmica de Rutherford
    Rutherford va arribar a la conclusió que la massa de l'àtom es concentrava en una regió petita de càrregues positives que impedien el pas de les partícules alfa. Va suggerir un nou model en el qual l'àtom posseïa un nucli o centre en el qual es concentra la massa i la càrrega positiva, i que a la zona extranuclear es troben els electrons de càrrega negativa ho va demostrar a partir d'un experiment anomenat "les làmines d'or"
  • teoria atòmica de Bohr

    teoria atòmica de Bohr
    El model atòmic de Bohr és un model que representa, de manera gràfica, la matèria en la seva dimensió atòmica, proposat pel físic danès Niels Bohr l'any 1913. El model de Bohr és una representació simple que recorda al model planetari de Copèrnic. Bohr va postular la idea que l'àtom és com un petit sistema solar amb un petit nucli al centre i un núvol d'electrons que hi donen voltes.
  • desobriment del protó

    desobriment del protó
    el descubridor del protó va ser Ernest Rutherford al 1919 i després va ser teoritzada per William Prout al 1815.
    El protó és una partícula subatòmica amb càrrega elèctrica positiva. El protó es classifica com a barió, i està compost per tres quarks. L'antipartícula corresponent, l'antiprotó, té les mateixes característiques que el protó però amb càrrega elèctrica negativa.
  • Teoria atòmica actual

    Teoria atòmica actual
    La teoria atòmica moderna és una teoria que explica el comportament dels àtoms. Però no és una teoria que s'hagi construït ràpidament, ja que té més de dos segles d'història, passant pels filòsofs grecs i arribant als experiments d'alta tecnologia.
  • descobriment del neutró

    descobriment del neutró
    primer el va teoritzar Ernest Rutherford l'any 1920 i després James Chadwick va ser el descobridor del neutró l' any 1932.
    El neutró és una partícula subatòmica, sense càrrega elèctrica i de massa lleugerament superior a la del protó. El neutró es classifica com a barió, per estar compost per tres quarks, i com a nucleó per formar part, juntament amb el protó, dels nuclis dels àtoms, excepte l'isòtop més comú de l'hidrogen, format per un sol protó i un electró.