G

Malaltia i medicina

  • 501 BCE

    La medicina Hipocràtica

    La medicina Hipocràtica
    Hipocràtes, va fundar una gran escola anomenada Escola de Cos, el qual es considera autor de la majoria dels tractats mèdics que formen el Corpus Hippocraticum.
    És considerat una de les figures més destacades de la història de la medicina i hom s'hi refereix com el "pare de la medicina".
    La medicina hipocràtica va donar proritat a l'observació clínica com a font fonamental de coneixement mèdic.
    Es caracteritza sempre per un plantejament conservador, mai dràstic o agresiu contra el malalt.
  • Period: 501 BCE to 800 BCE

    La medicina clàssica

    Els segles VIII i VI aC a la Magna Grècia que van propiciar l'aparició dels primers sistemes cosmològics racionals.
    S'ha de tenir en compte que les creences magicoreligioses i la seva influència en el món de la medicina no eren alienes a l'essència de la cultura grega.
    els primers textos mèdics grecs dels quals tenim referència daten el segle VII aC i procedeixen de la denominada Escola de Cnidos.
  • 129 BCE

    La medicina Hel·lenística: Galè

    La medicina Hel·lenística: Galè
    La medicina racional va sobreviure després de la decadència de Grècia.
    Durant l'etapa romana el màxim representant va ser Galè de Pèrgam. La pretensió de Galè era elaborar una doctrina mèdica, en connexió amb els sabers teòrics.
    Va introduir innovacions teòriques i experimentals importants. Va descobrir que per les artèries també circulava sang i no aire com pensaven els hipocràtics.
    Galè considerava la malaltia una conseqüència del desequilibri. l'alteració o la corrupció dels humors.
  • 416

    Els hospitals

    Els hospitals
    Apareixen els primers hospitals, es tractava més aviat d'institucions d'atenció als marginats. La seva tasca de d'acolllida de pobres, captaires, bojos, malalts sense recursos i marginats de tota mena.
    Moltes d'aquestes institucions es trobaven lligades a les parròquies, i algunes atenien de forma específica determinats malalts, com va ser el cas de les leproseries, o dels hospitals de folls.
  • 476

    La medicina a l'edat mitjana

    La medicina a l'edat mitjana
    La medicina racional es va fer enrere a favor de la supestició, la màgia i les pràctiques dels curanderos.
    La medecina medieval va aportar poc de nou al coneixement dels clàssics.
    El segle XIV els sabers anatòmics van anar guanyant autonomia i es va generar la pràctica de la dissecció de cadàvers.
    Durant el transcurs de l'edat mitjana es van produir dues grans epidèmies de pesta, la de Justinià al segle VI i la pesta negra europea al segle XIV, que van exterminar una bona part de la població.
  • Jan 1, 1401

    La medicina renaixentista: higiene pública i prevenció de malalties

    La medicina renaixentista: higiene pública i prevenció de malalties
    Segle XV-XVI
    La medicina als inicis de l'edat moderna va passar per dues etapes diferenciades. El segle XV i els principisde XVI es caracteritzen per una retrobada amb els coneixements clàssics. Aqusts clàssics començaren a ser corregits i contrastats amb l'experiència dels metges.
    Miquel Servet i Juan Valverde són els dos metges espanyols més importants de l'època. Juntament amb Realdo Colombo van desccriure la circulació de la sang.
  • La revolució científica del segle XVII: la classificació de les malalties i la circulació de la sang

    La revolució científica del segle XVII: la classificació de les malalties i la circulació de la sang
    Segle XVII
  • La medicina a la il·lustració

    La medicina a la il·lustració
    Segle XVIII
    La novetat es el vitalisme contra el mecanicisme.
    El vitalisme sostenia que la vida en general i la malaltia en particular són conseqüència de l'acció d'una ànima que habita cadascuna de les parts de l'organisme.
    Hermann Boerhaave va posar de moda la lliçó clínica al costat del llit del malalt.
    Albrecht von Haller va fer contribucions importants a l'anatomia microscòpica, però es conegut sobretot com a pare de la fisiologia experimental i distingí entre contracció muscular i impuls.
  • Ciència mèdica i escoles clíniques al segle XIX

    Segle XIX.
    La medicina va experimentar profundes transformacions.
    En l'àmbit mèdic tres grans tendències:
    ·L'anatomopatològica, que vincula la malaltia a algun tipus de lesió morfològica.
    · La fisiopatològica, a alteracions funcionals.
    · La etiopatològica, a algun tipus d'agent extern, microbis o tòxics.
  • Louis Pasteur

    Louis Pasteur
    Louis Pasteur va estudiar les malalties causades per la invasió d'altres éssers vius, microscòpics o no. Pasteur va començar interessant-se per les fermentacions, i va arribar a la conclusió que tant aquestes, com les malalties d'origen infecciós, eren causades per l'activitat biològica de microbis o microorganismes.
    Va preparar la primera vacuna contra la ràbia o hidrofòbia.
  • Els reptes de la medicina actual

    Els reptes de la medicina actual
    Segle XX-XXI.
    A final del segle XX i principi de l'actual han aparegut noves malalties que encara no estan sota control, com és el cas de la sida i les malalties d'autoimmunitat que, juntament amb altres, com el càncer, encara no ben conegudes, són els principals reptes de la medicina del segle XXI.