-
Period: to
segle xx croacia
-
guerra de la patria
guerra de croaciaLa guerra de la independència croata fou una guerra a Croàcia de 1991 a 1995, entre el govern croat i els serbis croats reforçats per l'Exèrcit Popular Iugoslau controlat per Sèrbia. El bàndol croat aspirava a establir una sobirania, la República de Croàcia, mentre que els serbis volien establir nous límits a les zones de Croàcia amb una majoria sèrbia o amb una minoria influent de serbis, buscant la seva secessió de la resta de Croàcia. -
declaracio de la independencia
independencia de croaciaEl Sabor croat (el parlament) va declarar la independència i en la seva sobirania va manifestar la seva voluntat d'ingressar en el nou Estat dels Eslovens, Croats i Serbis. Per enfrontar l'amenaça de l'exèrcit italià que entrava pel sud i l'occident al territori d'aquest nou estat, els croats van negociar amb el Regne de Sèrbia i el 23 de novembre del 1918 van enviar una delegació a Belgrad per proclamar la unió. -
Clausura del parlament
Una decisió d'amb prou feines la meitat més un dels diputats de l'Assemblea Nacional va estipular a la constitució el caràcter centralista de l'estat. Aquesta decisió propiciada i acomplerta amb autoritaris-me pel primer ministre Nikola Pašić, va causar l'oposició dels croats, els quals van lluitar des de llavors per establir la seva autonomia, objectiu central per al Partit Camperol Croat, principal partit croat. Això va portar el rei a clausurar el parlament i assumir el govern del país d'un -
Creacio de Banovina de Croacia
Amenaçada Iugoslàvia per un imminent atac d'Itàlia i l'Alemanya nazi, el primer ministre Dragiša Cvetković va firmar amb el dirigent del Partit Camperol Croat Vladko Maček l'Acord Cvetković-Maček per a la creació de la Banovina de Croàcia, una entitat autònoma que incloïa l'actual Croàcia i part de Bòsnia i Hercegovina. Maček va ser nomenat viceprimer ministre. -
Genocidi
L'Estat independent de Croàcia va ser un estat organitzat pels nazis després de la derrota del Regne de Iugoslàvia a la primavera de 1941. Va ser governat per l'Ústaixa i es va annexionar Bòsnia i Hercegovina. Va dur a terme una política de genocidi de la població sèrbia, gitana, jueva i dels antifeixistes croats. Depenent de les fonts, l'extermini es calcula entre les 250.000 i el milió de víctimes. -
Croàcia forma part de la República Federal Socialista de Iugoslàvia
Croàcia va arribar a formar part de la República Federal Socialista de Iugoslàvia en 1945, la qual era dirigida pel Lliga de Comunistes de Iugoslàvia sota la tutela de Josip Broz Titó.
Titó, que era de pare croat i mare eslovena també, va adoptar una acurada política per manejar les conflictives ambicions nacionals dels serbis i croats. -
Inici del turisme
El país va desenvolupar un procés de reconstrucció a causa de la destrucció provocada per la Segona Guerra Mundial. A més va donar inici a la industrialització i va començar a desenvolupar el turisme. -
Equilibri del poder del pais
La constitució de 1963 va
equilibrar el poder al país entre serbis i croats, i va alleugerir el fet que aquests últims estiguessin novament en minoria. -
Creació de la primavera croata
Després de 1965 es va formar la primavera croata la qual en 1970- 71 va produir diverses manifestacions a favor d'una major llibertat civil i d'una autonomia croata. -
Nova constitucio
El règim va sufocar les protestes públiques i va empresonar els seus líders, però això va portar a la ratificació d'una nova constitució en 1974, la qual va concedir més drets a cada una de les repúbliques. -
Augment del nacionalisme i dels moviments dissidents
En 1980, després de la mort de Tito, les dificultats polítiques, ètniques i econòmiques van començar, i el govern federal va començar a enfonsar-se. El sorgiment de Slobodan Milošević a Sèrbia i molts altres esdeveniments van provocar una molt mala reacció a Croàcia, seguida per un augment del nacionalisme i dels moviments dissidents. -
Independencia
El parlament croat va proclamar la sobirania de la república el 22 de desembre de 1990. En el referèndum del 19 de maig de 1991, el 90% dels votants es van pronunciar a favor d'un estat independent, i després d'una decisió parlamentària en el mateix sentit el president Franjo Tuđman va proclamar unilateralment la independència el 25 de juny. -
Inici de la guerra de la independència
La nova república va haver d'enfrontar-se a les forces rebels de la minoria sèrbia, que van proclamar la República Sèrbia de Krajina, i que eren recolzades per l'Exèrcit Popular Iugoslau. -
Creació del dia de la Victoria
El dia 3, 4 i 5 es celebra la Victorià de la guerra de la independencia, que es una festa nacional anomenat dia de la Victorià. -
final de la guerra de la independència
El conflicte, de connotacions ètniques, va concloure amb l'Operació Tempesta duta a terme entre el 3 i el 5 d'agost de 1995, que va recuperar zones declarades com a Àrees Protegides per les Nacions Unides.
