800px sanzio 01 plato aristotle

Una historia de les idees Manel Zambrana

  • 3000 BCE

    Invenció de l'escriptura

    Invenció de l'escriptura
    L'escriptura ha sigut clau a la humanitat d'aquell moment per poder passar pensaments i idees de generació en generació a través dels anys, ha sigut una empenta molt gran, però no tothom tenia l'habilitat per escriure.
  • 776 BCE

    Fundació de Grècia

    Fundació de Grècia
    Grècia va ser la potencia més gran del moment a Europa, tenien coneixements tant de filosofia com arquitectura i art, quan va arribar l'escriptura tots els seus documents eren molt importants per a qualsevol imperi.
  • 680 BCE

    Invenció de les monedes

    Invenció de les monedes
    Després de la invenció de les monedes i els diners les classes socials eren més notables, com més monedes tenies més ric eres i eres l'enveja de tothom, això ha portat a la creació de corrents filosòfics noves a les quals les monedes només són secundàries i no poden definir tot.
  • 384 BCE

    Aristòtil

    Aristòtil
    Va ser un científic grec el qual va aportar la lògica a la filosofia, canviant totalment la forma de veure la vida.
  • 360 BCE

    Escepticisme

    Escepticisme
    Va ser una de les 3 corrents filosòfiques del moment a Roma, aquesta doctrina ensenyava que ningú encara que sigui ric o poderós sap la veritat, com a humans estem limitats i primer hem de morir per saber-la, com a humans ens hem de centrar només en 1 objectiu.
  • 356 BCE

    Alexandre el Gran

    Alexandre el Gran
    Amb les seves conquestes va expandir molt l'imperi romà, va aconseguir fer que els pobles conquistats adoptin els seus costums, llengua i religió, abans de morir va dir que "naixem sense res i morim sense res" aquesta frase explica que encara que haguis mort els diners i coses secundàries mai et seran d'utilitat.
  • 350 BCE

    Sofistes

    Sofistes
    Eren viatgers que coneixien diferents cultures, les quals eren molt diferents de la grega. Per això, es van qüestionar si les lleis i els costums eren el resultat d'una convenció social o si eren naturals, ells transmetien la seva "sabiesa" als altres i podien influenciar-te acord els seus pensaments.
  • 307 BCE

    Epicureisme

    Epicureisme
    Va ser altre de les 3 corrents del moment, el seu objectiu era la cerca de la felicitat a partir dels plaers i l'eliminació dels temors del futur com el destí o la mateixa mort, per ells la millora manera més honorable per anar-se'n del món era quan et senties preparat i això volia dir suïcididar-te, perquè sabien que la mort no et feia patir dolor.
  • 304 BCE

    Estoïcisme

    Estoïcisme
    L'ultima de les tres corrents filosofiques del moment, és l'unica que ens falta actualment per a prosperar com a societat, perquè actualment es parla d'ella. Aquest corrent filosòfic proposa basar-se en un sistema lògic. Suggereix que les emocions destructives són el resultat d'errors en la nostra manera de viure, d'aquí ve la seva iconica frase "Tu no tens enemics, ningú no té enemics" ens indica que la venjança no és la millor manera d'arreglar un problema i no guanyes RES, només fer més mal.
  • 27 BCE

    Imperi Romà

    Imperi Romà
    El pensament romà es va caracteritzar per evitar l'especulació pura, prioritzant la filosofia pràctica (ètica i filosofia política) davant de la filosofia teòrica (metafísica, lògica i epistemologia). No tenien una religió com a oficial i el que més valoraven eren els teus estudis i si sabies Llatí o grec.
    Va ser l'imperi més fort d'Europa en aquell moment i va sotmetre a molts territoris implantant la seva filosofia, ideologia, costums, etc.
  • 29

    Cristianisme

    Cristianisme
    Actualment, la religió més seguida, i encara que no creguis, la teva moral és cristiana. Quan Jesús va morir l'any 33 dC molts europeus van agafar el cristianisme com a forma de vida, fent-los entendre que encara que ara tinguin la pitjor vida, en un futur on ja siguem morts estarem en el paradís i aquella és la millor raó per no queixar-xe i viure feliç amb la teva familia, a poc a poc van anar augmentant el nombre de creients i aquells mateixos van imposar el cristianisme a altres continents.
  • 313

    Cultura Pagana

    Cultura Pagana
    El paganisme ha estat una religió que creia en molts déus, professada principalment per les elits i els ciutadans que exercien principis com la justícia, temprança i la saviesa, pertanyents a les postures Platòniques i Aristotèliques, es pensa que des dels natius nòmades d'Europa ja hi havia un pensament pagà, i els últims cent anys de l'imperi romà el van perseguir per declarar el cristianisme com a única religió a Romà.
  • 1400

    Renaixement

    Renaixement
    Va portar a la desintegració del pensament que déu és el centre de tot i el més important a la vida, i la imposició del model antropocèntric. Així, l'ésser humà és el centre de l'univers i la creació més perfecta de Déu i de la natura. Com el seu nom indica va fer renàixer la cultura grecoromana.
  • 1440

    Creació de la impremta

    Creació de la impremta
    La creació de la impremta va fer un gran avenç fent que més gent pugui alfabetitzar-se i es van vendre i produir molts més llibres que abans fent que la gent s'informi més i adopti la seva pròpia filosofia.
  • 1450

    Humanisme

    Humanisme
    Inspirat a la cultura grecoromana, es basava que l'home era lliure i tenia tot el dret de donar forma a la seva vida i que de naturalesa ja ajudem a altres i fem el bé, va posar la raó sobre la fé després tot això torna a guanyar més força amb la il·lustració.
  • Oct 12, 1492

    Descobriment d'Amèrica

    Descobriment d'Amèrica
    Un cop arribats a Amèrica o "les indies" van trobar una població nativa mai vista fins a l'hora, tenien la pregunta si tenien anima, quines filosofies seguien i el xoc cultural va ser TOTALMENT MASSIU, després de molta lluita i polèmiques van declarar als natius vassalls lliures a la corona i no se'ls va jutjar a la santa inquisició, i per fer-los introduir al cristianisme i aprendre l'idioma els espanyols van aprendre els seus com el Quechua o el Nàhuatl i van imposar els seus ideals.
  • 1504

    Isabel I la catòlica

    Isabel I la catòlica
    Isabel I la catòlica fou la primera reina d'Espanya perquè la va unificar, va finançar les expedicions de Colón a Amèrica. Molts conqueridors com l'Hernán Cortés sabien que les terres dels natius eren dels Natius i era un delit robar-se-las, quan es va assabentar que Colón va esclavitzar 1600 natius el va enviar a la presó rabiosa, va lluitar pels drets dels natius creant les "lleis de burgos" i més tard "lleis noves de indies" lleis com aquelles han sigut la base dels drets humans actuals.
  • 1509

    Calvino

    Calvino
    Va ajudar a fundar el protestantisme i justificar el capitalisme, va emfatitzar de manera especial el principi de la sobirania de Déu, o sigui que tot redunda en la glòria de Déu, la fidelitat als preceptes de la Bíblia, la valorització de l'ètica i el treball social, etc.
  • Descartes

    Descartes
    Descartes va marcar el tall d'una època (món medieval) per donar pas a la modernitat filosòfica. La majoria de les seves obres gira al voltant de la crítica dels mètodes de pensament establerts, la construcció d'un nou mètode per trobar la veritat (l'ego cogito) com a primera veritat evident, aquesta frase vol dir "penso, després existeixo" indicava que és el nostre pensament, i per tant la nostra pròpia existència, és indubtable, una cosa absolutament certa i partir on podem establir-nos.
  • Barroc

    Barroc
    El Barroc va ser un moviment artístic seguit del renaixement, es va basar més en el realisme i els sentiments pessimistes, la passió, caracteritzat per criticar i satiritzar el poder, l'economia, i la societat, ridiculitzant també altres temes menys socials i més humanistes com ho són la brevetat de la vida i el curt pas que n'hi ha fins a la mort.
  • Il·lustració

    Il·lustració
    Un dels esdeveniments més importants a la humanitat, va marcar l'inici del derroc de l'absolutisme i les idees d'un sol poder on tot és bassa en l'autonomia, propugnat per racionalistes i empiristes sobretot en el camp del saber, és proposat i aplicat de manera generalitzada en tots els ordres de la vida humana gràcies a la seva influencia va provocar molts més esdeveniments històrics com la Revolució Francesa o la independència d'Amèrica a mans de Simón Bolivar.
  • Máquina de vapor

    Máquina de vapor
    Va donar un estímul enorme al creixement de la indústria a Europa i Amèrica sense aquestes màquines no haurien existit els ferrocarrils; els vaixells haurien continuat navegant a vela durant molt de temps i els telers haurien continuat sent, gràcies a les millores al transport s'han pogut transportar millor els productes i això ajudava a la venda de llibres i fins i tot ajudava al desplaçament de les persones fent que puguis recórrer tota Europa en menys temps.
  • Vitalisme

    Vitalisme
    Planteja que les funcions i processos de la vida es deuen a un principi vital diferent i que les lleis de la física i de la química soles no poden explicar les funcions i processos de la vida. El vitalisme s'oposa al materialisme mecanicista, no tot és mecànic i a vegades la vida és vida i ja està, no cal buscar una explicació a qualsevol cosa.
  • Revolució industrial

    Revolució industrial
    Va donar inici a noves corrents culturarls com l'Utopia que va posar al descobert i van denunciar els perniciosos efectes del capitalisme i van emprendre diversos plans, en què van primar la solidaritat, la filantropia i l'amor fraternal.
    Altre exemple seria l'anarquisme que es referia a una autoritat sense poder o el positivisme que no anuncia el que passarà, sinó que descriu, o sembla descriure, allò que ja està passant.
  • Hegel

    Hegel
    La seva ideologia va ser l'idealisme absolut és una reflexió sobre la realitat globalment considerada, a la qual dona nom d'absolut, el més gran dels crims és l'acte pel qual el tirà o el conqueridor apaguen l'esperit de la nació.
  • Revolució Francesa

    Revolució Francesa
    Aquest fet va marcar l'inici d'un nou temps, perquè un païs europeu després de molts segles va aconseguir abolir les injustícies i van acabar amb l'absolutisme i la monarquia.
  • Auguste Comte

    Auguste Comte
    Va formular la doctrina del positivisme i volia arribar a comprendre realment la societat a través de la lògica.
  • Romanticisme

    Romanticisme
    Impulsa les persones a buscar un sentit propi a les seves vides a través de la soledat, la quietud d'ànim i el somni, captar la realitat dins formes d'expressió artístiques i simbòliques, va tenir força tant a la cultura com l'art.
  • Karl Marx

    Karl Marx
    Pare del socialisme, ell veia el capitalisme com una etapa històrica progressista que eventualment s'estancaria a causa del socialisme, propugna l'abolició de la propietat privada, però també la de les classes socials i l'explotació de les unes a les altres, perquè en el capitalisme veia que els rics esclafaven als pobles, les seves idees serien fonamenta'ls per la Revolució Russa.
  • Nietzsche

    Nietzsche
    S'endinsava al corrent del vitalisme i plantejava que la cultura, la religió i la filosofia occidental eren un error i equivocació i que el projecte de la “vida” era només estètic.
  • Sigmund Freud

    Sigmund Freud
    La postura de Freud respecte a la filosofia és de rebuig. Freud s'oposa a la filosofia, quan als seus escrits psicoanalítics fa precisions teòriques. La seva obra "la interpretació dels sonmis" fou la seva obra més important que va fer que hi hagui haver un enorme impacte en les ciències socials, especialment a l'Escola de Frankfurt i la teoria crítica. A més, molts filòsofs han discutit les seves teories i les seves implicacions en el context del pensament occidental.
  • José Ortega y Gasset

    José Ortega y Gasset
    Ell veia diferent a la filosofia, no era per aprendre amb 4 parets en un lloc anomenat universitat, era més que allò, tu has d'explorar el món i aprendre dels altres i ressaltar entre ells. S'assenta a la vida humana i la seva realització. Funda el coneixement de la vida humana com la realitat radical, un dels components essencials del qual és la mateixa raó.
  • Martin Heidegger

    Martin Heidegger
    Ell deia que l'home havia de fer de la terra casa seva i nodrir-se de les riqueses del seu pis, va reintroduir una problemàtica que ell va denominar onto-teologia. Aquesta manera de pensar tracta la relació entre l'Ésser i Déu.
  • Hans-Georg Gadagamer

    Hans-Georg Gadagamer
    L'ésser esdevé en el llenguatge com a veritat, com a desvetllament de sentit no diferent de les diferents representacions a la subjectivitat humana, també va fundar l'Escola Hermenèutica i afirma que la interpretació d'un text ha d'evitar l'arbitrarietat i les limitacions que sorgeixen dels hàbits mentals, i que hem de centrar la nostra mirada a les coses mateixes, als textos en si.
  • Popper

    Popper
    Proposa un mètode científic de conjectura pel qual es dedueixen les conseqüències observables i es posen a prova. Perquè normalment en un experiment això no és veia o era gaire interessant, ell volia més observacions i experiments.
  • Jean-Paul Sartre

    Jean-Paul Sartre
    Va fer la base de l'humanisme existencial i donava a parlar sobre l'home i la responsabilitat sobre els seus actes, va plantejar altre frase mítica "penso després sóc" la qual va marcar un abans i un després. Va definir aquesta doctrina com aquella que fa possible la vida humana i que, per altra banda, declara que tota veritat i tota acció impliquen un mitjà humà.
  • Universitat de Frankfurt

    Universitat de Frankfurt
    El seu objectiu va ser assolir el desenvolupament social de la societat i de la nació per mètodes alternatius, per a la qual cosa es van adherir fonamentalment a les teories de Hegel, Karl Marx i Sigmund Freud.
  • Primera guerra mundial

    Primera guerra mundial
    L'imperialisme i el nacionalisme van ser causants d'aquest esdeveniment tan desastrós que va fer perdre milions de vides, va generar canvis a moltes persones i altres maneres de plantejar-se la vida, un cop acabada van obligar a Alamània ha pagar tots els mals i la van empobrir en l'àmbit màxim causant la continuació d'aquesta guerra un parell d'anys després.
  • Thomas Kuhn

    Thomas Kuhn
    Qüestiona l'ús desmesurat de la lògica i la idea del progrés continu. Per això sosté que el coneixement científic no és el resultat de l'acumulació de sabers sinó dels canvis de paradigmes, és a dir, l'adopció de nous enfocaments, conceptes i compromisos per la comunitat científica, també ha volgut fer canvis al mètode científic i replantejar-lo.
  • Paul Feyerabend

    Paul Feyerabend
    Proposa una crítica al mètode científic com a via d'accés única al coneixement científic, com podem veure també està en contra del mètode científic i el considera no és del tot fiable i pot haver-hi petits grans errors.
  • Jürgen Habermas

    Jürgen Habermas
    Va aportar moltes ideologies a l'escola Frankfurt, destaca la construcció teòrica de l'acció comunicativa i la democràcia deliberativa va ser influenciat per Khan i això es veu a la seva teoria de l'acció comunicativa fonamentada en l'exercici de la raó.
  • Segona guerra mundial

    Segona guerra mundial
    Després del pitjor esdeveniment de la humanitat, en temps de postguerra es va proposar “l'existencialisme”, neix com una reacció davant les tradicions filosòfiques imperants. "L'home és l'únic que no és tan sols tal com ell es concep, sinó tal com ell es vol", aquesta frase ens indica que nosaltres ens fem a nosaltres mateixos i si agafem el mal camí acabarem malament, tot es basa en el sentit de la vida, de la mort, del dolor, etc.
  • Filosofia S.XXI (Actualitat i conclusió)

    Filosofia S.XXI (Actualitat i conclusió)
    Actualment, la filosofia busca respondre a dubtes de la humanitat com l'inici de la vida o la religió, com un pensament del qual és intel·ligible, percepció de la realitat veritable. Llastimosament, tampoc hem pogut fer tants canvis perquè encara estem amb les guerres, el racisme, neocolonialisme i 1 problema més, la DESINFORMACIÓ. Per aquestes raons a vegades sentim que és millor reutilitzar i reviure corrents i maneres de viure antigues per millorar com a societat, com el cas de l'Estoïcisme.