-
Dimissió del dictador Miguel Primo de Rivera
Davant la pèrdua del suport dels grups que es van manifestar afins a la dictadura, de l'exèrcit i del rei, el dictador dimiteix el 30 de gener de 1930. -
Pacte de San Sebastià
La monarquia es comença a qüestionar amb la inestabilitat política i l'oposció republicana i d'esquerres decideix unir-se (republicans, catalanistes i el PSOE).
Es així com signen el Pacte de San Sebastià, on a aquesta reunió es constitueix un comité revolucionari dirigit per Alcalá Zamora. A Aquest comité es compromet a acabar amb la monarquia i proclamar la república. -
Eleccions municipals de l'abril de 1931
Després de veure el descontentament davant el règim instaurat pel General Berenguer anomenat "la dictablanda", el rei Alfons XIII nomena com a nou cap de govern l'almirall Aznar, el qual convoca eleccions aquell 12 d'abril de 1931. Aquestes eleccions es veuen com una decisió monarquia o república. Finalment guanyen les forçes republicano-socialistes, les quals havien signat l'any anterior el Pacte de San Sebastià. -
Proclamació de la República
Amb la victòria republicana i l'entusiasme popular, el 14 d'abril del 1931, la ciutat d'Eibar es la primera ciutat en proclamar la República aquella matinada, seguida de le resta de ciutats d'Espanya que ho van fer durant el transcurs d'aquell dia. El rei Alfons XIII ha d'exiliar-se i comença la Segona República Espanyola. -
Autonomía de Catalunya
Després de la proclamació de la República l'abril de 1931, Francesc Macià, president de la Generalitat, proclama la República Catalana dins de la Federació Ibèrica. Això provoca un conflicte i una comissió del govern de Madrid es trasllada a Barcelona perquè Macià regeixi la seva política sota el model d'Estat, això fa que ofereixin com a canvi de la República Catalana una autonomía per Catalunya amb govern autonòmic, el govern de la Generalitat. -
Eleccions a Corts Constituents el juny de 1931
Quan es proclama la República es proclama un govern provisional dirigit pels fundadors del Pacte de San Sebastià i dirigit per Alcalà Zamora. El govern convoca el 28 de juny de 1931 eleccions a Corts Constituents on hi ha una particiàció del 70% i guanyen els republicano-socialistes. -
Inici Bienni Reformista (1931-1933)
Comença el Bienni Reformista, on el president de la República va ser Alcalà Zamora i el president del govern Manuel Azaña. Aquest govern duu a terme diverses reformes com la reforma religiosa, la agrària, la de l'exèrcit, l'educativa, la laboral i la territorial. -
Redacció i aprovació a Catalunya de l'Estatut de Núria
El juny de 1931 una comissió d'experts es reuneix al Santuari de Núria per redactar un avantprojecte d'Estatut, l'Estatut de Núria, amb l'objectiu de definir al marc institucional l'autonomia catalana i les seves competències. Aquest estatut es aprovat per referèndum el 2 d'agost de 1931 amb una participació del 75% i més d'un 99% dels vots a favor. Macià, amb aquests resultats, decideix lliurar el projecte a Madrid per obtenir la seva aprovació definitiva. -
La constitució de 1931
Aquesta constitució va ser aprovada el 9 de desembre de 1931, gaudia d'un contingut social molt avançat per l'època i era de caràcter democràtic i progressista. -
Cop d'Estat del General Sanjurjo
El descontentament de l'exèrcit davant de la reforma de l'exèrcit del govern d'Azaña porta a l'oposició militar d'aquesta reforma a fer un cop d'Estat dirigit pel General Sanjurjo que va fracassar. Es va anomenar a aquest cop d'Estat la "Sanjurjada". -
Llei de Reforma Agrària
És el projecte més ambiciós del govern del Bienni Reformista. S'aprova el setembre de 1932 i, a part dels decrets previs que establien un salari mínim i una jornada de 8 hores al camp, aquesta llei permet l'expropiació de les terres dels grans terratinents per lliurar-les a comunitats de pagesos a través de la creació del Instituto de Reforma Agraria. -
Aprovació de l'Estatut del 32 a l'Estat
Molts sectors de dretes del país es posicionen en contra de l'Estatut i això dificulta la seva aprovació. Més endavant, el 9 de setembre de 1932, finalment, el govern de Manuel Azaña aprova l'Estatut del 32, el qual era l'Estatut de Núria després d'haver estat sotmés a modificacions. Azaña aprova l'Estatut després del cop frustrat de Sanjurjo per assegurar-se la fidelitat de Catalunya a la República. -
Creació de la CEDA
Durant el Bienni Progressista sorgeixen nous partits d'oposició com La Confederació Espanyola de Dretes Autònomes, la CEDA, que va ser una coalició de partits polítics de dretes i catòlica fundada el 4 de març de 1933. -
Fundació de la Falange Española
Durant el Bienni Reformista, sobretot durant la seva crisi i decadéncia al final de l'etapa, també es creen grups d'ultradretes i d'influència feixita italiana com la Falange Española. Aquest era un partit polític espanyol feixista, fundat el 29 d'octubre de 1933 per José Antonio Primo de Rivera, fill del dictador Miguel Primo de Rivera. -
Eleccions generals del novembre del 1933 i inici del Bienni Conservador (1933-1936)
Els problemes de la coalició d'esquerres al final del Bienni Reformista porten a la finalització d'aquesta i a la convocació d'eleccions generals per part d'Alcalà Zamora el 19 de novembre de 1933. Són les primeres eleccions on les dones poden votar a Espanya i es dona la victória als partits de dretes. Alcalà dona el goven al partit de Lerroux amb el suport de la CEDA de Gil Robles. Aquí comença el Bienni Conservador. -
La Revolució d'Octubre del 1934
L'enderrocament de reformes del nou govern i el seu caire conservador porten a una radicalització del PSOE i la UGT. Amb l'entrada dels minsitres de la CEDA convoquen vagues generals i manifestacions a tot l'Estat, es declara l'Estat de Guerra i les vagues fracassen. En canvi, a Astúries, els miners de carbó amb els comunistes, la CNT i la UGT fan la revolució social. S'apoderen i fabriquen armes i ocupen la conca minera i institucions. Això es sufocat per Franco i Godet amb una dura repressió. -
Llei de Contractes de conreu a Catalunya
Tot i que a Espanya el govern era de dretes, el govern català seguia en mans dels republians d'esquerres que impulsen una nova llei agrària. L'abril de 1934 el Parlament de Catalunya aprova aquesta llei que permetia als rebassaires accedir a les terres que treballaven mitjançant uns pagaments amb unes taxes marcades pel govern. Aquesta llei es enderrocada pel Tribunal Constitucional i això genera tensions. -
Els Fets d'Octubre del 1934 a Catalunya
El 6 d'ocutbre el president de la Generalitat Lluís Companys s'enfronta a la CEDA i proclama l'Estat Català dins la República Federal Ibèrica, així com convida a les forces d'esquerra a formar un govern provisional. El Govern central i l'exèrcit proclamen l'Estat de Guerra. Les tropes obren foc contra el Palau de la Generalitat, sufoquen la insurrecció i detenen al govern català. Companys i el seu govern són condemnats a 30 anys de pressó, són tancats a un vaixell que feia de pressó al port. -
Eleccions generals del febrer de 1936 i victòria del Front Popular
Després de la divisió dels aprtits de dretes i els escàndols de corrupció de Lerroux, el president de la República Alcalà Zamora, convoca eleccions generals pel 16 de febrer de 1936. Es presenten dos grans blocs, el Front Popular, coalició d'esquerres, i el Bloque Nacional, coalició de dretes. Guanya el Front Popular amb un 48% dels vots i finalitza el Bienni Conservador. Manuel Azaña es nomenat President de la República i Casares Quiroga cap del gover. -
Assassinats del Tinent Castillo i de Calvo Sotelo
Durant el mandat del Front Popular és assassinat el Tinent Catillo, un oficial d'esquerres. En resposta a aquest assassinat el 13 de juliol de 1936 es assassinat el dirigent monàrquic Calvo Sotelo per part de forces policials. Això fa que augmentin molt les tensions i els sentiments colpistes militars. -
Cop d'Estat del 1936 i inici de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939)
Després d'aquestes tensions i dels dos assassinats el juliol de 1936, el 17 de juliol de 1936 comença la insurrecció militar en contra del govern de la República al Marroc amb dirigents com el General Francisco Franco. Això dona pas a l'inici de la que serà la guerra que marcarà el futur del nostre poble, la Guerra Civil Espanyola.
