Baixa

4B Jordi Sánchez - Espanya i Catalunya (XlX - XX)

  • Tractat de Fontainebleau

    Acord entre Espanya i França segons el qual el rei espanyol Carles lV permetia que les tropes napoleòniques podien travessar Espanya per envair Portugal.
  • Period: to

    Guerra del francès

    Enfrontament entre Espanya i França quan Napoleó ocupa Espanya, tot i que no tots els espanyols s'hi oposaven als invasors. Hi van aparèixer dos bandols: els afrancesats (suport a Josep Bonaparte) i els patriotes (Ferran Vll). Després Napoleó va retirar del país algunes tropes per defensar-se contra els russos. Els espanyols i anglesos van iniciar una contra ofensiva.
  • Period: to

    Les Corts de Cadis i la Constitució de 1812

    La guerra del Francès va tenir conseqüències polítiques en el bàndol patriota. La família reial va haver de ser substituïda per juntes locals i provincials. A la constitució de 1812 s'hi van recollir els principis del liberalisme polític, reconeixia la sobirania nacional, la divisió de poders i establia una declaració de drets.
  • Tractat de Valençay

    Va ser el tractat que va acabar amb la guerra i va retornar la corona a Ferran Vll.
  • Restauració de l'absolutisme

    Ferran Vll va tornar a Espanya. Juntament amb el suport dels servils, va restaurar els privilegis del clergat i la noblesa. Era un Antic Règim. Ferran va governar durant sis anys sense problemes. El 1820, els liberals van ser perseguits i molts van marxar, mentre que alguns van intentar restaurar el liberalisme i els seus líders eren empresonats o executats.
  • Period: to

    Regnat de Ferran Vll

  • Trienni Liberal

    Trienni Liberal
    Era un pronunciament liberal que va proclamar la Constitució de 1812. El rei va jurar la Constitució, alliberar els presos i convocar eleccions per reunir les Corts.
    Els liberals van restaurar les reformes que s'havien aprovat a Cadis i van formar la Milícia Nacional.
    Els absolutistes van fer intents de cop d'estat amb el suport del rei.
    El 1823 la Santa Aliança va restituir a Ferran Vll com a rei absolut.
  • Dècada Ominosa

    Dècada Ominosa
    Va ser una època molt dura. La Hisenda no tenia fons i la pèrdua de l'Imperi americà va ser un problema per la crisi econòmica. El rei va crear un consell de ministres que substituís la camarilla que li havia donat suport.
  • Guerra Carlina

    Guerra Carlina
    Quan Ferran Vll va morir, Maria Cristina, la seva vídua, es va fer càrrec del govern. A la vegada, Carles es va proclamar rei d'Espanya.
    La guerra era un conflicte dinàstic i un enfrontament de bàndols: els liberals que ajudaven a Isabel, i el carlins que defensaven l'absolutisme i la societat tradicional. Els carlins van perdre la guerra 7 anys després de començar-la.
  • Triomf del liberalisme (1)

    Durant l'edat d'Isabel ll, va tenir lloc un període en què es va instaurar el règim liberal a Espanya. Maria Cristina, la primera regent, es va recolzar en els liberals per assegurar el tron de la seva filla. Els liberals es van dividir en moderats (partidaris de reforçar la posició del rei) i els progressistes (defensaven una política de reformes).
  • La Renaixença

    La Renaixença
    És el nom del moviment cultural que volia recuperar el català com a llengua de cultura.
    Joaquim Rubió, Antoni de Bofarull, Víctor Balager i altres escritors van establir les bases per a la recuperació d'una identitat catalana.
    A la vegada, al corrent més acadèmic, es va desenvolupar un corrent artístic més popular, representat per Frederic Soler.
  • La recuperació del passat històric

    La recuperació del passat històric
    La defensa del patrimoni documental català o la recuperació dels fets i dels noms propis de la història de Catalunya es van convertir en elements importants de la Renaixença. Els llibres d'historiadors van permetre recuperar la història de l'antiga Corona d'Aragó i explicar des del punt de vista de la història de Catalunya les relacions del Principat amb la monarquia hispànica.
  • (1) Les plataformes del catalanisme

    (1) Les plataformes del catalanisme
    Els obstacles per a la utilització de la llengua catalana fora de l'àmbit personal, la necessitat d'unes lleis que garantissin la viabilitat de la indústria catalana i els intents de l'Estat espanyol de suprimir el dret civil català van ser circumstàncies que van afavorir al llarg del segle XlX. El catalanisme defensava l'existència d'una comunitat catalana.
  • (2) Les plataformes catalanes

    (2) Les plataformes catalanes
    La reivindicació havia de permetre un marge ampli d'autonomia a Catalunya. Diversos corrents van nodrir el catalanisme: uns de caràcter conservador i d'altres de caràcter progressista. El catalanisme va debatre entre aquells que reivindicaven exclusivament la recuperació cultural i els que apostaven per la reivindicació política. La Unió Catalanista i les Bases de Manresa, creen les bases per a la Constitució Catalana.
  • Triomf del liberalisme (2)

    Cristina li va donar el poder a els moderats, tot i que més tard, es va veure obligada a lliurar el govern als progressistes.
    El 1837, Maria dimití.
    Més tard, el general Espartero (progressista) va assumir el càrrec de regent, tot i que va haber d'abandonar ràpidament i proclamar a Isabel ll com a reina als tretze anys.
  • Period: to

    Regnat d'Isabel ll

  • Period: to

    El desenvolupament del catalanisme

  • El proteccionisme econòmic

    El proteccionisme econòmic
    La defensa de la indústria catalana mitjançant la demanda d'una vigilància més eficaç de les fronteres, amb l'objectiu de frenar el contraban, i de polítiques duaneres prohibicionistes o proteccionistes, amb l'objectiu de protegir-ne el desenvolupament, va ser un altre dels trets que va identificar Catalunya i que va servir per bastir el catalanisme.
  • Dècada Moderada

    Dècada Moderada
    Els primers anys en que Isabel va regnar, els progressistes van estar al marge del govern i només governaven els moderats.
    La constitució de 1845 va ser la clau de la governabilitat, era un text conservador que limitava els drets dels ciutadans. La Dècada Moderada va acabar el 1854 amb un cop d'estat que comptava amb el suport dels progressistes i d'alguns moderats.
  • Bienni Progressista i Unió Liberal

    El Bienni Progressista va ser un període de crisi econòmica i de protestes dels obrers i camperols. A més, els enfrontaments del govern van donar lloc a un nou cop de força que va posar fi al Bienni Progressista. La Unió Liberal era un partit integrat per moderats i progressistes. El govern va portar a un nou procés de desamortització i va aprovar la Llei de ferrocarrils, que va permetre la construcció de la xarxa ferroviària els anys següents.
  • La crisi final del regnat d'Isabel ll

    Els últims anys del seu regnat van ser molt durs.
    - Es van produir revoltes a causa dels problemes econòmics i la falta d'aliments.
    - Hi van haver-hi amplis sectors socials que es van distanciar del règim a causa de l'autoritarisme dels governs. El 1866, els progressistes i els democràtics van firmar el pacte d'Oostende, en el que van acordar l'expulsió dels Borbó i la democratització de la vida política.
  • La revolució de 1868 i la monarquía d'Amadeu l

    La revolució de 1868 i la monarquía d'Amadeu l
    La revolució consistí en un moviment de juntes revolucionàries que van obligar a la reina a abandonar el país. Després, es va decidir qui governaria en el seu lloc: Amadeu de Savoia. Però mentre es dirigia a la península, el seu suport principal (general Prim) va ser assassinat.
  • Period: to

    El Sexenni Democràtic

  • Monarquía d'Amadeu l

    Monarquía d'Amadeu l
    Amadeu, sempre va estar en una posició de feblesa política. Tenia en contra els monàrquics i l'Església. Tampoc tenia suport dels republicans i una part de la població no el volia per ser estranger.
    El seu regnat va fer front a Cuba i a la segona guerra carlina.
  • (1) Primera república

    (1) Primera república
    Depsrés de l'abdicació d'Amadeu l i el fracàs de la monarquia democràtica, les Corts proclamen la Primera República. Per primera vegada s'impartia un règim republicà a Espanya. El problema era que els grups polítics eren monàrquics i els republicans estaven dividits en els que volien una república federal i els que en volien una d'unitària. Aquesta divisió va produir l'esclat del moviment cantonalista, que va portar a la creació de cantons independents.
  • Un sistema nou

    Un sistema nou
    Alfons Xll, fill d'Isabel ll, va ser proclamat rei el 1874. Així va començar el règim de la Restauració. Alfons (partidari de la monarquia constitucional) va nomenar president del govern Cánovas del Castillo (cap de files del partit alfonsí durant el Sexenni.
    Cánova va acabar amb el conflicte carlí i la guerra cubana i va posar les bases d'un nou sistema polític. Per organitzar-lo va redactar una nova Constitució i va disenyar una alternança pacífica en el poder.
  • (2) Primera república

    (2) Primera república
    A més, la república es va enfrontar amb la tercera guerra Carlina i amb la guerra de Cuba. Els militars més importants van pensar que la única forma d'acabar amb la situació era amb l'autoritarisme. Pavía, general, va fer un cop d'estat i va dissoldre les Corts. El general Serrano va dirigir el govern durant un any. Va mantenir la república i el desembre de 1874, un nou cop d'estat, va posar fi a la república i va restaurar la monarquia i la dinastia dels Borbó.
  • Period: to

    Regnat d'Alfons Xll

  • La constitució de 1876

    La constitució tenia un caràcter integrador. Incorporava principis moderats i progressistes, encara que es tractava d'un text fonamentalment conservador.
    Hi havia una sobirania compartida entre les Corts i el rei, al qual concedia molt poder i la confessionalitat de l'estat.
  • El torn pacífic

    L'exèrcit es va dividir en dos partits:
    - Conservadors, liderat per Cánovas, que es proclamaven defensors de l'Església i l'ordre social.
    - Liberals, liderat per Sagasta, que va desenvolupar reformes socials molt importants i va aprovar el sufragi universal masculí.
    El monopoli del govern va ser possible gràcies a la corrupció electoral. Primer el rei decidia quin partit formaria el govern i després es convocaven les eleccións perquè guanyés el partit escollit.
  • (1) L'oposició al sistema

    (1) L'oposició al sistema
    El sistema canovista restringia la participació política d'altres forces. Els republicans i els carlins disposaven d'una representacio simbòlica, els altres grups estaven al marge.
    - Els anarquistes havien sorgit després de la Revolució de 1868 i tenien una presència important a Catalunya i Andalusia. Durant un temps van ser perseguits per els atemptats que cometien alguns grups d'aquesta ideologia.
  • (2) L'oposició al sistema

    (2) L'oposició al sistema
    • Els socialistes estaven liderats per Pablo Iglesias, que el 1879 havia fundat el Partit Socialista Obrer Español (PSOE). El 1888 es va crear la Unió General de Treballadors (UGT).
    • En aquesta època van sorgir els moviments i les formacions regionalistes, que van reaccionar contra el model d'estat uniformitzador i centralista. Van tenir una rellevància especial a Catalunya, les províncies basques i Galícia.
  • Intents de regeneració política

    Intents de regeneració política
    Després de la derrota militar de 1898 enfront dels Estats Units, es sabia que era necessària una regeneració del país. El 1902 Alfons Xlll va accedir al tron. La Constitució va seguir vigent i es va mantenir el tron pacífic. Els nous líders, van intentar reformar la vida política. Volien posar fi al caciquisme reformant la llei electoral i l'administració local. No es va aconseguir. La burgesia catalana va donar suport als partits nacionalistes i les classes mitjanes als republicans.
  • Period: to

    Regnat d’Alfons XIII (1902-1931) i la dictadura de Primo de Rivera

  • La setmana tràgica

    La setmana tràgica
    S'inicià a Barcelona una vaga general de protesta contra la guerra del Marroc. La vaga es va estendre a altres localitats de Catalunya i es va convertir en una insurrecció popular.
    La irritació popular va desembocar en protestes antimilitaristes i en un esclat de violència anticlerical.
  • La Mancomunitat de Catalunya

    Era una institució administrativa que va assumir les competències de les quatre diputacions provincials catalanes. El 1910 la Lliga, va revifar el projecte de Mancomunitat i el 1911 el va presentar al govern central. El 6 d'abril de 1914 es va poder constituir la Mancomunitat de Catalunya.
    La presidència va recaure en Prat de la Riba fins que va morir el 1917.
  • La crisi de 1917

    La crisi de 1917
    El sistema de la Restauració va estar a punt d'enfonsar-se com a conseqüència d'una crisi que va tenir tres focus diferents:
    - Protesta militar: Les Juntes de Defensa protestaven per la forma discriminatòria en què es produïen els ascensos.
    - Malestar polític: Les forces polítiques de l'oposició al govern van convocar una assemblea de parlamentaris a Barcelona, que el govern va considerar sediciosa. Els opositors criticaven la gestió del govern conservador.
    - Vagues generals.
  • La dictadura de Primo de Rivera

    La dictadura de Primo de Rivera
    La crisi per la derrota d'Annual i les tensions de les investigacions sobre els fets van portar a un cop d'estat dels militars.
    Es va formar un govern integrat per militars i es van substituir els alts càrrecs de l'administració per homes de confiança del nou règim.
    També es va crear un gover amb polítics conservadors i tècnics. A partir del 1927 va ser criticat per intel·lectuals, estudiants...
    La Dictadura era contraria al catalanisme. El 1930 van pactar per acabar la Dictadura.
  • (2) La proclamació de la ll República

    (2) La proclamació de la ll República
    A les grans ciutats els resultats dels republicans van provocar molta eufòria. Al final es va proclamar la República.
    El nou govern de caràcter provicional, va convocar eleccions a les Corts constituents i les van guanyar la conjunció republicanosocialista.
    La Constitució del 1931 establia un règim republicà i democràtic.
    -Amplia llibertat individual
    -Sufragi universal sense distinció de sexes
    -Estat Laic sense religió
    -Organització territorial descentralitzada
    -Benestar social
  • (1) El bienni reformista

    (1) El bienni reformista
    Azaña va ser president del govern i va continuar la tasca reformista.
    Va reformar els majors problemes com l'agricultura (canviar la distribució de la propietat de la terra per millorar la producció agrària), es va donar autonomia a Catalunya, una reforma militar (jurar lleialtat a la República), reformes laborals (salaris mínims i assegurances d'accidents), una reforma educativa i el matrimoni civil i el divorci.
  • (1) La proclamació de la ll República

    (1) La proclamació de la ll República
    Les forces d'oposició a la corona volien acabar amb la monarquia.
    Els sectors del republicanisme van intentar una insurrecció militar a Jaca, que va fracasar.
    El govern d'Aznar va convocar unes eleccions municipals abans que unes generals. Van guanyar els partits monàrquics.
    Les candidatures republicanes van guanyar a la majoría de capitals de província.
  • Period: to

    ll República Espanyola

  • (2) El bienni reformista

    (2) El bienni reformista
    Hi va haver un cop d'estat dirigit per José Sanjurjo, que va fracassar.
    El 1933 Azaña va presentar la dimissió i es van convocar noves eleccions.
  • (1) El bienni conservador

    (1) El bienni conservador
    Es van celebrar les eleccions a diputats. Va afavorir les grans coalicions electorals i castigava els partits que es presentaven en solitari.
    Les dretes es presentaven més unides que les esquerres i la CNT va fer campanya a favor de l'abstenció. Al final tot va portar a la victòria electoral del centredreta.
  • (2) El bienni conservador

    (2) El bienni conservador
    El 1934, tres ministres de la CEDA no van ser ben rebuts pels partits d'esquerra perquè els consideraven contraris a la República i fins i tot feixistes. Per això que van prendre el poder amb un procés revolucionari.
    A Catalunya, el govern autònom es va sumar a la insurrecció i Lluís Companys va proclamar la República catalana dins la espanyola.
    L'exèrcit va fer fracassar el moviment.
    Al final, les dissensions internes, els escàndols de corrupció i les diferències ideològiques van ser la fi.
  • Esclat de la Guerra Civil

    Esclat de la Guerra Civil
    El cop militar d'Emilio Mola va comptar amb la participació de generals com Sanjurjo o Franco. Es va fer una crida contra el Front Popular. El moviment tenia la benedicció de l'Esglèsia i el suport dels conservadors, monàrquics i les milícies armades el Requetè.
    Es va dividir espanya en la zona dominada per insurrectes (nacionals) i els republicans.
  • El Front popular

    El Front popular
    Els partits d'esquerra es van presentar a eleccions units en el Front Popular, integrat per socialistes, comunistes, partits republicans i forçes nacionalistes.
    El Front popular va guanyar les eleccions obtinguent la gran majoria d'escons. El nou govern va alliberar els presos de la revolució d'octubre, va restablir l'Estatut d''Autonomia de Catalunya i va reobrir el procés autonòmic al País Basc i a Galícia.
  • Period: to

    La guerra civil

  • Period: to

    (1) Transició i Democràcia

    Al principi, quan va morir Franco, Joan Carles l va ser coronat rei, i Espanya es trobava en una situació de crisi econòmica. El rei va nomenar un nou president de govern, Adolf Suárez, que va aprovar la Llei de reforma política. Va legalitzar els partits polítics i va decretar l'amnistia per als presos polítics.
    Les primeres eleccions va guanyar Adolfo. Va iniciar el procés d'elaboració de la Constitució firmant els pactes de la Moncloa.
  • Period: to

    El Franquisme

    Era un règim polític ditatorial d'Espanya. Es basa en el lideratge del general Franco. El franquisme neix amb la victòria militar a la Guerra Civil espanyola. El seu poder es basava en el control de tots els poders de l'estat.