-
(Dia 1) Fecundació
La fusió d’un òvul i un espermatozoide fa que s’ajuntin els cromosomes que aporten la mare i el pare, a parts iguals. Es forma la cèl·lula ou o zigot, que es comença a dividir. Això genera el preembrió, que va augmentant progressivament el nombre de cèl·lules. S’inicia el desenvolupament embrionari. -
(Dia 17) Gastrulació
L’embrió experimenta una sèrie de moviments cel·lulars i es formen les primeres capes embrionàries. N’hi ha tres: l’ectoderma, a l’exterior, origina l’epidermis, el cervell i la medul·la espinal; l’endoderma, a l’interior, genera el fetge, el pàncrees, part del tub digestiu i els epitelis de la tràquea, els bronquis i l’uretra, entre altres òrgans; i la mesoderma, entremig, produeix el cor, part dels ossos, els músculs i el teixit conjuntiu. -
(Dia 19) Placa neural
Algunes cèl·lules de l’ectoderma dorsal canvien de forma i es converteixen en el rudiment del cervell i la medul·la espinal. Poc després aquesta placa neural es plega i es tanca i es converteix en el tub neural. A la part anterior, el tub neural s’eixampla i esdevé el primordi del cervell, però no és encara un cervell, ni està del tot desenvolupat. -
(Dia 22) Creació del cor
Es formen els primers teixits, i el sistema circulatori embrionari els comença a subministrar aliment i oxigen. Perquè la sang arribi a tot arreu, un segment de l’aorta s’engruixeix i inicia una sèrie ininterrompuda de contraccions rítmiques. És el cor, i ja no s’aturarà mai fins a la mort de l’individu. És el primer òrgan que funciona. -
(Setmana 8) Inici de l'etapa fetal
Entre la quarta i la vuitena setmana de gestació l’embrió creix fins a una mida de 3 cm i es comencen a formar tots els teixits i òrgans. En arribar a la vuitena setmana ja té preconfigurades totes les estructures de l’adult, malgrat que únicament el cor és funcional. El fet que totes les estructures de l’adult ja estiguin configurades marca l’inici de l’etapa fetal. -
(Dia 6) Implantació
El preembrió baixa per la trompa de Fal·lopi i s’implanta a la matriu de l’úter. Part de les cèl·lules originen la placenta i penetren el teixit uterí; la resta esdevenen l’embrió. Entre el 50% i el 80% no s’implanten i són eliminats. S’inicia la gestació. -
(Setmana 17-20) Moviments fetals
Després d’un període de creixement molt ràpid en què arriba als 16 cm de longitud, la taxa de creixement decreix temporalment. Es comencen a formar el primers cabells i els pèls de les celles. Els membres assoleixen les seves proporcions relatives i comencen els primers moviments fetals involuntaris. -
(Setmana 22) Primeres respostes
El fetus augmenta ràpidament de pes i comença a moure els ulls. Per primer cop respon a estímuls externs, concretament als sorolls forts i a les vibracions, que el fan parpellejar. S’anomena resposta d’ensurt. A partir d’aquest moment, si es produeix un part prematur, pot ser viable, però les probabilitats de supervivència són molt minses perquè els pulmons encara no han madurat. -
(Setmana 26) Sobreviuen a un part prematur
Els dits ja tenen ungles i obren i tanquen els ulls. Els pulmons i la vasculatura pulmonar ja són capaços de començar a respirar aire. El sistema nerviós ha començat a madurar i és capaç de controlar de mantenir la temperatura del cos constant i els moviments respiratoris rítmics en cas de part prematur. A partir d’aquest moment poden sobreviure a un part prematur. -
(Setmana 37) Funcions integratives
Comencen a estrènyer les mans i mostren orientació espontània cap a la llum. El cervell i la resta del sistema nerviós han madurat i inicien les funcions integratives, que permeten relacionar les percepcions que reben de l’exterior amb comportaments determinats, de caràcter inicialment instintiu. Aquestes funcions integratives són essencials per al naixement. -
(Setmana 38) Naixement
Quan s’acosta el final de la gestació, el fetus inicia la preparació del part, gira i s’encaixa al canal del part. Les últimes setmanes ha acumulat greix, que utilitzarà de reserva. Al moment de néixer, el pas pel canal del part estimula terminacions nervioses de la mare que desencadenen l’instint maternal. El contacte amb els pares també és vital perquè es formi el microbioma, el conjunt de bacteris que protegeixen la pell i ajuden en la digestió dels aliments.