-
Period: 1516 to
Absolutisme
És el sistema polític en què el governant o la institució que exerceix les funcions de govern no té limitacions de tipus jurídic. Encara que no sempre ha adoptat formes monàrquiques, la forma més usual de l'absolutisme ha estat la monàrquica, com la dels segles XVII i XVIII. -
Period: to
Carles IV
Va enfrontar a Espanya contra la França revolucionària a la Guerra de la Convenció i va ser derrotat. Sota el mandat del seu primer ministre Godoy es va aliar amb França, la qual cosa va provocar que la població es revelés contra el monarca protagonitzant el Motí d'Aranjuez, en el qual Carlos IV va ser reemplaçat pel seu fill, Ferran VII. Finalment Napoleó es va fer amb la corona i d'aquesta manera, acabava el regnat de Carles IV i s'iniciava la Guerra d'Independència Espanyola. -
Period: to
Pragmàtica sanció
La Pragmàtica sanció de 1789 va anul·lar el reglament de successió de 1713 de Felip V que, a excepció de casos molt extrems, no deixava que les dones poguessin regnar. D’aquesta manera, La Pragmàtica sanció va restablir el sistema de successió tradicional de les Set Partides d’Alfons X de Castella, segons el qual les dones podien accedir a la corona si no tenien cap germà baró. -
Period: to
Desamortització de Mendizàbal
Va ser un llarg procés històric i econòmic iniciat a l'estat espanyol per Manuel Godoy. Va consistir a posar al mercat, mitjançant subhasta pública, les terres i béns no productius en poder de les anomenades mans mortes que no les conreaven, quasi sempre l'església catòlica o els ordes religiosos.
La desamortització es va convertir en l'arma política amb la que els liberals van modificar el règim de propietat de l'Antic Règim. -
Period: to
Tractat de Fontainebleau
Després de que la invasió francesa a Anglaterra fracassés, Napoleó va decretar el Bloqueig Continental, però Portugal es va negar a acatar-ho i per això Napoleó va decidir envair-la. Per fer això necessitava ser capaç de transportar tropes terrestres allà, de manera que Manuel Godoy, llavors valgut del rei espanyol, Carles IV i el mateix emperador francès van signar el Tractat de Fontainebleau, pel qual es permetia el pas de tropes franceses per territori espanyol per envair Portugal. -
Period: to
Josep I Bonaparte / Guerra del Francès
Les tropes imperials franceses van entrar a la península Ibèrica amb l’excusa d’envair Portugal, però Napoleó va aprofitar per treure a Carles IV i substituir-lo en el tro pel seu germà, Josep I Bonaparte. Hi va haver una guerra de guerrilles, és a dir, homes que intenten atacar per sorpresa als soldats. La guerra va acabar al 1814 quan Ferran VII d’Espanya va tronar al poder. -
Period: to
Motí d'Aranjuez
El Tractat de Fontainebleau autoritzava les tropes napoleòniques a creuar Espanya per tal d'envair Portugal. Després de la invasió, les tropes franceses a l’Estat van seguir creixent i per això la família reial espanyola es va traslladar a Aranjuez per tal de fugir a Amèrica i evitar que Napoleó els ataqués.
El poble dirigit per nobles fernandinos es va alçar contra el rei i, finalment, Carles IV va abdicar en Ferran VII, el qual l'havia traït per fer-se amb el poder. -
Period: to
Capitulacions de Baiona
Es considera una carta atorgada, ja que no va ser elaborada pels representants de l'Estat, jurada per Josep I Bonaparte a qui Napoleó va confiar Espanya.
No és coneguda com a "constitució" sinó com a "Carta de Baiona", un document unilateral que entra en efecte en el moment que el seu destinatari la rep.
Organitzava Espanya com una monarquia hereditària on el monarca ocupava el centre del poder polític, però amb l'obligació de respectar els drets ciutadans proclamats en el seu text. -
Period: to
Liberalisme
Va ser una doctrina política sorgida de la Revolució Francesa i difosa ràpidament per tota Europa durant la primera meitat del segle XIX, la qual defensa la llibertat política i econòmica com a dret per a tots els homes. Els partidaris del liberalisme polític es van basar en unes formes democràtiques de govern que van ser les següents: creació de parlaments, dret al vot, igualtat davant la llei, llibertat de premsa, d'associació, de creences entre d'altres. -
Period: to
Corts de Càdis
Les Corts de Cadis és com es coneix l'assemblea constituent inaugurada a San Fernando el 24 de setembre de 1810 i posteriorment traslladada a Càdis fins a 1814 durant la Guerra del Francès. El seu objectiu era igualar els drets parlamentaris, elaborant la Constitució del 1812. La idea era fer avançar Espanya.
Durant la Guerra del Francès del 1808 al 1814 hi va haver moltes revoltes populars que van causar la creació de Juntes Locals i Regionals de Defensa. -
Period: to
Constitució de Càdis o de 1812 ("La Pepa")
Va ser la norma de la monarquia espanyola redactada per les Corts de Càdis al 1812 sota l'assetjament dels francesos.
Parlava sobre: sobirania resident en la nació, monarquia hereditària, divisió de poders, sufragi universal masculí, religió catòlica com a única en l'estat, proposta de divisió provincial, corts unicamerals, dret de veto del rei, rei inviolable, el rei nomena els secretaris responsables davant les corts, consell d'estat i unificació del codi civil a tot el territori. -
Period: to
Ferran VII
Enfrontat al primer ministre de Carles IV, Godoy, Ferran va formar part del Motí d'Aranjuez pujant al poder en 1808. Tot i això va abandonar degut a les Abdicacions de Baiona a favor de Josep Bonaparte, aquell mateix any. Al 1814 va tornar a regnar. Degut a la restauració absolutista duta a terme a la resta d'Europa va establir un govern reaccionari, perseguint a tots els que se li oposaven. També es va enfrontar als independentistes americans, durant la guerra d'independència llatinoamericana. -
Period: to
Motiu que va originar la revolta carlista
El moviment carlista es va iniciar el 31 de desembre de 1832, quan el rei Ferran VII va derogar la llei sàlica per permetre a la seva filla Isabel heretar la corona en comptes de deixar regnar al seu germà Carles.
(He posat 1900 perquè al segle XX, el carlisme va tornar però es va dispar ja que Franco els va fer a un costat i no els hi va fer cas i com no sé l'any exacte he decidit posar 1900). -
Period: to
Primera guerra Carlista
La insatisfacció d'un sector conservador, reforçat per les tensions i el malestar que havia generat el Trienni Liberal i el règim absolutista del monarca, va originar un moviment partidari de Carles com a futur rei. La primera guerra Carlina, doncs, es va iniciar amb la mort de Ferran VII el 1833, quan els insurgents carlistes es van aixecar contra els partidaris d'Isabel. Així es va iniciar un conflicte llarg i violent que duraria fins al 1840 i que acabaria amb el triomf isabelí. -
Period: to
Baldomero Espartero
Al 1840 Espartero es va oposar a la Llei d'Ajuntaments amb el que es va enfrontar a la regent Maria Cristina. Aquest conflicte entre la Corona i Espartero va encoratjar a el moviment juntista de signe progressista que va esclatar l'1 de setembre de 1840. Maria Cristina va renunciar la Regència, quedant instal·lat un ministeri-regència, presidit per Espartero. En juny de 1843 Espartero va ser enderrocat del poder i es va haver d’exiliar a Anglaterra. -
Period: to
Joan Prim i Prats
Joan Prim va ser un militar i polític progressista català, molt influent en la política espanyola del segle XIX. Va ser governador militar de Barcelona, capità general de Puerto Rico i president del consell de Ministres entre els anys 1869 i 1870.
De jove es va allistar en els Tiradores de Isabel II. Aquest cos urbà va ser destinat a les muntanyes per combatre els partidaris carlins de la terra. -
Period: to
Isabel II
La seva mare Maria Cristina va fer un pacte amb els liberals per tal de poder assegurar-li la corona, ja que els partidaris de Carles volien a aquest com a rei, el que va provocar les guerres carlines. Es per això que es va construir un estat liberal amb bastants obstacles.
Va ser coronada als tretze anys i el seu regnat es pot dividir en tres parts:
- Dècada moderada (1843-1853)
- Bienni progressista (1854-1856)
- Crisi del sistema isabelí (1856-1868) -
Period: to
Segona guerra Carlista
El 1846, sis anys després de la fi de la primera guerra carlista, Catalunya va ser l'escenari d'un nou conflicte dinàstic: la guerra dels Matiners. En un context de crisi agrària i financera, el malestar de les classes populars va desencadenar una segona insurrecció a favor de Carles VI, fill del pretendent Carles V. Altre cop, al 1849 la revolta va acabar amb derrota carlina. -
Period: to
Crisi del 1867
És coneguda com la crisi final del regnat d’Isabel II. Va començar amb la caiguda del Govern de l'Unió liberal al 1863 i va acabar amb la revolució de 1868.
La profunda crisi econòmica i el govern cada vegada més reaccionari que envoltava la reina van precipitar els esdeveniments de la revolució de 1868. La Batalla del Pont d'Alcolea, d'aquell mateix any, enfrontà els militars amb les tropes realistes que van ser derrotades comportant el final del regnat d'Isabel II i el seu exili. -
Period: to
Antonio Cànovas del Castillo
Després de "La Gloriosa" i la fi de la monarquia borbònica, es va encarregar de preparar la tornada d'Alfons XII com a rei, és a dir, va restaurar la monarquia. Aquesta es basava en l'alternança de poders entre els dos partits. Així va accedir diverses vegades al càrrec de primer president del consell de ministres d'Alfons XII.
És autor de la Constitució de 1876 i va assumir funcions de cap de l'Estat durant la regència de Maria Cristina. -
Period: to
La Gloriosa o la Revolució de 1868
La Revolució de 1868, anomenada la Gloriosa va ser una rebel·lió militar amb elements civils que va tenir lloc al Regne espanyol i que va suposar el destronament i exili de la reina Isabel II i l'inici del període anomenat Sexenni Democràtic. A partir d'aquesta revolució va tenir lloc el primer intent de la seva història d'establir un règim polític democràtic, primer en forma de monarquia parlamentària, i després en forma de república. Tot i així les dues fórmules van acabar fracassant. -
Period: to
Práxedes Mateo Sagasta
Va ser un enginyer de camins i polític espanyol, membre del Partit Liberal, President del consell de Ministres i President del Govern d'Espanya i reconegut orador.
Juntament amb Pedro Calvo Asensio es van centrar en intentar enderrocar al president conservador Narváez. Els dos van ser des de llavors bons amics i companys en el Partit Progressista. -
Period: to
Tercera guerra Carlista
Tot i això, al 1869, aprofitant la proclamació d'un govern progressista i l'exili de la reina Isabel II, el carlisme es va fer fort de nou entre una població que rebutjava els canvis i volia preservar els valors catòlics. -
Period: to
Amadeu I / Primera República
Va ser el règim polític que hi va haver a Espanya des de la seva proclamació per les Corts Generals, l'11 de febrer de 1873, fins al 29 de desembre de 1874, quan el pronunciament del general Martínez Campos va donar inici a la Restauració borbònica. Aquest fet s'emmarca dins del Sexenni Democràtic, que comença amb la Revolució de 1868 i que va donar pas al regnat d'Amadeu I. Aquest però renuncia al 1873 a causa dels problemes del país i la falta de confiança dels polítics en ell. -
Period: to
Alfons XII
Durant el seu petit regnat van succeir tres fets importants:
- Es dóna per conclòs el conflicte entre el carlisme i l'isabelisme. Acaba la tercera guerra carlina i Alfons és reconegut per amplis sectors del carlisme.
- Es va iniciar el conflicte cubà.
- El seu regnat va significar l'inici de la Restauració, de la política bipartidista entre els liberals de Sagasta i el conservador Cánovas i del caciquisme electoral. -
Period: to
El caciquisme
És el sistema polític pel qual una democràcia parlamentària és falsejada per la manipulació electoral exercida per persones influents.
Va ser un fenomen que es va donar a totes les regions d’Espanya, però allà on va assolir més desenvolupament va ser a Andalusia, Galícia i Castella. -
Period: to
El bipartidisme
És el sistema de partits basat en l'existència de dues organitzacions polítiques o, en el cas d’existir-ne més, sistema en el qual només dues acaparen l’atenció de l’elector en l’escena política.
Cánovas del Castillo va introduir aquest sistema de govern basat en l’alternança en el poder dels dos grans partits, el Partit Liberal Conservador i el Partit Liberal Fusionista. El sistema suposava un cert equilibri entre el rei i les corts, la tradició i la modernitat. -
Period: to
Guerra de Cuba
És l'última guerra per la independència dels cubans contra el domini espanyol i és una de les últimes guerres americanes contra el Regne d'Espanya.
La guerra va començar durant la celebració del Carnaval, això va facilitar el moviment i les activitats dels conspiradors, el Partit Revolucionari Cubà. Les revoltes van tenir lloc a diversos llocs però només van triomfar a l'est de l'illa.
Va acabar amb la rendició de les tropes realistes davant l'avanç de l'Armada nord-americana al 1898.