-
753 BCE
Fundació de Roma
La llegenda diu que Ròmul i Rem, havien sigut abandonats al riu i alletats per una lloba posteriorment, van fundar la ciutat de Roma quan van saber el seu origen diví.
Com moltes llegendes, té la seva part de veritat. Roma va ser fundada per les tribus de llatins que vivien prop del Tíber i que fugien dels enemics i s'establiren a Palatí, primer turó que Roma va ocupar. -
Period: 753 BCE to 509 BCE
La Monarquia
A partir de Ròmul el govern de Roma fou monàrquic. En total hi van haver set reis. El rei era designat per les seves virtuts i no per la seva ascendència. Els reis tenien el dret d'auspicium: podien interpretar els designis dels deus en nom de Roma. També disponien del poder anomenat imperium, que els hi atorgava drets militars, judicials i legals. Disponia al rei designar els senadors, que els aconsellaven, però no tenien poder. -
509 BCE
Expulssió darrer rei
Expulció darrer rei, Luci Tarquini el Superb. -
Period: 509 BCE to 27 BCE
La República
En substitució del rei, s'instaurà un sistema més complex representat per:
-2 cònsols, que tenien el mateix poder.
-Un conjunt de magistratures, que feien feines divrses.
-El Senat, òrgan modificat perquè hi ingressessin els plebeus. -
464 BCE
Pleveus s'amotinaren a l'Aventí
Els pleveus s'amotinaren a l'Aventí i començaren a dundar una nova ciutat, rival de Roma. Aquets fet va obligar les classes patricies a concedir-los una nova institució, els tribus de la plebs, que eren elegits anualment com a representats dels plebeus per defenssar els seus interessos. -
445 BCE
Es legalitza casamet entre plebeus i patricis
El plebeus aconseguiren, mitjançant la llei Canuleia, declarar legalment vàlids els matrimonis entre patricis i plebeus, i més endavant, en virtut de les Lleis Licínes Sèxties, es va establir que un dels dos cònsols havia de ser plebeu. -
Period: 343 BCE to 290 BCE
Les Guerres Samnites
Roma va trobar l’oposició de diversos pobles italians que es van unir entre ells. L’any 3387 aC, Roma va aconseguir dissoldre la Lliga Llatina, de la qual formaven part els llatins i els volscos. La confederació dels pobles itàlics del nord (estruscos, unbres i gals) fou derrotada l’any 28 aC, i poc després ho fou la dels pobles del sud. -
281 BCE
Guerra de Tàrent
La colònia grega de Tàrent, situada al sud de la península Itàlica (Magna Grècia), va sol•licitar ajuda a Pirros, rei d’Epir, contra Roma. Tot i que va guanyar força batalles, les campanyes de Pirros no van aturar els romans i el rei se’n va tornar a Grècia. Durant els deu anys següents, Roma va completar la conquesta del sud d’Itàlia i així ca aconseguir imposar el seu poder sobre tota la Península. -
Period: 264 BCE to 241 BCE
La Primera Guerra Púnica
La Primer Guerra Púnica es va circumscriure inicialment a Sicília, però desprès arribà a Hispània, territori que es repartiren els romans i cartaginesos. Va ser sobretot una guerra naval, en la qual els cartaginesos estaven condemnats per Amícal Barca i, després, per Àsdrubal Barca -
250 BCE
Reforma agrària dels germans Grac
Els intents de reforma agrària dels germans Grac a mitjan segle II aC, en virtut dels quals es distribuïa el sòl públic entre els pobles i es repartia blat al poble. Els senadors no van veure amb bons ulls aquestes reformes i tots dos germans van morir assassinats. -
Period: 218 BCE to 202 BCE
La Segona Guerra Púnica
La Segona Guerra Púnica és la més famosa, sobretot per expedició d’Annibal contra Roma creuant els Alps. Aquesta guerra provocà la derrota d’Anníbal a la batalla de Zama, i l’arribada de Gneu Corneli Escipió a Empúries l’any 218 a C. -
Period: 149 BCE to 146 BCE
La Tercera Guerra Púnica
La Tercera Guerra Púnica, que tingué lloc integrament en territori africà, va significar la destrucció completa i definitiva de la ciutat de Cartago a càrrec de Publi Corneli Escipió Emilià. -
91 BCE
L'aixecament dels pobles itàlics i la Guerra Social
L’aixecament dels pobles itàlics per reclamar el dret complet de ciutadania. El tribú Marc Livi Drus havia promès terres als plebeus i la concessió de la ciutadania romana als pobles itàlics. Aquest darrer punt no va der ben vist pels senadors, i l’any 91 aC Drus va ser assassinat. Aleshores, els exèrcits aliats itàlics es van rebel·lar i van iniciar la Guerra Social (91-88 a C). Tot i que aquests pobles foren derrotats, finalment van aconseguir la plena ciutadania romana. -
88 BCE
La Primera Guerra civil
Després de la guerra social es va produir a Roma una guerra civil. La van protagonitzar Màrius i Sul·la, que encapçalaven el partit popular i el senatorial, respectivament. D’aquests dos partits, el segon era més conservador que el primer. Sul·la venç Màrius i instaura una dictadura, Roma viu un període d’anarquia. Per salvar a situació es recorre al primer triumvirat: Pompeu, Cras i Juli Cèsar. -
73 BCE
La revolta d'esclaus d'Espàrtac
La revolta d’esclaus d’Espàrtac. Els esclaus van derrotar diverses vegades els exèrcits romans. Finalment, però, Cras i Pompeu els van sotmetre i Espàrtac va morir. Gran part dels seus homes van ser crucificats al llarg de la via Àpia, als afores de Roma. -
70 BCE
Pompeu i Cras
Pompeu i Cras, dos germans d’anomenada, van obtenir el consolat. Al cap de poc de ser cònsol, Pompeu va emprendre un seguit de campanyes militars a Orient que li van donar una immensa glòria. Amb aquestes conquestes i el vassallatge de la resta dels regnes de la zona, Roma s’assegura el domini directe o indirecte de tot el Mediterràni. L’any 63 aC, mentre Pompeu era a l’Àsia, el senador Catilina va intentar prendre el poder per la força, però la rebel·lió va ser sufocada per Ciceró. -
69 BCE
L'ascens de Juli Cèsar
Mentre tot això passava, s’estava gestant una nova figura: Gai Juli Cèsar, membre d’una de les famílies més importants de Roma. Cèsar va iniciar la carrera militar a l’Àsia Menor i més tard va començar la senatorial. Va ser nomenat qüestor de la Hispània Ulterior. Després tornà a Roma i allí va començar a enfrontar-se amb Pompeu. Més endavant Cèsar va aconseguir nomenaments importants i es va congraciar amb la plebs i amb els aristocràtics, aliant-se amb Cras, que posseïa una gran fortuna. -
59 BCE
El primer Triumvirat
Davant de l’anarquia que s’havia apoderat de Roma, tres grups de pressió van acordar governar plegats i van aconseguir el primer triumvirat. Cadascun d’aquests grups donava suport a un general: El partit dels rics: Cras, l’ordre senatorial: Pompeu i el partit popular: Juli Cèsar
El primer triumvirat establia un repartiment personal del poder, de manera que les províncies de l’Imperi foren repartides entre tots tres: Pompeu: Hispània; Cras: la província de Síria, i Cèsar, les Gàl·lies. -
49 BCE
La Segona Guerra Civil
Després de la mort de Cras tigué lloc una guerra civil entre els partidaris de Cèsar i els partidaris de Pompeu. Cèsar conquerí Roma i tota la península itàlica i Pompeu i una part dels senadors fugiren a Grècia. Cèsar va desistir d’encalçar el seu enemic. Va envair Hispània, va aconseguir la victòria sobre l’exercit pompeià i es va traslladar a Grècia per derrotar Pompeu a la batalla de Farsàlia. Cèsar va aconseguir Egipte amb Cleòpatra i la victòria contra els fills de Pompeu. -
45 BCE
La dictadura de Juli Cèsar
L’any 45 aC Cèsar va aconseguir controlar tot el món romà. Des de la seva situació privilegiada, va introduir un seguit de reformes importants, com ara el calendari julià o l’augment de nombre de senadors. Tanmateix, els partidaris de la República s’alarmaren davant de la concentració de tant poder en una sola persona. -
44 BCE
L'assassinat de Juli Cèsar
Davant el descontentament dels partidaris de la República que creien que Juli Cèsar tenia massa poder, es van aliar per posar fi a la seva vida, cosa que va ocórrer el mes de març de l’any 44aC. Cèsar va ser assassinat davant l’estàtua de Pompeu: li van clavar vint-i-tres punyalades, i entre els executors hi havia Brutus, el seu afillat. -
43 BCE
El segon Triumvirat
La mort de Cèsar va produir un buit al poder que el Senat no aconseguia controlar; van sortir tres aspirants a succeir-lo: Octavi, que era el successor que el mateix cèsar havia previst i dos lloctinents de Cèsar, Marc Antoni i Lèpid. Després d’un any de guerra civil, van formar el segon triumvirat, instituït pel Senat. Però Lèpid va desaparèixer de l’escena i això va despertar novament el desig dels altres dos membres del triumvirat de dominar l’estat. -
31 BCE
La Tercera Guerra Civil
Va esclatar una Tercera Guerra Civil: Octavi amb el suport del Senat, va derrotar Marc Antoni, que tenia l’ajut militar de les tropes de la reina Cleòpatra, la batalla d’Acci. Octavi va entrar triomfador a Roma l’any 29aC. Comença una nova era: l’Imperi. -
Period: 27 BCE to 284
L'Alt Imperi
L’alt imperi comprèn des del nomenament d'Octavi fins que arriba el poder Dioclecià. Octavi August va modificar l’equilibri de poders i va pacificar els conflictes i tensions (pau augusta). La dinastia flàvia està formada per Vespasià, Tit i Domicià, que van ressuscitat la senzilles de la cort i l’autoritat del Senat. La dinastia antonina comprèn Nerva, Trajà, Adrià, Antoní i Marc Aureli, els anomenats “cinc emperadors bons”. Diocecià va controlar la situació de l’anarquia militar. -
Period: 284 to 476
El Baix Imperi
Diocletà va instaurar una forma de govern tetrarquia: Dioclecià es feia càrrec de l'imperi d'Orient Maximià, d'occident. Dioclecià va dur a terme reformes socials, econòmiques i polítiques. Constantí va unificat l'Imperi d'Occident i es va convertir al cristianisme. En morir Constantí els imperis es van dividir definitivament. L'Imperi d'Occident es va arruïnar i l'últim emperador romà d'Occident, Ròmul Augústul va ser deposat del tron per el cap del hèruls.
