-
432 BCE
Partenó d’Atenes - ARQUITECTURA CLÀSSICA
Temple perípter octàstil,amb pronaos,naos i opistòdom i el crepis,format per l’estereòbata (esglaons inferiors) i l’estilòbata (esglaó superior,d’on arrenquen les columnes).
L’alçat és dòric:columna sense base que arrenca d l’estilòbata,capitell amb equí i àbac,arquitrau llis i fris d tríglifs i mètopes,que sostenen la coberta
Fust amb canaletes d’aresta viva
La coberta és a dos vessants i en els costats curts dl temple formen un frontó triangular
És el temple més gran i important de l’Acròpolis -
350 BCE
Hermes amb Dionís infant, de Praxíteles - ESCULTURA CLÀSSICA
Grup escultòric vertical amb un element d suport,en forma d roca coberta per una túnica
Nuesa d les figures
Ideal d la bellesa masculina.Tractament convincent d l’anatomia
Trencament d la llei d la frontalitat d l’escultura arcaica mitjançant el contrapposto
Introducció d la corba praxitel·liana
To naturalista dls cabells i d les robes
Expressivitat en els rostres.Una certa tendresa en aquest cas
Hermes,missatger d Zeus,protegeix l’infant Dionís,el du a Creta perquè les nimfes se’n facin càrrec -
160 BCE
L’altar de Zeus a Pèrgam - HEL-LENISME
En origen constava d’un podi de planta quadrangular de 7m. d’alçada.
Al damunt s’erigia una columnata jònica amb entaulament i coberta plana.
La façana oest tenia forma d’U amb una monumental escalinata al centre.
L’escalinata conduïa a un pati interior.
Les parets exteriors del podi i del pati interior estaven decorades amb un fris continu d’alt relleu.
Només es preserven fragments de la façana i els frisos al museu de Berlín (descobert als anys 30)
Altar per a sacrificis dedicat a Zeus. -
Period: 97 BCE to 97
HEL-LENISME
-
14
August de Prima Porta - ROMÀ IMPERIAL
- L’obra de marbre és una còpia de c.14 dC, sobre un original de bronze de c. 20 aC
- Estàtua exempta, dempeus
- Descalça,vestida amb paludamentum (capa) i cuirassa.
- Talla de marbre
- El cupido sobre un dofí que apareix als peus ajuda a sostenir l’estàtua (al bronze no hi era, ja que no necessitava suport)
- Contrapposto
- Treball de tendència realista al vestit i a la cuirassa
- Trets individuals retratístics al rostre
- Representa l’emperador August
- L’emperador és representat com a militar
-
50
Laocoont i els seus fills, Agesandre i els seus fills - ESCULTURA HEL-LENÍSTICA
Marbre.
Grup escultòric.
Composició en forma piramidal.
Predomini del dinamisme en lloc de la serenitat clàssica del període precedent de l’art grec.
Descoberta l’any 1506 al Palatí de Roma
Utilització de diagonals i escorços per recrear el moviment.
Expressió grandiloqüent de les emocions: extremitats i rostres.
Manifestació del pathos.
Tema literari i al·legòric
Es representa el moment en el qual unes serps monstruoses ataquen el sacerdot Laocoont i els seus fills -
176
Estatua eqüestre de Marc Aureli - ROMÀ IMPERIAL
Bronze.
Obra d’embalum rodó
D’excel·lent factura i gran qualitat, fet q palesa el treball d’un artista (de fet, probablement un equip) altament qualificat
Ignorem el nom d l’autor
Obra pensada per ser vista des de múltiples punts de vista malgrat que potencia la visió frontal
Realisme. Seguint la tradició romana, el rostre és el retrat d l’emperador Marc Aureli, perfectament identificable
Cal destacar els abundants rinxols de la barba i el cabell que contrasten amb les suaus faccions del rostre -
1123
Pintures de l’absis de Sant Climent de Taüll (MNAC) - PINTURA ROMÀNICA
- Fresc sec.
- Predomini del dibuix sobre el color.
- Contorns resseguits.
- Utilització de colors vius.
- Fons monocrom.
- Simetria en la distribució de les figures.
- Tractament de les figures de manera estereotipada: linealitat dels plecs, esquematisme...
- Predomini del hieratisme, la frontalitat, l’antinaturalisme.
- Ús d’una perspectiva jeràrquica.
- Tema:Teofania a partir del text de l’Apocalipsi de st Joan (parusia o Segona vinguda de Crist al món).
-
1434
El matrimoni Arnolfini, de Jan Van Eyck - GÒTIC FLAMENC
Pintura a l’oli sobre fusta de roure.Novetat per a l’època:l’ús de l’oli.
Predomini del dibuix i detallisme mercès a la utilització d pinzells prims
Ús de colors foscos,hi abunden: verd, marró i vermell
Composició simètrica amb els dos protagonistes al centre
Gran atenció a les mans dels dos personatges
Profunditat a través de la construcció de la cambra
Representació realista de la llum filtrada a través de la finestra
Retrat de la riquesa dels protagonistes:robes, mobiliari, estança... -
1485
El Naixement de Venus de Sandro Botticelli - QUATTROCENTO
Pintura sobre al tremp i oli sobre taula
Predomini de la línia sobre el color
Simetria en la distribució del grups i composició cèntrica a partir d’un triangle
Figures dinàmiques, lànguides, aèries, líriques...
Elusió voluntària de la perspectiva lineal
Bellesa ideal, idealisme, en la figura de Venus.
Antinaturalisme intencionat en els colors (apagats i artificials) i en la llum (diàfana i sense contrastos)
Referències a l’antiguitat: contrapposto i nuesa de la figura central -
1511
Escola d’Atenes, de Rafael - RENAIXENTISTA
Pintura al fresc
Predomini del dibuix amb el qual el pintor perfila tots i cadascun dels detalls i les cares dels personatges.
Disposició dels diferents grups de personatges de manera simètrica, deixant un espai central buit, en el qual apareixen els dos protagonistes principals.
Perspectiva lineal.
Composició tancada.
Individualització de personatges i grups.
Marcat dinamisme, aconseguit a través de la captació perfecta dels gestos,les expressions i els moviments de les figures. -
1513
Frescos de la volta de la Capella Sixtina, de Miquel Àngel - CINQUECENTO
Utilització de la línia (dibuix) en l’estudi i la definició de les figures
Preferència per a les figures gegantines.
Interès anatòmic
Influència de l’Antiguitat clàssica a través dels models estatuaris
Volumetria d les figures d caràcter escultòric.
Resolució del volum d les figures a través de gradacions d color
Utilització d colors variats i intensos
Estudi d les expressions humanes amb l’ús d la dita terribilità.
Introducció d paisatges en les escenes religioses per bé q sintètics -
San Carlo alle Quattro Fontane, de Francesco Borromini - ARQUITECTURA BARROCA
Materials constructius:maó i estuc.
Planta de l’església el·líptica en sentit longitudinal respecte l’entrada
Base geomètrica a partir de la combinació de dos triangles, que generen un rombe.
Mur ondulant: seccions còncaves i convexes.
Utilització d’un ordre gegant de columnes a l’interior, distribuït en seccions de quatre
Volta el·líptica amb cassetons geomètrics que s’empetiteixen
Espai diàfan
Tipologia i funció: religiosa i monàstica. Lloc de culte
Església dedicada a st.Carles Borromeu -
“Las meninas” o La família de Felip IV de Diego de Velázquez - BARROC
Oli sobre tela.
Supeditació de la línia al color.
Predomini del clarobscur amb punts de llum localitzats i intencionats (portes,finestres).
Realisme en la representació de l’espai i de les figures.
Ús de la perspectiva lineal i atmosfèrica en la construcció de l’espai.
Escena situada en un interior domèstic.
Composició oberta.
Moviment congelat en els gestos i les figures.
Els reis han entrat a la sala on Velázquez estava pintant i també hi era la infanta Margarita i el seu seguici privat -
La Llibertat guiant el poble, d’Eugène Delacroix - ROMANTICISME
- Pintura a l’oli sobre tela. Gran format.
- Subdivisió d l’escena en un primer pla,format pel grup central de personatges,i un segon pla,obert i infinit
- Composició piramidal
- Dinamisme a través d pronunciades diagonals compositives
- Gesticulació expressiva per mitjà del gest obert de braços i cames.
- Predomini dl color sobre la línia
- Pinzellada esbossada
- Llum artificial,focal,clarobscur
- Realisme en la indumentària i el paisatge
- Voluntat d fer partícip l’espectador en l’escena
-
Enterrament a Ornans, de Gustave Courbet - REALISME PICTÒRIC
Oli sobre tela
Llenç de grans dimensions i de composició tancada amb tots els grups de persones en relació amb el centre del quadre.
Composició bastant estàtica, gairebé sense acció.
Courbet mostra l'escena sense cap tipus d'idealització.
La majoria dels personatges es troben a la mateixa altura, disposats horitzontalment a manera de fris, sense cap
mena de jerarquia espacial. L'únic element que s'eleva sobre la resta és la creu que trenca la uniformitat del paisatge del fons. -
Déjeuner sur l’herbe, d'Édouard Manet - REALISME/IMPRESSIONISME (INICIS)
Pintura a l’oli.
Figures planes, però detallades.
Pinzellada esbossada o solta.
Reproducció d’una llum natural.
Composició dividida en tres plans horitzontals.
Agrupació de les figures centrals a partir d’un triangle, composició tancada.
El protagonisme compositiu en la figura de la dona.
Rebuig a la construcció de la profunditat geomètrica.
Espai construït a partir del color.
Escena pretesament costumista, inspirada en els hàbits de la classe mitjana parisenca.
Retrats de membres del seu entorn -
Sol ixent. Impressió, de Claude Monet - IMPRESSIONISME
Oli sobre llenç
Format petit
Absència de l’ús de la perspectiva lineal o artificial
Enquadrament aparentment casual
Predomini del color sobre la línia
Aplicació de pinzellades curtes i ràpides
Descomposició del color a partir de les pinzellades
Predomini del color blau i carbassa
Reproducció dels contrastos lumínics de la natura
Aplicació d color també a les ombres
Voluntat d captar el vapor a l’atmosfera
Indefinició dels contorns
A l'aire lliure (plain aire)
La impressió d’un paisatge portuari -
El pensador, d’Auguste Rodin - IMPRESSIONISME/REALISME
Bronze amb la tècnica de la fosa
Embalum rodó
Multifacialitat
Figuració realista amb una forta expressivitat
Modelatge amb els dits,q fa la impressió d’imprecisió o inacabat
Representació d les emocions.Subjectivitat
Representa el poeta Dante.Referència a la Divina Comèdia.Ara s'ha convertit en un personatge anònim immers en les seves preocupacions
L’obra havia d rematar l’anomenada Porta de l’Infern però finalment va ser una obra autònoma
Funció:Crear una gran porta pel Museu d’Arts Decoratives -
Nit estel-lada de Vincent van Gogh - IMPRESSIONISME
Oli sobre tela.Pinzellada ampla,empastada, gruixuda, vigorosa
Composició oberta.En els dos terços superiors de l’obra es representa el cel amb formes circulars, ondulants i espirals, que representen els estels i la lluna.
El terç inferior correspon a la terra: un poble petit de formes esquemàtiques davant de muntanyes.Un xiprer,retallat en primer pla, i el campanar uneixen els dos entorns.
Domini dels colors obscurs (del blau, principalment). El color no es correspon amb la realitat. -
Composició IV, de Vassili Kandinsky - ABSTRACCIÓ
Oli sobre tela.
La tela manté encara elements q remeten,per les seves formes,a objectes de la natura
A l'esquerra,dos genets semblen estar lluitant sobre l’arc d Snt Martí,mentre al centre allò q sembla un castell corona una muntanya blava,davant la qual tres cavallers subjecten dues llances molt llargues
La composició s’estructura en dues meitats ben diferenciades.A l’esquerra dominen els plans irregulars i les línies inacabades superposades,a la dreta les figures mostren un acabat més definit -
Casa Milà, o la Pedrera, d’Antoni Gaudí - MODERNISME
Edifici d’habitatges format a partir d la suma d dos solars.
Planta baixa,cinc pisos i golfes
Predomini d la corba
La façana exterior és asimètrica,revestida d pedra
Les baranes d ferro colat potencien la plasticitat d l’edifici
Al terrat les torres de ventilació i xemeneies, revestides d trencadís ceràmic
Cada pis és d planta lliure sobre pilars
Les golfes presenten una coberta amb arcs parabòlics d maó, q tenen diferents alçàries
Els dos patis,asimètrics, faciliten la il·luminació i ventilació -
Formes úniques de continuïtat en l’espai, Boccioni. FUTURISME
- Escultura exempta
- Bronze (original).
- Fosa.
- Superfície brillant i polida.
- Una figura antropomòrfica avançant.
- El cos d’un home en acció.
- Predomini de la línia diagonal i composició centrífuga.
- Absència de realisme anatòmic.
- Concepció amb formes geomètriques i anguloses.
- Dinamisme.
- Projecció de la musculatura en moviment en un mateix pla.
- Superposició de volums.
- Simultaneïtat en el temps, com si fos una seqüència fílmica.
- El cos d’un home en acció.
-
La persistència de la memòria de salvador Dalí - SURREALISME
La extraordinària meticulositat del dibuix recolza el sentit irreal del llenç
Els objectes estan representats amb exactitud i detallisme però les seves dimensions no són reals i estan deformats.
La llum també juga un paper important. És nítida i brillant,q projecta ombres allargades i configura un ambient crepuscular
El quadre està dividit en dues parts no simètriques
El color és ric i variat,ple de brillantor
La composició amb una clara diagonal ascendent d’esquerra a dreta del quadre -
Casa Kaufmann (Casa de la cascada), Frank Lloyd Wright - ARQUITECTURA FUNCIONALISTA ORGANICISTA
Materials emprats: formigó armat, pedra, vidre i alumini.
Planta asimètrica.
Habitatge dividit en tres plantes irregulars.
Construcció sobre pilars de formigó.
Els plans horitzontals, acabats amb terrasses,s’entrecreuen amb els plans verticals,de pedra local.
Predomini de l’horitzontalitat per damunt de la verticalitat.
Planta lliure.
L’edifici s'adapta a les condicions de l’indret i s’integra a la naturalesa -
Composició núm. 1 de Jackson Pollock - EXPRESSIONISME ABSTRACTE/ACTION PAINTING
Pintura a l’oli i acrílica sobre llenç
Llenç de grans dimensions
Sensació d’horror vacui (all-over-painting).
Dinamisme i gestualitat a través de les línies.
Absència de figuració.
Ús majoritari de colors primaris: groc, blau i vermell, i blanc i negre.
Regalim i degoteig aleatoris de la pintura sobre el llenç (dripping).
Intervenció de l’atzar, de la improvisació en el resultat.
Expressió d’una pulsió vital, caos.
Expressió de l’alliberament espiritual a través de la creació.Llibertat creativa -
El marxisme sanarà els malalts, de Frida Kahlo - SURREALISME
Colors d tons intensos, vius i contrastats, i no hi falten mai els tres més habituals: vermell, verd i blanc
L’ús del color està totalment supeditat al tema de l’obra:El vermell i altres tonalitats fosques se situen a la dreta de la tela i simbolitzen la idea de destrucció.Per contra,el blau, el groc i els marrons,tonalitats totes més clares, omplen la superfície esquerra,i simbolitzen el món en pau i tenen una vinculació positiva amb la causa marxista
Es pot considerar la síntesi del seu art