-
Tractat de Fontainebleau
El tractat de Fontainebleau, va ser un pacte signat entre Espanya i França el 27 d’octubre de 1807 pel qual era establerta la partició de Portugal, únic aliat de la Gran Bretanya a Europa, entre les forces espanyoles i les franceses. El tractat motivà la concentració de tropes franceses a Espanya, fet que donà lloc a la guerra contra Napoleó. -
La Guerra del Francès
La Guerra del Francès, va ser un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que va comença el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que va finalitzar el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder. Va ser més aviat un enfrontament de guerra de guerrilles -
Corts de Cadis
Les corts de Cadis és l'assemblea constituent inaugurada a San Fernando el 24 de setembre de 1810 i posteriorment traslladada a Cadis fins a 1814 durant la Guerra del Francès. Aquestes juntes tenien com a objectiu defensar-se de la invasió francesa i omplir el buit de poder ja que no es reconeixia la figura de Josep I, Pepe Botella. Estaven formades per militars, representants de l'alt clergat, funcionaris i professors, tots ells conservadors. -
Constitució de Cadis
La Constitució de 1812 o també coneguda com aConstitució de Cadis, va ser la norma fonamental de la Monarquia espanyola redactada per les Corts de Cadis a l'any 1812 reunides a Cadis, sota l'assetjament dels francesos. Va ser de caràcter liberal. La constitució establia la sobirania en la Nació, la monarquia constitucional, la separació de poders i van poder començar a votar tots els homes que complissin els requisits legals i no només la gent de molt poder. -
Pragmàtica sanció
Ferran VII va fer la pragmàtica sanció en el 1830, ja que va anul·lar la llei sàlica per tal de que la Isabel pogués regnar i no que ho fés el seu germà Carles. -
Isabel II
Isabel II, filla de Ferran VII. Va regnar Espanya entre 1833 i 1868. Durant la minoria d'edat d'Isabel, la seva mare i el general Baldomero van exercir de regents.
Va ser destronada en la Revolució de 1868. la seva manera da governar va ser canviada a la del seu pare ja que va fer que España passés a ser liberal de manera moderada i no absolutista, encara que no tothom n'estava d'acord, i per això es va tenir que exiliar a l'any 1868 i això va provocar una república a Espanya. -
Guerres Carlines
Les Guerres Carlines van ser tres guerres que van tenir lloc a Espanya com a expressió militar del moviment polític carlí i que al llarg del segle XIX van sostendre els carlistes, que eren absolutistes i partidaris de Carles Maria Isidre de Borbó i els seus descendents, i els liberals, partidaris d'Isabel II d'Espanya. -
Desamortització de Mendizábal
La desamortització de Mendizábal va ser ha sigut una de les desamortitzacions liberals més importants de la història. Una desamortització consisteix en posar al mercat, amb una subasta pública. Eren bens que no es podien vendre, hipotecar ni cedir i que eren del poder de las anomenades: mans mortes, és a dir de l'església catòlica, que els havien acumulat com habituals beneficiaris de donacions i testaments. -
Espartero
Espartero va ser un militar i polític espanyol i va ser regent del regne de 1840 a 1843 durant la minoria d'edat de Isabel II. Durant la seva regència, a causa de la crisi de la indústria cotonera, va haver-hi un aixecament popular a la ciutat de Barcelona al novembre de 1842. Espartero va resoldre la situació amb un bombardeig sobre la ciutat i afirmant que per al bé d'Espanya era convenient bombardejar Barcelona almenys un cop cada 50 anys. -
Joan Prim i Prats
Joan Prim i Prats, va ser comte de Reus, marquès dels Castillejos i vescomte del Bruch i president del consell de ministres. Era un militar i polític progressista català, molt influent en la política espanyola del segle XIX. Es va proclamar President del Consell de Ministres a finals de l'any 1869. Va tenir un paper important en les campanyes del Marroc i Mèxic dirigint les forces que van lluitar a la campanya de Mèxic. -
Sagasta
Mateo Sagasta era un polític espanyol, membre del Partit Liberal. Es va proclamar President del Consell de Ministres l'any 1871 i va ser President del govern d'Espanya en fins a 7 cops desde el 1874 fins al 1902 se'l coneix perquè era el que exercia aquest càrrec quan Espanya va perdre Cuba i Filipines. Va participar com a progressista a la revolució del 1854. Juntament amb Cánoves van establir el pacte d’El Pardo a l'any 1855 on va ser acordada la substitució del govern conservador pel liberal. -
La primera república
La Primera República Espanyola va ser el règim polític que hi va haver a Espanya des de la seva proclamació per les Corts Generals, l'11 de febrer de 1873, fins al 29 de desembre de 1874, quan el pronunciament del general Martínez-Campos va donar pas a la Restauració borbònica. Hi ha dues etapes: la parlamentària que va finalitzar el 3 de gener de 1874, quan les forces del general Pavía van desfer les corts, i la presidencialista, en què es va fer càrrec del poder executiu el general Serrano. -
Cánovas
Antonio Cánovas va ser un polític i historiador espanyol. Va ser president del Consell de Ministres en repetides ocasions entre el 1874 i el 1897. Va ser el que va dirigir la campanya per a la restauració de la monarquia borbònica d’Alfons XII. És autor de la Constitució de 1876 i va assumir funcions de cap d'Estat durant la regència de Maria Cristina, dona d'Alfons XII i reina consort d'Espanya desde el 1879 fins al 1885. -
Alfons XII
Alfons XII va regnar des de l'any 1874 fins el 1885. A causa de la revolució liberal del 1868 va haver de fugir a França amb la resta de la família reial. En el 1870 va rebre els drets a la corona gràcies a la renúncia d’Isabel II. El seu retorn a Espanya va provocar el final de la República gràcies el cop d'estat de Pavía en el any 1874 i va donar pas a la restauració monàrquica. -
Constitució del 1876
La Constitució Espanyola de 1876 va ser portada a terme per Cánovas, un cop aconseguida la restauració borbònica.
Proclamava la sobirania conjunta del rei i de les Corts Generals i instaurava una monarquia constitucional amb importants atribucions a la Corona i un Estat molt centralitzat. Tot i que va ser suspesa per Primo de Rivera, que en va intentar fer-ne una de nova sense èxit, va estar vigent fins a la Constitució Espanyola de 1931.
