Emocions

  • Impressió, el sol naixent Claude Monet

    Impressió, el sol naixent Claude Monet
    Impressió, sol naixent, o Impressió, sol ixent (en francès Impression, soleil levant) és una pintura a l'oli realitzada per Claude Monet el 1872 i que actualment s'exposa al Museu Marmottan Monet de París.
  • El llac dels cignes Straus

    El llac dels cignes Straus
    El llac dels cignes és el primer dels tres ballets que va escriure el compositor rus Piotr Ilitx Txaikovski, a petició de l'Òpera de Moscou. Originàriament es va estrenar al Teatre Bolxoi de Moscou el 1877. En aquell moment no va ser gaire acceptat, però el 1895 es va reestrenar amb una nova coreografia, aquesta vegada de Màrius Petipà, que va assolir un gran èxit al Teatre Mariïnski de Sant Petersburg.
  • El crit de Munch

    El tema de l'obra gira entorn una persona en primer que llança un crit d'angoixa. El crit sembla que s'encomana a tot el que rodeja el protagonista: fa de la natura la caixa de ressonància de les pròpies sensacions.
  • Prélude à l’après-midi d’un faune Debussy

    Prélude à l’après-midi d’un faune Debussy
    És una il·lustració molt lliure d’un poema de Mallarmé. No és un resum del poema, sinó una successió d’escenes pictòriques.
    En aquesta obra s’hi troben moltes de les característiques de la
    música impressionista:
    - Utilitza una instrumentació extremadament refinada.
    - Descriu imatges amb jocs cromàtics i combinacions
    tímbriques orquestrals.
  • El tsar Saltant RImsky Korsakov

    El tsar Saltant RImsky Korsakov
    EL conte del tsar Saltan és una òpera en un pròleg i quatre actes de Nikolai Rimski-Kórsakov, amb llibret de Vladímir Belski, basat en el conte d'Aleksandr Puixkin.
  • Película de Romeu i Julietta

    Película de Romeu i Julietta
    La pel·lícula es va estrenar a l'Exposició Universal de París (1889) utilitzant un dels primers sistemes de pel·lícula de so sincronitzats. El so va ser gravat primer usant un Lioretografo sobre un cilindre de cel·lofana, i els actors van filmar playbacks per a la gravació mentre es reproduïa la pel·lícula. Finalment, a la sala el so es reprodueix i el projeccionista altera la velocitat del projector a maneta per tractar d'igualar la reproducció.
  • Rakhmàninov 2n piano concerto

    Rakhmàninov 2n piano concerto
    És una obra en la època romantica de la música, escrita per Serguei, per a molts és una de les millors obres escrites per el piano i més boniques.
  • 5 de Mahler

    5 de Mahler
    La Simfonia número 5, en do sostingut menor, de Gustav Mahler, composta entre 1901 i 1902, és una de les seves obres més conegudes i més executades arreu del món. Està estructurada en tres parts amb cinc moviments (la primera part: dos primers moviments, segona part: tercer moviment i tercera part: dos últims moviments). La seva durada en una interpretació típica és d'uns 75 minuts.
  • El cavaller Blau Kandinsky

    El cavaller Blau Kandinsky
    l'obra representa un cavaller que, vestit de blau està muntat sobre el seu cavall blanc, cavalcant veloç sota un turó verd daurat. Aquest turó és delimitat per una delicada línia corba que declina de dreta a esquerra sobre la qual hi ha uns àlbers de fulla groguenca, un clar signe del fet que ens trobem en plena tardor.
  • Concert per violi de Sibelius

    Concert per violi de Sibelius
    El Concert per a violí en re menor, op. 47, és una obra composta per Jean Sibelius el 1903. Va ser l'únic concert per a un instrument que va escriure el compositor. És una obra de gran complexitat tècnica en què el compositor demostra el domini del seu instrument de capçalera. El concert, emmarcat dins el Romanticisme nòrdic, és un dels cavalls de batalla de qualsevol violinista solista.
  • El pon de wterloo Monet

    El pon de wterloo Monet
    El Pont de Waterloo és un quadre de Claude Monet que es troba en el Museu Ermitage de Sant Petersburg. Creat el 1903, representa el pont de Waterloo de Londres en un dia de tanta boira que el Tàmesi es fon amb el cel ple de fum per les xemeneies altes i el pont és a penes visible. Monet, que va fer diverses visites a Londres en el canvi de segle, pinta aquesta pintura, igual que desenes d'altres a Londres, al seu retorn, en el seu estudi.
  • Casa navàs Antoni LLuis Domenèch

    Casa navàs Antoni LLuis Domenèch
    La Casa Navàs és un dels més importants edificis modernistes de la ciutat de Reus, que fou projectat per l'arquitecte barceloní Lluís Domènech i Montaner. Va ser construït entre el 1901 i 1908 per encàrrec del reusenc Joaquim Navàs Padró. En aquest edifici, varen participar els millors artesans de l'època i col·laboradors habituals de Domènech i Muntaner com Gaspar Homar, Alfons Juyol, Antoni Rigalt o Lluís Bru.
  • Ma mere l'oye Ravel

    Ma mere l'oye Ravel
    Ma mère l'Oye, Cinq pièces enfantines (La meva mare, l'Oca: cinc quadrets d'infants) és una obra musical del compositor francès Maurice Ravel. L'obra original fou escrita per a piano a quatre mans (1908-1910). Posteriorment el mateix compositor l'arranjà per a orquestra simfònica (1911) i posteriorment es transformà en ballet (1912)
  • La pedrera

    La pedrera
    La Casa Milà, també coneguda com «La Pedrera», és un edifici modernista que es troba al Passeig de Gràcia de Barcelona, a la cantonada amb el carrer de Provença. Va ser la darrera obra civil dissenyada per Antoni Gaudí i fou construïda entre l'any 1906 i el 1912.
  • Desena de Xostakóvitx

    Desena de Xostakóvitx
    La Simfonia número 10 en mi menor (op. 93) fou composta per Dmitri Xostakóvitx i estrenada per l'Orquestra Filharmònica de Leningrad sota la direcció de Yevgeni Mravinski el 17 de desembre del 1953. No se sap del cert quan va ser composta: segons les cartes del compositor, l'obra va ser escrita entre juliol i octubre de 1953, però Tatiana Nikolayeva afirmà que fou acabada el 1951.
  • El parc Guell Gaudi

    El parc Guell Gaudi
    El Park Güell[1] és un gran jardí amb elements arquitectònics situat a la part alta de Barcelona, al vessant del turó del Carmel que mira al mar, no gaire lluny del Tibidabo. Va ser dissenyat per l'arquitecte Antoni Gaudí, màxim exponent del modernisme català, construït entre els anys 1900 i 1914 i inaugurat com a parc públic el 1926.