Jocs olímpics

Eix cronològic olimpíades

  • Atenes (Grècia)

    Només hi deixaven participar homes.
  • París (França)

    Per primer cop hi participen dones.
  • Saint Louis (Estats Units)

    Al principi s'havien de celebrar a la ciutat de Chicago, però l'Exposició Universal no va acceptar un altre esdeveniment internacional durant les mateixes dates. La ciutat de Saint Louis va pressionar amb l'amenaça d'unes competicions esportives paral·leles.
  • Londres (Anglaterra)

    Aquests Jocs havien de disputar-se originàriament a Roma, però mentre les autoritats italianes estaven preparant els Jocs, es va produir l'erupció del Vesuvi, que va devastar la ciutat de Nàpols. Molts fons econòmics van haver de ser dirigits a la reconstrucció de Nàpols, i la seu de la nova Olimpíada va haver de ser canviada.
  • Estocolm (Suècia)

    Es va començar a pensar que el propòsit inicial dels Jocs, la unió i l'amistat, s'anaven perdent per deixar pas a la discòrdia.
  • Berlin ( imperi Alemany )

    Per a la realització de les proves tradicionals d'atletisme es planificà la construcció de l'Estadi Olímpic de Berlín, recinte que finalment s'edificà per a la celebració dels Jocs Olímpics de 1936 realitzats en aquesta ciutat.
  • Anvers (Belgica)

    Hi van participar 2.626 atletes, entre ells 65 dones, de 29 comitès diferents que van competir en 154 proves de 22 esports olímpics diferents.
  • Paris (França)

    Hi van participar 2.626 atletes, entre ells 65 dones, de 29 comitès diferents que van competir en 154 proves de 22 esports olímpics diferents.
  • Amsterdam (Països Baixos)

    Hi van participar 2.883 atletes, entre ells 277 dones, en representació de 46 Comitès Olímpics Nacionals que van competir en 109 proves de 15 esports olímpics diferents.
  • Los Angeles, Califòrnia (Estats Units)

    Hi van participar 37 comitès nacionals i 13.28 atletes, entre ells 126 dones.
  • Berlin ( Alemany )

    La ciutat de Berlín (República de Weimar) va ser seleccionada com a seu olímpica el 26 de maig de 1931 en la 29a Sessió del Comitè Olímpic Internacional reunida a la ciutat de Barcelona (Segona República Espanyola), desbacant la mateixa ciutat de Barcelona, més d'un any abans de l'arribada de Hitler al poder. Cal ressaltar la primera intenció de boicot als jocs per part de l'equip dels Estats Units, però finalment van optar per participar-hi.
  • Tòquio (Japó)

    Tòquio fou reemplaçada per la ciutat de Hèlsinki (Finlàndia), passant a realitzar-se els Jocs entre els dies 20 de juliol i 4 d'agost de 1940. L'esclat de la Segona Guerra Mundial finalment comportà la suspensió dels Jocs d'aquell any.
  • Londres (Regne Unit)

    A consequencia de la segona guerra mundial van ser cancelats.
  • Londres (Regne Unit)

    Aquests foren els primers Jocs Olímpics celebrats des de 1936 a Berlín i després de la Segona Guerra Mundial.
  • Hèlsinki (Finlàndia)

    En aquests Jocs hi van participar 4.955 esportistes (4.436 homes i 519 dones) de 69 comitès nacionals competint en 17 esports i 149 especialitats.
  • Melbourne (Austràlia)

    La competició eqüestre no es portà a terme en aquell país a causa de les regles de quarantena, traslladant-se a Estocolm (Suècia). Els actes desenvolupats en aquella ciutat foren inaugurats per Gustau VI Adolf de Suècia i es realitzaren entre els dies 11 i 17 de juny de 1956.
  • Roma (Italia)

    La ciutat de Roma havia estat escollida per a la realització dels Jocs Olímpics d'estiu de 1908, l'erupció, però, del Vesuvi el 7 d'abril de 1906 i la posterior devastació de Nàpols comportà que els diners destinats a l'organització dels Jocs es destinessin a la reconstrucció de la ciutat napolitana i a l'adjuda humanitària dels damnificats. Davant aquesta situació la ciutat de Londres (Regne Unit) fou finalment la seu escollida per a la realització dels Jocs Olímpics de 1908.
  • Tòquio (Japó)

    En aquests Jocs hi van participar 5.151 esportistes (4.473 homes i 678 dones) de 93 comitès nacionals competint en 19 esports i 163 especialitats.Aquests foren els primers Jocs realitzats a Àsia, i els primers en els quals s'exclogué Sud-àfrica a causa de l'aplicació del règim de l'apartheid.
  • Mèxic (Mèxic)

    En aquests Jocs hi van participar 5.530 esportistes (4.750 homes i 780 dones) de 112 comitès nacionals competint en 20 esports i 172 especialitats.Aquesta fou la primera vegada que unes olimpíades se celebraren a l'Amèrica Llatina.
  • Munic (República Federal d'Alemanya)

    Els Jocs Olímpics de Munic de 1972 van ser els segons Jocs Olímpics d'estiu que se celebraren a Alemanya, després dels Jocs Olímpics d'estiu de 1936 realitzats a la ciutat de Berlín durant el Tercer Reich. Els Jocs Olímpics de Munic serviren per presentar una nova, democràtica i optimista Alemanya als ulls del món, com ho demostra el seu lema oficial, "Els jocs feliços".L'emblema dels Jocs va ser un logotip en el qual apareixia un sol blau, el "sol brillant".
  • Mont-real (Canadà)

    El Jocs de Mont-real es recorden com un dels més problemàtics de tota la història, en mig de la crisi del moviment olímpic al llarg dels anys 70 i 80. Aquesta va ser la primera edició amb un boicot massiu per part d'alguns dels membres del COI. El motiu va ser una gira dels All Blacks per Sud-àfrica. L'estat africà era sancionat pel COI a no participar en els Jocs Olímpics per la política de l'apartheid.
  • Moscou (en aquell moment capital de la Unió Soviètica)

    Per segona edició consecutiva, va haver un boicot per part d'alguns comitès olímpics nacionals del COI. Però aquest resultà molt més nombrós i significatiu que no el de Mont-real. Amb el pretext de la Guerra afgano-soviètica, els Estats Units es va negar a deixar participar els seus esportistes, protesta que varen recolzar altres 58 comitès nacionals del seu bàndol en la Guerra freda.
  • Los Angeles (Estats Units d'Amèrica)

    Com a resposta al boicot polític realitzat als Jocs Olímpics d'estiu de 1980 realitzats a Moscou (Unió Soviètica) per part de les principals potències occidentals, en aquesta edició les potències comunistes com la Unió Soviètica, la República Democràtica d'Alemanya, Polònia, Bulgària o Cuba es van abstenir de particiar-hi. De fet, en els Jocs Olímpics de Mont-real 1976 els països que ara protagonitzaven el boicot havien guanyat el 58% del total de medalles d'or.
  • Seül (Corea del Sud)

    Hi participaren 8.465 atletes (6.279 homes i 2.186 dones) de 159 comitès nacionals, que competiren en 29 esports i 237 especialitats.
    Aquests foren els segons Jocs Olímpics d'estiu realitzats al continent asiàtic després dels Jocs Olímpics d'estiu de 1964 celebrats a Tòquio (Japó).Per a la realització dels Jocs el Comitè Organitzador comptà amb l'ajuda de 27.221 voluntaris.
  • Barcelona

    La cerimònia inaugural va tenir lloc al remodelat Estadi Olímpic de Montjuïc (al qual posteriorment se li va donar el nom de Lluís Companys), que tot i que va ésser inaugurat en ocasió de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929, fou renovat completament per tal d'acollir els Jocs Olímpics de Barcelona'92 i només se'n va conservar la façana.Els Jocs Olímpics de 1992 varen suposar una transformació profunda de la ciutat de Barcelona i de la societat catalana.
  • Atlanta (Estats Units d'Amèrica)

    Aquest fou la tercera ciutat estatunidenca seu d'uns Jocs Olímpics d'estiu després de Saint Louis (1904) i Los Angeles (1932 i 1984).En complir-se el 1996 el centenari dels Jocs de la I Olimpíada Moderna, Atenes partia com a favorita per tornar a ser seu en aquesta efemèride.
  • Sydney (Austràlia)

    No res va fallar en una organització perfecta: les formidables instal·lacions esportives, l'allotjament, la seguretat o les comunicacions excel·lents (es va construir l'Aeroport Internacional de Sydney). A més a més, l'ecologisme va impregnar cada racó del Parc Olímpic de Sydney: un antic abocador que funcionava en gran part amb energies renovables.
  • Atenes (Grècia)

    Hi participaren 10.625 atletes(6.296 homes i 4.329 dones)de 201 comitès nacionals,que competiren en 28 esports i 301 especialitats.
    L'epicentre de l'esdeveniment va ser l'Estadi Olímpic d'Atenes, també conegut com l'Estadi Spirídon Luís en honor al primer campió de marató.Era la segona vegada que els Jocs eren a la capital grega, després de la primera edició el 1896.El simbolisme de la Grècia clàssica va ser molt destacat.
  • Pequín

    El futbol es disputà a Qinhuangdao, Tianjin, Shenyang i Xangai, les regates de vela al port de Qingdao i les proves d'hípica a Hong Kong.
  • Londres (Anglaterra)

    Tot i que la cerimònia inaugural, que marca el tret de sortida dels Jocs, fou el 27 de juliol, algunes competicions com la fase de grups de futbol femení i masculí, començaren el 25 i 26 de juliol respectivament.[3] Concretament, el primer esdeveniment esportiu fou un partit de futbol femení entre Gran Bretanya i Nova Zelanda.[4] Més de 10.000 atletes representant 204 comitès olímpics nacionals van participar en els jocs.
  • Rio de Janeiro

    Hi van participar més d'11.000 atletes provinents de 205 Comitès Olímpics Nacionals, inclosos els debutants Kosovo, Sudan del Sud i l'Equip Olímpic de Refugiats.[1][2] Amb 306 lots de medalles, als jocs s'hi van celebrar 28 esports olímpics, incloent el rugbi a 7 i el golf, que van ser afegits al programa olímpic el 2009.