-
400 BCE
Demòcrit i els Filòsofs Grecs.
Creat per Demòcrit i Leucipo el model demòcrit es basa en la teoria de que els atoms eren: homogens, eterns, indivisibles, invisibles e incomprensibles, es carateritzaven principalment per les seves formes i tamany.
Aquesta teoria explicava suportava que tot l'univers estava conformat per conjunt d'atoms que xocaven entre ells per donar forma als seus cossos, en el mateix model es dona la necessitat dde la unió entre si mateixos. -
Model Dalton
Creat per John Dalton.
Aquest model es basava en els principis següents
·Els atoms son indivisibles e indestuctibles
· Tota la materia formada per atoms.
·Els atom dels diferents varien en masa i porpietats
·Els compostos estan formats per una combinaciío de dos o més tipus diferebts de atoms
·Una reacció quimica es una reorganització de atoms.
El model de John Dalton defensava la Llei de proporcions múltiples.
Dalton va respaldar les seves afirmacions amb una gran quantitat de experiments. -
Model JJ.Thompson
Va ser creat per Sir Joseph John Thomson al any 1897. El model es basava en les següents caracteristiques:
· Un atom s'asemeja con materia de carga postiva.
· La carrega psotiva i negativa es igual en magnitud per consequent un atom no té carrega en el seu conjunt i es electrinicament neutre. ·Per tenir atoms con carga neutre, els electrons deberiien estar inmersos en una substancia en carrega positiva. -
Rutherford i l’Experiment de la làmina d’or P1
Rutherford, seguint la recerca de Thomson, va aconseguir, com un dels experiments més importants a la seva vida, corroborar el model atòmic, del que era el seu tutor.
Aquest experiment es va certificar l’any 1911. Aquest consistia en bombardejar una finíssima làmina d’or amb partícules alfa (nuclis d’heli). La refracció que feien les partícules es podia veure reflectida a una pantalla fluorescent, que envoltava tota la làmina d’or. Si Thomson tenia raó. -
Rutherford i l’Experiment de la làmina d’or P2
les partícules haurien d’haver sortit, totes, en línia recta, però, malgrat que una bona part sí que ho feien així, una petita part sortien, desviant la seva trajectòria i, fins i tot, algunes rebotaven.
Per això es va haver de rebutjar el model de Thomson. I, Rutherford, va certificar un de nou on, l’àtom tenia nucli (petit i format per partícules positives) i escorça (formada per electrons en moviment). -
Rutherford i l’Experiment de la làmina d’or P3
Hi ha les mateixes quantitats de partícules positives que negatives (neutre) i entre el nucli i l’escorça, només hi ha el buit.
L’any 1919 es va descobrir la partícula positiva, el protó. -
Bohr i el model planetari
A partir de la teoria de Rutherford i la teoria quàntica de Planck, Bohr va veure que allò no era possible, creant un nou model, el model planetari on:
L’àtom consta d’un nucli de càrrega positiva, que ocupa la major part de la massa total de l’àtom.
Els electrons, giren al voltants d’òrbites. Cada òrbita correspon a un nivell energètic concret i contabilitzat. Es coneixen com nivells quàntics principals (n=1,2,3…) -
Bohr i el model planetari P2
Un electró no pot tenir una energia qualsevol, només els valors quantitzats.
Quan un electró passa a un nivell superior del seu, absorbeix una quantitat d’energia exacta, on es pot veure a l’espectre. Quan passa a una inferior, emet una quantitat d’energia exacta, on es pot veure a l’espectre. -
Model Mecanicoquàntic de Schrödinger P1
L’any 1925, Heisenberg va establir el Principi d’Incertesa, que com diu el seu nom, no es pot saber amb precisió, les variants posició i quantitat de moviment d’una partícula.
Aquest model observaba les partícules subatòmiques, com els electrons. Com tenen una posició fixa, gràcies al seu moviment, no es poden tractar com a corpuscles. -
Model Mecanicoquàntic de Schrödinger P2
A partir del Principi d’Incertesa de Heisenberg, es va passar d’anomenar òrbita a orbital, gràcies a la seva incalculable posició exacta.
Un orbital, és la zona on és més probable trobar un electró.
Els diferents orbitals (s,p,d i f) tenen diferents formes.