Edat Mitjana a Catalunya

Grup Atles

Period: 1 CE to Jan 31, 2017

Ares López
Alexandre Meler
Joan Zambrana
Maria Azcona

Edat MItjana

Period: 476 to Oct 12, 1492

Com es va formar la Marca Hipànica

Oct 10, 732

Després de la batalla de Poitiers (732) els francs van guanyar fent que els musulmans se retiressin de la frontera deixant enrrere territoris que i vivia gent. Els franc van ocupar aquell territori i van col·locar comptes per defensar la frontera.

Guifré I

Jan 31, 840

Va ser el dotzè i ultim comte de Barcelona nomenat pels reis francs, i el primer a donar en herència els seus dominis territorials, així la dinastia comtal de Barcelona, tot i mantenir el jurament de fidelitat als reis de França. Com a fundador de la dinastia comtal de Barcelona, ja des de l'edat mitjana els antics reis d'Aragó i comtes de Barcelona van glorificar-ne i exaltar-ne la memòria, i el seu llinatge es va mantingué per descendència directa de pare a fill durant cinc segles.

Sunyer I de Barcelona

Jan 31, 890

Des de la mort del seu pare, el 897, va estar associat al govern sota la tutela de Guifré II de Barcelona i a partir de la mort d'aquest, el 911, va governar sol.
En les relacions exteriors, va abandonar l'actitud defensiva habitual entre els comtes catalans i lluità contra els sarraïns a Lleida i Tarragona, alhora que mantingué relacions diplomàtiques amb Còrdova. Eixamplà i repoblà, a partir de 929, el seu comtat pel Penedès fins a Olèrdola).

Guifré II

Aug 11, 897

Va ser el darrer comte que va prestar vassallatge a un monarca franc.

Miro I

Jan 31, 926

Va accedir al govern dels comtats de Barcelona, Girona i Osona en retirar-se el seu pare a la vida monacal el 947 juntament amb el seu germà Borrell II,[1] amb qui se suposa que es repartí les funcions de govern. Així fou Borrell II qui s'encarregà de les qüestions militars i de política exterior, mentre Miró I s'encarregà de les funcions internes del comtat, i més concretament de la ciutat de Barcelona.

Els comptats catalans

May 5, 985

L'any 985 Borrell II va demanar ajut militar contra una incursió sarraïna. Els reis Francs no van voler donar l'ajut militar i Borrell II es va creure suficientment fort per trencar l'acord de Vassallatge. Els monarques Francs al tractat de Corbell (1258)van declarar oficialment Catalunya independent.

Ramon Borrell I

May 26, 992

Va ser fill Borrell II. Va fer alguna incursions per conquerir la Catalunya nova aprofitant que el califat de Còrdova es va fraccionar.

Berenguer Ramon I

Mar 31, 1004

Berenguer Ramon I va ser un dels comptes més importants del casal de Barcelona i va ser compte de Barcelona, Girona i Osona.

Ramon Berenguer I

May 26, 1023

Va ser compte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasés va ser un dels més remarcats en el casal de Barcelona. Es va casar amb una francesa Elisabet de Nimes.

Ermessenda de Carcassona

Jan 30, 1035

Va governar amb el seu marit. Després de la seva mort, exercí la regnancia en nom del seu fill. I quan aquest va morir, en nom del seu nét.

Ramon Berenguer II

Jan 1, 1054

Va ser compte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasés. Era fill de Ramon Berenguer I. Va perdre una lluita contra els de Toledo, València, Granada i Màlaga.

Ramon Berenguer III

Jan 1, 1082

Va ampliar i consolidar el casal de Barcelona i el predomini dels comtats independents (primus enterpares) el 1129 va ocupar Tarragona. I 1113 va pacta amb Pisa una expedició contra el musulmans de Mallorca amb l'objectiu de posar fi a les operacions de pirateria.

Ramon Berenguer IV

Aug 19, 1113

Ramon Berenguer IV es va casar amb Peronella d'Aragó perquè el pare de Peronella va morir abans de que ella fos adolescent i la va casar perquè Aragó tingues un regnat. Ramon Berenguer IV va ser princep d'Aragó i compte de Barcelona, Girona, Osona i Cerdenya. Es van casar a la Suda de Lleida

Conquesta de Tarragona

Jan 23, 1118

L'any 1116 les tropes catalanes de comte del Barcelona van prendre la ciutat de Tarragona als musulmans. El 23 de gener de 1118, el comte Ramon Berenguer III donava "la ciutat i el camp de Tarragona" al bisbe Oleguer de Barcelona.

Conquesta de Lleida

Oct 29, 1149

El 1148, Ramon Berenguer IV va iniciar la guerra per expulsar els musulmans de Lleida i Tortosa. El primer objectiu va ser l’Ebre. La ciutat va ser ocupada el 31 de desembre de 1148. El següent objectiu, el 1149, seria Lleida. Així, les forces de Ramon Berenguer IV van establir-se a Gardeny. Lleida i Fraga van ser ocupades el 24 d’Octubre. I poc després queia Mequinensa. Fins el 1153, quan Ramon Berenguer va dedicar-se a acabar amb els musulmans que restaven a Catalunya.

Alfons I

Mar 25, 1157

Alfons I el Cast es deia així als comptes de Barcelona, Girona, Osona, Besalú i Cerdanya. Es deia Alfons II d'Aragó a Aragó perquè era el rei de la corna d'Aragó.

Pere I el Catolic

Sep 12, 1174

Va ser Sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de compte de Barcelona i Rei d'Aragó.

Peronella d'Arago

Jan 31, 1180

Es va casa amb Ramon Berenguer IV i va fer que el casal de Barcelona i el regne d'Arago s'uneixin en un sol rei

Jaume I El Conqueridor

Feb 2, 1208

Va ser sobirà de la corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'adragó, rei de Mallorca, rei de València, compte de Barcelona i Urgell i senyor de Montpeller.

Conquesta de Mallorca

Jan 19, 1229

La Política de expansió es va iniciar durant el regnat del rei Jaume I el Conqueridor. Després de pacificar els seus regnes sometent la noblesa, va emprendre una expedició de conquesta de l'illa de Mallorca, va controlar Menorca i va prendre Eivissa als musulmans.

Conquesta de València

Jan 19, 1232

El 1232 va iniciar les tres llargues campanyes per la conquesta de la tarifa de València, que es van allargar fins al 1245. El 1238 ja avia aconseguit la capitulació de la capital, després de cinc llargs mesos de setge. els nous territoris conquerits es van integrar a la corona d'Aragó com a regne independent.

Pere el Gran

Jan 1, 1239

Pere el Gran va conquerir Sicília l'any 1266. Va governar durant 9 anys i d'aquesta conquesta és on va sortir la seva fama.

Tractat de Corbeil

Jan 19, 1258

Jaume I va signar amb el rei de França, Lluís IX, el Tractat de Corbeil, en el qual el monarca catalanoaragonès renunciava als drets d'herència que tenia sobre Occitània, mentre que el rei Francès renunciava als seus sobre Catalunya i en reconeixia formalment la independència iniciada 273 anys abans.

Alfons el Franc

Nov 4, 1265

Va ser el primer fill de Pere II i es va casar amb Constansa de Sicilia

Jaume II

Aug 10, 1267

Va ser rei de Sicília, de València, compte de Barcelona, rei d'Aragó i rei de Sardenya. Va tindre diferents regnes amb el mateix rei i això va fer que tingues tants títols.

Expansió del Mediterrani

Jan 19, 1282

Els catalans van expulsar els francesos de Sicília i van ocupar l'illa. Un cop consolidada la presencia catalana amb la Pau de Caltabellota, l'exèrcit que havia participat en la seva defensa va marxa cap a Constantinoble per lluitar al servei de l'emperador Andrònic II. Ell comandant va ser assassinat i els almogàvers van saquejar el imperi Bizantí i el any 1311 van conquerir el ducat d'Atenes que va ser incorporat a la corona d'Aragó el 1380. Van conquerir Sardenya (1323) i Nàpols(1442)

Alfons III

Jan 24, 1299

Va començar a regnar als 28 anys durant 9 anys. Va morir als 37.

Pere III

Oct 5, 1319

Va ser sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de València i de Sardenya. Més tard fou també rei de Mallorca; duc d'Atenes i de Neopàtria; i finalment comte d'Empúries.

Joan I

Dec 27, 1350

Va ser sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, fou Rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya i Còrsega, del Rosselló i de Cerdanya; Duc de Girona. Començà a regnar a l'edat de 37 anys, regnà nou anys i morí a l'edat de 46 anys.

Martí I

Aug 29, 1356

Va ser sobirà dels territoris de la Corona d'Aragó des de 1396 a 1410, adquirint altres títols posteriorment com el comtat d'Empúries, i a la mort del seu fill Martí el Jove el regne de Sicília. La seva mort sense descendència masculina legítima va suposar la fi de la dinastia barcelonina i tot seguit un interregne fins a la fi del compromís de Casp que entronitzaria la dinastia Trastàmara en la figura de Ferran I.

Ferran I d'Antequera

Jan 24, 1412

Els representants dels regnes de la corona d'Aragó van escollir com a rei a Ferran I d'Antequera, el candidat Jaume II d'Urgell tenia referència reial però Ferran disposava de més suport.

Alfons IV el Magnànim

Jan 24, 1416

Desprès de la derrota del Comte d'Urgell que s'havia revoltat, el nou rei va reprendre una expansió pel Mediterrani que va continuar amb el seu fill, Alfons IV el Magnànim, amb la incorporació del regne de Nàpols.

Ferran II el Catolic

Mar 10, 1454

Se va casar amb Issabel de Castella i aixo va fer que els regnes d'arago i castella fosin governats per el mateix rei

Joan II

Jan 24, 1458

El rei Joan II va afavori la busca per trobar aliats i enfortir l'autoritarisme monarquic contra els senyors feudals i aixo va crea un bandol contra el rei