-
476
Fi de l’Imperi Romà d’Occident
La Caiguda de l'imperi Romà és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476.Cap el segle IV, Roma seguia dominant un extens imperi, que tenia com a eix el mar Mediterrani. La civilització romana s'estenia des del Rin i el Danubi fins al Sàhara, des de l'occident d'Hispània fins a Mesopotàmia. -
Jan 1, 622
Aparició de l’islam
Els musulmans consideren la seva religió com la versió final i universal d'una fe primordial monoteista revelada a diverses èpoques i en diversos indrets a través dels profetes, en especial Abraham (en àrab Ibrahim), Moisès (Mussa) i Jesús (Issa).
Les pràctiques bàsiques de l'islam consisteixen en respectar els anomenats pilars de la religió, que són cinc actes de devoció obligatoris si es vol obtenir la salvació, i la creença en els sis articles de fe. -
Jan 1, 711
Arribada dels musulmans a la Península Ibèrica
L'expansió de l'Islam són les conquestes militars de la civilització arabomusulmana que van fer caure l'Imperi Sassànida, el nord d'Àfrica, la península Ibèrica i parts de l'Imperi Bizantí.
Des de la data en què s'inicia l'hègira (622) o era musulmana amb Mahoma fins a la seu punt àlgid, aquesta expansió va passar per quatre etapes principals:
Mahoma – l'inici de l'islam (622 - 632)
Primer califat (632 - 661)
Califat omeia (661 - 750)
Califat abbàssida (a partir del 750) -
Jan 1, 732
Derrota dels musulmans a Poitiers
La Batalla de Tours (moltes vegades anomenada Batalla de Poitiers, però que no s'ha de confondre amb la Batalla de Poitiers del 1356) i coneguda en el mon àrab com Balat aix-Xuhadà (Calçada dels Màrtirs), va tenir lloc el 10 d'octubre de l'any 732 entre les forces comandades pel líder franc Carles Martell i un exèrcit islàmic comandat per l'emir Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí a prop de la ciutat de Tours, a França. -
Jan 1, 1117
Conquesta de Tarragona
La conquesta de la ciutat de Turtuixa era una vella aspiració dels cristians. En produir-se, a les darreries del segle VIII i les primeres del IX, la conquesta carolíngia de Catalunya, hom intentà d'atènyer l'Ebre; i així en els anys 804, 808 i 809 veiem repetits atacs contra Turtuixa, el darrer dels quals fou dirigit per Lluís I el Pietós, però d'aquell esforç no se'n va treure altre resultat que el fer Turtuixa tributària dels francs, nominalment i precàriament. -
Jan 1, 1148
Conquesta de Tortosa
Tot Catalunya quedava ja neta de moros; havien estat expulsats de tot arreu, llevat de Tortosa. S'havien fet forts al castell i fortalesa de la Çuda, des d'on lluitaven amb desesperació, car la pèrdua del castell i la ciutat representava haver d'abandonar l'únic que els restava de Catalunya i moltes altres terres de més enllà de Tortosa, on no es podrien sostenir un cop perduda la ciutat. -
Jan 1, 1149
Conquesta de Lleida
Poc després de la revolta que va suposar el Corpus de Sang, l'exèrcit de Felip IV d'Espanya va ocupar Tortosa i Tarragona, il 17 de gener de 1641, davant l'alarmant penetració de l'exèrcit castellà, Pau Claris al capdavant de la Generalitat de Catalunya, proclamà la República Catalana acordant una aliança política i militar amb França, posant Catalunya sota l'obediència de Lluís XIII de França -
Jan 1, 1162
Es forma la Corona d’Aragó
Corona d'Aragó (en aragonès: Corona d'Aragón, en llatí: Corona Aragonum; coneguda també per altres denominacions) fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 i fins el 1715. Aquest conjunt territorial estigué format inicialment pel regne d'Aragó i el comtat de Barcelona, i malgrat que al llarg dels segles s'hi incorporaren d'altres territoris, els conjunt patrimonial d'Aragó i Barcelona restà sempre unit. -
Jan 1, 1229
Conquesta de Mallorca
La Conquesta de Mallorca és el nom amb què és coneguda la croada de l'any 1229 contra Al-Mayūrqa (en àrab Al-jaza'ir al-Sharquiya li-l-Andalus: Les Illes Orientals d'al-Àndalus). La croada fou comandada per Jaume I d'Aragó i tingué com a conseqüència la destrucció del poder almohade a l'illa, l'esclavització de la població andalusí autòctona, la repoblació de l'illa amb població cristiana sota un règim feudal i la creació del Regne de les Mallorques. -
Jan 1, 1230
Es forma la Corona de Castella
La Corona de Castilla, como entidad histórica, se suele considerar que comienza con la última y definitiva unión de los reinos de León y de Castilla en el año 1230, o bien con la unión de las Cortes, algunas décadas más tarde. En este año de 1230, Fernando III el Santo, rey de Castilla desde 1217 (incluyendo el reino de Toledo), anexionó el Reino de León (en el cual se incluía el de Galicia), estado de su padre Alfonso IX, tras anularse el testamento que legaba sus estados a las infantas Sancha -
Jan 1, 1232
Comença la conquesta de València
Jaume I el Conqueridor (dit també Jaume I d'Aragó i Jaume I de Catalunya-Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 25 de juliol del 1276). En aragonès: Jaime, en occità: Jacme, en llatí, a 30 de març de 1251, Jacobus, Dei gracia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispessulani. Sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei d -
Jan 1, 1245
Acaba la conquesta de València
Però a la segona meitat del segle III, de manera paral·lela a la resta de l'Imperi, Valentia va travessar una etapa de crisi que va marcar l'inici d'un llarg període de decadència. Des de mitjan segle IV va poder existir una comunitat cristiana a la ciutat conformada entorn de la memòria del Sant Vicent Màrtir, martiritzat ací l'any 304. -
Jan 1, 1348
Pesta Negra
La pesta negra també coneguda com a mort negra va ser una epidèmia de pesta, que devastà Europa i Àsia a mitjans del segle XIV (1347-1351), i es calcula que provocà la mort d'aproximadament un terç de la població europea. L'apel·latiu "negra" amb què els coetanis anomenaren la malaltia prové del fet que els afectats presentaven taques fosques a la pell com a conseqüència d'hemorràgies subcutànies. -
Jan 1, 1453
Conquesta de Constantinoble per part dels turcs
La caiguda de Constantinoble, o la conquesta de Bizanci, pels turcs otomans el 29 de maig de 1453 va ser un succés històric que, en la periodització clàssica, marca la fi de l'edat mitjana a Europa i la fi del darrer vestigi de l'Imperi Bizantí i de la cultura clàssica. -
Jan 1, 1492
Cristòfor Colom arriba a Amèrica
Cristòfor Colom (1436/1451-Valladolid, 1506) fou un navegant, cartògraf, almirall, virrei i governador general de les Índies al servei dels Reis Catòlics, conegut internacionalment amb el cognom llatinitzat de Columbus, o adaptat a les diferents llengües. -
Comencen les conquestes cristianes Conquesta de Girona
La Reconquesta (també anomenada Reconquista i Conquesta cristiana) és el nom amb què es coneix internacionalment el procés històric per mitjà del qual els regnes cristians del nord de la Península Ibèrica van conquerir progressivament l’Al-Àndalus.Segons la historiografia més recent el terme reconquesta és històricament inexacte,Atès que els regnes cristians que van conquerir el territori andalusí es van constituir com a societats després de l'ocupació islàmica de la península. -
Conquesta de Barcelona
Al segle V Barcino fou ocupada pels visigots d'Ataülf (any 415), provinents del nord d'Europa i hi van instal·lar la cort per un breu període de temps. El 531 Amalric hi fou assassinat. Posteriorment al segle VIII, fou conquerida pel valí Al-Hurr ath-Thaqafí i s'inicià un període de gairebé un segle de domini musulmà amb el nom de Madínat Barxiluna.
