-
Empresonament de Lluís Companys i el seu govern
Lluís Companys i Jover (el Tarròs, Tornabous, l'Urgell, 21 de juny de 1882 - Castell de Montjuïc, Barcelona, 15 d'octubre de 1940) fou un polític català d'ideologia catalanista i republicana. Primer president del Parlament de Catalunya, ministre del Govern Espanyol (segon semestre del 1933), president de la Generalitat de Catalunya republicana durant la Segona República Espanyola i president d'ERC . És l'únic president de govern elegit democràticament que va morir executat a l'estat espanyol. -
Eleccions municipals 1931
Les eleccions municipals del 12 d’abril del 1931, convocades per l’últim govern de la monarquia presidit per l’almirall Juan Bautista Aznar, van ser en realitat un plebiscit entre la monarquia i la república. Els partits republicans i d’esquerra es van organitzar ràpidament i es van llançar a la campanya electoral. Les forces catalanistes progressistes van iniciar un procés d’unificació per tal d’augmentar les possibilitats de guanyar les eleccions. -
Proclamació de la Segona República
La història de la Segona República espanyola es divideix en quatre fases: govern provisional (1931), Bienni Reformador (1931-1933), Bienni Negre (1933-1936) i Govern del Front Popular (1936).En cada fase hi va haver oposició i problemes, raó per la qual la República mai va trobar l'estabilitat necessària. -
Constitució de 1931
La Constitució Espanyola de 1931 (oficialment: Constitució de la República Espanyola) fou la primera gran reforma del govern de la Segona República Espanyola (1931-1939). Va crear un nou marc legal des d'on legitimar les altres reformes.La constitució es va redactar a partir d'un avantprojecte redactat per la comissió de les corts constituents, presidida per Luis Jiménez de Asúa, que van iniciar el treball el 14 de juliol de 1931 i el van presentar el 18 d'agost. -
Estatut de Núria
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, oficialment Estatut de Catalunya i anomenat popularment Estatut de Núria, fou el primer estatut d'autonomia redactat a Catalunya. De caràcter sobiranista, l'estatut fou impulsat pel llavors president de la Generalitat, Francesc Macià, i aprovat en referèndum pel 99% dels votants. L'avantprojecte de l'Estatut va ser enllestit el 20 de juny de 1931 a Núria (Ripollès). -
Reforma agrària
La Llei de Reforma Agrària d'Espanya de 1932, promulgada el 9 de setembre, va ser un dels projectes més ambiciosos de la Segona República perquè pretenia resoldre un problema històric: la tremenda desigualtat social que existia a la meitat sud d'Espanya ja que al costat dels latifundis propietat d'uns milers de famílies, gairebé dos milions de jornalers sense terres vivien en condicions miserables. -
Pujada al poder de Hitler
Adolf Hitler va ascendir a un lloc prominent en els primers anys d'existència de el partit. Sent un dels millors oradors de el partit, va exigir als altres membres que ho fessin líder, amb l'amenaça d'abandonar-lo.En part es va ajudar del seu desig d'utilitzar la violència per avançar en els seus objectius polítics i per reclutar membres que compartissin aquest desig. El Putsch de Munic, al novembre de 1923, i la posterior publicació del seu llibre Mein Kampf van acostar a Hitler a més audiència -
Mort de Francesc Macià
Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 21 de setembre de 1859– Barcelona, 25 de desembre de 1933) va ser militar, polític independentista català i President de la Generalitat de Catalunya, conegut popularment com l'Avi. Proclamà la República Catalana com a estat integrant de la Federació Ibèrica. Políticament, va virar d'un inicial regeneracionisme d'Espanya a la defensa de la República Catalana. -
Eleccions del 1933
El 19 de novembre de 1933 es van celebrar les segones eleccions generals de la Segona República Espanyola per a les Corts i foren les primeres en les quals hi va haver sufragi universal a Espanya. Les eleccions van donar la majoria als partits de dretes, cosa que va donar lloc al denominat bienni radical-cedista o bienni negre dels anys 1934 i 1935. -
Reforma religiosa i escolar
La qüestió religiosa a la Segona República Espanyola és el conflicte que va sorgir entre la jerarquia de l'Església catòlica a Espanya i els sectors socials que la recolzaven, d'una banda, partidaris de mantenir la posició que ostentava durant la Monarquia; i els governs i partits que defensaven la radical separació de l'Església i l'Estat tal com va quedar plasmada la constitució de 1931, especialment en l'article 3 i sobretot en el polèmic article 26. -
Fets d’Octubre de 1934 a Astúries
El 4 d’octubre de 1934, sota la presidència de Lerroux va formar-se un nou executiu conservador en el qual la CEDA de Gil Robles finalment accedia a les responsabilitats de govern. -
Fets d’Octubre de 1934 a Catalunya
El 6 d'octubre de 1934 va tenir lloc a Barcelona la proclamació de l'Estat Català dins de la «República Federal Espanyola» per part de president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys. Aquests fets s'enquadren dins de la vaga general revolucionària iniciada el dia 5 d'octubre i són posteriors a l'entrada de la CEDA el 4 d'octubre en el govern de la República, en virtut dels seus resultats a les eleccions generals de novembre de 1933. -
Reforma
La Llei de Reforma Agrària d'Espanya de 1932, promulgada el 9 de setembre, va ser un dels projectes més ambiciosos de la Segona República perquè pretenia resoldre un problema històric: la tremenda desigualtat social que existia a la meitat sud d'Espanya ja que al costat dels latifundis propietat d'uns milers de famílies, gairebé dos milions de jornalers sense terres vivien en condicions miserables.
