-
150 BCE
150aC: Els ibers i Barkeno
Els ibers havien envoltat Barcelona ocupant les elevacions del terreny, com ara el Turó de la Rovira, i també zones de plana com la Sagrera. El nucli més important que estava habitat va ser la Barkeno. -
100 BCE
100aC: Baetulo, una fundació republicana
Es funda Baetulo sobre un poblat iber sobre l'any 100 aC en un turó de cara al mar. Es considera l'urbs més important de la zona, ja que concentra l'elit romana i genera una xarxa de camins que s'endinsen pel que avui en dia coneixem com Barcelona. Hi ha connexions amb la Via Augusta i el Llobregat, un traçat que encara podem veure a les travesseres de Gràcia i les Corts. -
10 BCE
10aC: Barcino, una fundació imperial
Barcino sorgeix al turó que abans s'anomenava Mons Taber, al cor del nucli antic de Barcelona. Aquesta colònia s'emplaça en un lloc estratègic per poder controlar el comerç interior i marítim, i també l'explotació agrària de la plana. El territori es distribueix i s'estructura a través del sistema romà de la centuriació. -
200
200: L'estructuració de la plana
La xarxa de camins de la plana estava condicionada pel sistema de la centuriació, ja que delimitava les explotacions agràries al voltant de les villes romanes. Aquesta es va modificant per la crescuda de Barcino per davant de Baetulo. Apareix un sistema radial de camins, que connecten Barcino amb els rius Llobregat i Besòs, i també amb Collserola. -
260
260: Barcino a la fi de la Pax Romana
Les muralles fundacionals van ser un element ritual i un símbol de prestigi que delimitava l'espai de representació i residència de les elits. Fora d'aquestes, s'hi estén el suburbium, que estava ocupat per la resta de la població. Quan s'acaba la Pax Romana, reforcen la muralla incorporant-hi 76 torres que la converteixen en un sistema defensiu molt important. -
550
550: La Barcinona visigoda
L'ordre romà es va desfent. El cristianisme marca el paisatge urbà. L'assentament dels visigots comporta l'aixecament d'una seu catòlica alternativa. La capacitat defensiva de Barcino era molt bona. -
1000
1000: La represa des del camp
Després d'un llarg període històric de declivi, la represa ve del camp. Els camins de la plana es polaritzen cap al Mercadal, que es converteix en el centre econòmic on es comercialitza la producció del territori, estimulada per la reactivació de la vida urbana. -
1100
1100: Barcelona, capital comarcal
Els comtes del Casal de Barcelona van començar a construir el Rec Comtal per moure els seus molins i tenir una font de recursos pròpis, que resultarà decisiva per imposar-se als senyors feudals. El rec agafa importància en l'economia del pla, i esdevé una infraestructura bàsica de la Barcelona comtal. -
1200
1200: Viles noves fora muralles
La traça del rec Comtal delimita el barri de la Bòria, mentre creixen múltiples nuclis al voltant de centres religiosos de la rodalia. -
1250
1250: Consolidació de les institucions urbanes
La ciutat desenvolupa les seves institucions municipals. Es construeixen hospitals als camins d'entrada. -
1300
1300: El creixement baixmedieval
L'expansió mediterrània fa créixer Barcelona, la ciutat més important i la capital de facto de la monarquia catalanoaragonesa. El 1285 s'inicien les obres de construcció d'una nova muralla. Hi ha trams que costen més de construir per la protecció que ja conferia el rec Comtal. La construcció de les Drassanes Reials referma el poder naval de la Corona. -
1400
1400: Un nou perímetre urbà
La muralla protegeix el monestir de Santa Clara, però es manté obert el front marítim, ja que és l'espai mercantil més dinàmic. Es construeix un nou perímetre emmurallat per incloure-hi el Raval. El projecte inicial s'ampliarà per encabir-hi una zona més extensa que arribi a les Drassanes. Al cor de la ciutat, l'antiga muralla romana es troba gairebé absorbida per les construccions. -
1500
1500: Obres al port i expansió del Raval
La ciutat disposa d'un port artificial. S'acaba la muralla del Raval, però la del mar continua incompleta fins a finals de la segona meitat del segle. Es desvia la riera de Magòria i fa que desaparegui la llacuna del Cagalell. Es densifica el Raval. -
1550
1550: Una nova façana marítima
L'escassetat de blat i les epidèmies van frenar el creixement. L'emperador força el tancament de la muralla del mar. A mitjans del segle, la ciutat consumava la transformació de la façana marítima en espai de representació, incorporant-hi noves edificacions. -
1600: Nova façana marítima i més convents
L'ampliació de les Drassanes i la construcció del seu baluard, van facilitar el tancament definitiu de la muralla del mar, mentre que els treballs del port facilitaven l'acumulació de sediments a l'àrea de la Barceloneta. Al Raval s'observa una expansió de convents. A la plana es consolida el camí cap a Gràcia amb nous assentaments. -
1650: Guerra i militarització de la ciutat
La Guerra dels Segadors obliga a terraplenar de manera precipitada la vella muralla medieval, a dotar-la de baluards i a construir Montjuïc, una fortificació precària al voltant de la torre del Farell, precedent del castell anterior. Amb la derrota catalana les muralles havien perdut el control de la ciutat i ara les controlava la monarquia. -
1700: L'impacte de les guerres continentals
Després d'un període de calma i prosperitat, Barcelona esdevé el camp de batalla a la Guerra dels Nou Anys. Va suposar un bombardeig per mar, centrat al barri de la Ribera, i un setge militar, amb la breu ocupació francesa, que finalitzarà amb el retorn de totes les conquestes a la corona espanyola d'un rei moribund i sense descendència. Al front de mar encara s'acumulaven sediments del Besòs. -
1750: Derrota política i creixement manufacturer
Barcelona va patir una forta repressió. Felip V va fer demolir el barri de la Ribera, per bastir-hi una ciutadella que, juntament amb un nou castell a Montjuïc, controlessin la ciutat. Va ordenar la divisió de la plana en petits municipis. L'impuls econòmic del segle anterior va crear un gran dinamisme urbà, mercantil i manufacturer. -
1823: La invasió francesa
Els enginyers militars francesos tenen com a objectiu cartografiar diferents indrets espanyols. A Barcelona es realitza un aixecament planimètric amb triangulacions i corbes de nivell amb un grau de definició excepcional del Pla de Barcelona. A la zona del delta del Llobregat hi apareixen recintes industrials. -
1840: La metamorfosi fabril intramurs
El 1835 apareixen espais per construir places, mercats i noves construccions. Es propicia el trasllat de la indústria cap als pobles del pla. Sorgeix el barri de la Barceloneta en part per compensar els habitatges perduts del barri de la Ribera. -
1859: L'emergència de la ciutat nova
S'inaugura la línia ferroviària de Barcelona a Mataró, i més tard les línies cap a Girona i Tarragona arriben a Molins de Rei i Granollers. El seu traçat juntament amb el tren de Sarrià, condicionen la disposició de l'Eixample. Aquest any s'aprova el Pla de Reforma i l'Eixample d'Ildefons Cerdà. -
1890: El creixement de l'Eixample
Experimenta una expansió molt ràpida. Hi ha una edificació compacta de les rondes. S'enderroca i se cedeix a la ciutat els espais de la Ciutadella. El Poble Sec s'escampa per les antigues Hortes de Sant Bertran. -
1903: Infraestructures modernes
Nou concurs urbanístic per enllaçar millor tots els nuclis. Es construeixen grans equipaments urbans als confins de l'Eixample. El creixement de la xarxa de línies de tramvia propicia la consolidació d'aquesta dimensió de la ciutat. -
1936: Barcelona abans de la Guerra Civil
Barcelona augmenta els seus habitants amb la immigració atreta pel creixement industrial i les obres urbandes. El creixement ràpid comporta l'extensió d'infrahabitatge i el barraquisme. -
1956: La represa sense democràcia
La Guerra Civil té seqüeles tràgiques i duradores. S'obre la SEAT a Zona Franca. Davant del caos urbanístic, es reprenia el debat republicà d'una Barcelona supramunicipal, que portava l'aprovació d'un nou pla general. Comença la construcció de pisos per fer front a la crisi social de l'habitatge en temps de fort creixement migratori. -
1976: Inici de la Transició
Entra en vigor el Pla General Metropolità fruit del moviment veïnal de lluita contra els desordres urbanístics i l'especulació immobiliària dels anys de desenvolupament. -
1992: La Barcelona olímpica
Anys enrere, l'ajuntament havia obtingut solars a causa dels preus baixos deguts a la crisi econòmica. Es va posar en marxa la construcció de noves infraestructures. S'obren rondes i es remodela el front marítim. -
2004: Incerteses en temps de globalització
Després de la crisi econòmica s'inicia la renovació urbana de Poblenou. També hi apareixen projectes metropolitans desconnectats. Hi ha dificultat per articular la renovació urbanística i això comporta polèmiques ciutadanes intenses. -
2010: Remodelació de Barcelona cap a Llevant
Les grans intervencions urbanes de la primera dècada del segle XXI s'han concentrat a Llevant del terme municipal.