Cronologia Al.landalus

  • 722

    Batalla de Covadonga

    Batalla de Covadonga
    La batalla de Covadonga vista pels cristians. Batalla de Covadonga. Batalla realitzada el 28 de maig del 722 en Covadonga, Espanya, en un lloc pròxim a Cangas de Onís, Astúries
  • 739

    Alfonso I Reino de Asturies

    Alfons I d'Astúries, anomenat el Catòlic (el Catòlic), (c. 693 - 757) va ser el tercer rei d'Astúries, regnant des de 739 fins a la seua mort en 757. El seu regnat va veure una extensió del domini cristià d'Astúries, reconquerint Galícia i Lleó.
  • 778

    Carlemay estableix la Marca Hispànica ( R. Pamplona, C. Catalans i C. Aragonesos)

    La Marca Hispànica era el territori comprés entre la frontera polític-militar de l'Imperi carolingi amb al-*Ándalus (al sud dels Pirineus), des de finals del segle VIII fins a la seua independència efectiva en diversos regnes i comtats.
  • 814

    +Carlemany Independència del R. Pamplona, C. Aragonesos i C. Catalans del domini franc

  • 866

    Alfons III extensió fins al Duero

    Alfons III d'Astúries, anomenat el Magne (c. 852 - Zamora, 20 de desembre del 910),1​ va ser rei d'Astúries des de 866 fins a poc abans de la seua defunció, ocorreguda en 910. Fill i successor de *Ordoño I i de la seua esposa, la reina *Nuña, Alfons III va ser l'últim rei asturià, o el primer de Lleó, ja que en aquesta ciutat va residir llargues temporades, i allí tenia el seu Consell de Govern i Tribunal de Justícia.
  • 914

    Ordoni II Regne de Lleó

    *Ordoño II (c. 873 - juny de 924, Lleó) va ser rei de Galícia des del 910, i rei ​​de Galícia i Lleó des del 914 fins a la seua mort. Va ser un governant enèrgic que va sotmetre el regne de Lleó al seu control i va lluitar amb èxit contra els musulmans, que encara dominaven la major part de la Península Ibèrica. El seu regnat va marcar la transició tàctica i suau del *regnum *Asturum al *regnum *Legionis, amb la seu real ja establida a la ciutat de Lleó.
  • 931

    Ferran Gonzalez Comtat de Castella

    *Fernán González (mort en 970) va ser el primer comte autònom de Castella. *Fernán González va ser un personatge pintoresc d'estatus llegendari a Ibèria, i fundador de la dinastia que governaria una Castella semiautònoma, establint les bases de la seua condició de regne independent. L'any 930 apareix el nom de *Fernán amb el títol de comte dins de l'organització administrativa de l'oriental Regne de Lleó.
  • 1037

    Ferran I Regne de Castella i Lleó

    Ferran I (c. 1015 - 24 de desembre [1] 1065), anomenat el Gran (el Magne), va ser comte de Castella des de la mort del seu oncle en 1029 i rei ​​de Lleó després de derrotar al seu cunyat en 1037
  • 1065

    Alfons VI reconquista Toledo

    La Taifa de Toledo i la de Sevilla aspiraven a unir als seus dominis la resta de taifes. Al-..... de Toledo va ocupar la Taifa de València en 1064 i la Taifa de Còrdova va ser agregada als dominis d'Al-*Mu...de Sevilla en 1070
  • 1132

    CORONA D’ARAGÓ (Peronella enlace Ramon de Berenguer) Comtat Aragonés + Comtat Catalan

    La Corona d'Aragó és la formació política nascuda de la unió en 1137 entre el regne d'Aragó i el comtat de Barcelona, establida mitjançant el matrimoni de *Petronila, filla i hereua de Ramir II, rei d'Aragó, i de Ramón Berenguer, comte de Barcelona.
  • 1162

    Sanç VI R. Pamplona - R. Navarra

    Sancho Garcés VI (en basc: *Antso VI.a; 21 d'abril de 1132 - 27 de juny de 1194), anomenat el Savi (en basc: *Jakituna, espanyol: el Savi) va ser rei de Navarra des de 1150 fins a la seua mort en 1194. Va ser el primer monarca abandonar oficialment el títol de Rei de Pamplona en favor del Rei de Navarra, canviant així la denominació del seu regne. Sancho Garcés va ser l'encarregat de portar el seu regne a l'òrbita política d'Europa.
  • 1230

    Ferran III Corona de Castella

    Amb Ferran III, es produeix la unió definitiva de Castella i Lleó, en heretar, primer la corona de Castella de mans de la seua mare *Berenguela, cedida en 1217, i que s'havia convertit en reina després de la mort del seu germà Enric I, mort sense descendència.
  • 1479

    Reis Catoli

    ls Reis Catòlics és el nom que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França.
  • 1515

    Annexió del Regne de Navarra a Castella

    El 18 de febrer de 1513 Fernando el Catòlic escenificava la solemne annexió de Navarra a la corona de Castella jurant les seues Corts i els seus furs davant els procuradors.