Cook History Timeline

Timeline created by mariussanchez98
In History
  • 100,000 BCE

    Prehistòria

    Prehistòria
    Dieta basada en: fruits silvestres, aus, animals, marisc, ostres, musclos. S'endolza els aliments amb mel, tall i picat de carn i processos de conservació (secar/saladura). Control del foc 450.000 a.C.
  • 10,000 BCE

    Paleolític

    Paleolític
    Cocció d'aliments, causa una reducció de microorganismes als aliments. Asats sobre les flames, posteriorment amb recipients arribant a poder a hervir.
  • 5,000 BCE

    Neolític

    Neolític
    Agricultura + Ganadería. Zona de cuina i magatzem de menjar en cases sedentarias. Dona lloc a la recogida de nous productes: cereal, blat, cebada, llegums, llentíes, guisants, habes, cigrons, uvas, olives, nous, almendras, pistatxos, dátils i figues (zona mediterránea).
  • 3,500 BCE

    Mesopotamia

    Mesopotamia
    Els cultius a l'antiga mesopotamia es basaven en una gran varietat de verdures, predominant la ceba junt amb l'all, el porro fruites i dàtils, granades, uves, pomes, nespres i figues. Coneixien la fermentació làctica i van desenvolupar més de 20 formatges, també la cervessa.
    Gustaven de salses per l'acompanyament amb carns, assats, sopas de carn i verdures. Eren experts en panaderia, utilitzàven sèsam, oli per engrasar a cuina. Sabian conservar els aliments i les taules eren luxoses i abundants.
  • 2,600 BCE

    Edat antiga

    Edat antiga
    Punt d'inflexió. El coneixement es pot transmetre surgeix a Mesopotamia. Invenció escriptura. Aixó comporta l'extracció de receptes escrites de l'època.
  • 2,000 BCE

    Antic Egipte

    Antic Egipte
    Distinció social als menjars de les classes privilegiades s'alimentaven de carn abundant 3 vegades al dia. Producció agrícola potent i se seuen per menjar però separats homes i dones.
    Teníen culleres, ganivets i forquilles de fusta o metall.
  • 1,200 BCE

    Grècia clàsica

    Grècia clàsica
    Gastronomia pionera i senta les bases de la cuina occidental. Cultiu de cereals, blat, vid i olivera. S'obren al mar i el comerç d'exportació és de vi i oli, la pesca inclou: sardines, boquerons, rèmol, dorada, entre d'altres. També la carn de caça inclouen les consumicions actuals (gallina, codorniu, ànec, etc). I primers en condimentar els menjars.
    Origen de la tríada de cuina mediterrànea, composta per pa, oli i vi.
  • -500 BCE

    Imperi Aquemènida (Persia)

    Imperi Aquemènida (Persia)
    Instruments com: calze, olles, bols, plats... Comptàven amb decoracions artesanals i pintures de grans dimensions i també decorats amb joies. Alta qualitat descrivien imatges de caça, de combat y peces daurades. Exportació i comerç a la Xina i Europa d'aiguamans. Aliments com: cereals, llegums, verdures i proteines vegetals i vegetals.Platos importantes surgieron en la Persia como: Ab-Gusht, ii IGhormeh Sabzi, Kabab, etc.
  • 200

    Imperi Romà

    Imperi Romà
    Sintuositat i abundància se celebràven banquets amb abundant vi, cereals com llegums, fruites i verdures també consumides, tant com els seus derivats, cervesa, oli o pa. Mateixos aliments que a l'actualitat excluint els procedents d'Amèrica. Grans banquets començen a demandar cuiners especialitzats.
  • 661

    Califat Omeya

    Califat Omeya
    Pont de comunicació entre Asia i Europa, arriba a la península el safrà, arrós, albaricocs, dàtils, almendres, taronjes, llimons...
  • 711

    Al-Ándalus

    Al-Ándalus
    Balcanització i creació de l'Al-Ándalus a la península s'importen quantits de nous ingredients: caña de sucre, granada, albergínia,alcatxofes...
    Millora de cultius preexistens, noves espècies i tècniques.
    Plats encara vius a la península com: fregits de caarn i pescat, mendonguilles, salassons...
    Condimentacions i mescles de sabors dolços en plats salats a través de fruits, fruits secs i mel.
  • 1000

    Pobles nòrdics (Vikings)

    Pobles nòrdics (Vikings)
    Els pobles nordics utilitzaven formatge i mantega provinguda de les vaques, ramaderia composada per diverses espècies (ovelles, porcs, aus de corral), llet agria y llet conservada de forma salada y fermentada, y cervessa a partir de cebada i aiguamel.
    Per esmorzar prenien una mescla de cereals (cebada y sègol), per menjar pescat sec o fresc acompanyat d'algues i de verdures com els guisants y la rutabaga.
  • 1206

    Imperi Mongol

    Imperi Mongol
    Es basava en la divisió de dos grans grups: els aliments blancs i els aliments marrons. Els productes blancs, basicament eren els lactis principal font d'alimentació a l'estiu. Rarament consumien la llet fresca i l'utilitzaven en l'elaboració de plats. Els aliments marrons generalment consumits a l'hivern es basaven en carns acompanyades de cebas i alls. Implementaven altres fonts nutricionals mitjançant la caça i la pesca.
  • 1299

    Imperi otomà

    Imperi otomà
    Precursora de l'actual menjar a Turquia, contemplava una llarga extensió de països actuals als quals es trobàven diverses cultures. Funciona de pont amb la cuina persa, àrab i cuina india. Desde el punt de vista nutricional es troba equilibrada junt amb mescles armonioses entre l'arrós i les carns. S'empleàven grans quantitats d'ingredients. La gastronmia de l'imperi otomà va tindre les funcions de dispersió i divulgació de certs aliments que s'anaven trobant en altres països, beguda boza.
  • 1500

    Imperi Espanyol

    Imperi Espanyol
    Amb contacte amb l'Amèrica es descubreixen a més, nous ingredients, plats i cuina autòctona.
    L'immensa majoria de la població es trobava avocada a la fam. Per aixó va surgir a começar a ficar tot tipus d'ingredients a una base de caldo que deriven de plats actuals com: cuit madrileny, pot galec o putxer gadità. A Madrid del segle XVII es trobàven 250 mesons (restaurants) oberts per una població de 18 mil habitants.
    Aliments del nou món com: blat de moro, pebrot, tomàquet, patata, i la xocolata.
  • 1550

    Renaixament

    Renaixament
    Alta societat es veu envoltada de luxes i tècniques i comportaments a taula.
    Concretament Italia és la referència a un petit regne anomenat Florència. Es viu un esplendor i es forma un estil de vida, vestimenta i menjar podent arribar a tindre nous productes d'Amèrica.
  • Barroc fins Revolució Francesa

    Barroc fins Revolució Francesa
    Excés, desproporció, ostentació sustitueixen a la racionalitat. Cultius americans ja assentats a la Europa en la mayoria de la població. França va desplaçant el centre de referència a Italia en temes gastronòmics. Aixó degut al regnat de Lluis XVI. En aquesta època es consoliden les bases de les salses més prestigioses, com la bechamel, la velouté o la holandesa i coccions clàsiques, la maionesa, els maridatjes amb vins.
  • Època de les revolucions

    Època de les revolucions
    Cambi rellevant passa quant el menjar, la cuina, passa de palau al carrer, durant l'època napoleònica els principis de la cuina francesa es van extendre, les necessitats de les conserves es van millorar per les campanyes militars i la industrialització del sucre.
    Va ser també el segle de les revolucions industrials en ciutats, on la població acostumada, una dieta deficient de pa, a vegades cansalada, carn, i cervessa sent deficient en fruites i altres verdures. Primera escola d'hosteleria a Niza
  • Segle XX

    Segle XX
    Va surgir el període anomenat La Belle Epoque on es concentren grans chefs on Paris es centra com la referència i la gran capital del món gastronòmic. Es va veure afectada l'època per grans guerres mundials, en les quals la població de clase mitja amb suficient poder adquisitiu començava a consumir diversos productes i estils de vida i viatge com el turisme. Aixó va comportar a més de treballar fora de casa un impuls als restaurants, també a la indústria alimentaria en l'ambit de les conserves.
  • Nouvelle Cuisine

    Nouvelle Cuisine
    Es tracta d'un moviment de cuina que aposta per elaboracions més lleugeres, sense salses pesades resaltant els sabors originals.
    Es busca alleugerar els plats, la esència del sabor, es té en compte el valor nutricional, baixa el contingut de la carta i s'apliquen noves tecnologies i tècniques de cocció.
  • Cuina de Vanguardia

    Cuina de Vanguardia
    Es tracta d'un moviment en una època on a la dècada del 90 fa una aposta per la cuina creativa, on el producte continua sent important, la cuina personal, la cuina de fusió, noves eines i un servei a taula tenint en compte la diversió entre d'altres emocions.
  • Cuina Tecnoemocional

    Cuina Tecnoemocional
    És la màxima expressió on es limita la creació i perseguir al comensal donant-li emoció aprofitant la tecnologia i la ciència.
    La proposta d'un menú gastronòmic, on es centra estimular tots els sentits en una sessió de menjar al restaurant, També s'utilitzen altres medis com la cuina mol·lecular, la deconstrucció dels ingredients, etc.
    Sens dubte ha contribuït a l'apropament de la cuina a la ciència, al disseny i la tecnologia per mà dels germans Adrià a El Bulli tancant les seves portes 2011.