Cilivitzacions de l'història

  • Period: 4000 BCE to 539 BCE

    BABILONS:

    Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia. Observaven el cel per veure la sortida i la posta del sol. Agrupaven moltes estrelles en nombroses constel·lacions . Els primers observadors ja sabien que el sol, la lluna i els planetes és movien per davant de les estrelles el teló de fons. Els planetes formaven bucles en el seu camí pel cel. El sol, els planetes i la lluna és movien per el que ells denominaven com zodiac. I el zodiac contenia tretze constel·lacions.
  • Period: 4000 BCE to

    XINESOS

    Es la més antiga del món. Van crear un calendari molt precis i mapes estelars on la franja central era la via làctia. Els eclipsis solars van ser registrats per primera vegada pels xinesos i els seus astrònoms van veure les taques solars sense la necessitat d’utilitzar cap instrument.Els xinesos van contemplar la aurora boreal i van ser els primers en registrar el pas del cometa Halley, que ve cada 76 anys. Deien que els cometes eren estrelles escobes a causa de la seva cua.
  • Period: 3000 BCE to 30 BCE

    EGIPCIS

  • Period: 1000 BCE to Jan 1, 1500

    MAIES:

    Els maies eren un poble que va viure principalment al sud del que avui és Mèxic i a l'Amèrica Central.Els astrònoms maies havien creat un calendari de 584 dies, estava basat en el cicle del planeta venus del qual el consideraven un déu. Els maies, a més a més, tenien un mehir (pedres grans) que superava els 6 m d’altura que indica a qui mira des del centre, la direcció exacta de la sortida del sol en el solstici d’estiu.
  • 624 BCE

    Tales de Milet (624 a.C - 545 a.C)

    Tales de Milet (624 a.C - 545 a.C)
    Va ser un matemàtic i astrònom que va treballar en la geometria i, va calcular la altura de les piramides de egipte. A més a més afirmava que la terra era rodona, i que era una esfera coberta per una superfície rodona que giraba al voltant d'aquesta.
  • 569 BCE

    Pitàgores (569 a.C- 495 a.C)

    Pitàgores (569 a.C- 495 a.C)
    Pitagores va ser un matemàtic, filòsof i astrònom. Va ser el primer en elaborar i demostrar el teorema de pitagores. I, a més a més, va sostenir que el planeta era esfèric i que es movia en el espai. Tenien evidencia de nou moviment circulars, els de les estrelles fixes, planetes(inclós la Terra) i la lluna.
  • 408 BCE

    Èudox de Cnidos (408 a.C-355 a.C)

    Èudox de Cnidos (408 a.C-355 a.C)
    Èudox va ser un geòmetre, matemàtic, astrònom grec.
    Va ser el primer en plantejar un model planetari bàsic en un model matemàtic el consideren pare de l'astronomia matemàtic . El seu model cosmològic afirmava que la Terra era el centre de l'univers.
  • 384 BCE

    Aristòtil (384 a.C-322 a.C)

    Aristòtil (384 a.C-322 a.C)
    Aristòtil va ser va ser un filòsof, polímata i científic de l'Antiga Grècia. Aristòtil va escriure prop de 200 tractats (dels quals només s'han conservat 31) sobre una enorme varietat de temes, entre ells: lògica, metafísica, filosofia de la ciència, ètica, filosofia política, estètica, retòrica, física, astronomia i biologia.
    Deia que la terra era inmóbil, i a més a més el centre del univers. Defensava la teoria geocèntrica per desenvolupar els seus postulats.
  • 347 BCE

    Plató d'Atenes (427 a.C-347 a.C)

    Plató d'Atenes (427 a.C-347 a.C)
    Platò va ser un filòsof i astrònom que va fundar una important acadèmia relaccionada amb la astronomia i filosofia(Acadèmia Platònica). També, va deduïr que la Terra era rodona basant-se en la sombra de la lluna quan hi ha un eclipse lunar. Va afirmar que la terra era inmóbil i que era el centre de l'univers(la qual cosa és falsa).
  • 310 BCE

    Aristarc de Samos (310 a.C-230 a.C)

    Aristarc de Samos (310 a.C-230 a.C)
    Va ser un matemàtic i astrònom que va calcular que la Terra  es trobava a unes 18 vegades més distant del sol que de la Lluna i que el sol era unes 300 vegades major que la Terra. I, també deia que la Terra giraba, que és movia i que no era el centre de l'univers, proposant per primera vegada en la història un model heliocèntric.
  • 276 BCE

    Eratóstenes de cirene (276 a.C-194 a.C)

    Eratóstenes de cirene (276 a.C-194 a.C)
    Va ser un astrònom i matemàtic que en el camp de l'astronomia va calcular la circumferència terrestre. Va treballar amb problemes matemàtics, com la duplicació del cub o els nombres primers. Va dissenyar un tipus d'astrolabi anomenat esfera armilar que ensenya el moviment de les estrelles al voltant de la Terra.
  • 190 BCE

    Hiparco de Nicea (190 aC-120 aC)

    Hiparco de Nicea (190 aC-120 aC)
    Va ser un astrònom, geògraf i matemàtic que va inventar l'astrolabi i va elaborar el primer catàleg d'estels de la història, va inventar magnituts i va avançar en el camp de la trigonometria. Va observar i calcular que la Terra era esfèrica i estaba fixa. El sol, la lluna i els planetes giraven al voltant del seu propi punt.
  • 135 BCE

    Posidoni d'apamea (135 aC-31 a.C)

    Posidoni d'apamea (135 aC-31 a.C)
    Va ser un astrònom i geògraf que va observar que les marees és relacionaben amb les fases de la lluna. Va intentar mesurar la distància del Sol respecte a la Terra i també la seva grandària. Al voltant del 90 a. C. En el mesurament de la grandària del sol va aconseguir una xifra gran i més ajustada al valor real que la que havien proposat altres astrònoms grecs o fins i tot el propi Aristarc de Samos. També va calcular la mida i la distància a la qual es trobava la lluna.
  • 100

    Claudi Ptolomeu (100 -170)

    Claudi Ptolomeu (100 -170)
    Va ser un astrònom i matemàtic que va proposar el sistema geocentric, també anomenat sistema Ptolemiaco, en el que la Terra inmòvil estaba en el centre de l'univers mentres que el sol la lluna els planetes i les estrelles estaben girant en el seu voltant en orbitas circulars. També va elaborar-la enciclopedia astronòmca.
  • Period: 476 to Jan 1, 1453

    EDAT MITJANA (MEDIEVAL)

    És el període de la història en el qual comença des de la caiguda de l'imperi romà i acaba amb la caiguda de l'imperi Bizantí. La contribució astronòmica en aquesta època va ser pràcticament nul·la.
  • Period: 1453 to

    EDAT MODERNA

    És la època que comença des de la caiguda de l'imperi bizantí, i acaba amb la revolució francesa.
  • 1473

    Nicolau Copèrnic (1473-1543)

    Nicolau Copèrnic (1473-1543)
    Va ser el primer astrònom a formular una àmplia cosmologia heliocèntrica que va desplaçar la Terra com a centre de l'Univers.El seu model heliocèntric, amb el Sol al centre de l'Univers, ha demostrat que els moviments observats dels objectes celestes poden explicar-se sense suposar que la Terra és en repòs en el centre de l'univers. Va ser el pare de l'astronomia moderna.
  • 1546

    Tycho Brahe (1546-1601)

    Tycho Brahe (1546-1601)
    Va ser un astrònom danès. Les seves precises observacions van establir les bases del moviment dels planetes al voltant del sol, el va ajudarJoha Kepler va definir les tres lleis del moviment dels planetes. La primera llei diu que els planetes giren al voltant del sol formant el·lipses, la segona que la seva velocitat és variable. La tercera diu que la velocitat dels planetes és menor si el radi mitjà en la seva orbita és major
  • 1564

    Galileo Galilei (1564-1642)

    Galileo Galilei (1564-1642)
    Va ser un físic, matemàtic, i filòsof toscà que va tenir un paper important durant la revolució científica. Va millorar el telescopi i, per tant, l'observació astronòmica, i va donar suport a la teoria heliocèntrica de Nicolau Copèrnic. En el telescopi va observar que Júpiter tenia quatre llunes, les fases de la lluna i els cràters en la lluna.
  • 1571

    Johannes kepler (1571-1630)

    Johannes kepler (1571-1630)
    Va ser un astrònom i matemàtic alemany figura clau de la revolució científica. És conegut, fonamentalment, pel descobriment de les lleis sobre el moviment dels planetes.Va demostrar que els planetes no seguien una òrbita circular si no que el·líptica respecte al sol (primera llei). La segona va ser que els planetes és mouen més ràpid quan s'apropen més al sol. La tercera era que el cub de la distància del sol és proporcional amb els quadrats del temps que tarden els planetes en fer una òrbita
  • Isaac Newton (1642-1727)

    Isaac Newton (1642-1727)
    Newton va ser un físic i matemàtic. Va descriure la llei de la gravitació universal i les tres lleis del moviment. Newton va ser el primer que va demostrar que les lleis naturals governen els moviments de la Terra. Newton també va crear un model matemàtic per a les lleis de Kepler del moviment dels planetes a partir de la llei de la gravitació universal. Gràcies a això i a la dinàmica de Galileu es va formar l'astrofísica. En matemàtiques, va investigar sobre el càlcul diferencial i integral.
  • William Herschel (1738-1822)

    William Herschel (1738-1822)
    Va ser l'astrònom més famós de la seva època. És especialment conegut per haver descobert el planeta Urà, el 1781 gràcies a un telescopi que va inventar ell mateix. Va dibuixar el primer mapa de la via làctea. Herschel va deduïr que el que és veia en el cel era la cara lateral d'una gàlaxia en forma de disc, però no va ser fins a mitjans del segle XIX quan una altre asrònom va revelar l'estructura espiral de certes galàxies
  • Period: to

    EDAT CONTEMPORÀNIA (ACTUAL)

    Comprèn des de la revolució francesa fins els dies d'avui en dia
  • Albert Enstein (1879-1955)

    Albert Enstein (1879-1955)
    Va ser un físic que va elaborar la Teoria Especial de la Relativitat. Que descriu la física del moviment en absència de camps gravitacionals. Probablement, l'equació de la física més coneguda és la de l'equivalència entre massa i energia, E=mc².Va presentar la Teoria General de la Relativitat, que va reformular del tot el concepte de la gravetat. Amb ella va néixer la cosmologia, que és l'estudi de l'origen i l'evolució de l'univers.
  • Edwin Hubble (1889-1953)

    Edwin Hubble (1889-1953)
    Va ser un astrònom que va realitzar un gran descobriment sobre les galàxies, que s'estàven allunyant unes d'altres. L'univers s'expandia. En 1947, el seu telescopi de 6 m va confirmar l'expansió.En aquella època va nèixer la radioastronomia(l'estudi dels astres a través dels anàlisis d'ones no visibles