-
476 BCE
IMPERI ROMÀ
L'imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle I. La part oriental va anar perdent territori, però va subsistir ininterrompudament fins al 1453, quan els turcs otomans van prendre Constantinoble. Els governants de diversos estats successors dels Imperis Occidental o Oriental van utilitzar títols adoptats de l'Imperi Romà fins a l'època moderna. -
476 BCE
Historia de l'imperi Roma I
La història de l'Imperi Romà va començar amb August i va finalitzar el 476 dC i va estar marcada per l'ascens i caiguda dels seus màxims responsables -
476 BCE
Historia de l'Imperi Roma II
L'Imperi Romà va ser una etapa de la civilització romana en l'antiguitat clàssica caracteritzada per una forma de govern autocràtic. El naixement de l'imperi ve precedit per l'expansió de la seva capital, Roma, que va estendre el seu control entorn del Mar Mediterrani. -
31 BCE
Historia de l'Imperi Roma III
Sota l'etapa imperial els dominis de Roma van seguir augmentant, arribant a la seva màxima extensió durant el regnat de Trajà, abastant des de l'Oceà Atlàntic a l'oest fins a les ribes del Mar Caspi, el Mar Roig i el Golf Pèrsic a l'est, i des del desert del Sàhara al sud fins a les terres boscoses a la vora dels rius Rin i Danubi, i la frontera amb la Caledònia al nord. La seva superfície màxima estimada seria d'uns 6,5 milions de km². -
31 BCE
Historia de l'Imperi Roma IIII
Els dominis de Roma es van fer tan extensos que aviat van ser difícilment governables per un Senat incapaç de moure's de la capital ni de prendre decisions amb rapidesa. Així mateix, un exèrcit creixent va revelar la importància que tenia que posseir. Així va ser com van sorgir personatges ambiciosos amb l'objectiu principal del poder. Aquest va ser el cas de Juli Cèsar, que no només va ampliar els dominis de Roma conquerint la Gàl·lia, sinó que va desafiar l'autoritat del Senat romà. -
31 BCE
Historia de l'Imperi Roma V
L'Imperi Romà com a sistema polític va sorgir després de les guerres civils que van seguir a la mort de Juli Cèsar, als moments finals de la República Romana. Es va alçar com a mandatari absolut de Roma, fent-se nomenar dictator. Aquesta gosadia no va agradar als membres del Senat romà, que van conspirar contra ell assassinant-lo durant els Idus de març a les mateixes escalinates del Senat, restablint així la república, però la seva tornada seria efímer. -
31 BCE
Historia de l'Imperi Roma VI
El precedent no va passar desapercebut per al jove fill adoptiu de Cèsar, Octavi August, que seria enviat anys més tard a combatre contra l'ambiciosa aliança de Marc Antoni i Cleòpatra VII. Al seu retorn victoriós, la implantació del sistema polític imperial sobre un imperi territorial que de fet ja existia, fou inevitable, tot i mantenir les formes republicanes.August va assegurar el poder imperial amb importants reformes i una unitat política i cultural centrada en els països mediterranis. -
31 BCE
Les ciutats i la vida urbana a l’Imperi Romà II
La pròpia ciutat de Roma, capital de l’Imperi, era una ciutat molt populosa que, en els temps de l’emperador August, va arribar a tenir gairebé un milió d’habitants. Hi arribaven moltes persones i productes provinents de tots els racons de l’Imperi. Totes aquestes ciutats romanes es van crear seguint un model similar en el traçat i els edificis. Primer s’estudiava bé la millor ubicació (per això hi havia topògrafs especialitzats) i després s’iniciava la construcció amb solemnes festes. -
31 BCE
Les ciutats i la vida urbana a l’Imperi Romà V
Les ciutats més importants de l’Imperi disposaven de construccions d’aigua i d’un sistema de clavegueram per a les aigües brutes. Però, en general, les ciutats romanes eren poc higièniques i, de nit, força insegures. Els ciutadans rics i benestants vivien en luxoses cases unifamiliars, les domus, molt confortables i de grans dimensions. Les diferents dependències de l’edifici es distribuïen al voltant d’un gran patí central amb jardí, l’atrium. -
31
Les ciutats i la vida urbana a l’Imperi Romà I
Roma va ser una civilització urbana i sota el seu poder es va potència força la vida urbana en les terres mediterrànies. No tan sols es van engrandir les ciutats ja existents, sinó que se’n van crear moltes de noves, les anomenades colònies, on van instal·lar-se antics soldats romans amb les seves famílies. -
31
Les ciutats i la vida urbana a l’Imperi Romà III
Eren emmurallades i disposaven generalment de quatre portes d’accés, a partir de les quals es traçaven els dos carrers principals perpendiculars, el cardum i el decumanus. l seu voltant s’hi trobaven les cases dipositades formant illes. -
31
Les ciutats i la vida urbana a l’Imperi Romà IIII
En el lloc on s’encreuaven el cardum i el decumanus hi havia la plaça central o fòrum, on s’instal·laven els edificis públics més importants, com el temple, la cúria o seu del Senat, el mercat i la basílica (on s’impartia justícia i es duien a terme transaccions comercials). El fòrum era el veritable cor de les ciutats romanes, on els habitants anaven a comprar i passejar, i on es reunien per discutir de política i de negocis. -
31
Historia de l'Imperi Roma VII
Que mantindrien la seva vigència fins a l'arribada de Dioclecià, que va tractar de salvar un imperi que queia cap a l'abisme. Va ser aquest últim qui, per primera vegada, va dividir l'imperi per facilitar la seva gestió. L'imperi es va tornar a unir i separar en diverses ocasions seguint el ritme de guerres civils, usurpadors i repartiments entre hereus al tron fins que, a la mort de Teodosi I el Gran, va quedar definitivament dividit. -
31
Historia de l'Imperi Roma VIII
Finalment el 476 Odoacre va deposar l'últim emperador d'Occident, Ròmul August. El senat va enviar les insígnies a Constantinoble, la capital d'Orient, formalitzant així la capitulació de l'imperi d'Occident. El llegat de Roma va ser immens, tant és així que diversos van ser els intents de restauració de l'imperi, almenys en la seva denominació. Amb el col·lapse de l'Imperi Romà d'Occident va finalitzar oficialment l'edat antiga i va donar pas a l'edat mitjana. -
476
Causes de la caiguda de l'Imperi Roma
L'Imperi Romà pateix derrotes militars contra forces invasores. Mantenia lluites contra els bàrbars germànics des de feia centenars d'anys. Al s IV dC pobles sencers com els gots havien traspassat les fronteres de l'Imperi causant grans revoltes. Per a l'any 410 la situació estava totalment fora de control i els gots van saquejar Roma. Al 455 va ser de nou saquejada ara pels vàndals. I en el 476 els bàrbars van acabar amb l'últim emperador.