-
Period: 1100 BCE to 600 BCE
Les invasions indoeuropees
Entre els segles XI i VI aC 🡪 penetració contínua de pobles indoeuropeus pels Pirineus.
Primers assentaments a la zona de Catalunya i la vall de l’Ebre.
Es mesclen amb les poblacions locals i aporten els seus coneixements de metal·lúrgia del ferro, agrícoles i ramaders. -
1000 BCE
Pobles Ibèrics
- Celtes:Situats centre, oest i nord de la Península. Economia autosuficient basada en la ramaderia i l’agricultura. Coneixien la metal·lúrgia del ferro i treballaven la ceràmica, el teixit de la llana i fabricaven eines i armes
- Ibers:Situats a l’est i el sud de la Pen. Ibèrica. Economia basada en l’agricultura (cereals, vinya i olivera), una mica de ramaderia, la mineria i el comerç - Celtibers:Situats a la zona de Sòria (Numància), mescla d’ambdós cultures.
-
800 BCE
Pobles a la Península Itàlica
- llatins: al Laci (centre)
- etruscs: centre i nord
- grecs: al sud i Sicília
- cartaginesos: Sardenya i Sicília
-
753 BCE
Fundació de Roma
La civilització romana es va desenvolupar entorn de la mar Mediterrània, que els romans anomenaven Mare Nostrum (en llatí significa “la nostra mar”), ja que dominaven totes les terres als tres continents banyats pel Mediterrani: Europa, Àfrica i Àsia. -
Period: 753 BCE to 509 BCE
Monarquia
Monarquia electiva, no hereditària. El rei tenia els poders màxims:
- Administrava justícia
- Manava l’exèrcit
- Era summe sacerdot -
Period: 753 BCE to 717 BCE
Ròmul
-
Period: 717 BCE to 672 BCE
Numa Pompili
-
Period: 672 BCE to 640 BCE
Tul·li Hostili
-
Period: 640 BCE to 616 BCE
Ancus Marci
-
Period: 616 BCE to 578 BCE
Tarquini I
-
600 BCE
L’època etrusca
Roma va caure en mans d’un poble no llatí, els etruscs. L’època etrusca destaca pel fort creixement urbanístic i el desenvolupament de l’economia 🡪 importància de l’agricultura i la ramaderia i creixement de les activitats artesanals i comercials. -
Period: 578 BCE to 534 BCE
Servi Tul·li
-
Period: 534 BCE to 509 BCE
Tarquini II
-
509 BCE
Revolta a Roma i expulsió dels etruscs
Es va produir una revolta a Roma, varen expulsar als etrucsc i es substitueix el sistema monàrquic per la República. -
Period: 509 BCE to 27 BCE
República
- Divisió del poder en 3 institucions: Comicis: Reunió dels ciutadans romans per elegir els magistrats, proposar lleis i decidir sobre la pau i la guerra.
- Comicis Curiats · Origen familiar
- Comicis Tribunats: · Segons la residència · Elegien els magistrats inferiors
- Comicis Centuriats · Segons la riquesa · Elegien els magistrats superiors
-
500 BCE
Tribú de la Plebs
Serà un magistrat amb la funció de defensar els interessos dels plebeus. -
Period: 500 BCE to 250 BCE
Expansió a la Península Itàlica
Al llarg de l’expansió per Itàlia els romans van topar amb els cartaginesos (púnics) i el conflicte es va fer inevitable. -
400 BCE
Matrimoni
Dret a contreure matrimoni amb patricis i accedir a les magistratures i al Senat -
Period: 264 BCE to 146 BCE
Guerres púniques
Romans i cartaginesos van lluitar en tres guerres molt llargues i la victòria sobre els cartaginesos va produir dominar el Mediterrani Occidental. -
Period: 238 BCE to 202 BCE
Les guerres entre Roma i Cartago.
Desembarc del cartaginès Amílcar Barca a Gadir (Cadis) i control del sud i del sud-est de la Península (fundació de Cartago Nova - Cartagena). El seu fill Anníbal intenta la conquesta de Roma des d’Hispània però es derrotat pels germans Escipió (II guerra púnica 🡪 causa ocupació de la ciutat de Saguntum aliada de Roma però a territori controlat per Cartago). -
Period: 218 BCE to 19 BCE
La conquesta romana de la Península Ibèrica.
-
Period: 218 BCE to 202 BCE
Guerra contra els cartaginesos i els seus aliats
Desembarc a Empuries de Publi Corneli Escipió i derrotes succesives dels cartaginesos fins la seva expulsió de la Península. -
Period: 202 BCE to 154 BCE
Més conquistes en Hispània
Desprès de la derrota dels cartaginesos els romans dominen la costa mediterrània de la Península i les valls de l’Ebre i del Guadalquivir (poca resistència dels íbers). -
Period: 154 BCE to 133 BCE
Expansió romana a Hispània
Període d’expansió romana amb les guerres contra els pobles de la Meseta 🡪 forta resistència dels lusitans (dirigits per Viriat fins el 139 aC) i dels celtíbers fins el 133 aC (Numància). -
Period: 146 BCE to 14 BCE
Expansió pel Mediterrani Oriental
Es completa l’ocupació d’Hispània, Gàl·lia i Britània a l’Occident (creació de l’Imperi Romà) -
Period: 133 BCE to 29 BCE
Ocupació de la meseta a Hispània
Consolidació de l’ocupació de la Meseta. -
123 BCE
Conquesta de les Balears
- Enfrontament entre romans i cartaginesos amb la finalitat d’aconseguir recursos econòmics i dominar-ne les rutes comercials. Els baleàrics actuen com a mercenaris a favor dels cartaginesos. -Acabades les guerres púniques els mercenaris baleàrics sense feina tornen a les Balears i es dediquen a la pirateria.
- Roma no accepta la nova situació i organitzat la conquesta al 123 a.C. al comandament del cònsol Quint Cecili Metel.
- Conquesta de les Balears i fundació de colònies a Mallorca
-
100 BCE
Període de corrupció
Va començar un període de corrupció, lluites i enfrontaments interns en la república romana. Les causes són:
- Revoltes Populars 🡪 Desigualtats entre Patricis-Cavallers, beneficiaris de les conquestes i Plebeus (bàsicament pagesos) que no obtenen cap benefici -
Period: 29 BCE to 19 BCE
Final de la conquista a Hispània
Ocupació del Nord de la Península amb la derrota de galaics, càntabres, àsturs i vascons.
Per administrar les terres conquerides els romans dividien el territori en províncies i al capdavant hi havia un governador ajudat per diversos funcionaris:
- República 🡪 2 províncies: Ulterior i Citerior
- August 🡪 3 províncies: Tarraconense, Baetica i Lusitania.
- Dioclecià 🡪 5 províncies: Tarraconense, Gallaecia, Carthaginensis, Baetica i Lusitania (després s’afegeix la província Baleariaca) -
27 BCE
Octavi August, emperador.
Fill adoptiu de Juli Cèsar 🡪 derrota als seus rivals en una guerra civil 🡪 al 27 dC rep el títol d’August (elegit pels déus) 🡪 concentra tots els poders civils (cònsol vitalici i redacta les lleis, edictes), militars (emperador, cap de l’exèrcit) i religiosos (pontífex màxim) 🡪 a la seva mort s’organitzà el culte imperial (els emperadors eren déus i havien de ser adorats com a mostra de fidelitat a -
Period: 27 BCE to 475
Imperi
-
100
Culte Imperial
Obligatori per a totes les persones lliures (senyal de fidelitat a Roma i a l’emperador). -
100
Jesús de Natzaret
Religió monoteista:
Hi ha un sol Déu i totes les persones són iguals davant els seus ulls.
Els éssers humans s’han d’estimar i perdonar.
Aquells que es comporten segons aquest ideal rebran com a premi una vida eterna després de la mort. -
Period: 100 to 200
Pax Romana
Moment de màxima extensió i prosperitat de Roma. S’intensifica la romanització, és a dir, l’assimilació de la cultura i la forma de vida romanes per part d’altres pobles (la llengua (el llatí), les lleis (el dret romà), els déus, l’art... -
300
Aturen les conquestes
les fronteres es tornen insegures pels atacs dels pobles germànics (bàrbars) pel nord i dels perses per l’est 🡪 afebliment de l’autoritat imperial 🡪 augment del poder dels caps militars i de l’exèrcit 🡪 crisi econòmica (manca d’esclaus, descens de la producció agrícola i minera, es tallen les vies de comunicació, estancament del comerç i l’artesania), augment dels impostos per afrontar les despeses militars. -
Period: 300 to 500
Crisi de l'Imperi
-
313
L’emperador Constantí
Va autoritzar als cristians a practicar lliurement la seva religió. -
380
L’emperador Teodosi
Imposarà el cristianisme com a religió oficial i es varen prohibir -
395
Divisió del Imperi
Teodosi divideix l’imperi entre els seus fills per facilitar la defensa (Honori, Imperi Romà d’Occident - Roma, Arcadi, Imperi Romà d’Orient - Constantinoble). -
476
El darrer emperador de Roma
Odoacre, rei ostrogot, destitueix al darrer emperador de Roma, Ròmul Augústul -
500
Desaparició Imperi Occident
La pressió dels pobles germànics empesos pels huns provoca que s’instal·lin a l’Imperi d’Occident i provoquen la seva desaparició. A Orient l’imperi es va mantenir mil anys més, encara que va passar a anomenar-se Imperi Bizantí.